Publicat per

Registre 9: barreres entre l’art i els infants

Registre 9: barreres entre l’art i els infants
Publicat per

Registre 9: barreres entre l’art i els infants

Bon dia companys i companyes, Continuant amb la línia de parar atenció en les barreres, o en les no barreres, que pot…
Bon dia companys i companyes, Continuant amb la línia de parar atenció en les barreres, o en les no…

Bon dia companys i companyes,

Continuant amb la línia de parar atenció en les barreres, o en les no barreres, que pot haver-hi entre l’art i les persones, he volgut fixar-me en els infants. Pot semblar que l’art només es pot entendre a partir de certa edat, o de certa formació prèvia. De fet, existeix la creença de que l’art és un producte exclusiu per determinats cercles privilegiats que tenen els medis (econòmics, culturals, educacionals, etc.) necessaris per consumir-lo. Sense ells, doncs, les persones queden vetades a l’experiència que aquest pot suposar. Segons aquesta creença, els infants queden totalment fora de l’espectre dels possibles consumidors d’art.

Per desmentir aquest mite, he volgut apropar-me a l’escola La Immaculada de Vilassar de Dalt on vaig fer les meves primeres pràctiques ja que és un centre que treballa per projectes a partir de l’art i la cultura. El director és un referent en formacions relacionades amb l’art i l’ensenyança i és per això que l’escola ha evolucionat tantíssim en els últims anys.

En aquesta novena entrega us vull mostrar com els alumnes de 3r de primària fan la seva pròpia interpretació de l’obra de l’Andrea Anastasio, Fingerprint.

Anys enrere, l’autor va viatjar als Estats Units i, com tothom, va ser obligat a donar les seves empremtes i d’aquest fet, va néixer la idea de Fingerprint, un conte que s’explica a través de les seves pròpies empremtes.

A partir d’aquesta peça d’art, els alumnes han de d’escriure el seu propi conte fent servir les seves empremtes com a llenguatge.

Gràcies a projectes com aquest, l’art arriba als infants i fins i tot els anima a ser-ne la part creativa, i no només la part consumidora. Això demostra, doncs, que amb voluntat i ganes, l’art pot arribar a tothom, inclosos els infants.

En aquest aspecte, les escoles poden ser un dels agents educatius més efectius a l’hora d’iniciar els infants en l’art ja que, possiblement el primer contacte entre infant – art, sigui a partir dels contes que els hi llegim.

 

Us deixo l’enllaç perquè pugueu veure el resultat.

https://drive.google.com/drive/folders/1UTWupdQPOo8jibw9GA60m1eDhPTF8KjF?usp=drive_link

Debat0el Registre 9: barreres entre l’art i els infants

No hi ha comentaris.

Publicat per

Novè registre

Publicat per

Novè registre

Bona tarda a tots i totes! Aquesta setmana he pogut gaudir d’uns dies de desconnexió que, a la vegada, han dificultat la constància d’aquests registres. Per aquest motiu no he tingut la possibilitat d’enregistrar nous ímputs en la reflexió que vaig desplegant. En el registre d’avui 23-05-06 us apropo el que veig des de casa en aquest moment. Per a mi, el valor del registre (tot i el lleuger i constant moviment) resideix en la calma que transmet. Fins i…
Bona tarda a tots i totes! Aquesta setmana he pogut gaudir d’uns dies de desconnexió que, a la vegada,…

Bona tarda a tots i totes!

Aquesta setmana he pogut gaudir d’uns dies de desconnexió que, a la vegada, han dificultat la constància d’aquests registres. Per aquest motiu no he tingut la possibilitat d’enregistrar nous ímputs en la reflexió que vaig desplegant.

En el registre d’avui 23-05-06 us apropo el que veig des de casa en aquest moment.

Per a mi, el valor del registre (tot i el lleuger i constant moviment) resideix en la calma que transmet. Fins i tot des de casa meva, situada a l’ull de l’huracà dels conflictes narrats darrerament, es pot encara apreciar la quietud urbana en un dia festiu. Els patis interiors encara resisteixen l’embat i garanteixen un espai obert que recorda el d’altres temps o altres llocs. El soroll es mínim i no s’intueix activitat.

Després d’uns dies fora de la ciutat, gaudint d’entorns més naturals, sovint és inevitable certa resignació davant el retorn. Segurament al llarg dels meus registres he utilitzat un to sobradament pessimista, però en dies com aquest penso que val la pena, com he fet jo mateix, aturar-se a contemplar aquells escenaris que encara agraden, i agraïr-los.

Gràcies a tothom!

Debat0el Novè registre

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 9

Publicat per

Registre 9

En aquest novè registre podreu trobar les deu fotografies restants del carret analògic que vaig fer al barri. La primera és una foto de la Pilar, la veïna que hem entrevistat al documental, en el replà del seu pis. Les dues següents, dues fotos costumistes del dia a dia de la Pilar i el Manuel. Seguidament, una foto de la Pilar amb la seva neta Alba amb el barri de fons. Finalment, un seguit de fotos de la vida al…
En aquest novè registre podreu trobar les deu fotografies restants del carret analògic que vaig fer al barri. La…

En aquest novè registre podreu trobar les deu fotografies restants del carret analògic que vaig fer al barri. La primera és una foto de la Pilar, la veïna que hem entrevistat al documental, en el replà del seu pis. Les dues següents, dues fotos costumistes del dia a dia de la Pilar i el Manuel. Seguidament, una foto de la Pilar amb la seva neta Alba amb el barri de fons. Finalment, un seguit de fotos de la vida al carrer: persones de la tercera edat xerrant a un banc, treballadors a la porta d’un comerç, etc.

Espero que us agradin.

Us deixo el meu Behance amb les fotos.

Debat0el Registre 9

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 9

Registre 9
Publicat per

Registre 9

Molt bones! Benvinguts I benvingudes al meu registre número 9! Aquesta setmana, m’agradaria continuar amb el tema del registre anterior, on us mostrava…
Molt bones! Benvinguts I benvingudes al meu registre número 9! Aquesta setmana, m’agradaria continuar amb el tema del registre anterior,…

Molt bones!
Benvinguts I benvingudes al meu registre número 9!
Aquesta setmana, m’agradaria continuar amb el tema del registre anterior, on us mostrava l’hostaleria i la restauració, un dels sectors amb més sortides laborals al poble. L’altra activitat econòmica que destaca al poble i en la que vull centrar aquest registre és la ramaderia.
En un poble de tan sols 150 habitants, hi ha censats més de mil bovins, és a dir, vaques, toros i vedells, i com comentava, molts dels habitants de Setcases són ramaders i es dediquen a cuidar del seu bestiar. Tot i que també hi ha algun ramat d’ovelles i algun d’equí, la majoria dels pastors tenen vaques i les crien per comercialitzar la seva carn.
El poble de Setcases, està al Prepirineu, per tant, els hiverns són molt llargs i fred i els estius suaus, i per aquest motiu, tots els ramaders mouen el seu bestiar a la costa des del novembre fins al maig, i els tornen a pujar per passar la resta de mesos aquí.
Aquest procés de canvi de zona es diu transhumància, i a part que són dies de molta feina pels vaquers, són dates molt especials per tot el poble, ja que el bestiar passeja per dins dels carrers.
Aquesta setmana, coincidint amb el traspàs dels animals cap a la muntanya altra vegada, he decidit agafar la càmera per fotografiar el procés.
Per mostrar-lo, he escollit el format d’imatge tot i que també vaig fer algun vídeo, però el resultat m’ha agradat més el de les imatges. El recull consta de cinc fotografies; dues d’elles són del sanejament, un cop les vaques arriben al destí, s’han de vacunar totes per evitar que portin malalties d’un entorn a l’altre, i les altres tres, són de les vaques travessant els pobles de la Vall, desitjo que ho gaudiu! Les podeu trobar en aquest enllaç.

Ens llegim!

Debat0el Registre 9

No hi ha comentaris.

Publicat per

Sense títol

Publicat per

Sense títol

Hola! En aquesta última entrega he volgut ensenyar-vos el meu últim projecte, la meva primera cançó, escrita, cantada, tocada i produïda pel meu pare i jo. L’estiu passat vaig poder visitar Costa rica durant cinc setmanes. Costa Rica és coneguda per la seva bellesa natural, les seves platges paradisíaques, les seves exuberants selves i la seva vida silvestre única. És un lloc on la natura i la biodiversitat es despleguen en tota la seva esplendor. Aquí vaig tenir l’oportunitat de…
Hola! En aquesta última entrega he volgut ensenyar-vos el meu últim projecte, la meva primera cançó, escrita, cantada, tocada…

Hola!

En aquesta última entrega he volgut ensenyar-vos el meu últim projecte, la meva primera cançó, escrita, cantada, tocada i produïda pel meu pare i jo.

L’estiu passat vaig poder visitar Costa rica durant cinc setmanes. Costa Rica és coneguda per la seva bellesa natural, les seves platges paradisíaques, les seves exuberants selves i la seva vida silvestre única. És un lloc on la natura i la biodiversitat es despleguen en tota la seva esplendor. Aquí vaig tenir l’oportunitat de connectar amb aquesta bellesa i d’experimentar moments únics que em van tocar de prop i em van fer escriure una cançó.

Escriure una cançó després d’un viatge com aquest va ser una manera de capturar i compartir les meves emocions, impressions i reflexions sobre aquesta experiència. La música té aquest poder d’evocar sensacions i transportar-nos a altres llocs i moments. A través de les lletres, les melodies i l’expressió musical, puc compartir amb altres persones la meva visió i la meva experiència de Costa Rica

Les experiències de viatge solen ser una gran font d’inspiració per a la creació artística i la música pot ser una manera perfecta de capturar i expressar tot allò que has viscut i sentit durant aquella aventura.

El fet de gravar aquesta cançó amb el meu pare a l’estudi li afegeix un toc especial i intensifica la força i la màgia de la música. Quan compartim la nostra passió per l’art amb altres persones, especialment amb els éssers estimats, es crea un lligam únic i sorgeix una connexió profunda. La música té la capacitat de transcendir les paraules i de comunicar emocions que sovint no podem expressar amb el llenguatge verbal. A través dels acords, les melodies i les lletres de la meva cançó, puc transportar a les persones a través dels meravellosos paisatges de Costa Rica que he experimentat.

La música ens connecta amb els altres i ens permet compartir una part intangible del nostre ésser. És una forma de comunicació universal que traspua fronteres i crea un llenguatge comú.

Espero que la gaudiu com nosaltres ho hem fet creant-la.

Maria

https://drive.google.com/drive/folders/1l0namUqC1A-U-ul41eZ1dPz8faqVXfXc

Debat0el Sense títol

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 8

Publicat per

Registre 8

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1l7XtytnldI7B55yT5HwgLRxQnHLSnhkp En el següent enllaç us presentem el nostre registre 8. Porto anys passant per aquest pont representat a les imatges, i des de que tinc memòria, existeixen aquestes pintades o “graffitis”, que en algun moment de la vida, una persones o moltes persones hauran volgut plasmar un missatge per les persones que vivim o passem diàriament per allà. Es tracta d’una etnografia visual, que a diferència de la fotografia documental, són projectes de gran abast i d’any de durada,…
https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1l7XtytnldI7B55yT5HwgLRxQnHLSnhkp En el següent enllaç us presentem el nostre registre 8. Porto anys passant per aquest pont representat a…

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1l7XtytnldI7B55yT5HwgLRxQnHLSnhkp

En el següent enllaç us presentem el nostre registre 8.
Porto anys passant per aquest pont representat a les imatges, i des de que tinc memòria, existeixen aquestes pintades o “graffitis”, que en algun moment de la vida, una persones o moltes persones hauran volgut plasmar un missatge per les persones que vivim o passem diàriament per allà.

Es tracta d’una etnografia visual, que a diferència de la fotografia documental, són projectes de gran abast i d’any de durada, com aquest cas, que reflexen la realitat d’un pont, pintat, que per diverses raons, mai s’ha canviat ni s’ha pintat per tal de canviar la decoració. Per què? Potser perquè no tenim recursos econòmics, potser perquè hem normalitzat les pintades, potser perquè ens agraden les pintades, o potser perquè l’ajuntament li es indiferent el fet que el pont estigui pintat.

Existeixen diferents fotografies, ja que les tenim organitzades algunes amb una visió més global, i algunes amb una visió més propera per observar els detalls de les pintades.

Mes concretament, si analitzem les pintades, observem que són signes subjectius, opinions relacionades amb política o amb sentiments polítics. Existeixen pintades relacionades amb la independència de Catalunya; altres relacionades amb el medi ambient i la importància de reciclar; també existeix alguna declaració d’amor; intueixo que hi han escrits els noms de bandes juvenils, etc.

Resumint, intueixo i obverso que es un mural on les persones expressen el que senten, té el seu art concret. S’hi pot observar bellesa si realment et centres en els detalls, per tant estaríem davant d’obres d’art urbanes.

Debat0el Registre 8

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 9

Publicat per

Registre 9

Hola, En aquesta nova entrega m’atreveixo a pujar uns àudios d’algunes improvisacions de cançons que he fet aquests dies amb el meu pare. Per als que heu llegit les prèvies entregues, jo visc fora d’Espanya i això no sempre es porta bé, evidentment hi ha un límit de fronteres i tenir als teus lluny és difícil, per això cada vegada que vinc, tinc les emocions a flor de pell. Ara mateix estic de vacances i estic a casa, moment de…
Hola, En aquesta nova entrega m’atreveixo a pujar uns àudios d’algunes improvisacions de cançons que he fet aquests dies…

Hola,

En aquesta nova entrega m’atreveixo a pujar uns àudios d’algunes improvisacions de cançons que he fet aquests dies amb el meu pare.
Per als que heu llegit les prèvies entregues, jo visc fora d’Espanya i això no sempre es porta bé, evidentment hi ha un límit de fronteres i tenir als teus lluny és difícil, per això cada vegada que vinc, tinc les emocions a flor de pell.

Ara mateix estic de vacances i estic a casa, moment de desconnectar i de gaudir d’una de les coses que més m’agrada fer: Música.

La música és la nostra identitat. La música té el poder d’evocar emocions, connectar a les persones i transmetre missatges culturals i personals.

Penso que la música també pot exercir un paper important en la formació d’identitats individuals. Les persones solen tenir preferències musicals que reflecteixen els seus gustos, personalitat i experiències de vida. Identificar-se amb uns certs artistes, cançons o gèneres pot ajudar-nos a expressar qui som i connectar amb uns altres que comparteixen els nostres gustos i moltes vegades conèixer gustos nous a través de compartir música amb altres persones.

Maria

https://drive.google.com/drive/folders/1xwVnHIU5eQYSaqjwN6Q5HWm7Dfoevgmt

Debat0el Registre 9

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 8

Publicat per

Registre 8

Hola a tothom! En aquesta nova entrega, us mostro el lloc on amb el meu pare, explorem amb el so i creem música. Podeu veure fotos dels instruments que tenim a l’estudi, el nostre lloc on ens deixem emportar i gaudim plegats. Amb això vull parlar de les barreres entre l’art de la música i les persones. El meu pare i jo som d’èpoques diferents i tenim gustos diferents, no obstant això, com ell diu: la música bona, és bona…
Hola a tothom! En aquesta nova entrega, us mostro el lloc on amb el meu pare, explorem amb el…

Hola a tothom!

En aquesta nova entrega, us mostro el lloc on amb el meu pare, explorem amb el so i creem música. Podeu veure fotos dels instruments que tenim a l’estudi, el nostre lloc on ens deixem emportar i gaudim plegats.

Amb això vull parlar de les barreres entre l’art de la música i les persones.
El meu pare i jo som d’èpoques diferents i tenim gustos diferents, no obstant això, com ell diu: la música bona, és bona i no entén d’èpoques o d’estils musicals.

És cert que la diversitat de gèneres i estils musicals pot generar barreres per a algunes persones. Les preferències individuals i els gustos musicals són únics i varien d’una persona a una altra. Això pot limitar l’apreciació i la comprensió de certa música que és desconeguda o diferent de l’experiència musical anterior.

A vegades, les persones poden sentir-se còmodes amb els gèneres o estils musicals que ja coneixen i això pot crear una certa resistència a explorar altres tipus de música. Les barreres poden ser d’ordre emocional o cultural, ja que cada gènere musical pot estar associat amb diferents experiències, valors o identitats.

No obstant això, superar aquestes barreres pot ser enriquidor i ampliar l’experiència musical d’una persona. Obrir-se a nous gèneres i estils musicals pot conduir a descobrir noves emocions, perspectives i cultures. Hi ha molts gèneres musicals que ofereixen una gran riquesa i diversitat artística, i cada un té la seva pròpia història i influències culturals.

Una forma d’abordar aquesta barrera és ser obert a l’exploració musical i estar disposat a escoltar diferents gèneres i estils, i això és el que fem el meu pare i jo. Intercanviem opinions, fem versions de cançons i creem les nostres.

Qui sap, potser algun dia us ensenyo alguna:)

Maria

https://drive.google.com/drive/folders/1fQO2cUYy4WupcGtT5kEBQj4VYHom92QA

Debat0el Registre 8

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 8: la barrera de l’edatisme i la cultura

Publicat per

Registre 8: la barrera de l’edatisme i la cultura

  Bon dia companys, En aquest nou registre he volgut explorar les diferents barreres entre l’art i les persones. L’edatisme, de fet, és una barrera molt present no només en l’art, sinó en tots els àmbits de la vida. És per aquest motiu que vull retre homenatge a una gran personalitat del poble de Vilassar de Dalt: la Teresina. És una dona que va néixer a Vilassar l’any 1931 i demà 1 de juny farà 93 anys. Tot i que…
  Bon dia companys, En aquest nou registre he volgut explorar les diferents barreres entre l’art i les persones.…

 

Bon dia companys,

En aquest nou registre he volgut explorar les diferents barreres entre l’art i les persones. L’edatisme, de fet, és una barrera molt present no només en l’art, sinó en tots els àmbits de la vida. És per aquest motiu que vull retre homenatge a una gran personalitat del poble de Vilassar de Dalt: la Teresina.

És una dona que va néixer a Vilassar l’any 1931 i demà 1 de juny farà 93 anys. Tot i que molt sovint he xerrat amb ella, mai no havia tingut l’oportunitat de fer-li preguntes relaciones amb la seva vida i l’art. De fet, suposo que el prejudici de l’edatisme estava inserit en la meva ment i mai vaig penar que la Teresina pogués ser tan activa culturalment.

Durant l’entrevista vaig poder gaudir d’escoltar les mil i una anècdotes que ha viscut i moltes d’elles relaciones amb la ràdio, el teatre, la música i la vida associativa del poble. Fins i tot avui dia, i apunt de fer 93 anys va al teatre del poble a escoltar el concert d’any nou que fan cada any. A més, no ha fallat mai als Pastorets del poble des que era una nena. De joveneta actuant i de més gran, assistint a veure els joves actors del poble.

Gràcies a l’entrevista a la Teresina he pogut viure una experiència molt enriquidora. Veure com ella, una dona d’una edat molt avançada encara gaudeix de l’art i la cultura del poble ha sigut molt motivador. És tot un referent de dona que encara gaudeix del plaer de la cultura tot i el grans canvis que ha patit la societat que l’envolta.

He après que l’edat no és cap barrera entre la cultura i les persones, i molt menys si aquestes han estat sempre en contacte amb la cultura a través de diferents associacions i activitats.

Ser gran no significa estar desconnectat de l’art i la cultura, o al menys en el cas de la Teresina.

 

Us deixo l’enllaç de l’entrevista perquè pugueu gaudir de la Teresina i les seves experiències.

Carregant...

Debat0el Registre 8: la barrera de l’edatisme i la cultura

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 7: La barrera entre tècnica i art

Publicat per

Registre 7: La barrera entre tècnica i art

    Primerament em vull disculpar per penjar el meu registre amb retard, però la veritat és que he estat molt indecisa…
    Primerament em vull disculpar per penjar el meu registre amb retard, però la veritat és que he…

 

 

Primerament em vull disculpar per penjar el meu registre amb retard, però la veritat és que he estat molt indecisa alhora de triar què pujar ja que volia parlar de la música i de les moltes barreres que hi apareixen però no acabava de trobar les imatges o les gravacions adequades.

De sobte, buscant  entre els meus apunts i revisant tots els meus mestres de música vaig trobar una entrevista que li van fer a en David Puertas, que és un gran divulgador, escriptor i gran músic. Quan anàvem a l’institut va ser el meu professor de música, de fet ell va ser el que ens va fer escriure una lletra que rimés a sobre d’un gran tema de rock com es Rock around the clock de Bill Haley and His Comets, cosa que em va semblar molt més interessant i enriquidora que la resta de feines que ens feien fer els altres mestres de música. En aquesta activitat havies de tenir en compte la ritma, el ritme, la pulsació, etc.

És curiós, perquè en l’escrit on parlo de la meva experiència amb l’educació artística el menciono amb una gran estima ja que en guardo un molt record. Veure que l’entrevistaven i que continua sent tan proper, humil i gran músic m’ha fet moltíssima il·lusió.

En David Puertas ha escrit una fantàstica novel·la que es diu El pianista cec i en l’entrevista que li fan parla d’algunes coses que em semblen molt interessants i que ,’han fet reflexionar molt. Primer de tot parla del piano, de la seva estructura interna i de la complexitat del seu engranatge. Ell diu que mirant el piano per dins pots entendre millor com tècnica i art es donen la mà. I en aquest punt he trobat la primera barrera que vaig experimentar entre la música i la tècnica que requereix. Sovint la tècnica es presenta com una barrera per poder expressar tot el que volem expressar. La tècnica, i especialment en la música, és la que ens dona ales per poder expressar-nos amb els detalls i matisos adequats. Sense un mínim de tècnica és impossible  fer sonar un instrument, i molt menys expressar qualsevol cosa que vulguem.

Per tant, la tècnica en la música pot ser vista com la gran barrera en l’art de la música o per contra, l’autopista que ens porta directes a la possibilitat d’expressió minuciosa i acurada que aconsegueix. Tot depèn de si tens la tècnica al teu favor, o en la teva contra.

Aquest debat em fa pensar en el gran privilegi que tenim les persones que hem pogut estar instruïdes en la música i la gran barrera que pot suposar per a una gran part de la societat amb menys recursos. Aprendre la tècnica d’un instrument t’obre les portes a poder-te expressar a través d’ell i fins i tot poder expressar moltes més coses que amb la paraula ens quedaríem curts.

A continuació us deixo l’enllaç de l’entrevista perquè pugueu escoltar-la.

https://drive.google.com/drive/folders/1g9gz7_aL89EvDAaiHYE5GOMRIjvKniRi?usp=drive_link

 

Debat0el Registre 7: La barrera entre tècnica i art

No hi ha comentaris.