Publicat per

Relat de la meva educació artística

Relat de la meva educació artística
Publicat per

Relat de la meva educació artística

Bona nit companys i companyes! Us deixo amb el relat de la meva educació artística, espero que no se us faci molt…
Bona nit companys i companyes! Us deixo amb el relat de la meva educació artística, espero que no se…

Bona nit companys i companyes!

Us deixo amb el relat de la meva educació artística, espero que no se us faci molt feixuc i que compartim ensenyaments, aprenentatges i aficions!

Salut! :)

Debat4el Relat de la meva educació artística

  1. Lourdes Rodríguez Vivas says:

    Hola, Cristina!

    M’he animat a comentar el teu relat, ja que m’ha sorprès molt, anava pensant a mitja lectura “quantes experiències i encara estem a la primària”, ha sigut tot un plaer llegir-te.

    Sincerament, m’ha semblat molt interessat la manera de treballar l’art que vau tenir els teus companys i tu a l’escola, perquè jo no vaig tenir aquesta sort. Però sempre que penso en tot el que no he fet a l’escola, alhora penso en tot el que podran fer els meus alumnes d’aquí a uns anys. M’agradaria també remarcar la importància de fer allò que t’agrada, pel fet que la teva professora va poder transmetre passió per l’art perquè ella la sentia.

    En el moment que he llegit que vas estar en un grup de música, m’ha al·lucinat la idea! És una llàstima que ja no continueu amb el grup, tant de bo en uns anys, quan ja hàgiu acabat els estudis i esteu més posicionats, pugueu tornar als escenaris, m’agradaria molt poder anar a veure un espectacle vostre.

    Finalment, com a fan de la lectura que soc, vull dir-te que tots tenim èpoques en les quals, per diferents factors, som incapaços de llegir res. Influeix molt l’estat d’ànim, el poc temps lliure, etc. Però t’animo al fet que et capfiquis dins del món de la lectura, ja que és allà on podràs ser i fer tot el que vulguis, i això poques coses més t’ho podran proporcionar.

    Moltes gràcies per compartir amb nosaltres com ha sigut l’art a la teva vida.

  2. Raquel Lujan Lorenzo says:

    Bona tarda Cristina,

    El teu relat de l’educació artística és ben complet i divers. Des d’un inici lligada a la música i transformant pas a pas i obrint-te a nous instruments i ambients que t’han portat a posicions importants.

    En primer lloc, considero important el que vols transmetre amb les classes plàstiques, en les quals no només practicàveu art, sinó que la implicació de la mestra feia que coneixessiu obres originals de l’artista (en el teu cas Dalí) portant-vos al museu de Girona.

    Pel que fa a tots els instruments que esmentes denota la teva facilitat d’aprenentatge en tocar instruments. No tothom gaudeix d’aquesta, deu ser un privilegi!

    Els projectes socials amb els què portàveu la música assajada a centres d’avis em sembla una manera molt dolça de traslladar cultura i art connectant-la amb valors socials i barrejant col·lectius. De mateixa manera amb les actuacions al municipi, pel que comentes crec que l’ajuntament està consicenciat de la necessitat de compartir i donar a conèixer les diferents tècniques d’art que es desenvolupen al poble.

    Per últim l’etapa ja més adulta en la que la empenta adolescent us va portar a crear una banda i ser finalment teloners de grups amb molt renom. Igualment amb les publicacions a espais musicals.

    Ara però la rutina de la vida adulta no et deixa tenir tant d’espai cap a la teva passió, però ben segur vindran projectes en un futur relacionats amb la música.

    Mai deixis de creure (i crear) amb tu.

     

    Raquel

  3. Marina Mas Rodriguez says:

    Hola Cristina! M’ha interessat molt el teu relat, ja que des de ben petita has estat envoltada de música, teatre i art.

    Trobi i considero que estàs feta per la música, ja que mai has deixat de fer alguna cosa que no estigui relacionada amb ella, per molt que hagis deixat activitats musicals, has retornat a ella per envoltar-te. Des del meu punt de vista, crec que les persones connecten amb diferents aspectes del món, ja sigui l’esport, l’art escènic, música, natura, etc. En el teu cas, ressalta molt que la música et faci sentir lliure, et connectes amb ella de manera que et dona felicitat, pau, és com la teva zona de confort.

    Per altra banda em crida molt l’atenció que hagis fet de telonera de grups catalans tant famosos, ja que jo hi anava sempre als seus concerts, i només escoltar-los en directe ja se’m posava la pell de gallina, imagina’t fent de telonera, que al cap i ets més a prop d’ells, ets present en tots els concerts, i per tant ho vius segurament d’una manera molt més intensa.

    En fi, un relat replet d’experiències que es relacionen amb l’art, el trobo molt i molt interessant.

     

    Molt bona feina!

    Marina Mas.

  4. Nil Pauls Rovira says:

    Hola, Cristina!

    Ha sigut un plaer llegir el teu relat sobre l’educació artística al llarg la teva vida. Per fer-te la pregunta em centraré en la part del relat que parles sobre que com a extraescolar et van apuntar a música i quan dius que la teva germana tocava la guitarra a casa teva van decidir que tu també havies de tocar algun instrument i vas escollir el piano.

    Sempre he tingut gran curiositat per saber si algun infant, pel seu propi peu demanaria a la família apuntar-se a tocar algun instrument, ja que gairebé tots els casos que conec de quan era petit i els que conec ara de gran com a monitor de menjador i extraescolars a l’escola, coincideixen que són les famílies que han de ”obligar” a l’infant a apuntar-se a tocar algun instrument. Amb això no vull dir que no estigui bé el que fan aquestes famílies, tot el contrari, ja que en la majoria dels casos, els infants tot i començar amb aquestes activitats de manera obligatòria, al cap de poc ja assisteix a les classes completament feliços i contents d’aprendre quelcom nou i veure el seu gran progrés en la matèria.

    De petit era dels que no volia per res del món que els pares m’apuntessin a tocar cap instrument, però de gran he pensat milers de vegades l’encert que haguessin fet els meus pares si m’hi haguessin apuntat, el que donaria per saber tocar mig bé una guitarra!

    I tu, que en penses?

    Gràcies!

Publicat per

RELAT SOBRE LA PRÒPIA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

Publicat per

RELAT SOBRE LA PRÒPIA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

Educació artística, dues paraules però amb molt de significat per mi. Primerament, m’agradaria definir educació artística com “mètode d’ensenyament que desenvolupa capacitats, actituds, hàbits i comportaments, potencia habilitats i destreses, i, a més, és un mitjà d’interacció, comunicació i expressió de sentiments i emocions que permet una formació integral per a tots els individus”. (La Educación Artística: Transformar El Presente, Soñar El Futuro, 2020) Tenint en compte l’esmentat anteriorment, a continuació faré un recorregut per les meves experiències artístiques, demanant-me:…
Educació artística, dues paraules però amb molt de significat per mi. Primerament, m’agradaria definir educació artística com “mètode d’ensenyament…

Educació artística, dues paraules però amb molt de significat per mi.

Primerament, m’agradaria definir educació artística com “mètode d’ensenyament que desenvolupa capacitats, actituds, hàbits i comportaments, potencia habilitats i destreses, i, a més, és un mitjà d’interacció, comunicació i expressió de sentiments i emocions que permet una formació integral per a tots els individus”. (La Educación Artística: Transformar El Presente, Soñar El Futuro, 2020)

Tenint en compte l’esmentat anteriorment, a continuació faré un recorregut per les meves experiències artístiques, demanant-me: què m’ha aportat l’educació artística rebuda al llarg de la meva vida? Podria dir que estic on estic per aquelles experiències?

Un somni frustrat de la meva mare és ser artista plàstica. Des de ben petita li encantava dibuixar i pintar, com diu ella “era el meu moment de desconnexió del món”. Jo matisaria que era el seu moment de “connexió amb el món”, ja que l’ambient, les emocions i ella formaven un tot. Aleshores, gràcies al seu amor per l’art, jo vaig créixer en un ambient on es potenciava la creativitat. Vaig experimentar amb tota mena de material: pintura, fang, arena, aigua… En aquest punt és quan jo em deman, la creativitat és innata o s’adquireix? Partint de la meva experiència diria que és innata, però es pot desenvolupar amb l’experiència, així com es pot oblidar també amb el pas dels anys.

Quan tenia tres anys, la meva mare em va apuntar a classes de ballet sense saber que en canviaria la vida. Vaig practicar ballet durant quinze anys, 5 d’ells de manera professional al Conservatori de Música i Dansa de les Illes Balears. Allò em va fer créixer com a persona i madurar per tres motius: coneixença amb el meu propi cos, aprenentatge d’actituds, i expressió de sentiments i emocions a través de la dansa. Una de les coses que més vaig aprendre és disciplina i perseverança. Si un exercici no et sortia bé, el repeties fins que fos perfecte. Crec que a la meva vida d’avui en dia aquesta actitud de perfeccionisme continua existint, però d’una manera saludable. Em consider una persona perseverant amb els meus objectius i alhora perfeccionista.

Al mateix temps, el meu pare és un amant del Rock and Roll i sempre tendré el record d’acabar 4 hores de conservatori i cantar a ple pulmó al cotxe Thunderstruck, d’ACDC. A més, al conservatori no es feia només ballet, sinó que també teníem classes de música clàssica cada setmana. Vaig aprendre a reconèixer instruments i bandes sonores dels més famosos ballets. També vaig aprendre solfeig i afinació. Així que podria resumir aquells anys amb les següents paraules: disciplina; alliberació de sentiments i emocions amb el ballet; amor pel rock i al mateix temps amor per la música clàssica.

D’altra banda, fent referència a les experiències rebudes a l’escola la veritat és que no tenc molt de bons records. En la meva opinió, l’art no es resumeix en pintar, sinó que va molt més enllà. L’art és una manera d’expressar-se, d’entendre el món i de viure. L’art et convida a fer-te preguntes i a trobar respostes experimentant amb tu mateix i amb el món que ens envolta. Així que consider que a les escoles l’art no s’ensenya o s’ensenyava des d’un punt de vista coherent i ampli, no potencia la creativitat. Tot i que, durant el meu primer grau universitari, educació infantil, vaig tenir una artista com a professora que va marcar un punt d’inflexió amb les meves experiències artístiques. Ella va rompre amb el concepte de l’art esmentat anteriorment i va fer que la meva creativitat es ves potenciada a cada classe. Vaig començar a expressar-me amb l’art i a conèixer-me d’una manera més profunda. Vaig observar del que era capaç i allò em va motivar per estar on estic ara.

Després d’allò vaig manifestar una passió, viatjar o, com dic jo, veure món i veure altres maneres d’expressió i de vida. Avui dia m’encanta anar a museus, concerts i exposicions, m’agrada que em facin pensar i que no em deixin indiferent. Un dels meus referents actuals per excel·lència és Banksy. Per qui no el conegui, Banksy és probablement un dels artistes street art més famosos en l’actualitat amb una obra crítica amb la societat.
A més, fa un any va haver-hi un boom amb les creacions fetes amb fang. Així que vaig descobrir una nova passió, fer creacions amb fang. M’agrada escoltar música i posar-me mans a l’obra. Des del meu punt de vista el fang et fa connectar amb tu mateix, ja que la seva temperatura i textura són diferents de la temperatura i textura del cos. És una manera d’explorar diferents sensacions i emocions.
També m’agrada dibuixar i pintar sobretot amb pintura acrílica. Els dies de pluja, la mar o les muntanyes són una inspiració.

Pel que fa al tema musical, com he comentat anteriorment, vaig desenvolupar el gust per la música Rock and Roll des de ben petita gràcies al meu pare. Als 15, vaig començar a escoltar Artick Monkeys, Lana del Rey, Green Day… que van marcar la tapa adolescent de la meva vida. Amb els anys, he anat desenvolupant el gust pels renous de la naturalesa, on he trobat la meva calma. M’agrada anar a llegir vora la mar o anar a passejar i escoltar com xiuxiueja’n els ocells.

Resumidament, la part artística i musical dels infants no es potencia. Des del meu punt de vista, és una llàstima que l’educació artística quedi a un racó a l’escola. Crec que l’art aporta molts beneficis al desenvolupament com, coneixença del propi cos i de les pròpies emocions; afavoreix la comunicació efectiva; millora la capacitat de concentració; afavoreix la bona autoestima; i redueix l’estrès i l’ansietat. Per això és important la formació del professorat d’una manera global i transversal. No val dir: “jo no soc la professora d’art”. Pens que tots els professionals de l’educació haurien de ser una mica artístics.

BIBLIOGRAFIA:

La Educación Artística: Transformar El Presente, Soñar El Futuro (202) Fundación Aquae. Available at: https://www.fundacionaquae.org/wiki/educacion-artistica/ (Accessed: March 22, 2023).

 

Debat2el RELAT SOBRE LA PRÒPIA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

  1. Mariona López Franquet says:

    Hola, Maria!

    Doncs bé, no sé per on començar.

    Moltíssimes gràcies pel teu relat, he d’admetre que he gaudit llegint-lo i que m’he sentit en simptonia amb tu amb alguns aspectes. Em fascina la teva trajectòria artística com a ballarina, quina passada! I estic totalment d’acord amb tu amb que és una pena que l’educació artística quedi tan “a les afores” del que és la vida a l’escola, tot i que he d’admetre que em consta que poc a poc també se li va donant importància a aquesta.

    Per últim m’agradaria dir-te que jo també sóc molt fan de Banksy! I et recomano, si no l’has vist, visitar el Moco Museum a Barcelona, on s’hi troben obres seves. D’aquesta manera també consumim cultura!

    Fins aviat!

Publicat per

MAPEIG

Publicat per

MAPEIG

Bon dia tot el dia, Adjunt trobareu el mapa conceptual de les meves pràctiques artístiques i culturals. Endavant! Maria Qui som i d'on venim?: Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l'educació artística …
Bon dia tot el dia, Adjunt trobareu el mapa conceptual de les meves pràctiques artístiques i culturals. Endavant! Maria…

Bon dia tot el dia,

Adjunt trobareu el mapa conceptual de les meves pràctiques artístiques i culturals.

Endavant!

Maria

Debat0el MAPEIG

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat sobre la pròpia educació artística

Publicat per

Relat sobre la pròpia educació artística

He estructura la meva vida artística en quatre paraules que considero clau alhora d’interpretar com valoro actualment, en el passat i com vull valorar en un futur l’art. Pocs moments de la vida m’he arribat a plantejar com he viscut l’art i com m’agradaria viure’l a partir d’ara, i penso que aquesta reflexió crítica m’ajudarà a enlluernar la meva visió artística. He analitzat l’art de quatre maneres: quan era petit, en la meva infància (quins contactes artístics he tingut); com…
He estructura la meva vida artística en quatre paraules que considero clau alhora d’interpretar com valoro actualment, en el…
Carregant...

He estructura la meva vida artística en quatre paraules que considero clau alhora d’interpretar com valoro actualment, en el passat i com vull valorar en un futur l’art. Pocs moments de la vida m’he arribat a plantejar com he viscut l’art i com m’agradaria viure’l a partir d’ara, i penso que aquesta reflexió crítica m’ajudarà a enlluernar la meva visió artística. He analitzat l’art de quatre maneres: quan era petit, en la meva infància (quins contactes artístics he tingut); com a consumidor actualment (que gaudeixo en l’actualitat); com a participant; i, com aquelles arts que realment no m’hi apareix una atracció o una transmissió de sentiments.

• Infància
A partir dels set anys, vaig fer música, a més de fer-la a l’escola, en una acadèmia. Allà feia classes de solfeig, dos cops per setmana i vaig començar a tocar el clarinet. En aquella època, l’edat que tenia em rodejava de poca maduresa i poca valoració dels esforços que els meus pares feien per mi. Ho veia com un càstig. M’agradava anar a tocar el clarinet però odiava anar a classes de solfeig, i això em feia pensar que realment tampoc m’emocionava tocar un instrument. Aquesta etapa va acabar als dotze anys.
També, la lectura es va convertir per mi en un art en aquella etapa. Llegia molts llibres, i en especial “Les aventures de’n Tintín”. M’agradava llegir, i m’endinsava en un món diferent, capficat en la història, emocionat, fins i tot a vegades nerviós per què podia passar en la següent pàgina. Desgraciadament, el mòbil es menja aquesta emoció.

• Consumidor
Actualment, m’agrada molt l’art del cinema, observant la realitat produïda per moviments i sons, amb sequencies d’escenes que m’han semblat extraordinàries per la pulcritud en la qual es creen. A més, seguint amb l’ordre el consum de sons, m’agrada molt el fet d’anar a concerts i com els artistes seguits per tot el món produeixen versions que enganxen a tantes multituds de persones.
A més, m’apassiona visitar museus, sobretot de temàtiques que em semblen interessants. Per exemple, cada cop que he viatjat a altres ciutats o països, m’agrada visitar els estadis i museus dels equips de futbol més rellevants d’aquella ciutat, observar la seva arquitectònica, aquells moments més especials del passat, etc.

• Participant
Al llarg de la meva vida, penso que no he valorat suficient l’experiència de sentir l’art de manera profitosa. Tot i això, soc una persona propera i he tingut familiaritat i apropament amb aquelles arts que alegraven els meus éssers estimats. La meva família ha participat sempre en les rues de carnaval del poble on vivim, a Riells i Viabrea, amb la colla anomenada “Colla Bon Rotllo”. És bastant valorada al nostre poble, ja que tot el poble hi participa per acabar estructurant unes cabalatges explosives a nivell visual, acompanyat de coreografies sentides amb la temàtica escollida. No he sigut gran ballador mai, per tant, sempre havia ajudat a muntar els preparatius de la rua, i acompanyar els participants. Actualment, ja no ho faig però era una obra bonica i que demostrava que l’esforç servia d’alguna cosa quan observaves la coreografia, l’enlluernat, les disfresses, etc.
A més, sempre he participat al “Ball de gitanes” del poble del costat on fem molta vida. Quan era més petit, tocava el clarinet a la festa del poble més coneguda i que mou grans masses. Actualment, segueixo anant-hi però només gaudeixo de l’espectacle des de la grada.

• No atracció
En aquest apartat volia destacar aquelles arts que no m’han cridat mai l’atenció, però que analitzant-les fredament, podria trobar aquella motivació per tal d’observar i sentir sensacions inimaginables.
En concret, la part d’escultura, no he trobat mai aquella motivació en observar una escultura quieta més de tres minuts, tot i què analitzant-ho fredament, depèn quin escultura, em pot transmetre diferents emocions.
L’art de la pintura, mai m’ha agradat per la poca habilitat manual que considero que tinc. L’utilitzo per relaxar-me, en alguns cops, però mai em quedo satisfet amb el meu treball, ja que considero que no és un bon treball.
Per finalitzar, l’art de la poesia, em sembla una art que crec que mai m’acabarà transmetent en comparació amb aquelles persones que els hi emociona aquest art. Entenc la dinàmica i relació, però no he trobat encara la poesia que em transmeti emocions.

Debat1el Relat sobre la pròpia educació artística

  1. Helena Arnó Otin says:

    Bona tarda Nil,

    M’ha agradat molt com has estructurat el teu relat i com has analitzat la teva trajectòria artística. Demostra que realment has fet un exercici de reflexió i observació crítica. No tothom tenim la predisposició a plantejar-nos com volem viure l’art en un futur i quines són aquelles disciplines cap a les que no sentim cap atracció. Tot i això, de vegades es tendeix a pensar que una persona artística és aquella que té interès o domina desenes i desenes disciplines artístiques, i no té perquè ser així. I tampoc ens hem de forçar que ens agradi tot. Cadascú té els seus gustos i interessos. De fet, m’ha semblat molt interessant que parlessis sobre les rues de Carnaval. Realment les produccions i elaboracions que se’n fan es pot dir que són tot un art!

    D’altra banda, en referència al que comentaves dels teus estudis de música durant la infància m’he sentit bastant identificada. Jo també vaig fer música i vaig haver de “patir” moltes classes de solfeig i harmonia que no m’agradaven gaire. Sé que no som els únics; de fet, la majoria de nens acostumen a avorrir la música per aquestes assignatures. Crec que aquí el repte com a docents està en com impartir unes classes més atractives per ensenyar els conceptes, en ocasions tan complicats i feixucs, que s’ensenyen a les aules de música.

    Ens llegim!

    Helena

Publicat per

DIAGRAMA RELACIÓ AMB L’ART

Publicat per

DIAGRAMA RELACIÓ AMB L’ART

Qui som i d'on venim?: Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l'educació artística …
Qui som i d'on venim?: Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l'educació artística…

Debat0el DIAGRAMA RELACIÓ AMB L’ART

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat sobre l’educació artística

Publicat per

Relat sobre l’educació artística

Bon dia a tothom, aqui us deixo el meu relat sobre l’educació artística rebuda al llarg de la vida. L’exercici m’ha resultat dificultós, espero haver-me explicat bé! Quan penso en la meva educació artística he de fer un esforç molt gran per tractar de recordar el principi. Podríem dir que des de ben petit la meva referència per les arts ha estat la meva mare. Ella em va generar el gust i la sensibilitat per la seva pràctica, encara que…
Bon dia a tothom, aqui us deixo el meu relat sobre l’educació artística rebuda al llarg de la vida.…

Bon dia a tothom, aqui us deixo el meu relat sobre l’educació artística rebuda al llarg de la vida. L’exercici m’ha resultat dificultós, espero haver-me explicat bé!

Quan penso en la meva educació artística he de fer un esforç molt gran per tractar de recordar el principi. Podríem dir que des de ben petit la meva referència per les arts ha estat la meva mare. Ella em va generar el gust i la sensibilitat per la seva pràctica, encara que fos al marge del món acadèmic. Si a l’escola em demanaven fer un dibuix sobre algun tema jo el despatxava ràpidament i sense esforçar-m’hi massa. Recordo una ocasió en que només havia de dibuixar alguns plats de menjar i així ho vaig fer. Ella, amb tendresa, em va dir que ho podia fer millor, i entre els dos vam donar-li color i textures. Quina bona pinta que feia ara, i només havent-li donat una mica més de temps i cura! Potser aquest va ser el meu primer albirament que no tot a la vida ha de ser el camí més curt, i que també necessitem coses que tenen valor en si mateixes.

A partir d’aquí tot el que es refereix a l’educació artística formal és com un inconnex dins el meu cap. Pel que fa a l’assignatura de Visual i plàstica no recordo pràcticament res de l’etapa de primària, només endur-me un dossier enorme a final de cada curs amb tots els meus dibuixos i manualitats, que el mestre havia titulat i endreçat posteriorment per donar-li un sentit que a mi se m’havia escapat. En quant a l’assignatura de Música no em sento més capacitat per valorar-la que amb l’anterior. El que recordo difusament és aprendre a llegir notes, assajar repetidament unes cançons que després cantaríem en un gran acte conjuntament amb altres escoles, i la flauta. Recordo que aquest instrument amb diferència era el que més m’agradava de l’assignatura, i se’m donava bé. Devia ser d’aquests nens que molesten els veïns cada tarda. Alguna cosa devia jo dir, o els meus pares detectar, perquè cap al final de primària em van apuntar a clases de guitarra a l’escola. Una hora un dia entre setmana, durant el pati del menjador. M’agradava, però en aquell moment vaig preferir jugar amb els amics i descansar.

L’experiència es repeteix si fa no fa a l’etapa secundària. Les dues assignatures obligatòries que vaig cursar a l’institut em van resultar força insulses i no he retingut gaires dels processos duts a terme. Juraria que tant Música com Visual i plàstica només s’havien de fer als primers cursos i no van transcendir massa en la meva adolescència, tot i que també recordo que la part de tocar la flauta era la que més m’atreia altra vegada. 

En aquella època però va ser quan vaig començar com a infant al cau del meu barri. En aquell context de lleure no formal em van presentar l’art com a vehicle de les emocions i els pensaments, una manera de veure’l nova per a mi. En aquells espais s’utilitzava la pintura i el dibuix per jugar, per parlar, per projectar idees o fer valoracions del grup. Ens tapaven els ulls i ens donaven un bloc de fang per modelar a cegues, intentant plasmar les emocions que sentiem. A vegades ho fèiem entre dues persones. Ens demanaven creativitat i ens prometien no jutjar, i aleshores l’art era un llenguatge més per a quan les paraules no encerten. La música prenia també una altre dimensió, ens moviem amb ella i servia per a ajuntar a tothom durant la nit vora el foc, i ens donava moments d’escalfor quan sèiem a cantar junts.

Ha estat durant aquesta retrospectiva que he pogut copsar de quina manera tant diferent m’han marcat unes i altres experiències al voltant de l’art. Si bé m’és difícil recordar la meva formació formal tinc en canvi molts records d’activitats o processos d’educació artística en la vessant no formal. A priori, crec que el motiu és que em va costar molt connectar amb la part abstracta de l’art, en les seves tècniques i processos quan me’ls van explicar sense objectiu i sense context. En canvi, quan em van encomanar expressar les coses en l’idioma de l’art em vaig sentir còmode i capaç d’afrontar el repte de la creativitat, que a l’aula se m’escapava.

Aquest tarannà s’ha mantingut en la meva vida des del moment en que em vaig enfocar cap a l’educació no formal en la meva vida laboral i associativa. Sempre m’ha agradat transmetre els valors de la sensibilitat i la creativitat en els infants i joves que acompanyo, donant per fet que tothom parla el llenguatge de l’art de manera diferent i en moments diferents. Ha estat també una època d’autoformació. Una vegada finalitzat el meu procés acadèmic formal he pogut tenir temps per desenvolupar-me en les arts de manera lliure per primera vegada. Ha estat sobretot de manera autodidacta, i essencialment a partir de mostres i tutorials online, que he descobert moltes arts que ara m’encanta practicar, com tocar l’ukelele, o realitzar diverses tècniques artístiques: crochet, cianotipia, talla de fusta… Per a mi aquests processos artístics han nascut com a hobbies que realitzar durant el meu temps lliure. Amb el temps he identificat que són una eina de benestar mental i emocional i que m’han portat aprenentatges significatius sobre mi i el que necessita la meva ment per a fluir una mica al final del dia. Com a anècdota, molts dels meus amics insisteixen sovint en que hauria de vendre les coses que faig, i a mi no em surt sinó regalar-lis allò que els hi ha agradat i respondre que ho he creat per mi mateix i no per diners.

Avui en dia aquests tempteigs artístics són també complementats per la meva participació a l’Ateneu del Clot, una entitat cultural de Barcelona de la qual sóc membre actiu. Aquest equipament de proximitat està gestionat per un petit grup de persones voluntàries que sovint han de debatre sobre quines propostes artístiques i culturals acollim o programem. Per a mi està sent avui dia un aprenentatge constant, ja que per primera vegada treballo colze a colze amb diferents sensibilitats artístiques, diferents preferències i gustos, i diferents públics. Considero que estic obrint la mirada a altres maneres de concebre l’art que encara se m’escapen, però estic fent aquest procés de manera molt conscient.

En definitiva, penso que és la primera vegada que em pregunto sobre la meva concepció de l’educació artística. Des que va deixar de ser una assignatura obligatòria el meu contacte amb les arts ha estat força intermitent i és ara que torna a aparèixer a la meva vida amb força i presentant nous reptes. En resumir el camí recorregut en aquest relat he pogut entendre que la meva concepció sobre l’educació artística defuig molt de la via formal, com a mínim del record que jo en tinc, ja que les aules no van poder despertar en mí les inquietuds i competències artístiques necessàries per a entendre el valor que tenen i dur-lo a la pràctica. Per a mi doncs, el full de ruta de la docència artística ha de fer un cop de volant per situar-se davant les necessitats dels alumnes i les noves maneres d’entendre el món que tenim avui dia. Sobretot, cal reivindicar l’art i el seu ensenyament des de la necessitat de les persones per expressar-nos per aquestes vies i ser un contrapès als criteris productivistes que massa sovint adopta l’educació.

Confio en que aquesta assignatura serveixi per acompanyar-me en les properes passes que faré en el món de les arts, on sens dubte em queda molt per recórrer, i que ho pugui fer des d’una òptica crítica com jo ho he estat amb la meva experiència.

Salut a tothom i gràcies per llegir-me!

Debat2el Relat sobre l’educació artística

  1. Eva Muñoz Deiros says:

    Hola, Guillermo,

    M’ha agradat molt llegir el teu relat. Gràcies per compartir-ho.

    M’ha agradat especialment quan a l’inici del relat parlaves de la teva mare amb tendresa. M’ha fet pensar en el meu paper com a mare perquè a mi m’agrada molt fer manualitats amb els meus fills, i no m’havia parat a pensar mai com recordaran ells quan siguin grans les tardes que passem entre cartons, cartolines, tisores i cola blanca.

    Per altra banda, m’he rigut molt quan parlaves de la flauta i que devies ser dels nens que molestaven els veïns. Ho he trobat molt divertit.

    Una abraçada.

  2. Marina Ventura Varona says:

    Bona tarda, Guille.
    M’ha agradat la manera com el teu relat emfatitza en la dimensió més emocional i col·lectiva de l’art passant per la participació en els espais no formals i en els espais culturals.
    De fet, és precisament, la manera com entenc l’art ara mateix. Per mi l’art ha de ser des de la creació col·lectiva i per la lectura col·lectiva. Des de l’emoció i des de la reflexió crítica. I s’ha de veure traduït en propostes que tinguin incidència en el nostre entorn.

    Crec que algunes de les sensacions que expressaves les haurem sentit moltes, com que se’ns escapen els sentits o els significats quan creem de manera reproductiva (reproduint tècniques o processos descontextualitzats), per exemple.

    En aquest sentit, vull llençar la pregunta: Com podem integrar les arts a les escoles des d’aquest enfocament més emocional i no productivista, centrat en l’expressió i en una perspectiva crítica? Podem emular una mica aquest espai de comoditat que per tu va ser el cau i d’altres entorns?

    A més, m’ha semblat molt bonic enfocar la creació en aquest “prometo no jutjar”, m’ho emporto com a idea i m’agradaria poder-ho aplicar també per una mateixa, que costa molt no jutjar-se i sovint ho fem de manera més estrident cap a nosaltres mateixos que cap als altres.

    Seguim,

Publicat per

Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques

Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques
Publicat per

Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques

Bona tarda! Us deixo amb el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques. Desitjo que us agradi! :) Més endavant, trobareu…
Bona tarda! Us deixo amb el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques. Desitjo que us agradi! :)…

Bona tarda!

Us deixo amb el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques. Desitjo que us agradi! :)

Més endavant, trobareu una entrada amb el relat explicatiu de la meva relació amb l’art.

Cristina

 

Debat0el Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

RELAT DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA El meu contacte amb el món artístic va començar quan no era encara ni persona, la meva mare…
RELAT DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA El meu contacte amb el món artístic va començar quan no era encara ni persona,…

RELAT DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA

El meu contacte amb el món artístic va començar quan no era encara ni persona, la meva mare es posava els auriculars amb música a la panxa i jo llavors parava de moure’m. Amb només 8 mesos ja corria darrere del meu pare dient “kiss Kiss” i amb això volia que em posés la cançó de Prince – Kiss.

Les primeres vivències artístiques durant l’educació infantil que em venen al cap són treballs manuals, experimentar amb materials com el paper de seda, la pintura… encara que no hi estava molt interessada ni li prestava molta atenció, ja que els treballs manuals i la plàstica mai han estat el meu fort.
Crec que el problema no eren els treballs manuals en si, sinó el fet que tot estava molt guiat, l’experimentació lliure no hi tenia gaire protagonisme i el fet que l’art segueixi un fi concret no té cap sentit.

Avui, treballar les emocions i experimentar té molta més importància que un resultat final. El cervell no s’activa de la mateixa manera quan estem aprenent alguna cosa perquè tenim un repte davant que quan aprenem perquè ens obliguen i sense gens d’interès propi. De la mateixa manera, qualsevol experiència és educativa perquè et va formant i va forjant el teu cervell. Com més experiències donem als alumnes, més connexions podran tenir i més riquesa de vida mental tindran.

Crec que no va ser fins que els meus pares em van apuntar a L’esplai quan vaig començar a gaudir fent tallers i manualitats, encara que tampoc massa, sempre preferia jugar o fer esport abans que tallers manuals. A l’esplai ens donaven llibertat total, cap treball manual era millor que cap, tots érem iguals. Podíem experimentar, embrutar-nos i crear sense cap pauta.

Tornant enrere, com he comentat abans, des de ben petita ja estava connectada amb la música. El meu pare em portava als seus concerts i m’encantava. El primer contacte amb la música sense el meu pare va ser amb 5 anys, quan vaig decidir que volia apuntar-me a l’escola de música. Feia 3 dies a la setmana: un dia estudiàvem llenguatge musical, un altre l’instrument escollit, que en el meu cas va ser piano, i l’últim dia fèiem orquestra i cant coral. Vaig estar 8 anys anant feliç a l’escola de música fins que van canviar al professor.
Aquell docent em va fer agafar tanta angúnia a la música que em va costar molt tornar a posar-me. La seva manera d’ensenyar i educar no compaginava gens amb la meva manera de ser. Avui en dia penso que aquell pobre home ho va fer de la millor manera que sabia, però mare meva que malament…
Jo no volia saber res més del piano, i el meu pare em va dir que potser seria bo provar amb la guitarra. Va ser llavors quan em va ensenyar i vaig poder tornar a connectar amb la música. Buscava els acords de les cançons a internet i les intentava tocar, sempre intentant que no tinguessin cap Fa (els que toqueu la guitarra potser m’entendreu).

Recordo l’assignatura de Música a la primària, quan després de tocar una mica el xilòfon i el triangle vam haver de comprar una flauta dolça. Gràcies al fet que ja feia música pel meu compte podia llegir partitures i no em calia gaire temps per aprendre’m les cançons, aquest fet va fer que la professora sempre em demanés a mi tocar-les primer davant de la classe, cosa que no em feia molta gràcia la veritat, no obstant això, era la meva assignatura preferida.

Sempre he tingut una mica de vergonya a l’hora de posar-me davant del públic, quan estava a l’escola de música sempre li deia al meu professor que no volia fer audicions, fins que quan tenia 17 anys, el meu pare em va dir que l’havia d’acompanyar a un lloc. Quan vam arribar em vaig donar compte que era una mena d’audició, jo no entenia res. Vaig acabar cantant “O mio babbino caro”, una òpera italiana. Encara no ho havia comentat, però un altre dels meus “hobbies” és cantar. Mai m’havia parat a pensar que potser cantava bé, ja que era una cosa que només feia a casa mentre mirava vídeos de YouTube, i, cada vegada que algú de la meva família em deia que potser hauria de formar-me en aquest aspecte jo no m’ho creia. Doncs bé, després de cantar em van demanar que em sumés al seu cor com a veu principal. Les paraules del meu pare van ser: T’ho creus ara, maca?
Aquí va començar el meu viatge amb la música lírica, el millor viatge que he fet mai. Vaig aprendre a cantar, a conèixer el meu cos, a respirar i controlar el meu diafragma. Una autèntica passada!

Vaig continuar estudiant cant fins als 23 anys, ja que vaig decidir marxar a viure fora d’Espanya. Tanmateix, la primera cosa que el meu pare em va regalar després de trobar el meu pis a Anglaterra va ser una guitarra perquè mai deixi de gaudir i expressar les meves emocions.

Avui en dia treballo de mestre a una escola de nens amb necessitats especials, concretament amb nens i joves amb autisme (Prior´s court fundation, per si li voleu donar un cop d’ull). La majoria d’ells tenen moltes dificultats socials i de comunicació i no acostumen a portar-se bé amb el soroll, de fet, poden tenir conductes agressives si no estan còmodes a un lloc. No obstant els hi encanta la música. Tinc nens que no poden parar de moure’s, però que si escolten música aconsegueixen concentrar-se. És per això que cada vegada que fem “music therapy” i porto la guitarra i cantem junts es converteix en la millor sessió de la setmana i obtenim coses màgiques, perquè l’art de la música fa això, crea màgia i és un llenguatge universal.

M’agradaria concloure el meu relat dient que com a futurs Mestres, hem de tenir present que les activitats que activen més plasticitat neuronal fins a mitjan primària són la música, l’art i els aspectes psicomotrius. Per tant, haurem de tenir en compte que l’eix central d’una classe sigui aquestes tres assignatures i la resta de matèries (també molt importants) hauran de ser les branques que surten d’aquest eix central. Amb la música podem treballar tota la part emocional o inclús coneixements com la llengua, les matemàtiques… i amb l’art, treballem la innovació i a ser creatius.

 

Gràcies per llegir!

Maria Loren

Debat3el Relat de l’educació artística

  1. Marta Asensio Melero says:

    Hola Maria,

    M’ha agradat molt la part del teu relat que parla de la teva feina actual en una escola amb nens i joves amb autisme i la relació amb la música. És curiós com persones amb una sensibilitat tan alta amb el soroll i amb l’entorn puguin tenir reaccions tan positives envers la música. Quina barrera trenca la música? Com enderroca un mur que en ocasions no fa caure ni la veu dels pares?

  2. Sonia Martínez Campillo says:

    Hola, Maria!

    He de dir que m’he quedat embadalida amb el teu relat! L’has expressat amb un sentiment que ha traspassat la pantalla.

    M’encanta llegir el vincle amb el teu pare, que bonic! És preciós que des de sempre t’hagi acompanyat amb el teu camí amb la música i t’hagi animat tant en mantenir viva la passió. És genial tenir un recolzament tan fort a casa. Per cert, m’he quedat amb les ganes de veure’t cantar :)

    Per altra banda, m’ha emocionat molt el teu relat sobre com poses en pràctica la música a la feina i com ajudes aquest nens amb necessitats especials. És ben cert que la música és màgica i fa coses que ni els més experts s’expliquen.

    Estic totalment d’acord amb tu quan dius que com a docents hem de tenir ben present la música per ensenyar els nostres alumnes. De fet, m’has fet recordar que quan anava a l’escola, em van ensenyar l’abecedari en anglès cantat i a dia d’avui, encara utilitzo la cançó quan dubto si una lletra va abans o després d’una altra! La música ajuda a aconseguir un aprenentatge més profund i molt més amè.

    Enhorabona per la teva feina!

  3. Laura Ruedas Alcaide says:

    Bona tarda,

    M’ha agradat molt el teu realt. Encara que la meva experiència amb l’art és molt diferent, m’ha agradat mol llegir sobre la teva habilitat musical. Dins les disciplines artístiques, amb la que jo em sento més identificada és amb la música, per tant, m’he sentit molt còmode llegint-te. A part d’escoltar música, m’agrada molt cantar (encara que jo no ho faig bé), però gaudeixo molt fent-ho, m’ajuda a desconnectar, a desfogar-me o a activar-me.

    La part que més reflectida m’he sentit en el teu relat és la del teu treball, jo també treballo amb infants amb TEA i he pogut observar com de beneficiosa és la música encara que molts tinguin hiperacúsia. En el meu cas, sobretot quan són petits, les utilitzem per anticipar qualsevol activitat (fer l’habituació del matí, anar al pati, anar a piscina, temps de relaxació…). Cada activitat té la seva cançó i això els ajuda a ubicar-se en el temps.

    Gràcies per compartir la teva experiència!

     

    Salutacions

Publicat per

La meva educació artística

Publicat per

La meva educació artística

Hola, A continuació podeu trobar les pràctiques artístiques que més m’agrada fer. Com veureu gairebé totes estan relacionades amb la música i és que des de petita he pogut tenir la sort d’estar sempre envoltada per aquesta. El meu pare és músic i té un estudi de gravació a casa i gràcies a ell jo també he connectat amb aquesta manera de fer art. Ja fa gairebé 5 anys que visc a Anglaterra i no puc passar tot el temps que m’agradaria…
Hola, A continuació podeu trobar les pràctiques artístiques que més m’agrada fer. Com veureu gairebé totes estan relacionades amb…

Hola,

A continuació podeu trobar les pràctiques artístiques que més m’agrada fer.
Com veureu gairebé totes estan relacionades amb la música i és que des de petita he pogut tenir la sort d’estar sempre envoltada per aquesta.

El meu pare és músic i té un estudi de gravació a casa i gràcies a ell jo també he connectat amb aquesta manera de fer art. Ja fa gairebé 5 anys que visc a Anglaterra i no puc passar tot el temps que m’agradaria passar fent música amb ell, no obstant cada vegada que torno a casa fem alguna coseta, és el nostre idioma.

Les primeres imatges són fotografies d’algunes activitats que gaudeixo molt fent: exposicions d’art virtual, musicals com “Moulin Rouge” o “The prince of Egypt“. També trobeu fotografies i vídeos dels llocs on he viatjat recentment, en concret: Roma i Edimburg.

Les imatges de la part de baix mostren el que més m’agrada fer del món: Cantar i tocar amb el meu pare, com ja he comentat anteriorment.

Espero que em pugueu conèixer una miqueta més amb el meu collage,

Ens llegim!

Maria

Debat1el La meva educació artística

  1. Adela Rodríguez Tapias says:

    Hola Maria!

    Sabia de la unió amb el teu pare i la música pel teu vídeo de presentació. Encara així, m’ha encantat la fotografia en la que surt un nadó (tu, oi?) i el teu pare amb la guitarra. Una imatge val més que mil paraules, i aquesta és preciosa.

    Gràcies per compartir-la!

     

    :)

     

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

Abans d’explicar-vos com ha sigut l’educació artística que he rebut durant la meva vida, m’agradaria contextualitzar-vos una mica sobre mi i el meu entorn. Tinc vint-i-cinc anys i he viscut tota la meva vida a Viladecans, una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Per tant, he crescut en una generació digitalment nativa, fet que m’ha portat sempre a sentir-me molt atreta per les noves tecnologies. Els meus pares no han esdevingut una influència per a mi en l’art, ja que…
Abans d’explicar-vos com ha sigut l’educació artística que he rebut durant la meva vida, m’agradaria contextualitzar-vos una mica sobre…

Abans d’explicar-vos com ha sigut l’educació artística que he rebut durant la meva vida, m’agradaria contextualitzar-vos una mica sobre mi i el meu entorn. Tinc vint-i-cinc anys i he viscut tota la meva vida a Viladecans, una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Per tant, he crescut en una generació digitalment nativa, fet que m’ha portat sempre a sentir-me molt atreta per les noves tecnologies. Els meus pares no han esdevingut una influència per a mi en l’art, ja que no són realment artístics, sobre tot el meu pare. La meva mare sí que és molt creativa i té molta mà per fer projectes d’arts plàstiques i treballs manuals, però crec que mai s’ha sentit motivada a l’hora de professionalitzar-se en aquest món, malgrat que crec que hi podria. 

Realment les meves grans influències artístiques van ser la meva àvia materna i la meva germana. La meva àvia és molt artística, recordo que cada any ens feia les disfresses a tots els nets, li encantava pintar, fer puzles, cosir, fer cases de nines. I jo sempre era la neta que passava hores i hores al seu costat aprenent com ho feia tot. Segurament aquí va sorgir la meva educació de les arts plàstiques, i va ser sense adonar-me pràcticament.

Posteriorment, va ser la meva germana la que em va influir molt amb les arts a l’entorn digital. Ella és cinc anys més gran que jo, i va viure tots els inicis de l’era d’Internet. Va començar a aprendre molt sobre l’edició de fotografies i de vídeos, i tots els coneixements que obtenia de tutorials i d’anar fent projectes mels anava transmetent. I jo era bastant petita, potser tindria deu anys, però ja recordo estar totes dues davant de l’ordinador aprenent com funcionaven programes com el Photoshop. La bomba era quan ens trobàvem amb el nostre tiet més jove, al qual li encantava la fotografia i el vídeo. Gràcies a tota aquesta educació artística rebuda des de casa, quan a la meva etapa escolar a primària fèiem assignatures com informàtica, recordo anar molt avançada al que es demanava en aquell moment.

L’educació artística rebuda per part de la meva família m’ha fet una persona molt autodidacta a l’hora d’aprendre i conèixer l’art i, d‘igual manera, ha fet que sigui molt inquieta i vulgui sempre aprendre més. Curiosament, mai he fet cap extraescolar relacionada amb l’art, però sí amb l’esport. Per tant, l’única educació artística professional reconeguda que he rebut ha sigut l’obligatòria a l’escola durant la primària i l’ESO, i posteriorment al grau universitari que vaig fer Comunicació Audiovisual. 

La música també ha esdevingut un paper fonamental a la meva vida però, malauradament, ha sigut com a consumidora. L’educació musical que he rebut ha sigut bàsicament l’obligatòria a l’escola i no he tingut cap mentor musical fins que no vaig començar l’ESO i vaig començar a compartir els meus gustos musicals amb els meus amics. Aquí va ser quan vaig començar a gaudir de concerts i on vaig poder elaborar el meu criteri musical. El més a prop que he estat de poder tocar un instrument, va ser quan a la meva adolescència em vaig comprar un mini teclat, el qual podia connectar a l’ordinador i, amb la meva vena autodidacta, vaig començar a veure tutorials per a intentar aprendre a compondre. Desafortunadament, aquesta afició em va durar molt poc temps i no vaig aprendre gaire. 

En aquest punt va aparèixer la meva parella, qui sí que tenia molta influència musical per part del seu pare i sí que havia rebut una educació musical. Ella va fer que els meus coneixements i gustos musicals ampliessin notablement, i em va transmetre la passió que sentia per la música. Avui dia, puc dir que la música em transmet sentiments que cap altre tipus d’art aconsegueix. Gaudeixo molt anant a concerts i festivals, i el meu somni actual és poder aprendre a tocar algun instrument. Aquesta passió em va fer unir la música amb el cinema i com a resultat va sorgir el meu Treball de Final de Grau, el qual plantejava un nou llenguatge audiovisual i presentava les cançons com una manera d’adaptació de guions per al cinema. Personalment, vaig poder gaudir d’un procés molt creatiu i artístic.

Lamentablement, vaig sortir del grau bastant desmotivada artísticament parlant, ja que era un grau molt teòric i poc pràctic, i vaig començar a perdre aquesta iniciativa i inquietud de la qual us he parlat anteriorment. Tot es va agreujar quan vaig sortir al món laboral i em vaig adonar que quan havia de professionalitzar la meva creativitat em bloquejava molt. Com a conseqüència, i com ja havia estat passant durant el grau, vaig començar a deixar de fer projectes artístics com anteriorment i vaig perdre les ganes d’aprendre noves coses.

Actualment, em trobo en un moment artístic en el qual he començat a explorar noves expressions artístiques com la ceràmica, la pintura, la moda i el patronatge, l’interiorisme, la restauració de mobiliari i he tornat a gaudir de la fotografia i el vídeo. Com vaig dir a la meva anterior entrada al bloc, malgrat que he tingut l’oportunitat de fer projectes audiovisuals professionals com curtmetratges, web-sèries, documentals i entrevistes, gaudeixo molt més de poder fer vídeos retro amb la meva handycam i poder plasmar records quan viatjo, quan vaig d’excursió o, en definitiva, a la meva vida diària. De la mateixa manera em passa amb la fotografia. He dut a terme bastants sessions fotogràfiques de manera professional, però a hores d’ara gaudeixo molt més plasmant moments del dia a dia, costumistes, amb la meva càmera analògica.

En definitiva, penso que la desmotivació és part del procés artístic i creatiu, i que segurament durant la meva vida hi sorgiran més moments així. No obstant això, sé que la meva inquietud artística em mantindrà sempre al dia amb l’art.

Però… aprendre algun dia a fer música? Què en penseu?

Debat0el Relat de l’educació artística

No hi ha comentaris.