A continuació us deixem l’enllaç al document del lliurable 2. Som Helena Ruiz, Marina Mas i Nil Illa.

https://docs.google.com/document/d/1rd7TdnWbzt8ObP0556cfbJiY_JRHbaK0jb-oflZ67pY/edit

Moltes gràcies.

Després de llegir els recursos proposats i haver cercat informació sobre la manera de treballar i d’expressar-se de diferents artistes, considerem que les pràctiques d’interculturalitat que vam conèixer a l’escola poden ser millorables tenint en consideració les perspectives decolonials, postfeministes i interseccionals. A continuació, detallem l’estudi i conclusions que hem fet cadascuna de les pràctiques mencionades.

​​Per tal de poder incorporar les perspectives decolonials, postfeministes i interseccionals a la primera experiència que vam mencionar, les artistes invisibilitzades, considerem que a l’hora d’escollir els autors i autores amb les quals es treballarà, s’ha de tenir en compte la seva diversitat no només en termes de gènere, sinó també en altres eixos d’identitat com la raça, la classe social, la nacionalitat, etc. Per tant, no limitar-se només en la història occidental, incloent-hi veus i coneixements de diverses cultures i regions del món. Per altra banda, també creiem que seria bona idea, l’any que toqués treballar en relació amb una artista, destacar les seves contribucions i reptes com a dona en l’àmbit de les arts.

A l’hora de proposar aquesta millora, ens ha servit d’inspiració l’autora D’bi. Young Anitafrika, perquè utilitza l’art com una eina per desafiar les estructures de poder i l’opressió presents en la societat i també busca construir una narrativa alternativa que ressalti la diversitat cultural i la complexitat de les identitats afrodescendents. Hem considerat adient destacar aquesta artista perquè ens transmet molta fortalesa, resistència i ganes de canviar les injustícies existents encara avui dia al món. L’obra que més ens ha inspirat per tot el que aconsegueix transmetre és el poema “Black Woman”.

Fragment del poema Black Woman de D’bi. Young Anitafrika

Quant a l’experiència Àpats del món es pot veure com una mostra que ofereix l’oportunitat d’explorar la diversitat de països i cultures a través de la gastronomia.

Manté una dinàmica que ofereix a l’alumnat l’oportunitat de comprendre com les diferents identitats i experiències, com el gènere i la cultura, es poden enllaçar i poden influir amb la manera en la qual ens relacionem amb el menjar i amb les pràctiques culinàries. Tot fomentant un enfocament inclusiu i permetent apreciar la diversitat i la interconnexió de les experiències humanes, contribueix a una comprensió més àmplia i respectuosa de la diversitat cultural. Creiem que és una activitat que té el potencial per ser inclusiva i promoure aspectes descolonials, feministes i interseccionals. Malgrat això, pensem que s’ha pogut caure en l’errada d’abordar aquestes perspectives de manera superficial.

Grada Kilomba i Kara Walker són dues artistes que mitjançant l’art exploren temàtiques socials i culturals relacionades amb temes racials, colonials i postcolonials, així com la forma en què els processos d’opressió i la discriminació racial s’han internalitzat en les ments i els cossos dels individus. Kilomba ho fa a través de la performance, el vídeo, l’escriptura i la teoria, i Walker ho fa mitjançant gravats, pintures, dibuixos, escultures i instal·lacions. Per tant, entenem la importància de mantenir dinàmiques crítiques descolonials, feministes i interseccionals a l’hora de fer art.

Mi complemento, mi enemigo, mi opresor, mi amor de Kara Walker

L’experiència gastronòmica també pretén tractar temàtiques socials, culturals i feministes, en aquest cas, mitjançant l’art culinari. En aquest punt, creiem però que s’ha abordat de manera superficial. Per treballar aquestes perspectives de manera més profunda creiem que és necessari anar més enllà de simplement presentar plats típics de diferents països i/o cultures i relacionar-los amb un tema social. És important reconèixer que les pràctiques culinàries estan intrínsecament relacionades a sistemes de poder i dinàmiques socials, i per tant, creiem molt important el fet d’abordar-lo de manera crítica.

Aportem una millora en l’experiència mitjançant la qual es podrien treballar de manera crítica aquests aspectes. Des d’una perspectiva descolonial, es podria examinar com els processos de colonització i l’apropiació cultural han influït en la forma en la qual es valoren les diferents pràctiques culinàries. Es podrien explorar les desigualtats en la distribució de recursos i la comercialització d’aliments. Des d’una perspectiva feminista, es podria analitzar com les dones han sigut històricament relegades a rols específics de cuina i com això es relaciona amb la desigualtat de gènere. Des d’una perspectiva interseccional, es podria examinar i treballar les pràctiques culinàries de les comunitats marginals i ressaltar la seva resistència i resiliència. Pensem que això, es podria abordar de manera més significativa amb xerrades o tallers.

Qüestionar les creences crítiques al voltant de la superioritat cultural està al capdavant de l’experiència d’intercanvi cultural amb l’escola de Xipre. La nostra crítica se centra en el projecte Comenius, que es basa en una base de jerarquia cultural que veu les cultures europees com a superiors alhora que relega les altres a estatus inferiors. A més, l’objectiu final del projecte és generar un sentiment de pertinença a la Unió Europea, excloent així l’estima per altres cultures arreu del món. Les cultures de Xipre i de Catalunya es veuen reduïdes a retrats poc profunds pel programa d’intercanvi, deixant de banda els seus orígens complexos i socials. Ens hem adonat de la importància d’adoptar un enfocament més just, més respectuós i perceptiu, predominantment a partir de les influències artístiques d’Ana Mendieta i Ana Flávia Baldisserotto.

La diversitat cultural s’ha de valorar i reconèixer, mentre que les dinàmiques de poder en els intercanvis interculturals també s’han d’afrontar activament. Això permetrà la creació d’un entorn veritablement equitatiu on les cultures es puguin intercanviar amb una apreciació adequada de la riquesa i complexitat úniques de cadascuna.

A través de les seves obres d’art, Ana Mendieta i Ana Flávia Baldisserotto exploren els temes de la identitat, la diversitat i la interculturalitat alhora que aborden les jerarquies i els estereotips culturals. El seu art pretén cridar l’atenció sobre la revaloració de les cultures subalternes i desafiar les normes existents a la societat.

Trasplante de vello facial (1972), Ana Mendieta

Per garantir la incorporació de les perspectives decolonials, postfeministes i interseccionals, ens hem plantejat els següents canvis:

En primer lloc, planificar un nou projecte que hauria d’incloure països d’arreu del món, especialment aquells que estiguin tan allunyats com sigui possible de l’Europa tradicional. Creiem que és important abordar cultures diferents i diverses per promoure la descolonització i les perspectives interseccionals.

En segon lloc, considerem que la participació de tothom, independentment del gènere, la raça, l’orientació sexual o l’eina és essencial per promoure una perspectiva postfeminista. Promovent l’equitat i la igualtat d’oportunitats de tots els participants aconseguirem potenciar una relació d’igualtat entre tots. Per assolir aquest canvi, creiem que el nombre i varietat d’activitats hauria de ser més gran i s’han de poder adaptar a les necessitats dels participants.

En tercer lloc, creiem que és crucial estimular el pensament crític sobre les arrels històriques i culturals dels països participants, incloent-hi qüestions com el llegat del colonialisme, la desigualtat de gènere i les dinàmiques de poder. Per reforçar el pensament crític, ens agradaria oferir exercicis i debats que qüestionin les expectatives de gènere associades a la dansa tradicional i examinin alternatives des d’una perspectiva postfeminista.

Finalment, fomentarem la interseccionalitat, reconeixent i destacant les múltiples identitats i les interseccions de la discriminació i l’opressió. Aquests canvis enriquiran l’experiència educativa i fomentaran la comprensió intercultural, la igualtat de veus i la reflexió crítica sobre les estructures de poder i opressió.

Per últim, a l’experiència “debats a l’aula” vam descriure com fer ús d’una assignatura per a fomentar el pensament crític i aprendre a veure un tema en particular des de diferents perspectives. Si bé és cert que aquesta pràctica en concret no es duia a terme a l’entorn artístic, el que proposem per a transformar-la és traslladar-la fins a aquest, perquè considerem que és una pràctica molt interessant per a aconseguir una visió 360º del tema o concepte a treballar i és que “com a futurs mestres és pertinent que ens fixem com a objectiu descolonitzar els sabers de l’educació artística, per no contribuir a perpetuar l’etnocentrisme, el sexisme, el capacitisme i l’adultocentrisme a l’aula, aproximant-nos, per exemple, a una altra història de l’art que incorpori les perspectives decolonials i de gènere.” (Rifà, 2023).

Per tant, en aquest cas, el que faríem és portar els debats a l’entorn de l’educació artística i fer que els alumnes, abans de començar a estudiar un temari i/o abans de crear una nova obra, primer debatin sobre el tema o concepte a tractar, sempre procurant que aquests temes es tractin des d’una perspectiva descolonial, postfeminista i intercultural (aquesta seria una de les tasques del docent: procurar que cada tema es tracti des d’aquestes perspectives). La rebel Margaret Harrison i el misteriós Banksy han estat dos grans referents artístics en la reconsideració d’aquesta pràctica pels seus estils polèmics i inconformistes.

Per la seva part, Harrison es qüestiona les nocions de gènere, identitat, política, classe social i explotació laboral per a crear. A través de les seves obres denuncia problemes culturals i polítics, expressant l’inconformisme tan necessari per crear art. I com a futurs docents, el que volem és que els alumnes s’ho qüestionin tot per arribar a obtenir un pensament crític que quedi reflectit en les seves pràctiques artístiques. Tal com diu Jiménez (2020): “Des de l’eix de la instrucció artística (formal o informal) la figura del docent ha d’avaluar-se també sota aquestes expectatives de canvi, la disrupció de l’art cap a altres camps obliga a que aquells que desenvolupen el paper de professor es tombi a la cerca de rutes lliures per a que el procés formatiu transformi l’alumne (al creador) en un individu crític i propositiu”.

Homeworkers (1977), Margaret F. Harrison

D’altra banda, Banksy busca la polèmica a través de la crítica político-social i la denúncia de temes socials controvertits. Aquest (o aquesta) artista aconsegueix que les seves obres siguin objecte de debat. Per aquest motiu, és un artista referent per a aquesta pràctica. Com a futurs docents, ens hem de proposar que els alumnes (i futurs artistes) aconsegueixin no deixar indiferent. I crear debats a l’aula abans de començar un nou tema a tractar és una bona forma de posar en pràctica aquesta habilitat.

Venecia (2019), Banksy. L’artista denuncia el drama dels refugiats a la ciutat italiana

Per concloure, ens agradaria afegir que tal com hem pogut comprovar, en tot el nostre recorregut acadèmic no s’han tingut en compte les perspectives decolonials, postfeministes i interseccionals. Segurament això ha tingut influència en la nostra educació i construcció del pensament crític.

Aquest exercici de reflexió ens ha ajudat a confirmar que com a futurs docents estem obligats a incloure aquestes perspectives dins del currículum acadèmic i és que tal com diu Jiménez (2020) referint-se al docent actual i futur: “Sin más opciones, tendrá que ser también reflexivo, poseer la suficiente conciencia y perspicacia para analizar las formas de vida contemporáneas y que pueda discutirlas con el estudiante para acrecentar (en ambos) su responsabilidad y sentido crítico”.

Blanch Corominas, Cristina

Macian Luque, Pau

Martínez Campillo, Sonia

Molina Ruiz, Nerea

PAC 4
Art i diferència: Repensem les pràctiques interculturales en educació artística
Un cop hagi fet aquest llistat les heu de posar en comú al grup i seleccionar 1 experiència o pràctica de cada integrant del grup.
Experiencies:
-Quan un company transsexuals de la teva classe decideix fer un canvi de sexe i vius de aprop el procés
-Entrada a inici de curs, d’un nen a la teva classe d’origen africà, que no parla l’idioma.
-Quan anem al pati, amb nens i nenes més grans, com ens relacionem?
-Quan diuen que pintem el que més ens agrada, però ens apareix la por a la reacció social dels companys/es.
-Sortides amb l’escola a altres llocs dins i fora del país de residència
-Trobades entre diferents escoles del mateix o diferent lloc de residència
-Intercanvis a l’estranger

Les dues pràctiques escollides són:
·Entrada a inici de curs, d’un/a nen/a a la teva classe d’origen africà, que no parla l’idioma.
Per tal de contextualitzar, descriurem la situació concreta que ens trobaríem com a docents. Estem en un supòsit on dirigim una classe de 2n de Primària a una escola d’un poble de Barcelona. Iniciem un nou curs, amb nous alumnes, on segueixen la mateixa classe que tenien a primer de Primària i el primer dia de classe arriba l’Ousmane, un nen d’origen senegalès, que ha arribat a Catalunya fa qüestió d’un més. L’Ousmane no domina el català, però sí que parla i escriu francès, i sap parlar la seva llengua materna del Senegal.
En aquest cas actuaríem sabent que l’escola és espai de convivència, cal anar amb mesura però, com a docents, el nostre objectiu és que l’Ousmane, domini la llengua oral i escrita com més aviat millor. Per això, existeixen factors determinants i rellevants que ajudaran a obtenir l’objectiu, com són: l’utilització de l’aula d’acollida, de centrar-se de forma més individualitzada en millorar la seva educació; també, les activitats de classe quotidianes, com conviure amb els companys/es, fer qualsevol mena de joc d’interacció, anar al pati, conèixer nous companys/es, relacionar-se amb els diferents professors, etc.
El que estem fent en aquest cas, és construir la identitat personal de persones que provenen d’altres països, ja que aquesta identitat com cita Rifà, M. (2023): “creen pertinença i diàspora, són localització, multiplicitat i transformació, així com generen inclusió i exclusió”.

·Intercanvis a l’estranger
Aquesta pràctica pedagògica tracta d’intercanvis entre alumnes amb un conveni entre dues escoles. És validable quan ets menor d’edat i vols marxar sol a cursar un any acadèmic fora, escollint el període de temps que consideres oportú i que ens donarà un nivell mínim reconegut per aprendre una nova cultura, llengua, maneres de fer, etc.
Els intercanvis a l’estranger, es duen a terme, la gran majoria, per agències privades que gestionen cursos acadèmics a l’estranger, però hi ha escoles que tenen un conveni amb escoles d’altres països que permeten aquest intercanvi periòdic anual. Tanmateix, existeixen beques per ajudar aquells estudiants, o per permetre als estudiants de millor reconeixement acadèmic gaudir d’aquesta pràctica internacional, encara que està fet per englobar qualsevol classe d’alumnes.
Existeixen molts beneficis de cursar aquesta pràctica: descobreixes i aprens un estil de vida diferent del nostre; aprendre una nova llengua; donar-te eines per un futur, saber relacionar-se en situacions desconegudes; a obrir la ment, observar i veure maneres de pensar totalment diferents de les pròpies o a les acostumades a escoltar, entre altres beneficis.
Els intercanvis a l’estranger permeten obtenir noves realitats, noves formes de veure la vida, valorar nous arts i noves perspectives de vida. Conèixer realitats, et permetrà veure bellesa en objectes o paisatges que abans rebutjaves, o valorar disciplines artístiques que la pròpia cultura no et permet veure. Estem parlant d’un argument vital a nivell artístic.

Per tal de concloure, determinarem la relació entre les dues pràctiques, necessàries alhora promoure una bona educació artística per l’alumnat. La relació entre l’entrada a inici de curs, d’un/a nen/a a la teva classe d’origen africà, que no parla l’idioma i, els intercanvis a l’estranger, la resumiríem amb el tractament de les cultures. Amb això, em refereixo que en els dos casos s’aprèn i es coneix una nova cultura, idioma i maneres d’entendre la vida, cap cultura és ideal ni millor que d’altres, totes les cultures ens han de servir per conèixer i veure noves visions. En l’àmbit artístic, podem observar una resolució beneficiosa per els alumnes, ja que tindran un creixement cognitiu ple, i una educació artística envejable, millor que la d’aquells alumnes que únicament saben una llengua, només creuen en una manera de pensar i coneixent únicament una realitat social, cultural i política.
Com hem destacat en el text anterior, a l’escola estem creant identitats culturals per part dels alumnes, que ens permeten entendre les altres cultures i races. Durant molts anys, hem tingut problemes racials i d’identitat en el món contemporani, episodis de racisme, d’exclusió social, etc. Si tothom obté diferents visions de les cultures, augmentarem valors com el respecte, la tolerància i la inclusió social.

BIBLIOGRAFIA
Rifà, M. (2023). Perspectives decolonials i de gènere en educació artística per a l’escola primària. Universitat Oberta de Catalunya. Recuperado de: https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00293114/pdf/PID_00293114.pdf

Hola a tothom,

Nosaltres som el grup format per Júlia Aregall Pasqual, Aleix Briansó González, Guillermo Güeto Martínez, Maria Pujol Torres i Laura Ruedas Alcaide. Ens agradaria compartir les nostres experiències interculturals viscudes a l’àmbit educatiu i per acabar, una breu conclusió on relacionar-les. 

Experiències:

VOLCÀ DE LA PALMA – MARIA PUJOL

El volcà de la Palma va estar actiu el passat 2021. En aquell any, jo estava com a practicant a una escola d’Itàlia, on la major part de l’alumnat era estranger. A l’aula de cinc anys, hi havia una nena que era originàriament de l’illa de la Palma. Un dia a la setmana durant els mesos que el volcà va estar actiu, la tutora portava talls de revistes, periòdics, imatges, vídeos, etc., on es parlava d’aquesta notícia. Cal destacar que l’escola treballa per ambients rotatius, és a dir, els infants d’un grup passen una setmana a l’ambient d’art, a l’ambient simbòlic o a l’ambient lògic-matemàtic. Durant la setmana que el grup-classe estava a l’ambient d’art, els infants treballaven el tema dels volcans per tal d’entendre quines eren les causes i les conseqüències d’aquest fenomen. 

En la meva opinió, la mestra va convertir un fet real en un aprenentatge significatiu. A més, va aprofitar que una nena era originàriament d’allà per visibilitzar les conseqüències d’aquest fet i tots els infants varen empatitzar amb ella. 

CANÇÓ DE LES LLENGÜES MATERNES – GUILLERMO GÜETO

Aquesta experiència es va dur a terme el curs passat a l’escola on treballo. L’Associació de Famílies dels Alumnes va tenir la iniciativa de celebrar el Dia de les Llengües Maternes (21 de febrer), ja que el centre té un alt índex de famílies nouvingudes d’altres països. 

Per tal de fer un reconeixement a la diversitat d’idiomes es va demanar a infants de tots els cursos i les seves famílies que s’enregistressin pronunciant la frase “Bon dia i benvinguts a l’escola!” en la seva llengua materna. L’AFA va recollir totes les gravacions i va fer un muntatge de so, enllaçant-les totes i posant de fons la música instrumental de la cançó “Imagine”, de John Lennon. El resultat va ser una cançó de tres minuts que recollia més de 20 idiomes, i es va reproduir el dia de la celebració durant la rebuda del matí. 

Trobo que amb aquesta proposta s’incentiva la vivència positiva de la diversitat cultural a l’escola. El fet de fer-ne partícips les famílies i de generar un producte artístic conjunt pot servir per cohesionar la comunitat de l’escola. A la vegada, els alumnes participants del procés reben un retorn de l’activitat en fer-se extensiu a la totalitat dels companys quan entren a primera hora.

LA SETMANA DE LA CULTURA – ALEIX BRIANSÓ

L’escola Montserrat, on feia les pràctiques el curs passat, té molt clars els seus valors i busca celebrar les diferències dels estudiants. És a dir, com és un centre escolar on la major part del seu alumnat és d’origen estranger, busca aprendre i enriquir-se de les diferències culturals dels infants. Per fer-ho, la setmana prèvia a la festa de l’escola, la setmana cultural, es dedicaven múltiples activitats i sortides per encoratjar a tothom a explicar coses del seu país, ja fossin tradicions, creences, menjars, etc. A més a més, també promovien l’interès per altres cultures, ja que en una de les sortides, un grup d’estudiants voluntaris de segon de batxillerat d’un altre centre escolar actuaven com a voluntaris i ensenyaven diferents jocs i històries als infants. Un cop arribada la festa escolar, cada curs va representar un ball tradicional català davant les famílies.

Mitjançant la posada en pràctica d’aquest tipus de propostes, el centre assoleix el seu objectiu i permet als infants no només poder expressar l’orgull de les seves arrels, sinó que també forma un vincle entre aquests i desenvolupa un sentiment de pertinença.

Dia Escolar de la No Violència i la Pau – LAURA RUEDAS

Sóc educadora especialitzada a una Escola d’Educació Especial. El dia 30 de gener, per l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, a les escoles celebrem el Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP). La meva classe és de l’etapa educativa de secundària, amb alumnes d’entre 14 a 18 anys, amb diferents afectacions (Trastorn de l’Espectre Autista, diferents síndromes i afectacions cognitives).

Aquest curs, per celebrar aquest dia, a la meva classe hem decidit treballar el conte “La Kalume i les seves germanes”. El treball d’aquest conte i el seu quadern d’activitats l’hem treballat durant un trimestre a l’hora del taller de lectura. Aquest conte tracta la història de la Kalume, que explica com va haver de fugir de la ciutat on va néixer, Kongolo, a causa de la guerra. La Kalume explica els seus canvis físics produïts per l’adolescència, de quina manera van haver de fugir, la pèrdua d’éssers estimats i els sentiments que van tenir al camp de refugiats. Gràcies a aquest conte i la informació addicional que hi ha al document, vam poder apropar un altre tipus de realitat i de cultura als nostres alumnes.

BALLEM DIFERENTS PAÏSOS- JÚLIA AREGALL

A una de les escoles que vaig treballar com a monitora de menjador, el meu grup estava treballant les diferents danses del món, aprofitant que dins l’aula hi havia diversitat de procedència i cultures, al 3r trimestre, van dedicar-se a conèixer i viure en primera persona com eren les danses tradicionals de diferents països.

Van parlar amb les famílies per tal d’involucrar-les en aquest fet i algunes hi van poder participar ensenyant als alumnes els balls típics de cada país i la música que els acompanya.

Els alumnes es van dividir en 5 grups i cada grup havia d’investigar i proposar un ball per tal que la resta de la classe el pogués aprendre. Va ser molt enriquidor per a tothom i van gaudir i conèixer una mica més les tradicions i costums dels companys/es que tenen a classe.

Conclusió de les diferents experiències:

Primerament, cal dir que totes les experiències són treballs interculturals duts a terme a diferents escoles i a un menjador. En altres paraules,  totes estan portades a terme en un àmbit educatiu formal. Per tant, la interrelació és que són diferents pràctiques educatives que vetllen per les diferents cultures que podem trobar al món. A més, es pot observar que a totes les pràctiques es produeix una interculturalitat, és a dir, una relació entre les diferents cultures, i no pas la multiculturalitat on les diferents cultures tan sols conviuen a un mateix lloc. A més, totes aquestes activitats estan realitzades amb una clara intenció d’apropament entre les cultures implicades.

D’altra banda, La Setmana de la Cultura, és una proposta més oberta que la resta, ja que no es centra en un determinat element característic, com la llengua, la dansa o el territori, sinó que pretén conèixer totes les peculiaritats que hi formen part. 

Cal destacar també la vinculació amb l’educació artística en la majoria de les intervencions realitzades dins dels diferents centres escolars. En algunes de les aportacions es fa servir la dansa com a mitjà d’expressió cultural, però també podem apreciar un ús molt adequat de la lectura, en el Dia Escolar de la No Violència i la Pau, i la música feta servir a La cançó de les llengües maternes.

Com a conclusió, totes les pràctiques tenen uns objectius en comú que assoleixen, sent aquests l’ensenyament de valors en la diversitat com la companyonia, l’empatia, la solidaritat, etc. A més a més, conèixer informació addicional de cultures és molt enriquidor pels infants i, quan es tracta de les dels seus companys, té un valor afegit formant un vincle més fort en el grup classe, permetent que hi hagi una major integració dins de l’aula i la societat.

Moltes gràcies per llegir-nos!