Publicat per

Registre 1

Publicat per

Registre 1

En aquest primer registre us presento el barri de Sant Ildefons, un barri obrer, residencial i perifèric de Cornellà de Llobregat, municipi que forma part de la corona de poblacions que envolten Barcelona en forma de semicercle. Els meus vídeos estaran relacionats amb aquest barri, amb el qual intentaré treballar els conceptes de límit, frontera, diferència i alteritat. El barri ha experimentat un important procés de migració, en un primer moment durant els anys 60 i 70, ja que el…
En aquest primer registre us presento el barri de Sant Ildefons, un barri obrer, residencial i perifèric de Cornellà…

En aquest primer registre us presento el barri de Sant Ildefons, un barri obrer, residencial i perifèric de Cornellà de Llobregat, municipi que forma part de la corona de poblacions que envolten Barcelona en forma de semicercle.

Els meus vídeos estaran relacionats amb aquest barri, amb el qual intentaré treballar els conceptes de límit, frontera, diferència i alteritat.

El barri ha experimentat un important procés de migració, en un primer moment durant els anys 60 i 70, ja que el barri es va convertir en un destí per a la immigració procedent de diferents parts d’Espanya, especialment Andalusia, Extremadura i Castilla-La Mancha. En les dècades posteriors, el barri va continuar rebent a immigrants d’altres països, especialment d’Amèrica Llatina i Àfrica. Com a resultat, Sant Ildefons s’ha convertit en un barri molt divers i multicultural, amb una gran varietat de nacionalitats i cultures convivint en un mateix espai.

Un cop contextualitzat, m’agradaria explicar-vos el vídeo. Aquest està gravat mitjançant un únic pla, el qual situa la càmera en un punt clau. S’ha intentat fer d’aquest punt una frontera, un límit. Trobem un barri de classe obrera en el principi del vídeo i, en el moment que es traspassa aquesta frontera, ens trobem la ciutat de Barcelona. “Los límites nos remiten a divisiones —sean físicas o simbólicas— entre territorios o naciones, grupos, personas, géneros, clases sociales o culturas” (Pérez Porto y Merino, 2011).

El vídeo ha sigut gravat amb una handycam de la dècada del 2010.

Pérez Porto, J. Y Merino, M. (2011). Definición de límite. Definición. Recuperado de http://definición.de/limite/

Debat0el Registre 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 1

Publicat per

Registre 1

Hola a tothom, Després de pensar-ho molt he decidit fer el meu primer registre sobre les pintures de Banksy, ja que visc a una ciutat al costat de Londres i tinc la sort d’haver vist moltes de les seves obres. Per aquells que no el conegueu, Banksy és un artista de carrer nascut a Anglaterra, activista polític i director de cinema el qual el seu nom i la seva identitat real romanen sense confirmar. Banksy està actiu des de la…
Hola a tothom, Després de pensar-ho molt he decidit fer el meu primer registre sobre les pintures de Banksy,…

Hola a tothom,

Després de pensar-ho molt he decidit fer el meu primer registre sobre les pintures de Banksy, ja que visc a una ciutat al costat de Londres i tinc la sort d’haver vist moltes de les seves obres.

Per aquells que no el conegueu, Banksy és un artista de carrer nascut a Anglaterra, activista polític i director de cinema el qual el seu nom i la seva identitat real romanen sense confirmar. Banksy està actiu des de la dècada de 1990, el seu art de caràcter satíric i els seus epigrames subversius combinen l’humor fosc amb el grafiti realitzat amb una tècnica d’estampació distintiva. Les seves obres de comentari polític i social han aparegut a carrers, murs i ponts d’arreu del món.

A la primera foto “Christmas Reindeers”(Birmingham): l’artista ha fet una denúncia de la problemàtica de l’habitatge dibuixant dos rens que semblen estirar d’un banc en el qual viu un sensesostre. Banksy ha dibuixat un particular mural nadalenc en el qual critica la problemàtica de l’habitatge al Regne Unit.

A la segona foto “Escape from Reading Gaol” (Reading): Banksy pinta a la façana de la presó on va estar l’escriptor Oscar wild per “fets homosexuals” i de fet podem suposar que qui s’escapa és el mateix Wilde.

A la tercera foto “Well Hung Lover”(Bristol): Banksy pinta una dona tenint un affair a esquenes del seu marit, i aquest a punt de descobrir-ho. El fet interessant és que aquest grafiti està pintat a la façana d’un centre de salut sexual.

A l’última foto “Mild Mild West”(Bristol): Banksy critica les tècniques violentes de la policia britànica.

He decidit fer aquesta proposta per al primer registre, ja que considero que l’art i la reivindicació moltes vegades poden anar de la mà. Penso que des de l’art podem expressar molts pensaments, idees o sensacions i arribar a molta gent. Banksy des de les seves obres, és capaç de cridar l’atenció del públic i evocar a la reflexió sobre diversos temes que afecten la societat. D’aquesta manera, cadascuna de les seves pintures porta una gran càrrega de sàtira i de crítica social. Els seus grafitis mostren humor negre i ironia sobre política, desigualtats o altres temes morals.

Maria

LINK CARPETA: https://drive.google.com/drive/folders/1-9FnsikUW0CAoLRwkZxfq0L6sFxXeFTV

Debat0el Registre 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

RELAT DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA El meu contacte amb el món artístic va començar quan no era encara ni persona, la meva mare…
RELAT DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA El meu contacte amb el món artístic va començar quan no era encara ni persona,…

RELAT DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA

El meu contacte amb el món artístic va començar quan no era encara ni persona, la meva mare es posava els auriculars amb música a la panxa i jo llavors parava de moure’m. Amb només 8 mesos ja corria darrere del meu pare dient “kiss Kiss” i amb això volia que em posés la cançó de Prince – Kiss.

Les primeres vivències artístiques durant l’educació infantil que em venen al cap són treballs manuals, experimentar amb materials com el paper de seda, la pintura… encara que no hi estava molt interessada ni li prestava molta atenció, ja que els treballs manuals i la plàstica mai han estat el meu fort.
Crec que el problema no eren els treballs manuals en si, sinó el fet que tot estava molt guiat, l’experimentació lliure no hi tenia gaire protagonisme i el fet que l’art segueixi un fi concret no té cap sentit.

Avui, treballar les emocions i experimentar té molta més importància que un resultat final. El cervell no s’activa de la mateixa manera quan estem aprenent alguna cosa perquè tenim un repte davant que quan aprenem perquè ens obliguen i sense gens d’interès propi. De la mateixa manera, qualsevol experiència és educativa perquè et va formant i va forjant el teu cervell. Com més experiències donem als alumnes, més connexions podran tenir i més riquesa de vida mental tindran.

Crec que no va ser fins que els meus pares em van apuntar a L’esplai quan vaig començar a gaudir fent tallers i manualitats, encara que tampoc massa, sempre preferia jugar o fer esport abans que tallers manuals. A l’esplai ens donaven llibertat total, cap treball manual era millor que cap, tots érem iguals. Podíem experimentar, embrutar-nos i crear sense cap pauta.

Tornant enrere, com he comentat abans, des de ben petita ja estava connectada amb la música. El meu pare em portava als seus concerts i m’encantava. El primer contacte amb la música sense el meu pare va ser amb 5 anys, quan vaig decidir que volia apuntar-me a l’escola de música. Feia 3 dies a la setmana: un dia estudiàvem llenguatge musical, un altre l’instrument escollit, que en el meu cas va ser piano, i l’últim dia fèiem orquestra i cant coral. Vaig estar 8 anys anant feliç a l’escola de música fins que van canviar al professor.
Aquell docent em va fer agafar tanta angúnia a la música que em va costar molt tornar a posar-me. La seva manera d’ensenyar i educar no compaginava gens amb la meva manera de ser. Avui en dia penso que aquell pobre home ho va fer de la millor manera que sabia, però mare meva que malament…
Jo no volia saber res més del piano, i el meu pare em va dir que potser seria bo provar amb la guitarra. Va ser llavors quan em va ensenyar i vaig poder tornar a connectar amb la música. Buscava els acords de les cançons a internet i les intentava tocar, sempre intentant que no tinguessin cap Fa (els que toqueu la guitarra potser m’entendreu).

Recordo l’assignatura de Música a la primària, quan després de tocar una mica el xilòfon i el triangle vam haver de comprar una flauta dolça. Gràcies al fet que ja feia música pel meu compte podia llegir partitures i no em calia gaire temps per aprendre’m les cançons, aquest fet va fer que la professora sempre em demanés a mi tocar-les primer davant de la classe, cosa que no em feia molta gràcia la veritat, no obstant això, era la meva assignatura preferida.

Sempre he tingut una mica de vergonya a l’hora de posar-me davant del públic, quan estava a l’escola de música sempre li deia al meu professor que no volia fer audicions, fins que quan tenia 17 anys, el meu pare em va dir que l’havia d’acompanyar a un lloc. Quan vam arribar em vaig donar compte que era una mena d’audició, jo no entenia res. Vaig acabar cantant “O mio babbino caro”, una òpera italiana. Encara no ho havia comentat, però un altre dels meus “hobbies” és cantar. Mai m’havia parat a pensar que potser cantava bé, ja que era una cosa que només feia a casa mentre mirava vídeos de YouTube, i, cada vegada que algú de la meva família em deia que potser hauria de formar-me en aquest aspecte jo no m’ho creia. Doncs bé, després de cantar em van demanar que em sumés al seu cor com a veu principal. Les paraules del meu pare van ser: T’ho creus ara, maca?
Aquí va començar el meu viatge amb la música lírica, el millor viatge que he fet mai. Vaig aprendre a cantar, a conèixer el meu cos, a respirar i controlar el meu diafragma. Una autèntica passada!

Vaig continuar estudiant cant fins als 23 anys, ja que vaig decidir marxar a viure fora d’Espanya. Tanmateix, la primera cosa que el meu pare em va regalar després de trobar el meu pis a Anglaterra va ser una guitarra perquè mai deixi de gaudir i expressar les meves emocions.

Avui en dia treballo de mestre a una escola de nens amb necessitats especials, concretament amb nens i joves amb autisme (Prior´s court fundation, per si li voleu donar un cop d’ull). La majoria d’ells tenen moltes dificultats socials i de comunicació i no acostumen a portar-se bé amb el soroll, de fet, poden tenir conductes agressives si no estan còmodes a un lloc. No obstant els hi encanta la música. Tinc nens que no poden parar de moure’s, però que si escolten música aconsegueixen concentrar-se. És per això que cada vegada que fem “music therapy” i porto la guitarra i cantem junts es converteix en la millor sessió de la setmana i obtenim coses màgiques, perquè l’art de la música fa això, crea màgia i és un llenguatge universal.

M’agradaria concloure el meu relat dient que com a futurs Mestres, hem de tenir present que les activitats que activen més plasticitat neuronal fins a mitjan primària són la música, l’art i els aspectes psicomotrius. Per tant, haurem de tenir en compte que l’eix central d’una classe sigui aquestes tres assignatures i la resta de matèries (també molt importants) hauran de ser les branques que surten d’aquest eix central. Amb la música podem treballar tota la part emocional o inclús coneixements com la llengua, les matemàtiques… i amb l’art, treballem la innovació i a ser creatius.

 

Gràcies per llegir!

Maria Loren

Debat3el Relat de l’educació artística

  1. Marta Asensio Melero says:

    Hola Maria,

    M’ha agradat molt la part del teu relat que parla de la teva feina actual en una escola amb nens i joves amb autisme i la relació amb la música. És curiós com persones amb una sensibilitat tan alta amb el soroll i amb l’entorn puguin tenir reaccions tan positives envers la música. Quina barrera trenca la música? Com enderroca un mur que en ocasions no fa caure ni la veu dels pares?

  2. Sonia Martínez Campillo says:

    Hola, Maria!

    He de dir que m’he quedat embadalida amb el teu relat! L’has expressat amb un sentiment que ha traspassat la pantalla.

    M’encanta llegir el vincle amb el teu pare, que bonic! És preciós que des de sempre t’hagi acompanyat amb el teu camí amb la música i t’hagi animat tant en mantenir viva la passió. És genial tenir un recolzament tan fort a casa. Per cert, m’he quedat amb les ganes de veure’t cantar :)

    Per altra banda, m’ha emocionat molt el teu relat sobre com poses en pràctica la música a la feina i com ajudes aquest nens amb necessitats especials. És ben cert que la música és màgica i fa coses que ni els més experts s’expliquen.

    Estic totalment d’acord amb tu quan dius que com a docents hem de tenir ben present la música per ensenyar els nostres alumnes. De fet, m’has fet recordar que quan anava a l’escola, em van ensenyar l’abecedari en anglès cantat i a dia d’avui, encara utilitzo la cançó quan dubto si una lletra va abans o després d’una altra! La música ajuda a aconseguir un aprenentatge més profund i molt més amè.

    Enhorabona per la teva feina!

  3. Laura Ruedas Alcaide says:

    Bona tarda,

    M’ha agradat molt el teu realt. Encara que la meva experiència amb l’art és molt diferent, m’ha agradat mol llegir sobre la teva habilitat musical. Dins les disciplines artístiques, amb la que jo em sento més identificada és amb la música, per tant, m’he sentit molt còmode llegint-te. A part d’escoltar música, m’agrada molt cantar (encara que jo no ho faig bé), però gaudeixo molt fent-ho, m’ajuda a desconnectar, a desfogar-me o a activar-me.

    La part que més reflectida m’he sentit en el teu relat és la del teu treball, jo també treballo amb infants amb TEA i he pogut observar com de beneficiosa és la música encara que molts tinguin hiperacúsia. En el meu cas, sobretot quan són petits, les utilitzem per anticipar qualsevol activitat (fer l’habituació del matí, anar al pati, anar a piscina, temps de relaxació…). Cada activitat té la seva cançó i això els ajuda a ubicar-se en el temps.

    Gràcies per compartir la teva experiència!

     

    Salutacions

Publicat per

REGISTRE 1

Publicat per

REGISTRE 1

Bon dia tot el dia, Començam un nou camí junts en aquesta activitat 2 titulada: “Explorem i representem l’entorn amb imatge i so”. A tall d’introducció, cal dir que la meva inspiració ha estat el lloc on visc (Suïssa i els seus meravellosos paisatges), Murray Schafer, el canvi climàtic i Ludovico Einaudi.   QUI ERA MURRAY SCHAFER? Murray Schafer va ser un compositor i assagista canadenc, el qual “va fundar The World Soundscape Project, projecte pioner que busca promoure la…
Bon dia tot el dia, Començam un nou camí junts en aquesta activitat 2 titulada: “Explorem i representem l’entorn…

Bon dia tot el dia,

Començam un nou camí junts en aquesta activitat 2 titulada: “Explorem i representem l’entorn amb imatge i so”. A tall d’introducció, cal dir que la meva inspiració ha estat el lloc on visc (Suïssa i els seus meravellosos paisatges), Murray Schafer, el canvi climàtic i Ludovico Einaudi.

 

QUI ERA MURRAY SCHAFER?

Murray Schafer va ser un compositor i assagista canadenc, el qual “va fundar The World Soundscape Project, projecte pioner que busca promoure la importància de parar esment al nostre ambient sonor i els efectes en la seva deterioració en la societat moderna”. (Botella Nicolás, 2020)

COM RELACIONAM PAISATGE SONOR I CANVI CLIMÀTIC?

A través de la naturalesa, el món ens demana ajuda. Només cal aturar-se dos segons i escoltar. Escoltar com la neu baixa feroç un 15 de març (escoltar àudio “neu fosa”). O com dues imatges del mateix lloc amb una setmana de diferència parlen per si mateixes (veure imatges 1, 2, 3 i 4). Cal dir que em va ajudar a registrar l’àudio i fer les fotografies pensar: “què vull transmetre i com”.

 

LUDOVICO EINAUDI

Gran compositor de bandes sonores, l’any 2016 va crear una peça especial a favor de la protecció de l’Àrtic. Cada vegada que l’escolt, diferents emocions afloren en mi les quals m’han impulsat a triar el tema del canvi climàtic.

Finalment, m’agradaria acabar amb una frase que segur que tothom coneix i és la següent “una imatge val més que mil paraules” d’Henrik Ibsen. Les imatges ens desperten emocions molt abans que raonaments. Voleu acompanyar-me en un viatge emocionalment meravellós?

Ens llegim!

Maria

 

LINK CARPETA: https://drive.google.com/drive/folders/1Dxi7xRlrS4rp9pLrYXdS2qD86dI1avzc

BIBLIOGRAFIA:

Botella Nicolás, A. M. (2020). El paisaje sonoro como arte sonoro. Cuadernos de música, artes visuales y artes escénicas, 2020, vol. 15, num. 1, p. 112-125.

Debat0el REGISTRE 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

La meva educació artística

Publicat per

La meva educació artística

Hola, A continuació podeu trobar les pràctiques artístiques que més m’agrada fer. Com veureu gairebé totes estan relacionades amb la música i és que des de petita he pogut tenir la sort d’estar sempre envoltada per aquesta. El meu pare és músic i té un estudi de gravació a casa i gràcies a ell jo també he connectat amb aquesta manera de fer art. Ja fa gairebé 5 anys que visc a Anglaterra i no puc passar tot el temps que m’agradaria…
Hola, A continuació podeu trobar les pràctiques artístiques que més m’agrada fer. Com veureu gairebé totes estan relacionades amb…

Hola,

A continuació podeu trobar les pràctiques artístiques que més m’agrada fer.
Com veureu gairebé totes estan relacionades amb la música i és que des de petita he pogut tenir la sort d’estar sempre envoltada per aquesta.

El meu pare és músic i té un estudi de gravació a casa i gràcies a ell jo també he connectat amb aquesta manera de fer art. Ja fa gairebé 5 anys que visc a Anglaterra i no puc passar tot el temps que m’agradaria passar fent música amb ell, no obstant cada vegada que torno a casa fem alguna coseta, és el nostre idioma.

Les primeres imatges són fotografies d’algunes activitats que gaudeixo molt fent: exposicions d’art virtual, musicals com “Moulin Rouge” o “The prince of Egypt“. També trobeu fotografies i vídeos dels llocs on he viatjat recentment, en concret: Roma i Edimburg.

Les imatges de la part de baix mostren el que més m’agrada fer del món: Cantar i tocar amb el meu pare, com ja he comentat anteriorment.

Espero que em pugueu conèixer una miqueta més amb el meu collage,

Ens llegim!

Maria

Debat1el La meva educació artística

  1. Adela Rodríguez Tapias says:

    Hola Maria!

    Sabia de la unió amb el teu pare i la música pel teu vídeo de presentació. Encara així, m’ha encantat la fotografia en la que surt un nadó (tu, oi?) i el teu pare amb la guitarra. Una imatge val més que mil paraules, i aquesta és preciosa.

    Gràcies per compartir-la!

     

    :)