Publicat per

Setè registre

Bona tarda a tothom!

Aquí enllaço el meu registre d’aquesta setmana: 22-05-2023.

Els dos videos adjuntats tenen per objectiu contraposar-se al conflicte presentat en el darrer registre. Si bé la setmana passada us ensenyava el malestar generat per una mostra de cultura popular al carrer, en aquesta entrega us parlaré de quan les coses surten bé.

El primer video mostra un esdeveniment de música al carrer organitzat per l’entitat cultural on sóc voluntari. És un concert de blues fet en motiu de les festes de primavera del barri. L’ambient és festiu i relaxat i els veinatge s’ha apropat espontàniament a la Plaça del Mercat a escoltar la música. És significativa la precària autogestió de l’acte: manca d’escenari elevat, equip de so propi de l’entitat, absència de taules, de papereres… L’Ajuntament de Barcelona va desestimar la petició del permís municipal per a la realització de l’activitat en un primer moment, ja que havia reservat l’espai (la plaça central del barri) un partit polític per a muntar una carpa de campanya. Més tard ens van informar que havia quedat lliure l’espai, però que no ens podrien facilitar infraestructura ni material per què ja havia estat assignat a altres actes. L’electricitat ens la va proporcionar el local del costat que, molt amablement, ens va permetre endollar l’equip de so. Altre cop els veïns salvant la situació.

El segon video és el desenllaç de la situació mostrada al meu Sisè Registre. La mateixa colla castellera, deu minuts després de la pitada de clàxons al carrer València, realitza el mateix castell en una ubicació del barri més amable: el Parc del Clot. Com es pot veure l’escena és distesa tot i que hi han moltes activitats simultànies: una barra amb música, un partit de futbol dels infants, gent observant el castell…

Amb aquest anàlisi pretenc exemplificar que, tot i que cal considerar generalment l’alteritat com a profitosa, també cal tenir en compte les vulnerabilitats de cada identitat. Durant tots els registres he intentat reflexionar sobre com el veïnatge tradicional està sent amenaçat per alteritats més poderoses i amb més capacitat operativa. Això ha generat un conflicte desigual entre dues parts, on els veïns i veïnes han de resignar-se a la ofensiva que pateixen i cercar escenaris més amables amb la seva activitat, com es pot veure en els videos d’avui.

Continuaré cercant la manera de donar-li voltes a aquesta qüestió.

Gràcies per llegir-me!

Debat0el Setè registre

Deixa un comentari