Publicat per

Segon registre

Publicat per

Segon registre

Bona tarda, Aqui us enllaço el meu segon registre: 2023-03-24 Aquesta segona setmana he decidit donar continuïtat a l’escenari de la setmana passada: les coses que observo camí a la feina, en un recorregut de no més de 10 minuts pel barri del Clot i Camp de l’Arpa. Per tal d’aprofundir en les inquietuds d’habitatge i urbanisme que vaig introduïr en la darrera entrada he decidir fer una passa més per parlar de les obres, tant de construcció com de…
Bona tarda, Aqui us enllaço el meu segon registre: 2023-03-24 Aquesta segona setmana he decidit donar continuïtat a l’escenari…

Bona tarda,

Aqui us enllaço el meu segon registre: 2023-03-24

Aquesta segona setmana he decidit donar continuïtat a l’escenari de la setmana passada: les coses que observo camí a la feina, en un recorregut de no més de 10 minuts pel barri del Clot i Camp de l’Arpa.

Per tal d’aprofundir en les inquietuds d’habitatge i urbanisme que vaig introduïr en la darrera entrada he decidir fer una passa més per parlar de les obres, tant de construcció com de reforma. Altra vegada les fotografies es titulen segons el minut en que he fet l’observació.

La primera fotografia mostra el que durant molts anys ha estat el principal bar de la plaça del barri. Després de un parell d’anys amb tot l’edifici tapiat (tot i la posició privilegiada que té) sembla que hi estan fent reformes.

En la segona fotografia es veu una acumulació de material d’obra a una altra plaça propera. Encara no es pot saber a on es destinarà, però de moment ocupa l’espai públic i inquieta als vianants.

La tercera foto mostra com estan renovant el paviment d’un dels principals eixos del barri, el carrer Rogent. Les anteriors rajoles estaven malmeses i ara s’està renovant el carrer per franjes.

A la quarta fotografia observem un andamiatge en un edifici antic del mateix carrer. Els cartells anuncien senzillament una rehabilitació de la finca.

A l’última imatge podem veure les obres d’un carril bici que s’estrenarà aviat.

He escollit aquestes imatges per què serveixen per acompanyar el relat sobre la meva por als canvis que es produeixen al barri. Òbviament no és tant la por al canvi, si no a les conseqüències que aquestes obres tindran per als veïns. Massa sovint la millora de l’espai públic i els seus habitatges i equipaments es trasllada en un augment del valor de la zona, una pujada de preus i en el degoteig de veïnes que marxen al no poder afrontar-ho.

Actuacions que, a priori, són beneficioses pel barri (com la renovació del paviment, enllumenat, més espais verds i carrils bici), es tradueixen en amenaçes pels residents habituals per culpa del mercat inmobiliari i una administració que no regula aquest biaix i que deixa desprotegits els col·lectius vulnerables. El mateix neguit pot aplicar-se a la rehabilitació i reforma dels edificis d’habitatges, quan una actuació necessària i útil per als residents d’una finca pot desencadenar en una pujada dels lloguers que obligui altre vegada a buscar alternatives d’habitatge.

Així doncs, en aquesta entrada he procurat omplir de contingut i exemples aquest sentiment de desconfiança envers les obres, tant públiques com privades, sota la sospita que els seus objectius no busquen millorar la vida de la gent com jo.

L’audio adjuntat en aquesta entrada és el que s’escoltava al meu menjador durant el matí d’avui mentre esmorzava: les obres dels veïns de baix.

 

Gràcies per llegir-me!

 

Debat0el Segon registre

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat de la meva educació artística

Relat de la meva educació artística
Publicat per

Relat de la meva educació artística

Bona nit companys i companyes! Us deixo amb el relat de la meva educació artística, espero que no se us faci molt…
Bona nit companys i companyes! Us deixo amb el relat de la meva educació artística, espero que no se…

Bona nit companys i companyes!

Us deixo amb el relat de la meva educació artística, espero que no se us faci molt feixuc i que compartim ensenyaments, aprenentatges i aficions!

Salut! :)

Debat4el Relat de la meva educació artística

  1. Lourdes Rodríguez Vivas says:

    Hola, Cristina!

    M’he animat a comentar el teu relat, ja que m’ha sorprès molt, anava pensant a mitja lectura “quantes experiències i encara estem a la primària”, ha sigut tot un plaer llegir-te.

    Sincerament, m’ha semblat molt interessat la manera de treballar l’art que vau tenir els teus companys i tu a l’escola, perquè jo no vaig tenir aquesta sort. Però sempre que penso en tot el que no he fet a l’escola, alhora penso en tot el que podran fer els meus alumnes d’aquí a uns anys. M’agradaria també remarcar la importància de fer allò que t’agrada, pel fet que la teva professora va poder transmetre passió per l’art perquè ella la sentia.

    En el moment que he llegit que vas estar en un grup de música, m’ha al·lucinat la idea! És una llàstima que ja no continueu amb el grup, tant de bo en uns anys, quan ja hàgiu acabat els estudis i esteu més posicionats, pugueu tornar als escenaris, m’agradaria molt poder anar a veure un espectacle vostre.

    Finalment, com a fan de la lectura que soc, vull dir-te que tots tenim èpoques en les quals, per diferents factors, som incapaços de llegir res. Influeix molt l’estat d’ànim, el poc temps lliure, etc. Però t’animo al fet que et capfiquis dins del món de la lectura, ja que és allà on podràs ser i fer tot el que vulguis, i això poques coses més t’ho podran proporcionar.

    Moltes gràcies per compartir amb nosaltres com ha sigut l’art a la teva vida.

  2. Raquel Lujan Lorenzo says:

    Bona tarda Cristina,

    El teu relat de l’educació artística és ben complet i divers. Des d’un inici lligada a la música i transformant pas a pas i obrint-te a nous instruments i ambients que t’han portat a posicions importants.

    En primer lloc, considero important el que vols transmetre amb les classes plàstiques, en les quals no només practicàveu art, sinó que la implicació de la mestra feia que coneixessiu obres originals de l’artista (en el teu cas Dalí) portant-vos al museu de Girona.

    Pel que fa a tots els instruments que esmentes denota la teva facilitat d’aprenentatge en tocar instruments. No tothom gaudeix d’aquesta, deu ser un privilegi!

    Els projectes socials amb els què portàveu la música assajada a centres d’avis em sembla una manera molt dolça de traslladar cultura i art connectant-la amb valors socials i barrejant col·lectius. De mateixa manera amb les actuacions al municipi, pel que comentes crec que l’ajuntament està consicenciat de la necessitat de compartir i donar a conèixer les diferents tècniques d’art que es desenvolupen al poble.

    Per últim l’etapa ja més adulta en la que la empenta adolescent us va portar a crear una banda i ser finalment teloners de grups amb molt renom. Igualment amb les publicacions a espais musicals.

    Ara però la rutina de la vida adulta no et deixa tenir tant d’espai cap a la teva passió, però ben segur vindran projectes en un futur relacionats amb la música.

    Mai deixis de creure (i crear) amb tu.

     

    Raquel

  3. Marina Mas Rodriguez says:

    Hola Cristina! M’ha interessat molt el teu relat, ja que des de ben petita has estat envoltada de música, teatre i art.

    Trobi i considero que estàs feta per la música, ja que mai has deixat de fer alguna cosa que no estigui relacionada amb ella, per molt que hagis deixat activitats musicals, has retornat a ella per envoltar-te. Des del meu punt de vista, crec que les persones connecten amb diferents aspectes del món, ja sigui l’esport, l’art escènic, música, natura, etc. En el teu cas, ressalta molt que la música et faci sentir lliure, et connectes amb ella de manera que et dona felicitat, pau, és com la teva zona de confort.

    Per altra banda em crida molt l’atenció que hagis fet de telonera de grups catalans tant famosos, ja que jo hi anava sempre als seus concerts, i només escoltar-los en directe ja se’m posava la pell de gallina, imagina’t fent de telonera, que al cap i ets més a prop d’ells, ets present en tots els concerts, i per tant ho vius segurament d’una manera molt més intensa.

    En fi, un relat replet d’experiències que es relacionen amb l’art, el trobo molt i molt interessant.

     

    Molt bona feina!

    Marina Mas.

  4. Nil Pauls Rovira says:

    Hola, Cristina!

    Ha sigut un plaer llegir el teu relat sobre l’educació artística al llarg la teva vida. Per fer-te la pregunta em centraré en la part del relat que parles sobre que com a extraescolar et van apuntar a música i quan dius que la teva germana tocava la guitarra a casa teva van decidir que tu també havies de tocar algun instrument i vas escollir el piano.

    Sempre he tingut gran curiositat per saber si algun infant, pel seu propi peu demanaria a la família apuntar-se a tocar algun instrument, ja que gairebé tots els casos que conec de quan era petit i els que conec ara de gran com a monitor de menjador i extraescolars a l’escola, coincideixen que són les famílies que han de ”obligar” a l’infant a apuntar-se a tocar algun instrument. Amb això no vull dir que no estigui bé el que fan aquestes famílies, tot el contrari, ja que en la majoria dels casos, els infants tot i començar amb aquestes activitats de manera obligatòria, al cap de poc ja assisteix a les classes completament feliços i contents d’aprendre quelcom nou i veure el seu gran progrés en la matèria.

    De petit era dels que no volia per res del món que els pares m’apuntessin a tocar cap instrument, però de gran he pensat milers de vegades l’encert que haguessin fet els meus pares si m’hi haguessin apuntat, el que donaria per saber tocar mig bé una guitarra!

    I tu, que en penses?

    Gràcies!

Publicat per

LA MEVA CONSTRUCCIÓ ARTÍSTICA

Publicat per

LA MEVA CONSTRUCCIÓ ARTÍSTICA

LA MEVA EDUCACIÓ ARTÍSTICA Suposo que la meva educació artística comença des de ben petita, quan durant els caps de setmana la meva mare encenia l’equip de so i posava discos de Pink Floyd, Jethro Tull, Dire Straits, Alan Parsons, etc. Durant la meva etapa d’educació infantil i primària vaig cursar les matèries de plàstica i música però no guardo cap record significatiu. Sí que recordo la portada d’algun llibre de feinetes que l’havíem de fer enganxant tot de boletes…
LA MEVA EDUCACIÓ ARTÍSTICA Suposo que la meva educació artística comença des de ben petita, quan durant els caps…

LA MEVA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

Suposo que la meva educació artística comença des de ben petita, quan durant els caps de setmana la meva mare encenia l’equip de so i posava discos de Pink Floyd, Jethro Tull, Dire Straits, Alan Parsons, etc.

Durant la meva etapa d’educació infantil i primària vaig cursar les matèries de plàstica i música però no guardo cap record significatiu. Sí que recordo la portada d’algun llibre de feinetes que l’havíem de fer enganxant tot de boletes de papers de colors i alguna altra manualitat però no gaire més.

De la ESO, en canvi, recordo que teníem un professor molt divertit que ens ensenyava música. Es deia David Puertas i en guardo un record molt maco perquè ens va ensenyar música d’una altra manera a com l’havíem après fins al moment. Ell no ens va ensenyar a tocar la flauta com era costum al meu institut, sinó que feia coses més dinàmiques i feia que l’alumnat estiguèssim molt més atent i participatiu. Recordo que un dia ens estava parlant del rock i ens va posar una cançó de Bill Haley & His Comets, concretament Rock Around the Clock. Després d’haver-la escoltat un parell de vegades ens va encomanar una tasca per fer durant la resta de classe que mancava: havíem d’inventar-nos una nova lletra. Sembla mentida però encara recordo a la perfecció la lletra que ens vam inventar amb la meva companya. A més, quan tota la classe vam cantar les nostres pròpies lletres a sobre de l’àudio de la cançó, ell també va cantar la seva. Havia fet una lletra on deia el nom de tots els alumnes i algun tret peculiar nostre. Va ser tot un regal. Ara amb els anys, entenc la gran feina que feia en David. No només va sortir de la norma del que feien la majoria de professors de música, sinó que ens va fer participar en una experiència totalment enriquidora, divertida i significativa.

Un cop vaig acabar l’ESO vaig cursar el Batxillerat Científico – Tècnic. Jo no tenia gens clar què volia fer i tots els professors van coincidir en que si optava per una branca científica tindria “més sortides”, cosa que, evidentment no hi estic gens d’acord. Malauradament, en aquell moment no en tenia ni idea i vaig decidir seguir els consells dels meus professors.

Al Batxillerat vaig fer una assignatura de dibuix i vaig gaudir moltíssim. Fèiem dibuix artístic i dibuix tècnic, però recordo un exercici de dibuix a mà alçada que em va fer pensar molt. Havíem de dibuixar l’alçat, la planta i el perfil d’un tamburet que havia col·locat al mig de la classe i la veritat és que jo em vaig defensar bastant bé tot i que amb el dibuix artístic era dolentíssima. Per contra, vaig al·lucinar de veure que hi havia companys que eren boníssims en dibuix artístic però que no acabaven d’entendre com es veuria des de sota, per exemple. Tot i que ara entenc que són coses totalment diferents, en aquell moment va ser un fet totalment revelador.

Tot i que la meva branca era la científica vaig poder cursar un trimestre d’història de l’art. Diria que va ser l’assignatura que més em va omplir en molt de temps. Teníem una professora que ens explicava tot de curiositats dels quadres i dels autors i em va captivar completament. Avui dia, tot i així, penso que va ser un gran error que només ens ensenyés obres d’art d’homes.

Paral.lelament, el meu germà, que aleshores estudiava arquitectura, va començar a omplir la  de llibres xulíssims de pintors. Eren plens de quadres totalment nous per mi i amb els què el temps em passava volant. De fet, recordo un molt curiós que era només de cadires, pàgines i més pàgines plenes de cadires súper originals, moltes d’elles dissenyades per arquitectes.

Un cop feta la selectivitat vaig anar a estudiar a la universitat d’arquitectura superior de Barcelona i en vaig fer els dos primers anys. Recordo fer moltes maquetes, molts plànols, i molts dibuixos tant del propi interior de la universitat com de persones que venien a posar. Tot i que vaig aprendre a defensar-me amb el dibuix artístic, era molt més resolutiva amb el dibuix tècnic.

Cansada de fer moltes més assignatures mecàniques que no pas artístiques, vaig deixar aparcats els estudis i em vaig posar a estudiar música per primer cop a la meva vida. Recordo que em vaig matricular al Taller de Músics només d’un parell d’assignatures perquè era caríssim i vaig començar a aprendre llenguatge musical i les primeres nocions de com tocar el saxo tenor. Va ser una època de moltes hores d’estudi però la recordo molt gratificant. Recordo anar a l’Esmuc durant els caps de setmana i tancar-me en un box a practicar. M’encantava passar els matins de dissabte tocant i millorant els meus solos.

Després de més de deu anys estudiant música vaig decidir fer el màster de musicoteràpia que fan a l’Esmuc i va ser una formació que també em va aportar moltíssim. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer molts músics, però aquest cop eren músics molt diferents dels que havia conegut fins al moment: estaven compromesos amb els altres i amb molta vocació d’ajudar. Em va servir per relaxar-me amb el meu instrument i comprovar que hi ha altres maneres de fer música i altres objectius.

Escrivint aquest text me n’adono que l’educació artística va més enllà de fer classes de música o aprendre a dibuixar. En el meu cas personal tinc la gran sort de poder gaudir de moltes altres disciplines artístiques gràcies al fet d’haver-me creuat durant la meva vida amb persones amb una sensibilitat molt especial envers l’art i d’alguna manera me l’han despertada. He tingut un amic fotògraf que m’ha portat a grans exposicions, una amiga il·lustradora que m’ha donat a conèixer tot un ventall espectacular d’obres, una gran amiga actriu amb qui he compartit moltíssimes obres de teatre…

Totes les experiències artístiques que he viscut durant la meva vida m’han anat conformant d’una manera determinada i no podria assegurar que unes m’hagin fet canviar més que unes altres. El que sí puc dir és que un cop has experimentat certes coses, ja no pots obviar-ho, per sempre tindràs el neguit de seguir buscant, o al menys, és el que m’ha passat a mi.

Debat3el LA MEVA CONSTRUCCIÓ ARTÍSTICA

  1. Lourdes Rodríguez Vivas says:

    Hola, Lidia!

    M’ha agradat molt poder llegir el teu relat. He de dir que m’he sentit molt identificada, ja que vas explicant com a poc a poc l’art s’ha anat introduint a la teva vida i a mesura que vas coneixent més sobre el tema, més interès en tens.

    És una llàstima que no poguéssim gaudir de l’art a l’escola primària, i m’incloc, pel fet que vaig estar en la mateixa situació. Penso que pot ser la raó és que fa un temps no li donaven la importància que hauria d’haver tingut aquesta disciplina, encara que tinc l’esperança que a poc a poc pugui agafar terreny en l’àmbit escolar, perquè pot proporcionar molt bons hàbits i experiències a l’alumnat.

    Un altre fet que m’ha fet sentir identificada ha sigut el batxillerat científic, a mi tant els meus professors com la meva família em van dir el mateix, “agafa la branca científica i tindràs més portes obertes” i és el que vaig fer. Òbviament, no tenien cap raó i espero que aquest pensament es vagi diluent amb el temps.

    Per acabar m’agradaria animar-te a continuar impregnant-te de tot l’art que puguis, de totes aquelles experiències enriquidores que trobis pel camí i alhora que gaudeixis de totes aquelles persones que t’acompanyen.

    Gràcies per compartir la teva experiència!

  2. Laia Gómez Salvadó says:

    Hola, Lídia,
    M’ha agradat moltíssim el teu relat.

    El que m’ha cridat més l’atenció és el record que tens d’un professor en concret, el de música i com la vida tot i portar-te per camins diversos et torna a dur cap a allò que gaudies de petita i que segurament ja formava part de la teva essència.
    Penso que és una gran sort estudiar o dedicar-te a una cosa que t’agrada i descobrir que amb allò que gaudeixes pots ajudar als altres.

    Gràcies per compartir aquest trosset de tu.

  3. Aleix Rodríguez Hill says:

    Bones Lídia,

    M’ha agradat molt poder llegir la teva experiència, tant per la qüestió acadèmica com la teva relació amb l’art. Escric aquest comentari perquè m’he sentit bastant representat amb la teva experiència amb relació a la pressió social i d’alguns mestres amb l’objectiu i carrera acadèmica, així com l’experiència en relació amb l’art. En la primera molta gent hem canviat de carrera o ens hem hagut d’agafar un descans per saber ben bé què és el que ens agrada i el que volem. Sortim de l’ESO i del Batxillerat amb molta pressió per estudiar allò que “té més sortides al mercat laboral” i no pas allò que ens agrada i ens apassiona.

    En la segona, no tenim la mateixa experiència, però sí algunes similituds. Com tu, la meva primera interacció i relació més pròxima amb l’art van ser els àlbums i alguns concerts de música, en canvi, però, la meva etapa a l’ESO no tinc gaires records envers l’art fins que al batxillerat, també com tu, em va enamorar Història de l’Art, tant pel contingut com per la mestra, la Lourdes, que ens feia sentir l’art com un pilar central de la història i la societat. Per mi és la millor assignatura que he pogut fer mai en la meva vida acadèmica. Amb relació al teu mestre de música, el David, cal dir que em sembla una metodologia molt interessant, tot i que només és un exemple, per cridar l’atenció dels alumnes (no toquem la flauta, però sí que escoltem rock, increïble, per cert, tant de bo ens ho haguessin fet a nosaltres), adaptar els recursos que tens a l’abast (una cançó) i personificar-los per tal d’analitzar, conèixer, experimentar i aprendre, així com donar un valor personal i propi (crear la cançó) i el teu gran record el dia d’avui és un bon exemple de la capacitat pedagògica de la metodologia i el mestre.

    En definitiva, m’ha agradat molt poder conèixer una mica la teva experiència acadèmica i la teva relació amb l’art.

     

    Salut!

Publicat per

RELAT SOBRE LA PRÒPIA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

Publicat per

RELAT SOBRE LA PRÒPIA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

Educació artística, dues paraules però amb molt de significat per mi. Primerament, m’agradaria definir educació artística com “mètode d’ensenyament que desenvolupa capacitats, actituds, hàbits i comportaments, potencia habilitats i destreses, i, a més, és un mitjà d’interacció, comunicació i expressió de sentiments i emocions que permet una formació integral per a tots els individus”. (La Educación Artística: Transformar El Presente, Soñar El Futuro, 2020) Tenint en compte l’esmentat anteriorment, a continuació faré un recorregut per les meves experiències artístiques, demanant-me:…
Educació artística, dues paraules però amb molt de significat per mi. Primerament, m’agradaria definir educació artística com “mètode d’ensenyament…

Educació artística, dues paraules però amb molt de significat per mi.

Primerament, m’agradaria definir educació artística com “mètode d’ensenyament que desenvolupa capacitats, actituds, hàbits i comportaments, potencia habilitats i destreses, i, a més, és un mitjà d’interacció, comunicació i expressió de sentiments i emocions que permet una formació integral per a tots els individus”. (La Educación Artística: Transformar El Presente, Soñar El Futuro, 2020)

Tenint en compte l’esmentat anteriorment, a continuació faré un recorregut per les meves experiències artístiques, demanant-me: què m’ha aportat l’educació artística rebuda al llarg de la meva vida? Podria dir que estic on estic per aquelles experiències?

Un somni frustrat de la meva mare és ser artista plàstica. Des de ben petita li encantava dibuixar i pintar, com diu ella “era el meu moment de desconnexió del món”. Jo matisaria que era el seu moment de “connexió amb el món”, ja que l’ambient, les emocions i ella formaven un tot. Aleshores, gràcies al seu amor per l’art, jo vaig créixer en un ambient on es potenciava la creativitat. Vaig experimentar amb tota mena de material: pintura, fang, arena, aigua… En aquest punt és quan jo em deman, la creativitat és innata o s’adquireix? Partint de la meva experiència diria que és innata, però es pot desenvolupar amb l’experiència, així com es pot oblidar també amb el pas dels anys.

Quan tenia tres anys, la meva mare em va apuntar a classes de ballet sense saber que en canviaria la vida. Vaig practicar ballet durant quinze anys, 5 d’ells de manera professional al Conservatori de Música i Dansa de les Illes Balears. Allò em va fer créixer com a persona i madurar per tres motius: coneixença amb el meu propi cos, aprenentatge d’actituds, i expressió de sentiments i emocions a través de la dansa. Una de les coses que més vaig aprendre és disciplina i perseverança. Si un exercici no et sortia bé, el repeties fins que fos perfecte. Crec que a la meva vida d’avui en dia aquesta actitud de perfeccionisme continua existint, però d’una manera saludable. Em consider una persona perseverant amb els meus objectius i alhora perfeccionista.

Al mateix temps, el meu pare és un amant del Rock and Roll i sempre tendré el record d’acabar 4 hores de conservatori i cantar a ple pulmó al cotxe Thunderstruck, d’ACDC. A més, al conservatori no es feia només ballet, sinó que també teníem classes de música clàssica cada setmana. Vaig aprendre a reconèixer instruments i bandes sonores dels més famosos ballets. També vaig aprendre solfeig i afinació. Així que podria resumir aquells anys amb les següents paraules: disciplina; alliberació de sentiments i emocions amb el ballet; amor pel rock i al mateix temps amor per la música clàssica.

D’altra banda, fent referència a les experiències rebudes a l’escola la veritat és que no tenc molt de bons records. En la meva opinió, l’art no es resumeix en pintar, sinó que va molt més enllà. L’art és una manera d’expressar-se, d’entendre el món i de viure. L’art et convida a fer-te preguntes i a trobar respostes experimentant amb tu mateix i amb el món que ens envolta. Així que consider que a les escoles l’art no s’ensenya o s’ensenyava des d’un punt de vista coherent i ampli, no potencia la creativitat. Tot i que, durant el meu primer grau universitari, educació infantil, vaig tenir una artista com a professora que va marcar un punt d’inflexió amb les meves experiències artístiques. Ella va rompre amb el concepte de l’art esmentat anteriorment i va fer que la meva creativitat es ves potenciada a cada classe. Vaig començar a expressar-me amb l’art i a conèixer-me d’una manera més profunda. Vaig observar del que era capaç i allò em va motivar per estar on estic ara.

Després d’allò vaig manifestar una passió, viatjar o, com dic jo, veure món i veure altres maneres d’expressió i de vida. Avui dia m’encanta anar a museus, concerts i exposicions, m’agrada que em facin pensar i que no em deixin indiferent. Un dels meus referents actuals per excel·lència és Banksy. Per qui no el conegui, Banksy és probablement un dels artistes street art més famosos en l’actualitat amb una obra crítica amb la societat.
A més, fa un any va haver-hi un boom amb les creacions fetes amb fang. Així que vaig descobrir una nova passió, fer creacions amb fang. M’agrada escoltar música i posar-me mans a l’obra. Des del meu punt de vista el fang et fa connectar amb tu mateix, ja que la seva temperatura i textura són diferents de la temperatura i textura del cos. És una manera d’explorar diferents sensacions i emocions.
També m’agrada dibuixar i pintar sobretot amb pintura acrílica. Els dies de pluja, la mar o les muntanyes són una inspiració.

Pel que fa al tema musical, com he comentat anteriorment, vaig desenvolupar el gust per la música Rock and Roll des de ben petita gràcies al meu pare. Als 15, vaig començar a escoltar Artick Monkeys, Lana del Rey, Green Day… que van marcar la tapa adolescent de la meva vida. Amb els anys, he anat desenvolupant el gust pels renous de la naturalesa, on he trobat la meva calma. M’agrada anar a llegir vora la mar o anar a passejar i escoltar com xiuxiueja’n els ocells.

Resumidament, la part artística i musical dels infants no es potencia. Des del meu punt de vista, és una llàstima que l’educació artística quedi a un racó a l’escola. Crec que l’art aporta molts beneficis al desenvolupament com, coneixença del propi cos i de les pròpies emocions; afavoreix la comunicació efectiva; millora la capacitat de concentració; afavoreix la bona autoestima; i redueix l’estrès i l’ansietat. Per això és important la formació del professorat d’una manera global i transversal. No val dir: “jo no soc la professora d’art”. Pens que tots els professionals de l’educació haurien de ser una mica artístics.

BIBLIOGRAFIA:

La Educación Artística: Transformar El Presente, Soñar El Futuro (202) Fundación Aquae. Available at: https://www.fundacionaquae.org/wiki/educacion-artistica/ (Accessed: March 22, 2023).

 

Debat2el RELAT SOBRE LA PRÒPIA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

  1. Mariona López Franquet says:

    Hola, Maria!

    Doncs bé, no sé per on començar.

    Moltíssimes gràcies pel teu relat, he d’admetre que he gaudit llegint-lo i que m’he sentit en simptonia amb tu amb alguns aspectes. Em fascina la teva trajectòria artística com a ballarina, quina passada! I estic totalment d’acord amb tu amb que és una pena que l’educació artística quedi tan “a les afores” del que és la vida a l’escola, tot i que he d’admetre que em consta que poc a poc també se li va donant importància a aquesta.

    Per últim m’agradaria dir-te que jo també sóc molt fan de Banksy! I et recomano, si no l’has vist, visitar el Moco Museum a Barcelona, on s’hi troben obres seves. D’aquesta manera també consumim cultura!

    Fins aviat!

Publicat per

MAPEIG

Publicat per

MAPEIG

Bon dia tot el dia, Adjunt trobareu el mapa conceptual de les meves pràctiques artístiques i culturals. Endavant! Maria Qui som i d'on venim?: Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l'educació artística …
Bon dia tot el dia, Adjunt trobareu el mapa conceptual de les meves pràctiques artístiques i culturals. Endavant! Maria…

Bon dia tot el dia,

Adjunt trobareu el mapa conceptual de les meves pràctiques artístiques i culturals.

Endavant!

Maria

Debat0el MAPEIG

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat sobre la pròpia educació artística

Publicat per

Relat sobre la pròpia educació artística

He estructura la meva vida artística en quatre paraules que considero clau alhora d’interpretar com valoro actualment, en el passat i com vull valorar en un futur l’art. Pocs moments de la vida m’he arribat a plantejar com he viscut l’art i com m’agradaria viure’l a partir d’ara, i penso que aquesta reflexió crítica m’ajudarà a enlluernar la meva visió artística. He analitzat l’art de quatre maneres: quan era petit, en la meva infància (quins contactes artístics he tingut); com…
He estructura la meva vida artística en quatre paraules que considero clau alhora d’interpretar com valoro actualment, en el…
Carregant...

He estructura la meva vida artística en quatre paraules que considero clau alhora d’interpretar com valoro actualment, en el passat i com vull valorar en un futur l’art. Pocs moments de la vida m’he arribat a plantejar com he viscut l’art i com m’agradaria viure’l a partir d’ara, i penso que aquesta reflexió crítica m’ajudarà a enlluernar la meva visió artística. He analitzat l’art de quatre maneres: quan era petit, en la meva infància (quins contactes artístics he tingut); com a consumidor actualment (que gaudeixo en l’actualitat); com a participant; i, com aquelles arts que realment no m’hi apareix una atracció o una transmissió de sentiments.

• Infància
A partir dels set anys, vaig fer música, a més de fer-la a l’escola, en una acadèmia. Allà feia classes de solfeig, dos cops per setmana i vaig començar a tocar el clarinet. En aquella època, l’edat que tenia em rodejava de poca maduresa i poca valoració dels esforços que els meus pares feien per mi. Ho veia com un càstig. M’agradava anar a tocar el clarinet però odiava anar a classes de solfeig, i això em feia pensar que realment tampoc m’emocionava tocar un instrument. Aquesta etapa va acabar als dotze anys.
També, la lectura es va convertir per mi en un art en aquella etapa. Llegia molts llibres, i en especial “Les aventures de’n Tintín”. M’agradava llegir, i m’endinsava en un món diferent, capficat en la història, emocionat, fins i tot a vegades nerviós per què podia passar en la següent pàgina. Desgraciadament, el mòbil es menja aquesta emoció.

• Consumidor
Actualment, m’agrada molt l’art del cinema, observant la realitat produïda per moviments i sons, amb sequencies d’escenes que m’han semblat extraordinàries per la pulcritud en la qual es creen. A més, seguint amb l’ordre el consum de sons, m’agrada molt el fet d’anar a concerts i com els artistes seguits per tot el món produeixen versions que enganxen a tantes multituds de persones.
A més, m’apassiona visitar museus, sobretot de temàtiques que em semblen interessants. Per exemple, cada cop que he viatjat a altres ciutats o països, m’agrada visitar els estadis i museus dels equips de futbol més rellevants d’aquella ciutat, observar la seva arquitectònica, aquells moments més especials del passat, etc.

• Participant
Al llarg de la meva vida, penso que no he valorat suficient l’experiència de sentir l’art de manera profitosa. Tot i això, soc una persona propera i he tingut familiaritat i apropament amb aquelles arts que alegraven els meus éssers estimats. La meva família ha participat sempre en les rues de carnaval del poble on vivim, a Riells i Viabrea, amb la colla anomenada “Colla Bon Rotllo”. És bastant valorada al nostre poble, ja que tot el poble hi participa per acabar estructurant unes cabalatges explosives a nivell visual, acompanyat de coreografies sentides amb la temàtica escollida. No he sigut gran ballador mai, per tant, sempre havia ajudat a muntar els preparatius de la rua, i acompanyar els participants. Actualment, ja no ho faig però era una obra bonica i que demostrava que l’esforç servia d’alguna cosa quan observaves la coreografia, l’enlluernat, les disfresses, etc.
A més, sempre he participat al “Ball de gitanes” del poble del costat on fem molta vida. Quan era més petit, tocava el clarinet a la festa del poble més coneguda i que mou grans masses. Actualment, segueixo anant-hi però només gaudeixo de l’espectacle des de la grada.

• No atracció
En aquest apartat volia destacar aquelles arts que no m’han cridat mai l’atenció, però que analitzant-les fredament, podria trobar aquella motivació per tal d’observar i sentir sensacions inimaginables.
En concret, la part d’escultura, no he trobat mai aquella motivació en observar una escultura quieta més de tres minuts, tot i què analitzant-ho fredament, depèn quin escultura, em pot transmetre diferents emocions.
L’art de la pintura, mai m’ha agradat per la poca habilitat manual que considero que tinc. L’utilitzo per relaxar-me, en alguns cops, però mai em quedo satisfet amb el meu treball, ja que considero que no és un bon treball.
Per finalitzar, l’art de la poesia, em sembla una art que crec que mai m’acabarà transmetent en comparació amb aquelles persones que els hi emociona aquest art. Entenc la dinàmica i relació, però no he trobat encara la poesia que em transmeti emocions.

Debat1el Relat sobre la pròpia educació artística

  1. Helena Arnó Otin says:

    Bona tarda Nil,

    M’ha agradat molt com has estructurat el teu relat i com has analitzat la teva trajectòria artística. Demostra que realment has fet un exercici de reflexió i observació crítica. No tothom tenim la predisposició a plantejar-nos com volem viure l’art en un futur i quines són aquelles disciplines cap a les que no sentim cap atracció. Tot i això, de vegades es tendeix a pensar que una persona artística és aquella que té interès o domina desenes i desenes disciplines artístiques, i no té perquè ser així. I tampoc ens hem de forçar que ens agradi tot. Cadascú té els seus gustos i interessos. De fet, m’ha semblat molt interessant que parlessis sobre les rues de Carnaval. Realment les produccions i elaboracions que se’n fan es pot dir que són tot un art!

    D’altra banda, en referència al que comentaves dels teus estudis de música durant la infància m’he sentit bastant identificada. Jo també vaig fer música i vaig haver de “patir” moltes classes de solfeig i harmonia que no m’agradaven gaire. Sé que no som els únics; de fet, la majoria de nens acostumen a avorrir la música per aquestes assignatures. Crec que aquí el repte com a docents està en com impartir unes classes més atractives per ensenyar els conceptes, en ocasions tan complicats i feixucs, que s’ensenyen a les aules de música.

    Ens llegim!

    Helena

Publicat per

DIAGRAMA RELACIÓ AMB L’ART

Publicat per

DIAGRAMA RELACIÓ AMB L’ART

Qui som i d'on venim?: Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l'educació artística …
Qui som i d'on venim?: Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l'educació artística…

Debat0el DIAGRAMA RELACIÓ AMB L’ART

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat sobre l’educació artística

Publicat per

Relat sobre l’educació artística

Bon dia a tothom, aqui us deixo el meu relat sobre l’educació artística rebuda al llarg de la vida. L’exercici m’ha resultat dificultós, espero haver-me explicat bé! Quan penso en la meva educació artística he de fer un esforç molt gran per tractar de recordar el principi. Podríem dir que des de ben petit la meva referència per les arts ha estat la meva mare. Ella em va generar el gust i la sensibilitat per la seva pràctica, encara que…
Bon dia a tothom, aqui us deixo el meu relat sobre l’educació artística rebuda al llarg de la vida.…

Bon dia a tothom, aqui us deixo el meu relat sobre l’educació artística rebuda al llarg de la vida. L’exercici m’ha resultat dificultós, espero haver-me explicat bé!

Quan penso en la meva educació artística he de fer un esforç molt gran per tractar de recordar el principi. Podríem dir que des de ben petit la meva referència per les arts ha estat la meva mare. Ella em va generar el gust i la sensibilitat per la seva pràctica, encara que fos al marge del món acadèmic. Si a l’escola em demanaven fer un dibuix sobre algun tema jo el despatxava ràpidament i sense esforçar-m’hi massa. Recordo una ocasió en que només havia de dibuixar alguns plats de menjar i així ho vaig fer. Ella, amb tendresa, em va dir que ho podia fer millor, i entre els dos vam donar-li color i textures. Quina bona pinta que feia ara, i només havent-li donat una mica més de temps i cura! Potser aquest va ser el meu primer albirament que no tot a la vida ha de ser el camí més curt, i que també necessitem coses que tenen valor en si mateixes.

A partir d’aquí tot el que es refereix a l’educació artística formal és com un inconnex dins el meu cap. Pel que fa a l’assignatura de Visual i plàstica no recordo pràcticament res de l’etapa de primària, només endur-me un dossier enorme a final de cada curs amb tots els meus dibuixos i manualitats, que el mestre havia titulat i endreçat posteriorment per donar-li un sentit que a mi se m’havia escapat. En quant a l’assignatura de Música no em sento més capacitat per valorar-la que amb l’anterior. El que recordo difusament és aprendre a llegir notes, assajar repetidament unes cançons que després cantaríem en un gran acte conjuntament amb altres escoles, i la flauta. Recordo que aquest instrument amb diferència era el que més m’agradava de l’assignatura, i se’m donava bé. Devia ser d’aquests nens que molesten els veïns cada tarda. Alguna cosa devia jo dir, o els meus pares detectar, perquè cap al final de primària em van apuntar a clases de guitarra a l’escola. Una hora un dia entre setmana, durant el pati del menjador. M’agradava, però en aquell moment vaig preferir jugar amb els amics i descansar.

L’experiència es repeteix si fa no fa a l’etapa secundària. Les dues assignatures obligatòries que vaig cursar a l’institut em van resultar força insulses i no he retingut gaires dels processos duts a terme. Juraria que tant Música com Visual i plàstica només s’havien de fer als primers cursos i no van transcendir massa en la meva adolescència, tot i que també recordo que la part de tocar la flauta era la que més m’atreia altra vegada. 

En aquella època però va ser quan vaig començar com a infant al cau del meu barri. En aquell context de lleure no formal em van presentar l’art com a vehicle de les emocions i els pensaments, una manera de veure’l nova per a mi. En aquells espais s’utilitzava la pintura i el dibuix per jugar, per parlar, per projectar idees o fer valoracions del grup. Ens tapaven els ulls i ens donaven un bloc de fang per modelar a cegues, intentant plasmar les emocions que sentiem. A vegades ho fèiem entre dues persones. Ens demanaven creativitat i ens prometien no jutjar, i aleshores l’art era un llenguatge més per a quan les paraules no encerten. La música prenia també una altre dimensió, ens moviem amb ella i servia per a ajuntar a tothom durant la nit vora el foc, i ens donava moments d’escalfor quan sèiem a cantar junts.

Ha estat durant aquesta retrospectiva que he pogut copsar de quina manera tant diferent m’han marcat unes i altres experiències al voltant de l’art. Si bé m’és difícil recordar la meva formació formal tinc en canvi molts records d’activitats o processos d’educació artística en la vessant no formal. A priori, crec que el motiu és que em va costar molt connectar amb la part abstracta de l’art, en les seves tècniques i processos quan me’ls van explicar sense objectiu i sense context. En canvi, quan em van encomanar expressar les coses en l’idioma de l’art em vaig sentir còmode i capaç d’afrontar el repte de la creativitat, que a l’aula se m’escapava.

Aquest tarannà s’ha mantingut en la meva vida des del moment en que em vaig enfocar cap a l’educació no formal en la meva vida laboral i associativa. Sempre m’ha agradat transmetre els valors de la sensibilitat i la creativitat en els infants i joves que acompanyo, donant per fet que tothom parla el llenguatge de l’art de manera diferent i en moments diferents. Ha estat també una època d’autoformació. Una vegada finalitzat el meu procés acadèmic formal he pogut tenir temps per desenvolupar-me en les arts de manera lliure per primera vegada. Ha estat sobretot de manera autodidacta, i essencialment a partir de mostres i tutorials online, que he descobert moltes arts que ara m’encanta practicar, com tocar l’ukelele, o realitzar diverses tècniques artístiques: crochet, cianotipia, talla de fusta… Per a mi aquests processos artístics han nascut com a hobbies que realitzar durant el meu temps lliure. Amb el temps he identificat que són una eina de benestar mental i emocional i que m’han portat aprenentatges significatius sobre mi i el que necessita la meva ment per a fluir una mica al final del dia. Com a anècdota, molts dels meus amics insisteixen sovint en que hauria de vendre les coses que faig, i a mi no em surt sinó regalar-lis allò que els hi ha agradat i respondre que ho he creat per mi mateix i no per diners.

Avui en dia aquests tempteigs artístics són també complementats per la meva participació a l’Ateneu del Clot, una entitat cultural de Barcelona de la qual sóc membre actiu. Aquest equipament de proximitat està gestionat per un petit grup de persones voluntàries que sovint han de debatre sobre quines propostes artístiques i culturals acollim o programem. Per a mi està sent avui dia un aprenentatge constant, ja que per primera vegada treballo colze a colze amb diferents sensibilitats artístiques, diferents preferències i gustos, i diferents públics. Considero que estic obrint la mirada a altres maneres de concebre l’art que encara se m’escapen, però estic fent aquest procés de manera molt conscient.

En definitiva, penso que és la primera vegada que em pregunto sobre la meva concepció de l’educació artística. Des que va deixar de ser una assignatura obligatòria el meu contacte amb les arts ha estat força intermitent i és ara que torna a aparèixer a la meva vida amb força i presentant nous reptes. En resumir el camí recorregut en aquest relat he pogut entendre que la meva concepció sobre l’educació artística defuig molt de la via formal, com a mínim del record que jo en tinc, ja que les aules no van poder despertar en mí les inquietuds i competències artístiques necessàries per a entendre el valor que tenen i dur-lo a la pràctica. Per a mi doncs, el full de ruta de la docència artística ha de fer un cop de volant per situar-se davant les necessitats dels alumnes i les noves maneres d’entendre el món que tenim avui dia. Sobretot, cal reivindicar l’art i el seu ensenyament des de la necessitat de les persones per expressar-nos per aquestes vies i ser un contrapès als criteris productivistes que massa sovint adopta l’educació.

Confio en que aquesta assignatura serveixi per acompanyar-me en les properes passes que faré en el món de les arts, on sens dubte em queda molt per recórrer, i que ho pugui fer des d’una òptica crítica com jo ho he estat amb la meva experiència.

Salut a tothom i gràcies per llegir-me!

Debat2el Relat sobre l’educació artística

  1. Eva Muñoz Deiros says:

    Hola, Guillermo,

    M’ha agradat molt llegir el teu relat. Gràcies per compartir-ho.

    M’ha agradat especialment quan a l’inici del relat parlaves de la teva mare amb tendresa. M’ha fet pensar en el meu paper com a mare perquè a mi m’agrada molt fer manualitats amb els meus fills, i no m’havia parat a pensar mai com recordaran ells quan siguin grans les tardes que passem entre cartons, cartolines, tisores i cola blanca.

    Per altra banda, m’he rigut molt quan parlaves de la flauta i que devies ser dels nens que molestaven els veïns. Ho he trobat molt divertit.

    Una abraçada.

  2. Marina Ventura Varona says:

    Bona tarda, Guille.
    M’ha agradat la manera com el teu relat emfatitza en la dimensió més emocional i col·lectiva de l’art passant per la participació en els espais no formals i en els espais culturals.
    De fet, és precisament, la manera com entenc l’art ara mateix. Per mi l’art ha de ser des de la creació col·lectiva i per la lectura col·lectiva. Des de l’emoció i des de la reflexió crítica. I s’ha de veure traduït en propostes que tinguin incidència en el nostre entorn.

    Crec que algunes de les sensacions que expressaves les haurem sentit moltes, com que se’ns escapen els sentits o els significats quan creem de manera reproductiva (reproduint tècniques o processos descontextualitzats), per exemple.

    En aquest sentit, vull llençar la pregunta: Com podem integrar les arts a les escoles des d’aquest enfocament més emocional i no productivista, centrat en l’expressió i en una perspectiva crítica? Podem emular una mica aquest espai de comoditat que per tu va ser el cau i d’altres entorns?

    A més, m’ha semblat molt bonic enfocar la creació en aquest “prometo no jutjar”, m’ho emporto com a idea i m’agradaria poder-ho aplicar també per una mateixa, que costa molt no jutjar-se i sovint ho fem de manera més estrident cap a nosaltres mateixos que cap als altres.

    Seguim,

Publicat per

REGISTRE 1: Nil Paüls Rovira; ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”.

Publicat per

REGISTRE 1: Nil Paüls Rovira; ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”.

  REGISTRE 1: La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat. Bon dia, classe, Després d’uns dies pensant en un…
  REGISTRE 1: La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat. Bon dia, classe, Després d’uns dies…

 

REGISTRE 1:

  • La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat.

Bon dia, classe,

Després d’uns dies pensant en un tema prou rellevant, de gran importància en el món actual, que tingui diferents punts de vista i molts matisos per poder explorar i aprofundir els conceptes que ens demana aquesta extensa PAC 2; d’alteritat, diferència, límits i fronteres, m’he decantat per tractar ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”.

Aquest tema em permetrà reflexionar sobre com les diferències culturals i les fronteres geogràfiques estan sent desafiades i redefinides en un món cada cop més interconnectat. M’endinsaré a investigar com les persones i les comunitats estan en constant negociació i construcció de les seves pròpies identitats culturals en aquest context, així com les tensions i els desafiaments que sorgeixen quan s’enfronten a diferències culturals.

Tot seguit relacionaré el tema que he escollit: ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”, amb els conceptes que ens demana l’enunciat: Alteritat, diferència, límits i fronteres.

 

  • Alteritat:

En un món globalitzat, la construcció de la identitat cultural és afectada per diversos factors, incloent-hi el fenomen de ”l’alteritat”. En aquest cas, com a alteritat em refereixo a la percepció que tenim de l’altre com a diferent i aliè a un mateix, cosa que pot generar conflictes i tensions en la construcció de la identitat cultural de cada u. Per exemple, en alguns casos, les cultures locals poden sentir-se amenaçades per influències externes i cercar preservar la seva identitat cultural.

Jo, personalment, penso que la interacció amb altres cultures ens ha d’enriquir i diversificar la nostra pròpia identitat cultural, fent-la créixer i, per tant, millorant-la gràcies a noves aportacions i idees. També veig quelcom imprescindible fomentar el diàleg intercultural i respectar les diferències amb la resta de cultures per tal d’assolir una construcció d’identitats culturals la més inclusiva i diversa possible.

  • Límits:

En aquest cas, tocant el concepte ”límits”, sembla que els límits, sobretot els geogràfics i culturals que abans definien les identitats locals, s’han dissolt en l’infinit. Penso que la globalització no fa desapareix com a tal les identitats locals, però sí que posa en conflicte la dinàmica de construcció de la identitat cultural.

  • Diferència:

El terme “diferència” el relacionaria amb la construcció de la identitat cultural en un món globalitzat en el sentit que la globalització pot posar de manifest les diferències culturals i locals, cosa que s’ha anomenat sempre com a “dinàmica diferencialista”.
Jo soc del parer de pensar que la identitat cultural és un procés obert i transformable, tot i que hi ha sectors de la població que emfatitza la primordialitat originària de les identitats culturals. En qualsevol cas, la globalització té una influència molt important en la construcció de les identitats polítiques i nacionals, així com en els aspectes econòmics, polítics, socials i culturals del conjunt total de la població mundial.

  • Fronteres:

En el món, tal com el coneixem avui dia, les fronteres poden tenir una influència rellevant a l’hora de construir una identitat cultural pròpia.

La identitat es construeix al llarg dels anys i es pot veure afectada per factors externs com les fronteres, ja que és un procés històric i dinàmic que està subjecte al canvi i la transformació.Els límits fronterers físics ja siguin a petita escala: de barri, poble o ciutat, com també a més gran escala: comunitat autònoma, país o continent, poden influir de manera molt directa en la construcció de la nostra identitat cultural.

Algunes pràctiques socials i culturals poden ser formes de resistència a la cultura dominant, mentre que d’altres poden ser senzillament formes d’adaptació.
En general, la construcció de la identitat cultural és un procés complex que pot estar influenciat per molts factors, incloent-hi les fronteres geogràfiques.

Nil Paüls Rovira.

Debat0el REGISTRE 1: Nil Paüls Rovira; ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”.

No hi ha comentaris.

Publicat per

Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques

Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques
Publicat per

Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques

Bona tarda! Us deixo amb el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques. Desitjo que us agradi! :) Més endavant, trobareu…
Bona tarda! Us deixo amb el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques. Desitjo que us agradi! :)…

Bona tarda!

Us deixo amb el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques. Desitjo que us agradi! :)

Més endavant, trobareu una entrada amb el relat explicatiu de la meva relació amb l’art.

Cristina

 

Debat0el Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques

No hi ha comentaris.