Publicat per

Registre 10

Publicat per

Registre 10

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1Df0wEyeV1yJ-Zs0aEDkNXRpRgm4U7HM7 Avui he decidit observar els quadres que tenim a casa, mai m’havia parat a pensar perquè tenim aquesta decoració o la importància d’aquests quadres. En la A1, en el menjador de casa, hi tenim “La lectora de Fragonard”, considerada una de les pintures més importants de la colecció de la National Galley of Art de Washington. Ho tenim en un quadre cosit, els meus pares el van comprar en una venta ambulant, que ens transmet la tranquil·litat i l’essència…
https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1Df0wEyeV1yJ-Zs0aEDkNXRpRgm4U7HM7 Avui he decidit observar els quadres que tenim a casa, mai m’havia parat a pensar perquè tenim aquesta…

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1Df0wEyeV1yJ-Zs0aEDkNXRpRgm4U7HM7

Avui he decidit observar els quadres que tenim a casa, mai m’havia parat a pensar perquè tenim aquesta decoració o la importància d’aquests quadres.

En la A1, en el menjador de casa, hi tenim “La lectora de Fragonard”, considerada una de les pintures més importants de la colecció de la National Galley of Art de Washington. Ho tenim en un quadre cosit, els meus pares el van comprar en una venta ambulant, que ens transmet la tranquil·litat i l’essència de la lectura, cosa que a casa nostra ens agrada.

En la A2, tenim un altre quadre, obtingut de generació en generació, que està exposat a l’habitació dels meus pares, que transmet la voluntat d’estimar-se i acompanyar-se en el camí de la vida, tot i haver sotracs de colors més foscos, la companyia i el color blanquinós tranmet una fortalesa duradera i infinita.

En la A4 (em saltaré la A3, perquè és la més sentida per mi), hi observem una frase comuna, i que reafirma l’amor per sobre de tot. Està a l’habitació de la meva germana, que ja no viu a casa, però que és sempre present.

En la A5, hi trobem un quadre de les vistes de Malgrat de Mar, és el poble on vivia la meva mare abans de venir a viure on vivim, i és on han viscut els meus avis i tiets per part de mare, on hem viscut la meva infància i la seva pròpia. Recordar els origens i d’on venim ens fa més forts.

En la A6, tenim un quadre exposat a la cuina, és senzill, però no té significat. A casa ens l’inventem, és un quadre que li dòna importància a la fruïta, però també amb un color rellevant i que transmet uns dels plaers del món, el menjar.

Per finalitzar, en la A3, no és tracta de cap quadre, però si vols entrar a casa nostra, has de llegir-ho. Porta exposat fa 10 anys, quan la meva germana i jo erem petits, però és un dels pilars de la nostra familia. Es tracat de consignes familiars, recordar-nos cada dia que ens estimem i que tot i saber-ho, recalcar-ho diàriament, ens ajudarà a crèixer com a persones.

Debat0el Registre 10

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 9

Publicat per

Registre 9

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1p54a3w49yBm5VXb8dg6fB_o1zW-PSLZX El registre número 9, conté una història de vida quotidiana, li pot passar a qualsevol, però la importància s’obté amb la realitat de vida que estem mostrant o expressant. El passat dilluns, vaig anar per el matí a Girona, a ple juny, feia molta calor, un sol enlluernat i una sensació de sequedat. El cel parlava dient que estava content, i que tothom podia sortir a gaudir d’aquell meravellós dia. Al tornar, es va anar enfosquint, tot i què,…
https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1p54a3w49yBm5VXb8dg6fB_o1zW-PSLZX El registre número 9, conté una història de vida quotidiana, li pot passar a qualsevol, però la importància…

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1p54a3w49yBm5VXb8dg6fB_o1zW-PSLZX

El registre número 9, conté una història de vida quotidiana, li pot passar a qualsevol, però la importància s’obté amb la realitat de vida que estem mostrant o expressant.

El passat dilluns, vaig anar per el matí a Girona, a ple juny, feia molta calor, un sol enlluernat i una sensació de sequedat. El cel parlava dient que estava content, i que tothom podia sortir a gaudir d’aquell meravellós dia.

Al tornar, es va anar enfosquint, tot i què, al sortir de Girona, encara hi havia claredats de sol. En cosa de 10 minuts, a l’altura d’Hostalric, no existien aquelles claredats, i el cel es va convertir en mar de núvols foscos, que volien cridar.

 

Al observar aquella escena, em vaig voler aturar, i observar-la des del cotxe. Vaig parar el motor, i vaig començar a escoltar la pluja. El so era atronador i dur, semblava que queien pedres pero realment no era així, semblava que Dèu, o la persona que visquès a sobre nostre s’enfades, plorés i expreses sentiments negatius.

En un moment, vaig baixar la finestra. Normalment, quan baixem la finestra i plou, no entra tanta pluja com per mullar-te els pantalons. En aquest cas sí, hi havia un vent fort que emputxava la pluja cap a dins el cotxe.

La veritat es què hi havien molts “inputs”, que t’explicaven i et feien veure diferents realitats.

Debat0el Registre 9

No hi ha comentaris.

Publicat per

Muntatge final

Publicat per

Muntatge final

El barri de Sant Ildefons, un film de Nerea de Molina   He disminuït la qualitat del vídeo per poder penjar-lo. Si vols el vídeo en millor qualitat CLICA AQUÍ. Espero que us agradi. Mans a l'obra!: Explorem i representem l'entorn amb imatge i so …
El barri de Sant Ildefons, un film de Nerea de Molina   He disminuït la qualitat del vídeo per…

El barri de Sant Ildefons, un film de Nerea de Molina

 

He disminuït la qualitat del vídeo per poder penjar-lo. Si vols el vídeo en millor qualitat CLICA AQUÍ.

Espero que us agradi.

Debat0el Muntatge final

No hi ha comentaris.

Publicat per

Muntatge Final

Muntatge Final
Publicat per

Muntatge Final

Bona nit companys i companyes, Comparteixo amb vosaltres el meu muntatge final on he fet un recull de les entregues anteriors per…
Bona nit companys i companyes, Comparteixo amb vosaltres el meu muntatge final on he fet un recull de les…

Bona nit companys i companyes,

Comparteixo amb vosaltres el meu muntatge final on he fet un recull de les entregues anteriors per reflexionar entorn de la frontera que he identificat dins el ritme accelerat que caracteritza actualment la nostra vida a la ciutat, com també destacar la importància de trobar espais i moments del dia a dia per la reflexió i el retrobament, com poden ser els moments de viatge en el tren.

Salutacions,

Vero

 

Debat0el Muntatge Final

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 10

Publicat per

Registre 10

Per aquest desè registre he volgut sortir de la meva zona de confort i fer uns petits esbossos ràpids fets a llapis i ceres aquarel·lables d’alguna de les fotos analògiques que vaig fer del barri. El primer, un esbós d’unes finestres del barri amb roba penjada. El segon, un petit dibuix de la meva fotografia favorita: uns avis passant l’estona a un banc. Finalment, un esbós de la porteria de la Pilar, Carrer Desmai número 8. Personalment, no estic gaire…
Per aquest desè registre he volgut sortir de la meva zona de confort i fer uns petits esbossos ràpids…

Per aquest desè registre he volgut sortir de la meva zona de confort i fer uns petits esbossos ràpids fets a llapis i ceres aquarel·lables d’alguna de les fotos analògiques que vaig fer del barri. El primer, un esbós d’unes finestres del barri amb roba penjada. El segon, un petit dibuix de la meva fotografia favorita: uns avis passant l’estona a un banc. Finalment, un esbós de la porteria de la Pilar, Carrer Desmai número 8.

Personalment, no estic gaire orgullosa dels resultats, penso que el dibuix no és lo meu, però he gaudit de l’experiència.

Espero que us agradin.

Debat0el Registre 10

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 10, Lluny de la civilització

Publicat per

Registre 10, Lluny de la civilització

Bona nit a tots i totes! Semblava llunyà, però ja el tenim aquí, l’últim registre de l’assignatura, el Registre 10. En aquest registre m’agradaria parlar sobre una manera de viure la vida que he descobert aquest cap de setmana gràcies al meu millor amic. El meu millor amic és un noi del meu poble, el Pere. Ell és de Corbins de tota la vida, igual que la seva mare, però el seu pare és d’Àger, un famós poblet de la…
Bona nit a tots i totes! Semblava llunyà, però ja el tenim aquí, l’últim registre de l’assignatura, el Registre…

Bona nit a tots i totes!

Semblava llunyà, però ja el tenim aquí, l’últim registre de l’assignatura, el Registre 10. En aquest registre m’agradaria parlar sobre una manera de viure la vida que he descobert aquest cap de setmana gràcies al meu millor amic.

El meu millor amic és un noi del meu poble, el Pere. Ell és de Corbins de tota la vida, igual que la seva mare, però el seu pare és d’Àger, un famós poblet de la comarca de la Noguera. El Pere tota la vida, des de ben petit, ha anat a passar els estius allí, i ja va ser als 18 anys que va començar a treballar de socorrista a la piscina d’aquest poble. Allí és on va fer una forta amistat amb l’Àngel, l’altre socorrista amb el qual compartien piscina. Jo ja fa molts anys que el conec i també tenim molt bona relació, i el Pere m’havia parlat moltes vegades que l’Àngel ha estat vivint a una casa solitària on la següent casa o poble més proper és a 3 km, que sembla poc, però la veritat és que és bastant significatiu. L’Àngel, fins a l’any passat (ara viu a Barcelona) va viure en aquesta casa junt amb el seu germà i els seus pares, i és una família que tenen un negoci familiar, ja que a tocar de la casa hi tenen una petita granja de cabres que ells mateixos gestionen, inclús amb una espècie de búnquer que és on deixen fermentar els formatges que ells mateixos s’encarreguen de produir i vendre posteriorment.

Aquest estil de vida em va xocar molt des d’un principi, i és per això que vam acordar que un cap de setmana ens convidaria a conèixer casa seva i tota la infraestructura que els envolta, la granja. Ell és l’únic de la família que no s’hi dedica, ja que tant el seu pare com la seva mare són autònoms i el seu germà fa poc ja ha tirat endavant la jove incorporació agrícola.

De ben matí ja vam arribar a Àger, on ens esperava l’Àngel a la plaça del poble. Després de 10 minuts de cotxe per un camí de terra força difícil, vam arribar a casa seva, de seguida em vaig adonar que realment estava al mig del no-res. La casa estava envoltada d’un immens camp verd i gegants muntanyes, cosa que li donava un fort aire de tranquil·litat i bellesa natural.

El primer que vam visitar va ser la granja de cabres que hi havia al costat de la casa. Va ser una experiència única veure com aquestes criatures adorables caminaven lliurement pels seus terrenys, em va sobtar molt la delicadesa i amor en què la seva família tractava aquells animalons. Es comunicaven amb cadascuna amb un tracte personalitzat, com si les coneguessin personalment, i les cabres també en semblaven conscients.

Després ens van ensenyar la casa, molt senzilla, una planta baixa sense cap mena de luxe, de fet no tenien ni TV, no la necessitaven, el que sí que hi havia és un enorme foc a terra i llibres, molts llibres al seu voltant.

La singularitat de la família de l’Àngel era molt evident en cada un dels seus membres. La seva mare és una dona amable, acollidora i amb una bondat que mai havia apreciat a ningú, semblava una dona lliure de prejudicis de cap mena, tot el dia amb un somriure a la cara i disposada a servir-nos en qualsevol situació. Al pare de l’Àngel, se’l veia un home molt treballador i apassionat per la seva feina, de fet aquella casa l’havia construït ell amb l’ajuda del seu pare, el padrí de l’Àngel. Tot i no ser gaire expressiu, es podia veure als seus ulls l’orgull que sentia per la seva família i per la manera com vivien en aquella vall mimetitzats amb la natura.

I després hi havia el seu germà, el Dani, un esperit lliure, que tot i tenir sempre un expedient acadèmic impecable per cursar els estudis que s’hagués proposat, va decidir quedar-se allí, a casa seva, fent de ramader, sent feliç.

Aquesta visita a un lloc tan diferent del que estic acostumat, m’ha portat a reflexionar sobre la importància de trobar la felicitat en la simplicitat i en el contacte amb la natura. Sovint, a la nostra societat moderna i accelerada, ens veiem atrapats en la recerca constant de comoditats, èxit material i estatus social. Doncs aquesta família ens va mostrar que la veritable satisfacció pot trobar-se en una vida senzilla, connectada amb l’entorn natural i en harmonia amb els animals i el medi ambient, gaudint d’estar en contacte directe amb els cicles de la vida. El dia a dia d’aquesta família és el contacte directe amb les seves cabres, cuidant-les, alimentant-les i assegurant-se del seu benestar.

En compartir unes hores amb ells, vaig notar que el fet de viure apartats de les comoditats de la vida moderna, tal com ens hem criat la gran majoria, els ha permès aprendre a apreciar molt més les coses simples i essencials. El seu estil de vida els ensenya a valorar el temps en família, gaudir de moments de tranquil·litat i trobar alegria en les petites coses; com el silenci, el cant dels ocells o l’aroma de l’herba fresca. Aquesta difícil elecció de viure allunyats de tot plegat també els permet escapar del ritme frenètic i de l’estrès de la vida urbana a què estem sotmesos la resta de gent. Ells estan immersos en un ambient més tranquil i natural, ideal per connectar amb els propis ritmes interns i trobar la seva pau interior.

Referents Teòrics:

Ja va ser quan estàvem a punt de marxar, que li vaig dir a la seva mare amb una mica de vergonya per falta de confiança, que em recomanes un llibre de tots els que tenia allí , ja que fa 1 mes que m’he comprat un ”Kindle” (tauleta electrònica que serveix per llegir llibres), i estic bastant enganxat a la lectura. Ella va fer un petit somriure i sense pensar-s’ho va anar directa per un; “This Life Is in Your Hands: One Dream, Sixty Acres, and a Family Undone”, un llibre escrit per Melissa Coleman, en aquest cas traduït a l’espanyol. Aquest llibre és el relat de la història real en primera persona de l’autora i la seva família, que van decidir viure en una granja allunyada de la civilització als voltants de Maine, tractant de portar una vida autosuficient i en harmonia amb la natura.

Un cop llegit aquest llibre aportaré la reflexió pertinent relacionant-la també amb el tema cabdal dels meus registres, la creació de la identitat.

 

 

Tot seguit adjunto algunes fotos i vídeos d’aquesta experiència:

https://drive.google.com/drive/folders/1FzORFvoB5SNCmR8NdckOCR4BqcuyTonq

 

Debat0el Registre 10, Lluny de la civilització

No hi ha comentaris.

Publicat per

Desè registre

Publicat per

Desè registre

Bona tarda companys i companyes, Aqui us apropo el meu últim registre: 2023-06-12 He estat pensant en la manera de fer una bona cloenda al meu procés i finalment he apostat per simplificar el conflicte prenent com a referència el meu paper. Què puc fer jo? El primer arxiu és un video en format lapse de temps. Mostra a una companya i a mi preparant l’equipament que gestionem conjuntament per a realitzar-hi un esdeveniment. El col·lectiu feminista del barri ens…
Bona tarda companys i companyes, Aqui us apropo el meu últim registre: 2023-06-12 He estat pensant en la manera…

Bona tarda companys i companyes,

Aqui us apropo el meu últim registre: 2023-06-12

He estat pensant en la manera de fer una bona cloenda al meu procés i finalment he apostat per simplificar el conflicte prenent com a referència el meu paper. Què puc fer jo?

El primer arxiu és un video en format lapse de temps. Mostra a una companya i a mi preparant l’equipament que gestionem conjuntament per a realitzar-hi un esdeveniment. El col·lectiu feminista del barri ens havia demanat fer un acte en el marc del Dia de l’Orgull i com a entitat acollidora vam voler fer l’espai una mica més acollidor. El video passa en 25 segons per la mitja hora que vam estar penjant llumetes decoratives i preparant l’equip de so per a un duet musical.

La reflexió seria que davant la situació que s’està donant al barri, la meva manera de lluitar i reivindicar-lo és generar espais acollidors i participatius, fer-ho voluntàriament i amb respecte pels processos que es duen a terme dins.

El segon arxiu és una gravació en la que canto, acompanyat d’un ukelele, un fragment de la cançó Camals Mullats, de La gossa sorda i Pirat’s Sound Sistema. L’he escollit per què, escoltant-la fa poc, em va venir a la ment el procés de l’assignatura. Trobo que parla de les coses en que he estat pensant durant aquests mesos.

Gràcies per llegir-me.

Debat0el Desè registre

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 10

Publicat per

Registre 10

Bona tarda! Benvingut al meu registre número 10, i últim! Aquesta vegada, continuant amb la mateixa temàtica del poble, i ja que era l’últim, he volgut provar amb format àudio, pel fet que cap dels anteriors registres ho havia fet. No estic acostumada a gravar àudios, perquè no ho he fet gairebé mai, i per a mi, ha suposat un repte bastant gran. Primer de tot, perquè no disposo de cap aparell mínimament bo per a fer aquesta tasca, i…
Bona tarda! Benvingut al meu registre número 10, i últim! Aquesta vegada, continuant amb la mateixa temàtica del poble,…

Bona tarda!
Benvingut al meu registre número 10, i últim!
Aquesta vegada, continuant amb la mateixa temàtica del poble, i ja que era l’últim, he volgut provar amb format àudio, pel fet que cap dels anteriors registres ho havia fet. No estic acostumada a gravar àudios, perquè no ho he fet gairebé mai, i per a mi, ha suposat un repte bastant gran.
Primer de tot, perquè no disposo de cap aparell mínimament bo per a fer aquesta tasca, i ho he fet directament amb el mòbil, i la qualitat no és de les millors; i, en segon lloc, perquè no sabia ben bé que enregistrar i tenia el temor que no s’entengués el que volia captar.
He volgut enregistrar sons quotidians del poble que em transmeten tranquil·litat. El primer de tot i el que fa temps que hi dono voltes, és el so de la pluja. El soroll de la pluja caient és maquíssim i poc sovint ens aturem a escoltar-lo, per això he volgut captar-lo en àudio. El segon enregistrament, he captat el soroll del riu baixant, que després d’uns mesos de sequera, torna a baixar amb molta força i de fons, també es poden escolar alguns ocells cantant. Al tercer àudio, està enregistrat per captar el so d’aquests ocells que s’escoltaven de fons, ara en primer pla, tot i que el poc vent que feia, s’escola molt a la gravació, suposo que és pel que comentava, la poca qualitat de l’aparell que he utilitzat. Per acabar, el quart àudio, ha estat per enregistrar les campanes del poble. M’encanta aquest so, i s’està perdent a moltes localitats, cosa que no entenc, perquè és un so molt bonic i molt útil per saber les hores.

Així doncs, us deixo els àudios en aquest enllaç, espero que ho gaudiu!
Ens llegim! ?

Debat0el Registre 10

No hi ha comentaris.

Publicat per

Comentari crític del currículum d’educació primària

Publicat per

Comentari crític del currículum d’educació primària

Per què és important el currículum? El currículum és l’element clau que regula les pràctiques educatives. En aquest cas, reflecteix els continguts culturals de la institució educativa i, és per aquest motiu, que és molt important que com a docents es comprenguin els currículums i s’apliquin amb adequació, vinculant la teoria amb les pràctiques educatives reals. Per tant, centrar-se únicament a aconseguir el percentatge més gran d’alumnes que assoleixin les competències, serà un error, tanmateix, no tenir en compte aspectes…
Per què és important el currículum? El currículum és l’element clau que regula les pràctiques educatives. En aquest cas,…

Per què és important el currículum? El currículum és l’element clau que regula les pràctiques educatives. En aquest cas, reflecteix els continguts culturals de la institució educativa i, és per aquest motiu, que és molt important que com a docents es comprenguin els currículums i s’apliquin amb adequació, vinculant la teoria amb les pràctiques educatives reals. Per tant, centrar-se únicament a aconseguir el percentatge més gran d’alumnes que assoleixin les competències, serà un error, tanmateix, no tenir en compte aspectes com evitar el fracàs escolar o aconseguir aprenentatges funcionals.

En definitiva, el currículum “el currículum és una eina de regulació de les pràctiques pedagògiques, un instrument per a la discussió sobre la realitat educativa, que defineix i condiciona el context educatiu, un pacte social i un diàleg entre l’escola i l’entorn.” (Gimeno, 2010). Per tant, va més enllà dels continguts acadèmics i comprèn altres aspectes com la moralitat, l’actitud i la sensibilització. Com diu aquest autor, els aprenentatges visibles i mesurables són només la punta de l’iceberg. A més de ser un element que organitza els coneixements, Gimeno també apunta el fet que el currículum pot arribar a establir límits entre les diferents àrees de coneixement: tenim que, per una banda, el currículum organitza i unifica l’ensenyament i l’aprenentatge d’una assignatura, però també crea fronteres i barreres que delimiten alguns aspectes, com la separació d’assignatures o disciplines.

Amb aquesta contextualització, el present text pretén portar a terme una reflexió crítica sobre l’anàlisi del currículum de l’Educació Artística d’educació primària, tot comparant-lo amb el currículum que s’ha portat a terme en aquesta assignatura de la UOC, dissenyat per Forné i Satorra (2023). Es reflexionarà sobre els aprenentatges i es veurà si hi ha una correlació entre ells i es farà una anàlisi exhaustiu del currículum en relació amb els recursos d’aprenentatge recomanats durant l’assignatura.

El currículum de l’educació artística s’estructura al voltant de quatre competències específiques, competències que també trobem al currículum de l’assignatura desenvolupada per la UOC. La competència que pretén descobrir propostes artístiques de diferents cultures, èpoques o estils es veu relacionada amb l’anàlisi d’obres i en la cerca de referents d’artistes postfeministes i decolonials. La competència que investiga i analitza manifestacions culturals i artístiques està visible en l’estudi que pretenia la recerca d’experiències culturals i artístiques i també en la redacció de l’experiència artística personal. La competència que pretén l’experimentació i la creació amb mitjans digitals està directament relacionada amb la captura de sons i imatges del nostre entorn amb la gravació o fotografia i posterior edició o creació amb recursos digitals i/o eines tecnològiques. Finalment, la competència que pretén dissenyar, elaborar i difondre produccions artístiques també es veu abordada en l’activitat esmentada anteriorment. No obstant això, m’agradaria poder fer un comentari personal sobre aquest punt. M’hauria agradat poder tenir altres activitats més enfocades a aquesta última competència, activitats que estiguessin més enfocades a dissenyar o elaborar projectes artístics, i no tan enfocada a la reflexió crítica.

Tanmateix, veiem un currículum per part del grau molt centrat en la reflexió crítica que no se centra només en la teoria, la qual cosa ajuda a enfrontar la complexitat i la incertesa de l’actualitat, per tant, penso que són activitats que han permès comprendre i assimilar els continguts generals de l’assignatura. A més, veiem una estructura curricular no rígida que permet una llibertat artística molt àmplia, sobretot a l’activitat que es treballa de manera transversal durant tot el curs. Aquesta, proposa una investigació de l’entorn social, natural i cultural a través de l’art, establint connexions amb els àmbits d’aplicació, un concepte fonamental per abordar enfocaments postfeministes, interseccionals i decolonials, ja que un currículum estructurador tendeix a ocultar la diversitat de formes de ser i estar al món i, per tant, ho veiem amb aquest currículum que invita a la reflexió crítica.

Malgrat aquesta mancança d’activitats relacionades amb la creació artística i cultural pròpia, els aprenentatges obtinguts amb l’assignatura s’ajusten a les demandes del currículum del decret. En conseqüència, entenc la importància que se li ha volgut a abordar el currículum de l’assignatura des d’aquesta perspectiva de reflexió crítica. Gimeno emfatitza molt en la importància de comprendre el currículum de manera completa per a poder vincular les orientacions teòriques amb les pràctiques educatives reals, a més de la importància del bon coneixement curricular per part dels docents per fer una aplicació transversal.

Ara passaré a reflexionar sobre els punts febles i els punts forts que he pogut contemplar analitzant el currículum de l’educació artística. Aquest currículum proporciona unes competències que permeten als alumnes a conèixer diferents contextos culturals, tant del passat com del present. A més, fomenta la participació activa en l’art i en la cultura. Cada cop, les escoles estan més dotades amb eines que permeten a l’alumnat a explorar i aplicar la seva creativitat a la pràctica artística. Malgrat això, i un punt difícil de gestionar, és les diferències que es generen quant als recursos de cada escola i cada centre, ja que existeix una gran diferència de recursos: centres que compten amb recursos que els hi permet desenvolupar les activitats del currículum amb normalitat i d’altres que no contemplen amb tants. Sovint, no s’acostuma a destinar un gran finançament a aquesta matèria i, per tant, és difícil d’assolir totes les competències amb normalitat per arribar a aconseguir aquest enfocament crític. Un altre punt fort del currículum, és que pretén treballar des d’una perspectiva postfeminista i decolonial, oferint propostes de diferents cultures i èpoques per a evitar l’etnocentrisme, fomentant la diversitat i la inclusió en l’art. El currículum també fomenta la creativitat, el treball en grup i la cooperativitat, millora les habilitats comunicatives i expressives de l’alumnat mitjançant la comunicació no verbal, fomenta l’experimentació i descobreix nous llenguatges artístics.

No obstant això, també existeixen algunes febleses en la implementació del currículum de l’educació artística. Com he indicat anteriorment i el punt més important que pot arribar a impedir l’assimilació total del currículum, penso que és la situació sociocultural de cada escola, la qual juga un paper fonamental en la implementació del currículum de l’educació artística. És un punt que potser en altres matèries de coneixement no és tan crucial per l’aprenentatge, però en aquest currículum sí que ho és. Hi ha escoles que s’enfronten a dificultats reals quant a recursos econòmics i això generarà limitacions que podran dificultar el desenvolupament de l’art a l’aula, com per exemple, la falta d’espais, de recursos tecnològics, recursos materials, etc. A més, la no existència de docents especialitzats en aquesta matèria a l’educació primària mostra un desinterès en la qualitat i en el sentit de l’assignatura. Això, en molts centres provoca que hi hagi una falta de voluntat per implementar aquest propòsit crític que pretén el nou currículum i que s’acaba caient en la implementació d’una metodologia antiga i predeterminada.

Un altre aspecte feble del currículum, des del meu punt de vista, és que se centra massa en l’educació plàstica i en l’educació musical, deixant de banda altres formes d’expressió artística com l’educació audiovisual o teatral, per exemple. Per tant, penso que la diversitat artística s’hauria de reconsiderar en aquest currículum.

La subjectivitat avaluativa de l’art també és un repte pel docent i un punt que provoca, sovint, una falta de credibilitat de l’assignatura i que arribi a ser considerada com una matèria de menor importància i, en conseqüència, que se li dediqui menys recursos i menys temps.

No obstant això, existeixen oportunitats significatives en la implementació d’aquest nou currículum de l’educació artística. Aquesta proposta ofereix la possibilitat de comprendre i apreciar les diverses cultures i la riquesa artística. Així mateix, les arts ofereixen un espai de reflexió i valors, i les noves tecnologies ofereixen oportunitats molt bones per l’art. Es contribueix al desenvolupament moral i crític, permetent el diàleg entre diferents concepcions i valors presents en l’art. L’educació artística, en definitiva, fomenta la creativitat pel fet que no té una resposta única i correcta, fet que fa que se superin els esquemes preestablerts, i ofereix un espai de desenvolupament emocional.

Per tant, i tenint tot això en compte, és molt important fomentar l’art des de l’escola, contribuint a la formació d’individus crítics amb la societat. En definitiva, el currículum de l’educació artística és una eina molt valuosa pel desenvolupament de competències, l’apreciació cultural i la formació de persones completes. Serà crucial, per tant, aprofitar les fortaleses del currículum i superar aquestes debilitats. Com a resultat, es podrà oferir una educació artística de qualitat.

En conclusió, penso que amb l’assignatura d’educació artística desenvolupada per la UOC s’ha aconseguit establir un currículum molt ajustat a l’oferit pel decret. Però que, personalment, he trobat a faltar una major èmfasi en la creació de projectes artístics i culturals propis.

 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Forné Castaño, E.; Satorra Llubes, R. (2023). Desplegament de l’àmbit curricular de l’educació artística: L’educació artística per al desenvolupament de competències (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

Gimeno, J. (2010). La función abierta de la obra y su contenido. 34 11-43. [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

Oliver, M. (2023). Perspectives sobre l’art i sobre l’educació artística. (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

CoNCA, [Consell Nacional de la Cultura i de les Arts]. (2022). Carta de les Arts a l’Educació. Fòrum Arts d’Educació. Generalitat de Catalunya. 

 

Debat0el Comentari crític del currículum d’educació primària

No hi ha comentaris.

Publicat per

Comentari crític del currículum d’educació primària

Publicat per

Comentari crític del currículum d’educació primària

Bona tarda, companys i companyes! Us deixo adjunt el meu comentari crític del currículum d’educació primària. Salut i seguim! :)   El currículum d'educació artística: Fem una lectura crítico-constructiva posant en pràctica allò après …
Bona tarda, companys i companyes! Us deixo adjunt el meu comentari crític del currículum d’educació primària. Salut i seguim!…

Bona tarda, companys i companyes!

Us deixo adjunt el meu comentari crític del currículum d’educació primària.

Salut i seguim! :)

 

Debat0el Comentari crític del currículum d’educació primària

No hi ha comentaris.