Publicat per

Vuitè registre

Publicat per

Vuitè registre

Bona tarda a tothom! Anem aproximant-nos al final de les entregues. Per tal d’anar concretant les reflexions fetes fins ara, avui em proposo mostrar-vos una altre mostra d’identitat cultural. Aqui teniu el registre d’avui: 2023-05-29 El video adjuntat forma part d’un acte dut a terme a l’Ateneu del Clot (del qual formo part) el passat dissabte 27/05. Per tal de donar el tret de sortida al proper dia de l’Orgull LGTBI, al juny, un col·lectiu de la ciutat ens va…
Bona tarda a tothom! Anem aproximant-nos al final de les entregues. Per tal d’anar concretant les reflexions fetes fins…

Bona tarda a tothom!

Anem aproximant-nos al final de les entregues. Per tal d’anar concretant les reflexions fetes fins ara, avui em proposo mostrar-vos una altre mostra d’identitat cultural.

Aqui teniu el registre d’avui: 2023-05-29

El video adjuntat forma part d’un acte dut a terme a l’Ateneu del Clot (del qual formo part) el passat dissabte 27/05. Per tal de donar el tret de sortida al proper dia de l’Orgull LGTBI, al juny, un col·lectiu de la ciutat ens va contactar per demanar la cessió gratuïta del nostre equipament. Els hi vam concedir, i el resultat va ser l’organització d’un concurs de ball Vogue. Personalment coneixia el tipus de ball, però va ser després de l’esdeveniment que els assistents me’n van fer partícip.

El Vogue és un ball que es caracteritza per la incorporació de posats de models juntament amb moviments angulars i rígids. La seva transcendència en aquesta entrada recau en que diverses identitats LGTBI, sobretot les performatives o trans, han fet una assimilació del Vogue com a via de visibilitat i resistència del col·lectiu.

Trobo que aquest aconteixement m’ha servit per conèixer i relacionar-me amb una alteritat que no m’és propera al dia a dia. Aquesta, però, comparteix algunes de les violències que patim altres identitats, com la manca de suport institucional o la invisibilització en el calendari de la ciutat. Les entitats de base hem hagut de ser altre vegada responsables de la nostra visibilització mitjançant la solidaritat i el suport mutu.

Diu Sequeira (2019) que en el seu inici el moviment Vogue va suposar un desafiament a les regles i estructures socials, posant el focus en les complexitats de raça, gènere, sexe i sexualitat. Al meu parer aquesta interseccionalitat de problemàtiques pateix a més de les fronteres que com a societat s’han construit al voltant d’aquestes identitats. Com podem extreure de Kremer et al. (2018), les alteritats han de poder relacionar-se entre elles per tal d’identificar i traspassar aquelles fronteres quan l’objectiu sigui la millora de les condicions de cadascuna de les identitats.

Aquesta simple col·laboració doncs, en que una entitat de barri ofereix organitzar conjuntament un esdeveniment d’aquest tipus, exemplifica una de les vies més accessibles que tenen les persones a l’hora de treballar per a la igualtat i la justícia social.

Gràcies per llegir-me!

 

Sequeira, J. (2019). Kiddy Smile: “El gran problema de que haya homofobia y transfobia es que
la gente no se relaciona”. Revista Vanity Fair. Recuperat de
https://www.revistavanityfair.es/lujo/moda/articulos/kiddy-smile-dj-cantantevoguing/39259

Liliana Kremer (et al.) (2018). “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los
bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad
Nacional de Colombia. (pp. 57-81)

Debat0el Vuitè registre

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 8

Publicat per

Registre 8

Bon dia tot el dia,   Seguint la línia del registre anterior, amb aquest vuitè registre vull acabar d’aprofundir en el límit econòmic, parlant també de l’impacte que tenen els doblers en el canvi climàtic, fil conductor del projecte.   Gstaad, a on visc, és un poble famós pels més rics. La promenade, o carrer principal, està replet de luxe amb tendes com Moncler o Luis Vuitton. Aquestes tendes ocupen quasi tot el carrer principal limitant així l’allotjament en aquesta regió. És un problema greu…
Bon dia tot el dia,   Seguint la línia del registre anterior, amb aquest vuitè registre vull acabar d’aprofundir…

Bon dia tot el dia,

 

Seguint la línia del registre anterior, amb aquest vuitè registre vull acabar d’aprofundir en el límit econòmic, parlant també de l’impacte que tenen els doblers en el canvi climàtic, fil conductor del projecte.

 

Gstaad, a on visc, és un poble famós pels més rics. La promenade, o carrer principal, està replet de luxe amb tendes com Moncler o Luis Vuitton. Aquestes tendes ocupen quasi tot el carrer principal limitant així l’allotjament en aquesta regió. És un problema greu pels menys adinerats o, més ben dit, per la resta de persones, ja que des de fa molts d’anys la regió té un problema amb el lloguer o venda d’habitatges. Així doncs, el límit econòmic és cada vegada més greu en aquesta regió.

 

D’altra banda, quin impacte tenen aquestes construccions luxurioses? Seguint les idees d’Enshassi, Kochendoerfer i Rizq (2014): “els resultats van demostrar que el sector de la construcció produeix impactes adversos massius, tant directe com indirectament sobre medi ambient”. Per tant, podem dir que el luxe, en aquest exemple, té un important impacte mediambiental.

 

En resum, el límit econòmic ens acompanya en aquesta regió perquè, a parer meu hi ha dues classes econòmiques ben diferenciades. Què podem fer al respecte davant aquest límit?

 

 

 

BIBLIOGRAFIA

 

Enshassi, A., Kochendoerfer, B., & Rizq, E. (2014). Evaluación de los impactos medioambientales de los proyectos de construcción. Revista ingeniería de construcción29(3), 234-254.

 

LINK:

 

https://drive.google.com/drive/folders/1Qh9LDWA4FBY1yhQG0jH6bqhOH1TsjBU0

 

 

Debat0el Registre 8

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 8

Registre 8
Publicat per

Registre 8

Molt bona tarda! Us presento el meu Registre número 8. Continua sent un apropament al meu poble, Setcases, i m’endinso en un…
Molt bona tarda! Us presento el meu Registre número 8. Continua sent un apropament al meu poble, Setcases, i…

Molt bona tarda!
Us presento el meu Registre número 8. Continua sent un apropament al meu poble, Setcases, i m’endinso en un tema que vaig parlar en l’anterior registre. Es tracta de la principal Font d’ingressos del poble, i de l’ofici amb més demanda i, per tant, d’oferta, que és l’hostaleria i la restauració.
Setcases és un poble molt turístic, en conseqüència, hi ha molta tradició de restauració. Al poble hi ha un total de 15 restaurants. Si fem la mitjana pels 150 habitants que té el municipi, és un número molt elevat. I sí que és cert, que entre setmana i els mesos fluixos, pot semblar que hi ha masses restaurants per mantenir, però quan arriben caps de setmana i temporades fortes, tots ells s’emplenen, es fan més d’un torn i fins i tot encara hi falta lloc.
Gairebé tots aquests restaurants són de tradició familiar i passen de generación en generación. A la meva família, tenim un Hostal-Restaurant anomenat La Cabanya, i he volgut que fos la protagonista d’aquest vuitè registre.
Aquest dissabte passat, amb el poble bastant ple de gent perquè comença el bon temps, vaig agafar la càmera i vaig anar a fotografiar alguns racons del restaurant. Us deixo amb les quatre fotos que més m’han agradat en aquest enllaç.

Ens llegim! ?

Debat0el Registre 8

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 8

Publicat per

Registre 8

Pels registres 8 i 9 he realitzat dinou fotografies en analògic amb la intenció de trobar fotografies promocionals pel documental sobre el barri. Compartiré amb vosaltres nou en aquesta entrada i deu en la següent. Aquest carret ha sigut utilitzat en una càmera analògica que vaig recuperar dels meus pares i que ja fa anys que la utilitzo. Malgrat això, he volgut sortir de la meva zona de confort i he fet servir una pel·lícula en blanc i negre per…
Pels registres 8 i 9 he realitzat dinou fotografies en analògic amb la intenció de trobar fotografies promocionals pel…

Pels registres 8 i 9 he realitzat dinou fotografies en analògic amb la intenció de trobar fotografies promocionals pel documental sobre el barri. Compartiré amb vosaltres nou en aquesta entrada i deu en la següent. Aquest carret ha sigut utilitzat en una càmera analògica que vaig recuperar dels meus pares i que ja fa anys que la utilitzo. Malgrat això, he volgut sortir de la meva zona de confort i he fet servir una pel·lícula en blanc i negre per primer cop, i veient els resultats, no serà l’últim. 

Les nou fotografies d’aquest registre presenten el barri, la seva arquitectura d’edificis molt alts i la seva estètica en general. La primera fotografia presenta la ja presentada Torre de la Miranda, una torre que la vam plantejar com una possible frontera entre el barri i la gran ciutat: Barcelona. Després veiem una fotografia que presenta el mirador que hi ha en aquesta plaça amb vistes a Barcelona amb un cartell propagandístic electoral del partit PSOE en primer pla. Seguidament, un conjunt de fotografies del barri. 

Espero que us agradin. 

Debat0el Registre 8

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 8, La Mariola

Publicat per

Registre 8, La Mariola

Bona tarda a tots i totes! En aquest 8e registre m’agradaria dedicar-lo a apropar-vos a un dels barris més pobres i estigmatitzats de Lleida, ”La Mariola”. És un barri que em cau a 2 carrers d’on viu la meva mare, a 1 minut caminant, el fet que estigui tan a prop fa que hagi passat part de la meva infància allí, en una emblemàtica pista de futbol sala on em passaven les hores sense que ens n’adonéssim compte. La Mariola…
Bona tarda a tots i totes! En aquest 8e registre m’agradaria dedicar-lo a apropar-vos a un dels barris més…

Bona tarda a tots i totes!

En aquest 8e registre m’agradaria dedicar-lo a apropar-vos a un dels barris més pobres i estigmatitzats de Lleida, ”La Mariola”.

És un barri que em cau a 2 carrers d’on viu la meva mare, a 1 minut caminant, el fet que estigui tan a prop fa que hagi passat part de la meva infància allí, en una emblemàtica pista de futbol sala on em passaven les hores sense que ens n’adonéssim compte.
La Mariola és un barri concebut per la majoria d’habitants de Lleida com una cosa aliena, com si no formés part de la ciutat. La pobresa i els problemes són part del dia a dia, la segregació, l’estereotip i la marginació promouen una espiral de què sembla impossible sortir.

El barri es va començar a formar als anys quaranta i a partir d’aquesta data hi va haver quatre fases d’urbanització: la del 1941, la del 1952, la del 1969 i la del 1974. Aquí es van instal·lar famílies que procedien de la migració rural; principalment d’Aragó, però també de Múrcia, Castella i Lleó i Andalusia. Al llarg dels anys, el barri es va anar degradant, i les polítiques de l’Ajuntament, fos del color que fos, no hi van ajudar. Els diferents Consistoris han fet servir La Mariola per controlar la pobresa. Sempre que s’havia de reallotjar algú, se’l reallotjava aquí.

És ”vox populi” que els diferents ajuntaments que han anat governant a Lleida s’han encarregat d’anar ”tancant” La Mariola, ja que a poc a poc l’han abastit de tota mena d’equipaments per tal que els que hi viuen ho tinguin tot a mà i no hagin de sortir del barri per gairebé res. En pocs anys han construït una pista de futbol sala, un camp de gespa artificial, un consultori mèdic, un casal de joves i d’avis, un ”pipi-can” per als gossos… Tots els serveis possibles que els alcaldes t’ho venen com a solidaritat, quan realment en aquests actes s’hi amaga l’ombra del ”així no ens molesten per dins de la ciutat”.

Jo, per proximitat m’hi ha tocat viure moltes hores al barri de més petit, i ara de gran hi passejo sovint perquè aparco el cotxe allí. Des de sempre m’ha cridat molt l’atenció la manera que tenen de viure al barri i em fascina la comunitat de germanor que s’hi respira, sempre dic als meus amics i família que tinc una sensació d’enveja sana quan passejo per allí, m’agradaria molt saber enfocar la vida com ells ho fan, amb poc en tenen prou, a la plaça, amb la família, una pilota de futbol, cadires per fer la xarradeta, els seus moixonets de cant, i poca cosa més.

A l’escola en la qual estic treballant en l’actualitat molts infants viuen a La Mariola, i sempre els faig mil preguntes perquè m’interessa molt tot el que ho envolta. Se’ls veu nens feliços, la majoria molt més feliços que altres nens que viuen a altres barris de la ciutat amb moltes més comoditats, i això em fa reflexionar molt.

Després de moltes hores d’observació, preguntes i convivència diària amb ells, he notat que els nens de barris pobres solen tenir una perspectiva diferent sobre el que realment importa a la vida, ja que, lluny de centrar-se en l’acumulació de béns materials, valoren les relacions significatives, l’energia vital, la lleialtat i la senzillesa. Aquesta visió més enfocada en aspectes no materials pot portar a una major plenitud i benestar general a les seves vides.

Els infants que neixen i creixen en barris com La Mariola penso que troben la felicitat més aviat en les relacions socials properes, en la valoració de les coses simples, en la resiliència que desenvolupen davant dels desafiaments i en el seu enfocament en aspectes no materials de la vida. Tots aquests factors combinats crec que poden contribuir de manera significativa al benestar emocional i general, demostrant que la felicitat no depèn únicament de les comoditats materials.

 

Justificació teòrica:

Regirant una pila de recursos que parlen sobre aquesta relació que existeix entre ”El Barri” i el tema dels meus registres, la creació de la identitat cultural, he vist molt acertada aquesta cita que surt del document ”El barrio son los vecinos”. Cultura e identidad en los procesos de urbanización de villas” (2008), de González Carvajal, María Lara.

”La significación de los imaginarios territoriales implica una arena de lucha simbólica, que se expresa, como decíamos, no sólo al interior del mismo barrio sino también en la interacción con “el afuera” que, a su vez, pretende imponer sus propios sentidos significativos en torno al espacio.”

Aquesta cita l’he analitzat des de la perspectiva dels habitants del barri de La Mariola, i és que, tenir sempre aquesta imposició externa de com han de viure, o de voler canviar la seva percepció del que està ben fet o mal fet (sempre dins de la legalitat) de part de la resta de veïns dels altres barris de Lleida, a parer meu, és un obstacle per a la lliure construcció de la seva pròpia identitat. Poden sentir pressió per ajustar-se a les normes i valors dels barris més privilegiats, cosa que podria conduir a la pèrdua d’aspectes importants de la seva pròpia cultura i tradicions.

Tot i això, he pogut observar que la majoria dels residents de La Mariola també tenen la capacitat de resistir i reafirmar els seus propis valors, símbols i sentit de pertinença.
Aquesta dosi de resistència pot ser una gran font d’apoderament i fortalesa per a la comunitat, permetent la creació i la preservació d’una rica i autèntica identitat cultural pròpia i lliure de condicionants externs, ja que precisament aquesta resiliència pot ser claus per preservar la seva identitat cultural única i promoure un sentit d’orgull i valor al seu espai.

 

Bibliografia

 

Gonzalez Carvajal, María Lara (2008). “El barrio son los vecinos” . Cultura e identidad en los procesos de urbanización de villas. Algunas reflexiones sobre el barrio.

A continuació us deixo l’enllaç de la carpeta de Drive amb un resum de fotografies i vídeo de totes les infraestructures que he comentat anteriorment:

 

https://drive.google.com/drive/folders/1–E9mFv8lwozL83-CRS-JcExpvV2ZuGI

Debat0el Registre 8, La Mariola

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 7

Publicat per

Registre 7

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1QxF-mfeECdr0jLLv_dsOYPPuxxrp-5QN En aquest 7é registre, estem plasmant una fotografia documental. Són imatges directes, amb poca intervenció del fotògraf, on únicament utilitzem el zoom en algunes zones. Avui al matí, anant al gimnàs, m’he parat a un camp de golf. No es exactament camp de golf, sinó que és Pitch and Putt, que a Catalunya es considerat com jugar al golf però en dimensions molt més petites i adaptades a l’aprenentatge d’aquest esport. M’he informat una mica de la zona, i…
https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1QxF-mfeECdr0jLLv_dsOYPPuxxrp-5QN En aquest 7é registre, estem plasmant una fotografia documental. Són imatges directes, amb poca intervenció del fotògraf, on…

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1QxF-mfeECdr0jLLv_dsOYPPuxxrp-5QN

En aquest 7é registre, estem plasmant una fotografia documental.
Són imatges directes, amb poca intervenció del fotògraf, on únicament utilitzem el zoom en algunes zones.

Avui al matí, anant al gimnàs, m’he parat a un camp de golf. No es exactament camp de golf, sinó que és Pitch and Putt, que a Catalunya es considerat com jugar al golf però en dimensions molt més petites i adaptades a l’aprenentatge d’aquest esport.
M’he informat una mica de la zona, i està situat al poble de Gualba, província de Barcelona. Es veu que es un recinte important a Catalunya i es tracta d’un espai on es realitzen torneigs de nivell on remou a grans masses de gent.
També, a dalt del camp, observem una casa gran, es veu que aquesta casa es dona l’opció de llogar-la per aquelles persones que ho vulguin. Quan existeixen aquests torneigs importants, moltes persones que venen de lluny, pasen la nit a la casa, dividida per diferents espais (que permeten llogar-la no nomes per una persona) per tal de estar a prop del torneig el dia següent.

Em sorprén nateja i la estructura del camp, és bonic visualment, amb colors verdosos i il·luminants que transmeten sensació de frescura i ressaltament. Tot i això, em sorprèn la poca seguretat. Si que s’hi observen càmeres de seguretat, amb cartells indicant-les, però no hi ha cap barrera o impendiment per entrar al camp per aquelles persones que passen per davant. En el meu cas, he passat per la carretera, m’he parat al costat d’aquesta i tinc la facilitat d’entrar directament al camp (cosa que no he fet), però que otorga una sensació de poca professionalitat tot i el gran nom que té.

Seguim.

Debat0el Registre 7

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 7

Registre 7
Publicat per

Registre 7

Benvinguts al meu registre número 7! Avui, continuant amb el descobriment del meu petit poble, Setcases, us presento un dels principals problemes d’aquest, i…
Benvinguts al meu registre número 7! Avui, continuant amb el descobriment del meu petit poble, Setcases, us presento un dels principals…

Benvinguts al meu registre número 7!
Avui, continuant amb el descobriment del meu petit poble, Setcases, us presento un dels principals problemes d’aquest, i de molts poblets petits, que és l’envelliment de la població.
A la majoria dels pobles petits, sobretot els rurals, cada vegada hi ha un envelliment major de la població. La gent gran hi està molt a gust, i per això no marxa, però l’oferta laboral, és bastant limitada, així que gran part de la població de mitjana edat sovint es veu obligada a abandonar el poble, i marxar cap a municipis més grans o bé ciutats. L’única oferta laboral que hi ha al poble és ramaderia o turisme, oficis que normalment passen de generació en generació, així doncs, no acostuma a arribar gent nova al poble.
S’ha de destacar també, que sempre ha estat un poble molt turístic, amb molts habitatges de segona residència. Alguns d’aquests estiuejants, durant la pandèmia van venir a Setcases a fer teletreball, i aquells que s’han pogut permetre continuar teletreballant, alguns han vingut a viure el poble, però això no baixa ni de bon grat, la mitjana d’edat dels habitants.
Dijous passat, vaig agafar la càmera i vaig anar a fer una volta pel poble. Cada dijous, alguns avis del poble es reuneixen per jugar al truc, un joc de cartes popular a tota la vall i em va semblar molt bonic captar aquest moment. Durant aquesta passejada, vaig trobar-me també la Sisqueta, la meva àvia, menjant una mandarina, i vaig voler també captar el moment. Aquesta foto de les seves mans amb la mandarina, em va agradar molt. Per acabar, un altre tarda, vaig trobar els quatre avis davant de la porta d’un restaurant, asseguts a les seves cadires parlant de la vida i veient el temps passar, moment que també vaig voler immortalitzar i us el deixo juntament amb les altres fotos, en aquest enllaç.

Ens llegim! :)

Debat0el Registre 7

No hi ha comentaris.

Publicat per

Setè registre

Publicat per

Setè registre

Bona tarda a tothom! Aquí enllaço el meu registre d’aquesta setmana: 22-05-2023. Els dos videos adjuntats tenen per objectiu contraposar-se al conflicte presentat en el darrer registre. Si bé la setmana passada us ensenyava el malestar generat per una mostra de cultura popular al carrer, en aquesta entrega us parlaré de quan les coses surten bé. El primer video mostra un esdeveniment de música al carrer organitzat per l’entitat cultural on sóc voluntari. És un concert de blues fet en…
Bona tarda a tothom! Aquí enllaço el meu registre d’aquesta setmana: 22-05-2023. Els dos videos adjuntats tenen per objectiu…

Bona tarda a tothom!

Aquí enllaço el meu registre d’aquesta setmana: 22-05-2023.

Els dos videos adjuntats tenen per objectiu contraposar-se al conflicte presentat en el darrer registre. Si bé la setmana passada us ensenyava el malestar generat per una mostra de cultura popular al carrer, en aquesta entrega us parlaré de quan les coses surten bé.

El primer video mostra un esdeveniment de música al carrer organitzat per l’entitat cultural on sóc voluntari. És un concert de blues fet en motiu de les festes de primavera del barri. L’ambient és festiu i relaxat i els veinatge s’ha apropat espontàniament a la Plaça del Mercat a escoltar la música. És significativa la precària autogestió de l’acte: manca d’escenari elevat, equip de so propi de l’entitat, absència de taules, de papereres… L’Ajuntament de Barcelona va desestimar la petició del permís municipal per a la realització de l’activitat en un primer moment, ja que havia reservat l’espai (la plaça central del barri) un partit polític per a muntar una carpa de campanya. Més tard ens van informar que havia quedat lliure l’espai, però que no ens podrien facilitar infraestructura ni material per què ja havia estat assignat a altres actes. L’electricitat ens la va proporcionar el local del costat que, molt amablement, ens va permetre endollar l’equip de so. Altre cop els veïns salvant la situació.

El segon video és el desenllaç de la situació mostrada al meu Sisè Registre. La mateixa colla castellera, deu minuts després de la pitada de clàxons al carrer València, realitza el mateix castell en una ubicació del barri més amable: el Parc del Clot. Com es pot veure l’escena és distesa tot i que hi han moltes activitats simultànies: una barra amb música, un partit de futbol dels infants, gent observant el castell…

Amb aquest anàlisi pretenc exemplificar que, tot i que cal considerar generalment l’alteritat com a profitosa, també cal tenir en compte les vulnerabilitats de cada identitat. Durant tots els registres he intentat reflexionar sobre com el veïnatge tradicional està sent amenaçat per alteritats més poderoses i amb més capacitat operativa. Això ha generat un conflicte desigual entre dues parts, on els veïns i veïnes han de resignar-se a la ofensiva que pateixen i cercar escenaris més amables amb la seva activitat, com es pot veure en els videos d’avui.

Continuaré cercant la manera de donar-li voltes a aquesta qüestió.

Gràcies per llegir-me!

Debat0el Setè registre

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 7

Publicat per

Registre 7

En el setè registre conversem amb la Pilar i el seu marit Manolo. Ens mostren una part molt important del barri i un dels conflictes més comuns de Sant Ildefons: la convivència. Segons aquest punt de vista veiem una convivència, en molts casos, molt difícil. Ens mostren i assenyalen la part de la població que, des del punt de vista dels testimonis, no hi saben conviure. Apunten un conjunt de tensions i conflictes viscuts personalment, fets que indiquen que la…
En el setè registre conversem amb la Pilar i el seu marit Manolo. Ens mostren una part molt important…

En el setè registre conversem amb la Pilar i el seu marit Manolo. Ens mostren una part molt important del barri i un dels conflictes més comuns de Sant Ildefons: la convivència. Segons aquest punt de vista veiem una convivència, en molts casos, molt difícil. Ens mostren i assenyalen la part de la població que, des del punt de vista dels testimonis, no hi saben conviure. Apunten un conjunt de tensions i conflictes viscuts personalment, fets que indiquen que la població es troba parcialment dividida amb límits i diferències.

 

El vídeo ha sigut gravat amb una handycam de la dècada del 2010.

Vila, R. [Rosalía] (2018). ¡Ay, Paquita!

 

Debat0el Registre 7

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 7

Publicat per

Registre 7

Bon dia tot el dia,   En aquest registre número set, he volgut fer referència al límit econòmic, parlant també de la…
Bon dia tot el dia,   En aquest registre número set, he volgut fer referència al límit econòmic, parlant…

Bon dia tot el dia,

 

En aquest registre número set, he volgut fer referència al límit econòmic, parlant també de la diferencia de classes en relació al canvi climàtic, fil conductor del projecte.

 

La regió a on visc, un petit poble dels Alps Suïssos, compta amb el seu aeròdrom privat. Això és degut a que famosos com Lady Gaga o simplement persones amb molts de doblers, tenen les seves segones residències, o terceres qui sap, aquí. Així doncs, aquestes persones que compten amb un jet privat tenen la possibilitat d’aterrar a 5 minuts de casa seva. Les persones sense aquests recursos econòmics, jo mateixa, ens hem de desplaçar fins l’aeroport més proper que, en aquest cas, és l’Aeroport de Ginebra, a unes 3 hores en transport públic. Per tant, podem veure clarament un límit econòmic.

 

Seguint el dit anteriorment, quin impacte té l’aeròdrom i, més concret, els jets privats sobre l’ecosistema natural de la regió? i sobre el canvi climàtic?

 

El veritable problema amb els viatges aeris podrien ser els vols privats. D’acord amb We Llauri Yard, una agència de recerca de dades, els jets privats tenen un impacte desproporcionat en el medi ambient. Pel que són els majors infractors d’emissions per passatger.(Expok, 2022)

 

En resum, viatjar en avió hauria de ser la darrera opció per tots i totes independentment dels doblers que tinguem.

 

 

Figura 1

Dollar Sign

 

Nota. Per A. Warhol, 1982, Impressió de pantalla al tauler del

Museu Lenox, Massachusetts, Estats Units.

 

 

BIBLIOGRAFIA

 

Expok. (2022). Las 10 celebridades que más contaminan con sus emisiones. ExpokNews. https://www.expoknews.com/celebridades-que-mas-contaminan-con-sus-emisiones/

 

 

LINK

 

https://drive.google.com/drive/folders/1LddQ4KdcAlI9TcL2hTrUcQq9OpVh9D5s

 

Debat0el Registre 7

No hi ha comentaris.