Hola a tothom!

Continuant amb la idea delsmeus registres de voler mostrar els límits i barreres que es troben les persones amb alguna diversitat funcional en el món actual, us voldria compartir unes imatges que estan molt presents en el meu dia a dia com a coordinador d’activitat física per a infants i joves amb diversitat funcional. Són unes imatges que tant jo com els meus alumnes les podem tenir molt normalitzades però que per una persona que no ha tractat mai el món de la diversitat funcional poden semblar estranyes o desconegudes.

Aquestes dues imatges són unshoraris realitzats a partir de pictogrames els quals ajuden als infants i joves amb els que treballo a poder organitzar millor el seu dia o el temps que dura l’activitat. Els permet establir un temps mental per realitzar cada activitat. D’aquesta manera saben què els tocarà fer en cada moment i poder descartar l’activitat que ja han realitzat.

És imprescindible que enviï amb antelació als pares i mares d’aquests joves (majoritàriament amb Trastorn de l’Espectre Autista) aquests horaris i amb aquest format específic. Així els ensenyen als seus fills i filles abans de començar l’activitat.

Amb aquesta reflexió vull transmetre que aquests infants i joves també tenen el dret a realitzar activitat física tot i que moltes vegades tenen moltes més dificultats per trobar alguna organització o institució que els hi faciliti poder-ne practicar. I és que conversant amb pares i mares de fills amb diversitat funcional, en moltes ocasions em comenten que el seu fill té ganes de practicar activitat física o algun esport però no troben el lloc adequat, o fins i tot que han hagut de plegar d’un club per falta de recursos o per discriminacions.

Adjunto les imatges a continuació.

Salutacions!

Bona tarda a tots i totes!

Aquí us deixo la meva tercera aportació

Aquestes 3 fotos que trobeu a la meva carpeta són els meus tres espais de pau,

La super escola on treballo, que m’ha fet descobrir el món de l’educació especial; el parc de la zona on visc per on he caminat tantes vegades pensant en el meu futur, en la meva vida, en la meva gent, la meva ciutat… i la meva caseta on moltes vegades m’he sentit sola, però moltes més m’he sentit “A casa”.

La frontera és la zona límit entre dos territoris o regions, i es pot aplicar en diferents contextos. En geografia, la frontera pot referir-se a la línia que separa dos països o regions. En biologia, la frontera pot ser la zona d’intersecció entre dos ecosistemes diferents, on les espècies de cada zona es barregen. En general, la frontera indica una línia de separació o divisió entre dos àmbits o realitats, i en el meu cas la unió entre dos mons, entre dues fronteres.

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1UHy7YNquNJukC8g64cgrE_fNCUHxx2JD

Maria

Hola a tothom,

Aquesta setmana, he observat la neu i gel i la seva relació en i amb el món. És increïble com canvia la seva visió en un lloc o en un altre. Per exemple, aquí on visc, la neu és necessària per possibilitar l’esquí i el gel per possibilitar l’escolada en gel. Si no hi ha neu, no hi ha esquí, en conseqüència, això limita el poder adquisitiu de la regió.

Seguint la meva línia sobre el canvi climàtic, la setmana passada es pensava que no es podria esquiar més per falta de neu i aquesta setmana una altra vegada és hivern. És per això que he volgut fotografiar aquests canvis naturals per tal d’entendre la seva relació amb la humanitat.

D’altra banda, la neu i el gel és i ha estat popular entre els artistes. Neu és fredor, colors grisos, blaus, blancs. La neu és hivern. La neu són contrastos i matisos. El gel és sensació. La neu i el gel maquen moments i conten històries de vida. Podem veure això a Cazadores en la nieve de Pieter Brueghel.

Finalment, en el següent enllaç trobareu diferents imatges de paisatges nevats, així com un àudio d’un dia típic en aquest entorn. Enllaç: https://drive.google.com/drive/folders/1jRG9t3rLE0o4dFHiBjoreadhfCvk7uGr.

Maria

Hola, classe!
En aquest segon registre m’he volgut centrar en un dels meus llocs preferits, que a més té relació directa amb el tema que vaig triar. En aquest cas el registre gira al voltant del popularment anomenat ”MERCADILLO”. Des de petit el mercat ha sigut un dels meus espais preferits, on no fallava cap dissabte al matí, juntament amb el meu pare i la meva padrina anàvem a fer un ”tomet” que era sinònim de comprar una mica de fruita, alguna peça de roba, algun joguet, els típics xurros amb xocolate que ens cruspíem mentre passejàvem, i per últim la visita a la secció d’animals, on encara puc imaginar la cara que em ficava el pare cada cop que li demanava que adoptéssim un gosset (sense èxit).

Doncs bé, aquesta és un costum que he anat continuant fent fins avui dia, on realment no és cada dissabte com quan era petit, però sí que es podria dir que fi de setmana si, cap de setmana no, hi anem a fer un ”tomet” amb la meva xicota.

És un espai que ha sofert molts canvis, tant polítics (ja no hi ha animals a la venda), com culturals, a causa de l’augment de gent nouvinguda de països majoritàriament africans.

Això ha fet que avui dia al mercat hi sentim veus de venedors amb idioma català, castellà i àrab, i els productes: de vestimenta, complements, alimentació, etc. siguin molt més variats, per tal de satisfer les necessitats de tots els compradors que hi assisteixen.

Justificament teòric:

En l’article de Liliana Kremer (et al.) (2018) anomenat: “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81) he pogut extreure una gran quantitat de recursos valids per tal de relacionar i reflexionar-los amb aquest Registre 2, mes en concret, fare aquesta reflexio sobre una cita que m’ha semblat molt acertada per parlar del tema, es la seguent:

”Las identidades se conforman enel marco de las relaciones quese establecen con otros, en espacios y tiempos particulares. Son parte inherente a la interacción social,loque quiere decir que sin identidad simplemente no habría sociedad” (Jenkins, 1996, p. 19).

En relació amb aquesta cita, em centraré en el grup ètnic majoritari pel que fa a venedors que conformen el mercat ambulant, els gitanos. Jo penso que la identitat gitana s’ha conformat al llarg del temps en el marc de les relacions que han establert amb els altres, tant dins com fora de la comunitat. La seva identitat està intrínsecament lligada a la seva interacció social i al seu estil de vida únic, que inclou, com és ben sabut, la venda ambulant com una forma tradicional de subsistència.

Els gitanos han desenvolupat una identitat distintiva a través de la cultura, les tradicions i les formes de vida que s’han transmès de generació en generació. La venda ambulant ha estat una part integral del seu estil de vida, permetent moure’s d’un lloc a l’altre, establir relacions comercials i mantenir la seva autonomia.
Jo visc a un carrer de distància del barri ”La Mariola”, el barri on viuen la majoria de famílies gitanes de Lleida, i puc afirmar que sense aquesta identitat gitana que tant els caracteritza, i que s’ha format a través de la interacció social i l’estil de vida particular, la societat lleidatana no seria completa, ja que tenim clar que la diversitat d’identitats i experiències és el que enriqueix una societat, i els gitanos, amb la seva cultura i la seva forma de vida úniques, han contribuït a la riquesa i la diversitat de les societats en les quals interactuen.

Quan parlem de la raça gitana, parlem d’un grup ètnic amb importants contribucions a la cultura, l’art i la música arreu del món. La cultura gitana es caracteritza pel seu estil de vida nòmada, una llengua distintiva i unes tradicions molt arrelades que passen de pares a fills.

Els gitanos han preservat la seva herència cultural a través de generacions transmetent la seva identitat única. Simes no, no tot són flors i violes, i al llarg de la història sempre han estat enfrontant desafiaments i discriminació. A pesar de tots els pals a les rodes, s’han fet popularment coneguts pel seu art innat, la seva resiliència i les seves grans habilitats comercials.

Bibliografia:

“Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81) Liliana Kremer (et al.) (2018)

A continuació us deixo l’enllaç al meu Drive, on aquesta vegada trobareu un fragment d’àudio d’1 minut del so ambient que vaig enregistrar aquest dissabte al mercat de Torrefarrera (Lleida), us recomano escoltar-lo amb els ulls tancats i imaginant que esteu allí, a mi em transporta a la meva infància. Tambe adjunto algunes fotografies i un vídeo.

https://drive.google.com/drive/folders/1FajsI6i6wpMHmxbWWfyZn0nz7BK6LgzA

Nil Paüls

En aquest segon registre us presento una part de la població del barri de Sant Ildefons. Aquesta part del meu projecte serà dividida en dos: una primera part, la qual presenta una dimensió de la població del barri, composta per persones que actualment es troben a la tercera edat i que van arribar al barri durant els anys 60 i 70 de diferents parts d’Espanya, especialment Andalusia, Extremadura i Castilla-La Mancha. La segona part la podrem veure al tercer registre, i ja us parlaré d’ella.

El vídeo es tracta d’una composició molt descriptiva que contextualitza el barri. En el seu inici trobem un seguit d’imatges que presenten aquesta part de la població de Sant Ildefons. Posteriorment, trobem un episodi molt comú entre el veïnat del barri. Els veïns mantenen una conversació a la terrassa del pis, de balcó a balcó, una situació comuna en aquest tipus de barris. El vídeo mostra l’inici d’una conversació que presenta un dels conflictes més comuns de Sant Ildefons.

“Decidles que el barrio va a peor”. Aquí veiem una frontera. Aquesta frontera és objecte de tensions i conflictes a la població, la qual es troba parcialment dividida. Aquesta frontera, sovint s’utilitza com a eina per a reforçar la identitat nacional o regional, i com a conseqüència per a excloure a aquells que són “diferents”. Per tant, la migració i la mobilitat humana són limitades i controlades, generant una desigualtat i una exclusió social.

El vídeo ha sigut gravat amb una handycam de la dècada del 2010.

Bona nit a tothom,

Aquest segon registre el vull centrar en la cultura popular ja que és un altre registre dins de la “cultura” en general. De fet, per molta gent, la cultura popular no està en el mateix nivell que algunes obres pictòriques, o arquitectòniques, o literàries, etc.

Tanmateix, per a moltíssima altra gent, la cultura popular apareix com un element molt més accessible i de fàcil participació. La cultura popular és al carrer, als balls populars, als gegants de cada poble, a les festes majors, a les tradicions, etc. La cultura popular, al meu entendre, la fa el poble per al poble, i és per aquest motiu que un, es pot sentir infinitament més a prop de la “cultura” popular del seu poble que de la “cultura” que hi ha en alguns museus, exposicions, novel·les, etc.

Tant és així, que la cultura del lloc on naixem, o més aviat, del lloc on creixem, defineix gran part del que som.

A Vilassar de Dalt, que és on visc des de fa sis anys, hi ha una gran tradició de cultura popular i un bon exemple n’és la Colla de Geganters de Vilassar de Dalt.

Enguany, la colla ha decidit restaurar els seus gegants centenaris per mantenir-los ben conservats i treure totes les capes de pintura d’anys i anys. La idea de la restauració era arribar a l’origen dels gegants, arribar a saber quina cara feien quan els van construir.

Amb motiu de la restauració dels gegants centenaris es va organitzar un espectacle per ensenyar al poble quin havia estat el resultat. Com que la idea de la restauració era arribar a l’inici dels gegants, l’espectacle va girar al voltant d’aquesta consigna. En un moment donat la colla va presentar els gegants restaurats al públic, però ho va fer com mai abans. Despullats.

Va ser el primer cop que els vilassarencs van poder veure els seus gegants des de dins, des d’on només els geganters els veuen: estructura, tors i braços. Ni roba, ni ornaments, ni música…

Una mirada totalment diferent que ens va descobrir uns nous gegants.

A continuació us deixo l’enllaç amb algunes fotos i algun vídeo de l’espectacle.

https://drive.google.com/drive/u/6/folders/15uJgZKEkXNwM-Kw9aLo4qZktjJva2PIv

Hola a tothom!
Deixo el següent enllaç amb les fotografies del registre 2: https://drive.google.com/drive/folders/1npvfagkUouVyaOjqjtkvH9JaMH1eFP8r?usp=sharing

Avui m’he parat a observar la natura, com evoluciona, quines modificacions i com el pas del temps afecta en aquesta.
He fet les dues primeres fotografies, anomenades “1” i “2” amb una separació de 30 segons entre cada fotografia.
Es pot veure l’evolució en els núvols, i en el replà verdós, on observem com el raig de sol que omple de vida el prat, va desapareixent fins a deixar-lo totalment enfosquit, i amb poca vida. Valoro la importància i la bellesa del sol en la seva plenitud, com el raig de sol atorga vida al paisatge. Això molts cops se’ns reflexa a nosaltres com éssers humans, quan ens dóna un petit raig de sol, la nostra bellesa augmenta i depèn en quin context, ens dòna diferents estats d’ànims positius.

A la fotografia “3” i “4”, m’he centrat en analitzar més detalladament aquest prat concret. És més bonic de lluny, quan t’hi apropes, veus forats i caus de color marró, que des d’una perspectiva llunyana no observàvem.
Em fa pensar que tot és molt més estètic amb visió llunyana, com a la vida, les primeres impressions poden arribar a ser espectaculars i captivadores, però quan coneixes la realitat tot canvia.

REGISTRE 1:

• La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat.

Bon dia, classe,

Després d’uns dies pensant en un tema prou rellevant, de gran importància en el món actual, que tingui diferents punts de vista i molts matisos per poder explorar i aprofundir els conceptes que ens demana aquesta extensa PAC 2; d’alteritat, diferència, límits i fronteres, m’he decantat per tractar ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”.

Aquest tema em permetrà reflexionar sobre com les diferències culturals i les fronteres geogràfiques estan sent desafiades i redefinides en un món cada cop més interconnectat. M’endinsaré a investigar com les persones i les comunitats estan en constant negociació i construcció de les seves pròpies identitats culturals en aquest context, així com les tensions i els desafiaments que sorgeixen quan s’enfronten a diferències culturals.

Tot seguit relacionaré el tema que he escollit: ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”, amb els conceptes que ens demana l’enunciat: Alteritat, diferència, límits i fronteres.

• Alteritat:

En un món globalitzat, la construcció de la identitat cultural és afectada per diversos factors, incloent-hi el fenomen de ”l’alteritat”. En aquest cas, com a alteritat em refereixo a la percepció que tenim de l’altre com a diferent i aliè a un mateix, cosa que pot generar conflictes i tensions en la construcció de la identitat cultural de cada u. Per exemple, en alguns casos, les cultures locals poden sentir-se amenaçades per influències externes i cercar preservar la seva identitat cultural.

Jo, personalment, penso que la interacció amb altres cultures ens ha d’enriquir i diversificar la nostra pròpia identitat cultural, fent-la créixer i, per tant, millorant-la gràcies a noves aportacions i idees. També veig quelcom imprescindible fomentar el diàleg intercultural i respectar les diferències amb la resta de cultures per tal d’assolir una construcció d’identitats culturals la més inclusiva i diversa possible.

• Límits:

En aquest cas, tocant el concepte ”límits”, sembla que els límits, sobretot els geogràfics i culturals que abans definien les identitats locals, s’han dissolt en l’infinit. Penso que la globalització no fa desapareix com a tal les identitats locals, però sí que posa en conflicte la dinàmica de construcció de la identitat cultural.

• Diferència:

El terme “diferència” el relacionaria amb la construcció de la identitat cultural en un món globalitzat en el sentit que la globalització pot posar de manifest les diferències culturals i locals, cosa que s’ha anomenat sempre com a “dinàmica diferencialista”.
Jo soc del parer de pensar que la identitat cultural és un procés obert i transformable, tot i que hi ha sectors de la població que emfatitza la primordialitat originària de les identitats culturals. En qualsevol cas, la globalització té una influència molt important en la construcció de les identitats polítiques i nacionals, així com en els aspectes econòmics, polítics, socials i culturals del conjunt total de la població mundial.

• Fronteres:

En el món, tal com el coneixem avui dia, les fronteres poden tenir una influència rellevant a l’hora de construir una identitat cultural pròpia.

La identitat es construeix al llarg dels anys i es pot veure afectada per factors externs com les fronteres, ja que és un procés històric i dinàmic que està subjecte al canvi i la transformació.Els límits fronterers físics ja siguin a petita escala: de barri, poble o ciutat, com també a més gran escala: comunitat autònoma, país o continent, poden influir de manera molt directa en la construcció de la nostra identitat cultural.

Algunes pràctiques socials i culturals poden ser formes de resistència a la cultura dominant, mentre que d’altres poden ser senzillament formes d’adaptació.
En general, la construcció de la identitat cultural és un procés complex que pot estar influenciat per molts factors, incloent-hi les fronteres geogràfiques.

Nil Paüls Rovira.