Publicat per

Avaluació final

Publicat per

Avaluació final

Bona tarda companys i companyes, Aqui us apropo el vídeo que het fet com a tancament de l’assignatura. Heu de clickar AQUÍ. Gràcies a tothom!   El currículum d'educació artística: Fem una lectura crítico-constructiva posant en pràctica allò après …
Bona tarda companys i companyes, Aqui us apropo el vídeo que het fet com a tancament de l’assignatura. Heu…

Bona tarda companys i companyes,

Aqui us apropo el vídeo que het fet com a tancament de l’assignatura.

Heu de clickar AQUÍ.

Gràcies a tothom!

 

Debat0el Avaluació final

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre final

Publicat per

Registre final

Bon dia companys i companyes, En aquesta entrada us adjunto el vídeo que recull el procés dels meus registres, i també un PDF amb l’explicació. Gràcies!   Mans a l'obra!: Explorem i representem l'entorn amb imatge i so …
Bon dia companys i companyes, En aquesta entrada us adjunto el vídeo que recull el procés dels meus registres,…

Bon dia companys i companyes,

En aquesta entrada us adjunto el vídeo que recull el procés dels meus registres, i també un PDF amb l’explicació.

Gràcies!

 

Debat0el Registre final

No hi ha comentaris.

Publicat per

Desè registre

Publicat per

Desè registre

Bona tarda companys i companyes, Aqui us apropo el meu últim registre: 2023-06-12 He estat pensant en la manera de fer una bona cloenda al meu procés i finalment he apostat per simplificar el conflicte prenent com a referència el meu paper. Què puc fer jo? El primer arxiu és un video en format lapse de temps. Mostra a una companya i a mi preparant l’equipament que gestionem conjuntament per a realitzar-hi un esdeveniment. El col·lectiu feminista del barri ens…
Bona tarda companys i companyes, Aqui us apropo el meu últim registre: 2023-06-12 He estat pensant en la manera…

Bona tarda companys i companyes,

Aqui us apropo el meu últim registre: 2023-06-12

He estat pensant en la manera de fer una bona cloenda al meu procés i finalment he apostat per simplificar el conflicte prenent com a referència el meu paper. Què puc fer jo?

El primer arxiu és un video en format lapse de temps. Mostra a una companya i a mi preparant l’equipament que gestionem conjuntament per a realitzar-hi un esdeveniment. El col·lectiu feminista del barri ens havia demanat fer un acte en el marc del Dia de l’Orgull i com a entitat acollidora vam voler fer l’espai una mica més acollidor. El video passa en 25 segons per la mitja hora que vam estar penjant llumetes decoratives i preparant l’equip de so per a un duet musical.

La reflexió seria que davant la situació que s’està donant al barri, la meva manera de lluitar i reivindicar-lo és generar espais acollidors i participatius, fer-ho voluntàriament i amb respecte pels processos que es duen a terme dins.

El segon arxiu és una gravació en la que canto, acompanyat d’un ukelele, un fragment de la cançó Camals Mullats, de La gossa sorda i Pirat’s Sound Sistema. L’he escollit per què, escoltant-la fa poc, em va venir a la ment el procés de l’assignatura. Trobo que parla de les coses en que he estat pensant durant aquests mesos.

Gràcies per llegir-me.

Debat0el Desè registre

No hi ha comentaris.

Publicat per

Comentari crític

Publicat per

Comentari crític

Bona tarda, Us adjunto el meu comentari de l’activitat 5. Moltes gràcies a tothom! El currículum d'educació artística: Fem una lectura crítico-constructiva posant en pràctica allò après …
Bona tarda, Us adjunto el meu comentari de l’activitat 5. Moltes gràcies a tothom! El currículum d'educació artística: Fem…

Bona tarda,

Us adjunto el meu comentari de l’activitat 5.

Moltes gràcies a tothom!

Debat0el Comentari crític

No hi ha comentaris.

Publicat per

Novè registre

Publicat per

Novè registre

Bona tarda a tots i totes! Aquesta setmana he pogut gaudir d’uns dies de desconnexió que, a la vegada, han dificultat la constància d’aquests registres. Per aquest motiu no he tingut la possibilitat d’enregistrar nous ímputs en la reflexió que vaig desplegant. En el registre d’avui 23-05-06 us apropo el que veig des de casa en aquest moment. Per a mi, el valor del registre (tot i el lleuger i constant moviment) resideix en la calma que transmet. Fins i…
Bona tarda a tots i totes! Aquesta setmana he pogut gaudir d’uns dies de desconnexió que, a la vegada,…

Bona tarda a tots i totes!

Aquesta setmana he pogut gaudir d’uns dies de desconnexió que, a la vegada, han dificultat la constància d’aquests registres. Per aquest motiu no he tingut la possibilitat d’enregistrar nous ímputs en la reflexió que vaig desplegant.

En el registre d’avui 23-05-06 us apropo el que veig des de casa en aquest moment.

Per a mi, el valor del registre (tot i el lleuger i constant moviment) resideix en la calma que transmet. Fins i tot des de casa meva, situada a l’ull de l’huracà dels conflictes narrats darrerament, es pot encara apreciar la quietud urbana en un dia festiu. Els patis interiors encara resisteixen l’embat i garanteixen un espai obert que recorda el d’altres temps o altres llocs. El soroll es mínim i no s’intueix activitat.

Després d’uns dies fora de la ciutat, gaudint d’entorns més naturals, sovint és inevitable certa resignació davant el retorn. Segurament al llarg dels meus registres he utilitzat un to sobradament pessimista, però en dies com aquest penso que val la pena, com he fet jo mateix, aturar-se a contemplar aquells escenaris que encara agraden, i agraïr-los.

Gràcies a tothom!

Debat0el Novè registre

No hi ha comentaris.

Publicat per

Vuitè registre

Publicat per

Vuitè registre

Bona tarda a tothom! Anem aproximant-nos al final de les entregues. Per tal d’anar concretant les reflexions fetes fins ara, avui em proposo mostrar-vos una altre mostra d’identitat cultural. Aqui teniu el registre d’avui: 2023-05-29 El video adjuntat forma part d’un acte dut a terme a l’Ateneu del Clot (del qual formo part) el passat dissabte 27/05. Per tal de donar el tret de sortida al proper dia de l’Orgull LGTBI, al juny, un col·lectiu de la ciutat ens va…
Bona tarda a tothom! Anem aproximant-nos al final de les entregues. Per tal d’anar concretant les reflexions fetes fins…

Bona tarda a tothom!

Anem aproximant-nos al final de les entregues. Per tal d’anar concretant les reflexions fetes fins ara, avui em proposo mostrar-vos una altre mostra d’identitat cultural.

Aqui teniu el registre d’avui: 2023-05-29

El video adjuntat forma part d’un acte dut a terme a l’Ateneu del Clot (del qual formo part) el passat dissabte 27/05. Per tal de donar el tret de sortida al proper dia de l’Orgull LGTBI, al juny, un col·lectiu de la ciutat ens va contactar per demanar la cessió gratuïta del nostre equipament. Els hi vam concedir, i el resultat va ser l’organització d’un concurs de ball Vogue. Personalment coneixia el tipus de ball, però va ser després de l’esdeveniment que els assistents me’n van fer partícip.

El Vogue és un ball que es caracteritza per la incorporació de posats de models juntament amb moviments angulars i rígids. La seva transcendència en aquesta entrada recau en que diverses identitats LGTBI, sobretot les performatives o trans, han fet una assimilació del Vogue com a via de visibilitat i resistència del col·lectiu.

Trobo que aquest aconteixement m’ha servit per conèixer i relacionar-me amb una alteritat que no m’és propera al dia a dia. Aquesta, però, comparteix algunes de les violències que patim altres identitats, com la manca de suport institucional o la invisibilització en el calendari de la ciutat. Les entitats de base hem hagut de ser altre vegada responsables de la nostra visibilització mitjançant la solidaritat i el suport mutu.

Diu Sequeira (2019) que en el seu inici el moviment Vogue va suposar un desafiament a les regles i estructures socials, posant el focus en les complexitats de raça, gènere, sexe i sexualitat. Al meu parer aquesta interseccionalitat de problemàtiques pateix a més de les fronteres que com a societat s’han construit al voltant d’aquestes identitats. Com podem extreure de Kremer et al. (2018), les alteritats han de poder relacionar-se entre elles per tal d’identificar i traspassar aquelles fronteres quan l’objectiu sigui la millora de les condicions de cadascuna de les identitats.

Aquesta simple col·laboració doncs, en que una entitat de barri ofereix organitzar conjuntament un esdeveniment d’aquest tipus, exemplifica una de les vies més accessibles que tenen les persones a l’hora de treballar per a la igualtat i la justícia social.

Gràcies per llegir-me!

 

Sequeira, J. (2019). Kiddy Smile: “El gran problema de que haya homofobia y transfobia es que
la gente no se relaciona”. Revista Vanity Fair. Recuperat de
https://www.revistavanityfair.es/lujo/moda/articulos/kiddy-smile-dj-cantantevoguing/39259

Liliana Kremer (et al.) (2018). “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los
bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad
Nacional de Colombia. (pp. 57-81)

Debat0el Vuitè registre

No hi ha comentaris.

Publicat per

Setè registre

Publicat per

Setè registre

Bona tarda a tothom! Aquí enllaço el meu registre d’aquesta setmana: 22-05-2023. Els dos videos adjuntats tenen per objectiu contraposar-se al conflicte presentat en el darrer registre. Si bé la setmana passada us ensenyava el malestar generat per una mostra de cultura popular al carrer, en aquesta entrega us parlaré de quan les coses surten bé. El primer video mostra un esdeveniment de música al carrer organitzat per l’entitat cultural on sóc voluntari. És un concert de blues fet en…
Bona tarda a tothom! Aquí enllaço el meu registre d’aquesta setmana: 22-05-2023. Els dos videos adjuntats tenen per objectiu…

Bona tarda a tothom!

Aquí enllaço el meu registre d’aquesta setmana: 22-05-2023.

Els dos videos adjuntats tenen per objectiu contraposar-se al conflicte presentat en el darrer registre. Si bé la setmana passada us ensenyava el malestar generat per una mostra de cultura popular al carrer, en aquesta entrega us parlaré de quan les coses surten bé.

El primer video mostra un esdeveniment de música al carrer organitzat per l’entitat cultural on sóc voluntari. És un concert de blues fet en motiu de les festes de primavera del barri. L’ambient és festiu i relaxat i els veinatge s’ha apropat espontàniament a la Plaça del Mercat a escoltar la música. És significativa la precària autogestió de l’acte: manca d’escenari elevat, equip de so propi de l’entitat, absència de taules, de papereres… L’Ajuntament de Barcelona va desestimar la petició del permís municipal per a la realització de l’activitat en un primer moment, ja que havia reservat l’espai (la plaça central del barri) un partit polític per a muntar una carpa de campanya. Més tard ens van informar que havia quedat lliure l’espai, però que no ens podrien facilitar infraestructura ni material per què ja havia estat assignat a altres actes. L’electricitat ens la va proporcionar el local del costat que, molt amablement, ens va permetre endollar l’equip de so. Altre cop els veïns salvant la situació.

El segon video és el desenllaç de la situació mostrada al meu Sisè Registre. La mateixa colla castellera, deu minuts després de la pitada de clàxons al carrer València, realitza el mateix castell en una ubicació del barri més amable: el Parc del Clot. Com es pot veure l’escena és distesa tot i que hi han moltes activitats simultànies: una barra amb música, un partit de futbol dels infants, gent observant el castell…

Amb aquest anàlisi pretenc exemplificar que, tot i que cal considerar generalment l’alteritat com a profitosa, també cal tenir en compte les vulnerabilitats de cada identitat. Durant tots els registres he intentat reflexionar sobre com el veïnatge tradicional està sent amenaçat per alteritats més poderoses i amb més capacitat operativa. Això ha generat un conflicte desigual entre dues parts, on els veïns i veïnes han de resignar-se a la ofensiva que pateixen i cercar escenaris més amables amb la seva activitat, com es pot veure en els videos d’avui.

Continuaré cercant la manera de donar-li voltes a aquesta qüestió.

Gràcies per llegir-me!

Debat0el Setè registre

No hi ha comentaris.

Publicat per

Sisè segistre

Publicat per

Sisè segistre

Bon vespre a totes i tots! Aqui us enllaço el meu darrer registre: 2023-05-08. Primer de tot vull reconèixer que la imatge és força inestable. Hi havia molta gent i jo anava carregat mentre gravava. No importa gaire per què avui trobo més important el so. Vaig voler aprofitar el moment per què, si us fixeu, el fons de l’escena ja apareixia al primer registre, tot i que encara no hi havien afegit una gran excavadora. Si durant les anteriors…
Bon vespre a totes i tots! Aqui us enllaço el meu darrer registre: 2023-05-08. Primer de tot vull reconèixer…

Bon vespre a totes i tots!

Aqui us enllaço el meu darrer registre: 2023-05-08.

Primer de tot vull reconèixer que la imatge és força inestable. Hi havia molta gent i jo anava carregat mentre gravava. No importa gaire per què avui trobo més important el so. Vaig voler aprofitar el moment per què, si us fixeu, el fons de l’escena ja apareixia al primer registre, tot i que encara no hi havien afegit una gran excavadora.

Si durant les anteriors entregues he fotografiat i descrit un context sota la meva mirada i les meves inquietuds aquesta vegada voldria convidar-vos a interpretar el vídeo enllaçat per vosaltres mateixos abans de seguir llegint.

Com sostenen Mata Codesal et. al. (2018) les fotografies (i en aquest cas, sobretot el so) requereixen de text o interpretació per fer que el missatge es decodifiqui de manera precisa. En aquest cas però, vull pensar que, com diu Akeret (2000, citat a Mata Codesal et. al. 2018), les imatges tenen capacitat de generar una narrativa comprensible.

Sota el meu punt de vista, el que es veu al vídeo és un conflicte entre dos móns. Per una banda veiem la colla castellera del barri que, en ple cercavila per les Festes de Primavera, s’atura a fer un castell rodejat pels companys i veïns. Per altra, el que sentim per sobre de tot no és la cançó de les gralles, sinó l’incansable clàxon dels cotxes que volien continuar pel carrer València.

He trobat que era una bona manera d’intensificar el meu relat, exemplificant la lluita entre els veïns i veïnes i una ciutat que cada vegada resulta més hostil. Podem en aquesta línia començar a intuïr que, com expliquen Kremer et al. (2018), en aquest cas identifiquem més d’un tipus de frontera. Primerament, trobariem els “altres”, els que venen de fora del barri i sols pretenien atravessar-lo en cotxe, i després vindrien els “nostres”, els que ja hi eren al barri, i han molestat als altres duent a terme les seves activitats. Aquesta seria una frontera territorial. A més, podriem identificar una altre alteritat entre els qui feien castells (o hi participaven) com a mecanisme d’expressió i reivindicació cultural i aquells a qui tant els hi fa tot això en aquell moment.

Procuraré seguir aprofundint en aquest conflicte en els propers registres,

Gràcies per llegir-me!

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Diana Mata Codesal (et. al.) (2018) “‘Con la Cámara a Cuestas’: Aportaciones de la
fotografía en procesos participativos de investigación-intervención”, Forum Qualitative
Research, Vol. 19, Nº 1, Art. 14

Liliana Kremer (et al.) (2018). “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los
bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad
Nacional de Colombia. (pp. 57-81)

Debat0el Sisè segistre

No hi ha comentaris.

Publicat per

Cinquè registre

Publicat per

Cinquè registre

Hola a tothom altra vegada! Aquí us apropo el meu tercer registre: 2023-05-01. Aquesta és la darrera entrega en que em basaré exclusivament en fotografies per il·lustrar el meu relat. Les fotografies mostren diferents entitats associatives del barri: La primera és l’Ateneu del Clot, on estic implicat en la junta directiva des de fa anys. Busca dinamitzar culturalment el barri amb tallers, espectacles i activitats de lleure pels veïns i veïnes. La segona és el Foment Martinenc, una entitat també…
Hola a tothom altra vegada! Aquí us apropo el meu tercer registre: 2023-05-01. Aquesta és la darrera entrega en…

Hola a tothom altra vegada!

Aquí us apropo el meu tercer registre: 2023-05-01. Aquesta és la darrera entrega en que em basaré exclusivament en fotografies per il·lustrar el meu relat.

Les fotografies mostren diferents entitats associatives del barri:

La primera és l’Ateneu del Clot, on estic implicat en la junta directiva des de fa anys. Busca dinamitzar culturalment el barri amb tallers, espectacles i activitats de lleure pels veïns i veïnes.

La segona és el Foment Martinenc, una entitat també de caire cultural que acull multitud d’entitats del barri com ara colles de cultura popular, associacions de veïns i entitats de lleure associatiu com caus i esplais.

La tercera fotografia mostra el local de l’Anònima, una entitat de dinamització política del barri. Acull grups i entitats de caire polític i facilita la mobilització veïnal.

La quarta i última fotografia mostra una trobada que va tenir lloc la setmana passada, l’assemblea plenària de la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa. Va ser un esdeveniment excepcional amb molt de quòrum convocat amb urgència davant la debilitat del teixit associatiu del barri i els reptes de futur. Les tres entitats de les fotografies vam ser-hi.

Fins ara els registres entregats han procurat descriure la percepció que jo mateix tinc del barri. Els meus escrits han buscat complementar les imatges i identificar un conflicte que s’intueix entre veïns i veïnes, fotografiant sobretot els efectes dels “altres”, però mostrant també el que és per a mi el “nosaltres”. Com diuen Kremer et al. (2018), des d’una perspectiva sociocultural aquestes identitats diferenciades tracen una frontera cognitiva que pot esdevenir un símbol de resistència o conflicte dins un context comú com és el barri del Clot.

Grimson (2005, citat a Kremer et al., 2018) explica que “els grups i les identificacions no poden comprendre’s en si mateixos sinó en relació amb altres”, i trobo que els registres aportats fins ara han complert aquesta funció inicial de comparació entre estructures socials, encara que de manera molt superficial. En properes entrades procuraré incidir en la caracterització de cadascuna d’aquestes alteritats que he començat a identificar.

Gràcies per llegir-me!

 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Liliana Kremer (et al.) (2018). “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81)

Debat0el Cinquè registre

No hi ha comentaris.

Publicat per

Quart registre

Publicat per

Quart registre

Bon dia companyes, Us enllaço el meu quart registre: 24-04-2023 Altre vegada mantinc l’escenari, tot donant voltes al mateix tema: les transformacions al barri del Clot. Per tal de reforçar i a la vegada contraposar-me a la idea expressada la setmana passada (els nous locals comercials del barri, de curta vida i enfocats a aprofitar-se de les tendències i del turisme), avui us apropo el cas contrari: Els establiments tradicionals del barri. En les fotografies podem observar diferents negocis que…
Bon dia companyes, Us enllaço el meu quart registre: 24-04-2023 Altre vegada mantinc l’escenari, tot donant voltes al mateix…

Bon dia companyes,

Us enllaço el meu quart registre: 24-04-2023

Altre vegada mantinc l’escenari, tot donant voltes al mateix tema: les transformacions al barri del Clot.

Per tal de reforçar i a la vegada contraposar-me a la idea expressada la setmana passada (els nous locals comercials del barri, de curta vida i enfocats a aprofitar-se de les tendències i del turisme), avui us apropo el cas contrari: Els establiments tradicionals del barri.

En les fotografies podem observar diferents negocis que porten dècades funcionant de manera especialitzada, sovint gràcies a una dinàmica familiar que els hi dona significat i continuïtat més enllà de criteris purament econòmics i de mercat.

La primera fotografia mostra una bodega centenaria. Recentment ha mort de manera sobtada el regent, fill dels anteriors amos, obligant a una parella de gent gran en ple dol a reprendre un negoci que ja havien deixat en bones mans. El procés de solidaritat del barri ha estat molt evident durant els darrers mesos, en que han rebut facilitats i mostres de suport de tot tipus per part dels veïns.

La segona fotografia mostra una granja, una antiga lleteria especialitzada en esmorzars i berenars que mica en mica ha anat perdent especialitzat fins tornar-se un negoci de restauració a l’ús.

A la tercera fotografia observem una xarcuteria.

A la quarta imatge veiem una tenda de llegums i conserves

Per últim tenim la imatge d’un forn centenari que ha sapigut treure tot el profit de la seva història i reputació. Avui, més de 100 anys després que obrís, encara es produeixen cues gairebé cada dia.

Trobo que cadascuna de les imatges explica una història de resistència diferent. La gentrificació és un fet i és possible que ben aviat alguns d’aquests negocis morin degut a la incapacitat de reinventar-se sota criteris nous i no compartits.

Gràcies per llegir-me.

Debat0el Quart registre

No hi ha comentaris.