Bon dia companyes,

Us enllaço el meu quart registre: 24-04-2023

Altre vegada mantinc l’escenari, tot donant voltes al mateix tema: les transformacions al barri del Clot.

Per tal de reforçar i a la vegada contraposar-me a la idea expressada la setmana passada (els nous locals comercials del barri, de curta vida i enfocats a aprofitar-se de les tendències i del turisme), avui us apropo el cas contrari: Els establiments tradicionals del barri.

En les fotografies podem observar diferents negocis que porten dècades funcionant de manera especialitzada, sovint gràcies a una dinàmica familiar que els hi dona significat i continuïtat més enllà de criteris purament econòmics i de mercat.

La primera fotografia mostra una bodega centenaria. Recentment ha mort de manera sobtada el regent, fill dels anteriors amos, obligant a una parella de gent gran en ple dol a reprendre un negoci que ja havien deixat en bones mans. El procés de solidaritat del barri ha estat molt evident durant els darrers mesos, en que han rebut facilitats i mostres de suport de tot tipus per part dels veïns.

La segona fotografia mostra una granja, una antiga lleteria especialitzada en esmorzars i berenars que mica en mica ha anat perdent especialitzat fins tornar-se un negoci de restauració a l’ús.

A la tercera fotografia observem una xarcuteria.

A la quarta imatge veiem una tenda de llegums i conserves

Per últim tenim la imatge d’un forn centenari que ha sapigut treure tot el profit de la seva història i reputació. Avui, més de 100 anys després que obrís, encara es produeixen cues gairebé cada dia.

Trobo que cadascuna de les imatges explica una història de resistència diferent. La gentrificació és un fet i és possible que ben aviat alguns d’aquests negocis morin degut a la incapacitat de reinventar-se sota criteris nous i no compartits.

Gràcies per llegir-me.

Hola a tots i totes,

En aquest nou registre vull compartir un aspecte molt important per a mi i és la unió dels meus dos mons, la música i l’autisme.
Com podeu veure al meu folio, la música sempre ha estat present a la meva vida, és una de les meves eines d’expressió i on em sento totalment feliç.
L’altre àmbit on soc feliç és treballant amb nens amb autisme.

En aquesta entrada al folio, podeu veure un vídeo fet amb els nens de la meva escola. Vam crear una cançó que la vam anar a gravar als estudis Abby road de Londres, que alguns deveu ja conèixer perquè és on els Beatles van gravar els seus àlbums.

La música pot trencar tot tipus de barreres, pot ser una forma de comunicació que és més accessible per als nens amb autisme que altres formes de comunicació verbal o no verbal. La música pot ajudar a promoure la interacció social i la comunicació entre nens amb autisme i altres persones.

A més a més, la música pot ser una eina molt útil per ajudar als nens amb autisme a concentrar-se i centrar-se en una tasca. La música pot proporcionar una estructura i un ordre que pot ajudar a reduir l’ansietat i el caos.

Espero que gaudiu amb el vídeo tant com nosaltres ho vam fer gravant-lo, potser alguna llagrimeta cau:)

Maria

https://drive.google.com/drive/folders/1HvN7mJCYvAnCvj77z1zwwl2pEAxlpmRL

Hola a tothom.

En aquest registre 3, explorant una vegada més el meu entorn, he arribat a parar al cementiri del meu poble, Riells i Viabrea. Aquí hi ha enterrat el meu aví per part de pare, i sempre l’havia vist com un lloc trist i que evitava anar-hi, però retrobar-m’hi m’ha transmés sensacions que no imaginava.

Quan vam enterrar el meu avi, era un dia fosc, amb molt núvol, el lloc em transmetia tristesa i ràbia, no creia que el meu avi havia d’estar en un lloc així, sinó millor.
L’altre dia, pujant en un matí solejat, no em va transmetre les mateixes sensacions.
No hi havia ningú, s’escoltaven els ocells piular, i vaig observar colors vius, que resaltaven la puresa de la ubicació. Resalten les flors i els arbres verdosos que em transmetien pau.
Al observar-ho més atentament, crec que és un lloc on els morts realment estan descansant i estan en pau, i això vist en un llunyania, et transmet tranquil·litat.

Us deixo les fotografies del cementeri en l’enllaç següent:
https://drive.google.com/drive/u/4/folders/1gC3lMtqkLn8N99hY6YSEfHmA6kkcB5gK

Moltes gràcies per l’atenció.

Bon dia tot el dia,

Seguim amb el fil conductor de tot el projecte, el canvi climàtic. En els dos anteriors registres, vaig parlar de temperatures extremes amb una setmana de diferència i de neu i gel. En aquest tercer registre m’he volgut centrar en la desglaciació.

Primerament, m’agradaria començar aquesta entrada comentada que és la desglaciació i per què es produeix. La desglaciació esdevé quan el gel es fon a causa de temperatures altes.

Tenint en compte el dit anteriorment, aquesta setmana he observat com el gel ha anat fonent i ha deixat una marca al seu pas que, probablement, desapareixerà al 100% quan les temperatures s’alcin una mica. Crec que aquest fenomen és indispensable per entendre el canvi climàtic. L’aigua és necessària per a la vida i en regions com suïssa la neu que s’acumula a les muntanyes serveixen per abastir aquesta necessitat bàsica. Però a causa del canvi climàtic, aquesta neu cada vegada es fon més ràpidament i això provoca que els glacials cada vegada vagin a menys.

L’artista que m’ha inspirat en aquest registre ha estat Claude Monet. Vegem la seva obra:

Figura 1
El desglaç en Vétheuil

Nota. Per C. Monet, 1881, pintura, oli sobre tela, situat al Museu
Thyssen-Bornemisza, Madrid, Espanya

Finalment, vull deixar dues preguntes a tall de reflexió quan vegeu les imatges: hi haurà un moment on aquests glacials desapareguin completament? Quines serien les conseqüències?

Maria

Link carpeta: https://drive.google.com/drive/folders/13q0X9_2zgjUSQmkpL6CP6Bf1kM8VwmC5

Hola, classe!

Per aquest tercer registre m’he decantat per analitzar un ”Exclusive Market” les antípodes del ”Mercadillo” que vaig tractar en el segon registre.

Sincerament, no sabia ni que existia aquest concepte de mercat, mai n’havia sentit a parlar, i és que està molt allunyat dels meus gustos interessos i inquietuds, però divendres vaig assistir a l’aniversari d’un amic meu, on érem unes 40 persones; els amics del poble (nosaltres), els amics de la UNI, els amics del gimnàs, etc. La qüestió és que ens vam relacionar entre tots i vaig conèixer un grapat de gent nova, entre els quals hi havia un noiet més jove que ens va dir que el dissabte anava a fer de DJ a un ”Exclisive Market”.

Aquest concepte em va crear curiositat i vaig començar a interessar-me pel terme i a fer-li preguntes. Ens va dir que era un mercat que es fa en llocs molt exclusius de cada ciutat, a Lleida només es fa un cop a l’any, aquest any es feia en un reconegut complex on se celebren bodes ”de alto standing” (La Finca Prats) i en ell venen modistes molt reconeguts, es venen peces de roba exclusiva molt cares i només s’hi pot accedir amb invitació prèvia. Aquí vaig veure una gran oportunitat per poder veure de prop de que anava tot això, i poder documentar el gran contrast amb el meu estimat ”mercadillo”.

Li vaig dir que m’interessava molt assistir-hi, i vaig preguntar-li si podia fer-me el favor d’aconseguir-me alguna entrada per sota mà. Finalment, l’un demà em va dir que si i va passar-me 4 QR’s (invitacions) per poder-hi accedir, això sí, em va dir que era molt important que anéssim MOLT mudats, ja que aquest mercat tenia ”code dress” i els de seguretat decidien si anaves o no apte per entrar a la finca.
Un cop allí, em vaig trobar a l’entrada amb una mala notícia, queda prohibit fer fotos o vídeos dins del recinte, igualment vaig poder enregistrar un vídeo curtet i una foto on es veu de que anava la cosa.

Sincerament, va ser una experiència enriquidora per veure com es mouen i com funcionen aquests grups socials de tan alt nivell econòmic, però veure-ho des de dins encara em va fer valorar més el grup social al qual pertanyo, la classe mitjana, on crec que s’hi troba l’equilibri perfecte per trobar la felicitat.

Vaig detectar molts punts en contra d’aquell tipus de mercat:

-Fomenta l’exclusivitat i la discriminació: en limitar l’accés als qui no hi són convidats, creen artificialment una barrera que limita la diversitat i en promou l’exclusivitat. A més, aquestes invitacions sovint només les reben persones amb un alt poder adquisitiu, cosa que discrimina els que no tenen mitjans econòmics similars.

-Fomenta el consumisme i la superficialitat: S’enfoquen a vendre productes d’alta gamma i de dissenyador d’alta gamma, cosa que fomenta el consumisme i la superficialitat entre els qui els freqüenten. En lloc d’emfatitzar altres qualitats com la personalitat o el caràcter, l’èmfasi és l’aparença i la imatge que es projecta a través de la roba i els encanta mostrar-se inaccessibles.

-Generen competència tòxica: en alguns casos, l’accés a aquests mercats es converteix en competència entre persones d’alt poder adquisitiu, cosa que genera actituds tòxiques i poc saludables. Et fan sentir la necessitat de comprar productes cars perquè et sentis part d’un grup o creïs una imatge d’estatus, cosa que crea una dinàmica poc saludable i poc autèntica.

Tot seguit plasmo el contrast que he pogut observar entre el ”Mercadillo” de tota la vida amb aquest nou descobriment ”Exclusive Market”:

Veig al ”mercadillo” com un espai on podem descobrir diferents cultures, tradicions i estils de vida on les persones poden interactuar entre elles i compartir els seus costums i valors, ajudant a construir una identitat cultural inclusiva i diversa. I molt important, sense límits ni barreres que impedeixin que persones de diferents cultures interactuïn entre si.

D’altra banda, ”l’Exclusive Market” el veig com un espai totalment tancat, restringit i amb barreres d’entrada. El fet que les persones només puguin ingressar a aquests mercats per invitació o amb un cert nivell financer, ho veig com una forma d’exclusió i una limitació en la construcció d’una identitat multicultural. A més, l’exclusivitat i l’elitisme del mercat de la roba es poden veure com un espai on la diversitat i la diferència no són benvingudes. Per exemple, hi pot haver certs codis de vestimenta o expectatives que excloguin les persones que no compleixin certs estàndards de moda o classe social. Defineix fronteres i limita una identitat cultural inclusiva i diversa.

En conclusió, mentre el ”mercadillo” és un espai obert i divers que promou la interacció entre persones de diferents cultures i valors, l’altre es pot veure com un espai tancat i restringit que està ple de límits i exclusió.

Justificament teòric:

He estat buscant articles que parlin sobre el perquè gran part de la població actual està tan obsessionat amb la roba de marca, només cal donar un cop d’ull al nostre voltant, a l’escola on treballo per exemple, ja podem observar com des de ben petits molts nens ja volen tenir els kets de futbol de marca, i com més grans més s’incrementen aquestes ànsies de tenir tot l’armari de marques que veuen als seus referents d’internet, esportistes o cantants famosos.

És per això que he volgut reflexionar sobre que és realment el que mou a la gent a gastar tants diners amb peces de roba que moltes vegades només es diferencien per un petit logo. L’article del qual he tret les cites és: ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS PERSONAS QUE USAN ROPA DE MARCA, de Dagoberto Páramo Morales i Elías Ramírez Plazas, en ell hi ha infinitat de famoses cites d’autors de diferents èpoques que analitzen el comportament humà envers aquest tema.

La cita de Drawbaugh, 2001,17:

“Las marcas ayudan a la gente a decir al mundo y a sí mismos quién es y a qué clase pertenece porque mucha gente encuentra dificultades a la hora de definirse a sí mismas y, por ello acuden a las marcas con el único fin de contribuir a perfilar su identidad, es decir buscan en las marcas un medio de expresión y esto se debe al declive de las instituciones tradicionales como la iglesia, la familia y la comunidad. El objetivo de realización personal se puede alcanzar por la pertenencia a un club, a una iglesia o un partido político, comprometiéndose con una ideología, un país, un puesto de trabajo, o dedicando más tiempo a la comunidad, al deporte, a una afición o a la familia, pero un número creciente de población, las considera obsoletas porque requieren tiempo, esfuerzo y estabilidad y estas cualidades no abundan”. (Drawbaugh, 2001:17).

Aquesta cita m’ha fet reflexionar força i em fa qüestionar la manera com les marques han aconseguit convertir-se en un mitjà predominant d’expressió i identitat personal en lloc d’altres aspectes que a parer m’ho haurien de ser molt més significatius a la nostra vida.
Ja de primeres, és preocupant que moltes persones trobin dificultats per definir-se a si mateixes i busquin a les marques de roba una manera de perfilar la seva identitat. Dependre en gran manera d’objectes materials per construir una imatge personal diria que és fruit d’una manca d’autoconeixement i de confiança en un mateix. El conjunt de la societat actual ha fomentat una cultura consumista que vincula la vàlua de les persones amb la seva capacitat per posseir productes de marca, cosa que és una tendència preocupant.

A més, l’autor assenyala que aquest fenomen és degut al declivi de les institucions tradicionals com l’església, la família i la comunitat. Tot i que és cert que aquestes institucions han experimentat canvis significatius, és important qüestionar si les marques de roba exclusiva han de ser un reemplaçament adequat per a elles, jo crec clarament que no. Penso que la pertinença a una comunitat, la dedicació a una causa noble o la construcció de relacions familiars sòlides han de brindar un sentit de pertinença i realització personal més profund que simplement identificar-se amb una marca o una manera de vestir determinada.

El text també esmenta que cada vegada més persones no són capaces de dedicar el temps, esforç o estabilitat que requereix la creació d’una identitat pròpia, sense prejudicis externs de marca, tipus de vestimenta, vehicle, telèfon mòbil o gimnàs en el que vas, per tant son qualitats que semblen escassejar a la societat actual. El cultiu de relacions significatives i el compromís amb valors més profunds requereixen temps i esforç, i encara són fonamentals per a un desenvolupament humà saludable en la societat actual.

En conclusió, penso que la societat actual ha tendit a sobrevalorar les marques de roba exclusiva com a mitjà d’expressió i d’identitat, cosa que reflecteix una manca d’autoconeixement i una dependència excessiva d’objectes materials. És important reflexionar sobre la importància d’enfortir les institucions tradicionals i cultivar relacions i compromisos més significatius que transcendeixin el consumisme superficial per tal de construir una societat més equilibrada, centrada en valors i amb un autèntic sentit d’identitat propi.

BIBLIOGRAFIA

ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS
PERSONAS QUE USAN ROPA DE MARCA

Dagoberto Páramo Morales*, Elías Ramírez Plazas (13/01/2011)

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3798834.pdf

A continuació us deixo l’enllaç al meu Drive, on aquesta vegada trobareu una fotografia i un vídeo d’aquesta experiència (estava prohibit l’ús de càmeres, és tot el que vaig poder fer).

https://drive.google.com/drive/folders/1QnTOSjygYkZXPTmZhnME7O8hZY_VoNnA

Nil Paüls

En el tercer registre us presento l’altra part de la població del barri de Sant Ildefons, la part composta per immigrants que han arribat de països d’Amèrica Llatina i Àfrica, generalment, països com el Marroc, Perú, Mèxic, Equador, República Dominicana, Xile, etc. Però també hi trobem una part de la població més recent que prové de països com Pakistan, l’Índia, Ucraïna, etc. En general, aquestes dades demostren que el barri és una zona multicultural, constituïda per les dues parts de la població presentades anteriorment, i que conviuen persones de diferents orígens i cultures. 

El vídeo, igual que els anteriors, presenta una composició molt descriptiva que pretén mostrar aquesta segona part de la població del barri. Es mostra, mitjançant imatges, una població formada per veïns obrers que treballen com a mà d’obra, veïns familiars que comparteixen moments del dia a dia amb els seus fills i filles, nens i nenes que gaudeixen del barri jugant al carrer, una part que passa temps a les terrasses dels bars… 

Aquesta descripció visual dels diferents grups de població que formen el barri de Sant Ildefons ajuda a entendre millor la realitat social i cultural del lloc. Les imatges mostrades són una eina útil per a visualitzar la vida quotidiana i les activitats que es desenvolupen en aquesta comunitat diversa i presenten el concepte d’alteritat: L’alteritat es refereix a la condició o situació de ser diferent, és a dir, de tenir una identitat i experiència diferent de la resta. 

En el context del barri de Sant Ildefons, la presència d’immigrants durant tantes dècades posa de manifest la importància de la comprensió i el reconeixement de la diversitat i l’alteritat. Això implica la necessitat de respectar i valorar les diferències culturals i socials de les persones que formen part d’aquesta comunitat, i de promoure polítiques i accions que afavoreixin la inclusió i la cohesió social. 

Al cap i a la fi, tota la població del barri és de classe obrera i farà que tinguin un objectiu compartit que serà lluitar per millors condicions de vida i un benestar de la comunitat. A l’últim pla del vídeo es pot veure plasmat a una pintada al cartell del Carrer Bambú on s’indica “SIEMENS NEGREROS QUE ENGAÑÁIS I VENDÉIS A LOS OBREROS”.

El vídeo ha sigut gravat amb una handycam de la dècada del 2010.

Fernández, L.; Cristina, M. (2015). Identidad y alteridad en la comunicación organizacional: Quórum Académico. Vol. 12, nº1, Pp. 60-77. Universidad del Zulia. ISSN: 1690-7582.

Seguint amb el fil de l’aigua, avui m’agradaria presentar-vos algunes de les Fonts de la Vall de Camprodon.
I és que considero que les fonts, a part de ser boniques i útils, són punts de trobada molt interessants. Des de fa un temps, a moltes de les fonts de la zona, hi han habilitat per als seus voltants zones de pícnic amb taules, bancs i papereres, per oferir un lloc idíl·lic on fer algun àpat, rodejat de naturalesa i amb aigua fresca potable al voltant.
Les fonts són elements indispensables en l’àmbit rural i de muntanya, però també és molt important que n’hi hagi a les ciutats grans. Sempre va bé estar de viatjar o passejant per la ciutat i poder parar un moment a refrescar-nos, i sense la necessitat d’entrar en un establiment a consumir o gastar plàstic per beure una mica d’aigua, així que considero que s’hauria de generalitzar més la idea d’anar amb una cantimplora i poder anar recarregant-la d’aigua sempre que es necessiti.
Per fer aquesta pràctica, m’he decantat per fer un recull de fotos de diverses fonts. M’agrada molt el format vídeo perquè considero que es pot apreciar molt més bé el concepte, ja que hi intervenen tant la imatge com el so com una major perspectiva, però per aquest registre, he volgut canviar una mica i utilitzar només imatges, i considero que s’ha pogut captar molt bé l’essència de les fonts. He intentat, amb el meu poc coneixement de fotografia, fer algunes de les fotos de “llarga exposició”, i he anat provant, a veure què us sembla el resultat!
Us deixo l’enllaç a la carpeta de les imatges,
Continuem! :)