Publicat per

Desè registre

Publicat per

Desè registre

Bona tarda companys i companyes, Aqui us apropo el meu últim registre: 2023-06-12 He estat pensant en la manera de fer una bona cloenda al meu procés i finalment he apostat per simplificar el conflicte prenent com a referència el meu paper. Què puc fer jo? El primer arxiu és un video en format lapse de temps. Mostra a una companya i a mi preparant l’equipament que gestionem conjuntament per a realitzar-hi un esdeveniment. El col·lectiu feminista del barri ens…
Bona tarda companys i companyes, Aqui us apropo el meu últim registre: 2023-06-12 He estat pensant en la manera…

Bona tarda companys i companyes,

Aqui us apropo el meu últim registre: 2023-06-12

He estat pensant en la manera de fer una bona cloenda al meu procés i finalment he apostat per simplificar el conflicte prenent com a referència el meu paper. Què puc fer jo?

El primer arxiu és un video en format lapse de temps. Mostra a una companya i a mi preparant l’equipament que gestionem conjuntament per a realitzar-hi un esdeveniment. El col·lectiu feminista del barri ens havia demanat fer un acte en el marc del Dia de l’Orgull i com a entitat acollidora vam voler fer l’espai una mica més acollidor. El video passa en 25 segons per la mitja hora que vam estar penjant llumetes decoratives i preparant l’equip de so per a un duet musical.

La reflexió seria que davant la situació que s’està donant al barri, la meva manera de lluitar i reivindicar-lo és generar espais acollidors i participatius, fer-ho voluntàriament i amb respecte pels processos que es duen a terme dins.

El segon arxiu és una gravació en la que canto, acompanyat d’un ukelele, un fragment de la cançó Camals Mullats, de La gossa sorda i Pirat’s Sound Sistema. L’he escollit per què, escoltant-la fa poc, em va venir a la ment el procés de l’assignatura. Trobo que parla de les coses en que he estat pensant durant aquests mesos.

Gràcies per llegir-me.

Debat0el Desè registre

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 10

Publicat per

Registre 10

Bona tarda! Benvingut al meu registre número 10, i últim! Aquesta vegada, continuant amb la mateixa temàtica del poble, i ja que era l’últim, he volgut provar amb format àudio, pel fet que cap dels anteriors registres ho havia fet. No estic acostumada a gravar àudios, perquè no ho he fet gairebé mai, i per a mi, ha suposat un repte bastant gran. Primer de tot, perquè no disposo de cap aparell mínimament bo per a fer aquesta tasca, i…
Bona tarda! Benvingut al meu registre número 10, i últim! Aquesta vegada, continuant amb la mateixa temàtica del poble,…

Bona tarda!
Benvingut al meu registre número 10, i últim!
Aquesta vegada, continuant amb la mateixa temàtica del poble, i ja que era l’últim, he volgut provar amb format àudio, pel fet que cap dels anteriors registres ho havia fet. No estic acostumada a gravar àudios, perquè no ho he fet gairebé mai, i per a mi, ha suposat un repte bastant gran.
Primer de tot, perquè no disposo de cap aparell mínimament bo per a fer aquesta tasca, i ho he fet directament amb el mòbil, i la qualitat no és de les millors; i, en segon lloc, perquè no sabia ben bé que enregistrar i tenia el temor que no s’entengués el que volia captar.
He volgut enregistrar sons quotidians del poble que em transmeten tranquil·litat. El primer de tot i el que fa temps que hi dono voltes, és el so de la pluja. El soroll de la pluja caient és maquíssim i poc sovint ens aturem a escoltar-lo, per això he volgut captar-lo en àudio. El segon enregistrament, he captat el soroll del riu baixant, que després d’uns mesos de sequera, torna a baixar amb molta força i de fons, també es poden escolar alguns ocells cantant. Al tercer àudio, està enregistrat per captar el so d’aquests ocells que s’escoltaven de fons, ara en primer pla, tot i que el poc vent que feia, s’escola molt a la gravació, suposo que és pel que comentava, la poca qualitat de l’aparell que he utilitzat. Per acabar, el quart àudio, ha estat per enregistrar les campanes del poble. M’encanta aquest so, i s’està perdent a moltes localitats, cosa que no entenc, perquè és un so molt bonic i molt útil per saber les hores.

Així doncs, us deixo els àudios en aquest enllaç, espero que ho gaudiu!
Ens llegim! ?

Debat0el Registre 10

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 9

Publicat per

Registre 9

  Bon dia,   En aquests dos últims registres em centraré en el concepte d’alteritat, enfocat amb la relació dels humans amb…
  Bon dia,   En aquests dos últims registres em centraré en el concepte d’alteritat, enfocat amb la relació…

 

Bon dia,

 

En aquests dos últims registres em centraré en el concepte d’alteritat, enfocat amb la relació dels humans amb el medi ambient per tal de seguir el fil conductor de tot el projecte, el canvi climàtic.

 

Per entendre la relació amb els altres i amb el medi ambient primer és important, a parer meu, ser conscient de tu mateix i del “jo” al món. Conèixer els teus límits i possibilitats faciliten aquesta alteritat.

 

Alteritat significa aquí un tipus particular de diferenciació. Té a veure amb l’experiència del cas estrany. Aquesta sensació pot referir-se a paisatges i clima, plantes i animals, formes i colors, olors i sons. Però només la confrontació amb les fins llavors desconegudes singularitats d’un altre grup humà —llengua, costums quotidians, festes, cerimònies religioses o el que sigui— proporciona l’experiència de l’aliè, del cas estrany pròpiament dit; d’allí després també els elements no-humans reben la seva qualitat característicament estranya. (Krotz, 1994)

 

El “jo” en un paisatge natural estrany fa referència a aquest concepte d’alteritat. Però per sentir aquest concepte ens hem d’atrevir a l’estrany. Un exemple clar seria la meva vida. Jo visc a Suïssa des de fa dos anys i vaig sortir d’un món a Mallorca que coneixia molt bé per endinsar-me a un món totalment desconegut a Suïssa.

 

Figura 1

Balkan Erotic Epic

 

Nota. Per M. Abramović, 2005, performance, Belgrad / Singidunum / Belgrade / Beograd, Serbia

 

 

 

 

BIBLIOGRAFIA

Krotz, E. (1994). Alteridad y pregunta antropológica.

https://www.wikiart.org/en/marina-abramovic/balkan-erotic-epic-2005

 

LINK 

https://drive.google.com/drive/folders/1wEOf1am7ku8_cNQn91DaHCvzxL_2BI2D

Debat0el Registre 9

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 9, L’Aplec del Caragol

Publicat per

Registre 9, L’Aplec del Caragol

Bona tarda a tots i totes! Aquest 9e registre va dedicat a la festa més popular i multitudinària que se celebra a Lleida ciutat, anomenada: APLEC DEL CARAGOL. Aquest any ha sigut el meu segon any que he pogut viure-la des de dins, com a penyista, ja que l’any passat em va tocar portar-la ”L de novato”. Amb la participació total de 115 colles, 8 de les quals noves, i 14.500 penyistes, hem fet d’aquesta 42a edició de l’Aplec del…
Bona tarda a tots i totes! Aquest 9e registre va dedicat a la festa més popular i multitudinària que…

Bona tarda a tots i totes!

Aquest 9e registre va dedicat a la festa més popular i multitudinària que se celebra a Lleida ciutat, anomenada: APLEC DEL CARAGOL. Aquest any ha sigut el meu segon any que he pogut viure-la des de dins, com a penyista, ja que l’any passat em va tocar portar-la ”L de novato”.

Amb la participació total de 115 colles, 8 de les quals noves, i 14.500 penyistes, hem fet d’aquesta 42a edició de l’Aplec del Caragol de Lleida l’edició de record!

Ames, l’aplec també ha aconseguit mantenir la mitjana 200.000 visitants en tot el cap de setmana, tot això aconseguit malgrat la forta pluja de dissabte a la tarda, que ens va obligar a reprogramar o suspendre alguns dels actes. Entre els 3 dies, entre tots els penyistes ens vam menjar 12 tones de caragols, una autèntica barbaritat.

Els visitants que no tenien penya, enguany també van poder aprofitar l’espai del restaurant instal·lat en un pavelló annex al mateix recinte per degustar diverses receptes típiques de ponent a un preu raonable on vaig conèixer un grup d’Alemanys que havien vingut expressament a Lleida per visitar i impregnar-se d’aquesta tradició.
Cada any, la celebració se celebra l’últim cap de setmana de maig, a excepció d’aquest, que l’hem celebrat el primer cap de setmana de juny a causa de la coincidència amb les eleccions locals.

Aquesta festivitat va començar com una trobada casual d’amics per compartir un sopar de caragols al camp l’any 1980, però s’han anat desenvolupant molt amb el pas dels anys fins a agafar la magnitud actual.

El diumenge, l’Aplec del Caragol és l’encarregada d’aportar color i alegria als carrers de Lleida amb l’anomenat ”Passa calles”, on els més valents que han aconseguit aguantar la forta nit de dissabte, es passegen junt amb les seves colles i grups de xaranga per un recorregut on es travessa tota Lleida.

Fent una volta pel recinte podem veure desenes de maneres diferents de preparar els caragols, a la llauna (a la brasa amb salsa), a la gormanda (estofat), a l’ast… A més dels caragols, també s’hi pot descobrir altres plats tradicionals catalans, però no tot és gastronomia, ja que també tenim nombrosos actes, com ara concerts, balls populars, cercaviles enormes i de capgrossos, competicions esportives, competicions relacionades amb el caragol formen part del festival, totes aquestes activitats estan pensades perquè puguin gaudir-les persones de totes les edats.

M’ha semblat una festivitat molt adequada per tal de relacionar-la amb el tema principal en el qual giren tots els meus registres: La creació de la identitat cultural.

Enumeraré 3 factors que penso que contribueixen a enfortir i crear un sentit d’identitat cultural gràcies a la celebració d’aquesta festivitat gastronòmica:

Patrimoni culinari: L’elaboració i el consum d’aquest plat tradicional català es converteix en un símbol culinari que simbolitza la identitat gastronòmica de la regió. A través de la preservació i la promoció d’aquesta tradició gastronòmica de pares a fills, les persones que participen en aquesta festa es poden sentir fortament connectades amb el seu patrimoni culinari i experimentar un sentit de pertinença cultural.

Vinculació comunitària: És un esdeveniment que reuneix persones de diferents edats i cultures al voltant d’una celebració comuna, l’Aplec. Participar plegats en concerts, balls, competicions i exhibicions culturals fomenta la interacció social i el sentit de la comunitat.

Transmissió de costums culinàries: L’Aplec també juga un paper important en la transmissió de costums culinàries entre generacions, fent que aquestes es preserven i es transmetin en fer que tothom participi en preparació dels caragols, aprendre les receptes i les tècniques culinàries tradicionals i compartir aquests coneixements amb les generacions més joves farà que això perduri en el temps.


Justificació teòrica:

En aquesta ocasió he buscat suport en un document amb molt bones crítiques, ”Food and Identity: Food Studies, Cultural, and Personal Identity”, el document està originalment escrit en angles, així que he hagut de fer ús de la traducció, i aquesta és la cita que he escollit per reflexionar del tema:

”La cultura no se hereda, se aprende. El gusto por los alimentos de diferentes grupos culturales a menudo están conectadas a sus tradiciones mas cercanas”. Kittler, P.G., Sucher , K.P.(2012).

Aquesta cita suggereix que els aliments que consumim i les nostres preferències gastronòmiques no són quelcom innat, sinó que es van desenvolupant al llarg de les nostres vides a partir de l’exposició a diferents tradicions culinàries més properes. Per tant, és a mesura que creixem, que absorbim els costums alimentaris de les nostres famílies i la nostra comunitat, adoptant així les seves tradicions culinàries i creant connexions emocionals amb els aliments associats a elles.

Penso que l’aplec del caragol exemplifica de bona manera aquesta creença, ja que fora de Catalunya el caragol no els gens vist com un aliment humà, en canvi, aquí a Lleida, no només el consumim, sinó que en fem una festa on ell és el protagonista.

Bibliografia:

Gina M. Almerico, ‘’Food and identity: Food studies, cultural, and personal identity’’, Journal of International Business and Cultural Studies Volume 8 (2014).

Tot seguit adjunto l’enllaç a la carpeta del Drive on podeu veure un tastet del qual s’hi cou a l’Aplec del Caragol de Lleida:

https://drive.google.com/drive/folders/16afBMcZetrl_ViM7zSTx32FhoM7XyNPF

 

 

 

 

Debat0el Registre 9, L’Aplec del Caragol

No hi ha comentaris.

Publicat per

Novè registre

Publicat per

Novè registre

Bona tarda a tots i totes! Aquesta setmana he pogut gaudir d’uns dies de desconnexió que, a la vegada, han dificultat la constància d’aquests registres. Per aquest motiu no he tingut la possibilitat d’enregistrar nous ímputs en la reflexió que vaig desplegant. En el registre d’avui 23-05-06 us apropo el que veig des de casa en aquest moment. Per a mi, el valor del registre (tot i el lleuger i constant moviment) resideix en la calma que transmet. Fins i…
Bona tarda a tots i totes! Aquesta setmana he pogut gaudir d’uns dies de desconnexió que, a la vegada,…

Bona tarda a tots i totes!

Aquesta setmana he pogut gaudir d’uns dies de desconnexió que, a la vegada, han dificultat la constància d’aquests registres. Per aquest motiu no he tingut la possibilitat d’enregistrar nous ímputs en la reflexió que vaig desplegant.

En el registre d’avui 23-05-06 us apropo el que veig des de casa en aquest moment.

Per a mi, el valor del registre (tot i el lleuger i constant moviment) resideix en la calma que transmet. Fins i tot des de casa meva, situada a l’ull de l’huracà dels conflictes narrats darrerament, es pot encara apreciar la quietud urbana en un dia festiu. Els patis interiors encara resisteixen l’embat i garanteixen un espai obert que recorda el d’altres temps o altres llocs. El soroll es mínim i no s’intueix activitat.

Després d’uns dies fora de la ciutat, gaudint d’entorns més naturals, sovint és inevitable certa resignació davant el retorn. Segurament al llarg dels meus registres he utilitzat un to sobradament pessimista, però en dies com aquest penso que val la pena, com he fet jo mateix, aturar-se a contemplar aquells escenaris que encara agraden, i agraïr-los.

Gràcies a tothom!

Debat0el Novè registre

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 9

Publicat per

Registre 9

En aquest novè registre podreu trobar les deu fotografies restants del carret analògic que vaig fer al barri. La primera és una foto de la Pilar, la veïna que hem entrevistat al documental, en el replà del seu pis. Les dues següents, dues fotos costumistes del dia a dia de la Pilar i el Manuel. Seguidament, una foto de la Pilar amb la seva neta Alba amb el barri de fons. Finalment, un seguit de fotos de la vida al…
En aquest novè registre podreu trobar les deu fotografies restants del carret analògic que vaig fer al barri. La…

En aquest novè registre podreu trobar les deu fotografies restants del carret analògic que vaig fer al barri. La primera és una foto de la Pilar, la veïna que hem entrevistat al documental, en el replà del seu pis. Les dues següents, dues fotos costumistes del dia a dia de la Pilar i el Manuel. Seguidament, una foto de la Pilar amb la seva neta Alba amb el barri de fons. Finalment, un seguit de fotos de la vida al carrer: persones de la tercera edat xerrant a un banc, treballadors a la porta d’un comerç, etc.

Espero que us agradin.

Us deixo el meu Behance amb les fotos.

Debat0el Registre 9

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 9

Registre 9
Publicat per

Registre 9

Molt bones! Benvinguts I benvingudes al meu registre número 9! Aquesta setmana, m’agradaria continuar amb el tema del registre anterior, on us mostrava…
Molt bones! Benvinguts I benvingudes al meu registre número 9! Aquesta setmana, m’agradaria continuar amb el tema del registre anterior,…

Molt bones!
Benvinguts I benvingudes al meu registre número 9!
Aquesta setmana, m’agradaria continuar amb el tema del registre anterior, on us mostrava l’hostaleria i la restauració, un dels sectors amb més sortides laborals al poble. L’altra activitat econòmica que destaca al poble i en la que vull centrar aquest registre és la ramaderia.
En un poble de tan sols 150 habitants, hi ha censats més de mil bovins, és a dir, vaques, toros i vedells, i com comentava, molts dels habitants de Setcases són ramaders i es dediquen a cuidar del seu bestiar. Tot i que també hi ha algun ramat d’ovelles i algun d’equí, la majoria dels pastors tenen vaques i les crien per comercialitzar la seva carn.
El poble de Setcases, està al Prepirineu, per tant, els hiverns són molt llargs i fred i els estius suaus, i per aquest motiu, tots els ramaders mouen el seu bestiar a la costa des del novembre fins al maig, i els tornen a pujar per passar la resta de mesos aquí.
Aquest procés de canvi de zona es diu transhumància, i a part que són dies de molta feina pels vaquers, són dates molt especials per tot el poble, ja que el bestiar passeja per dins dels carrers.
Aquesta setmana, coincidint amb el traspàs dels animals cap a la muntanya altra vegada, he decidit agafar la càmera per fotografiar el procés.
Per mostrar-lo, he escollit el format d’imatge tot i que també vaig fer algun vídeo, però el resultat m’ha agradat més el de les imatges. El recull consta de cinc fotografies; dues d’elles són del sanejament, un cop les vaques arriben al destí, s’han de vacunar totes per evitar que portin malalties d’un entorn a l’altre, i les altres tres, són de les vaques travessant els pobles de la Vall, desitjo que ho gaudiu! Les podeu trobar en aquest enllaç.

Ens llegim!

Debat0el Registre 9

No hi ha comentaris.

Publicat per

Sense títol

Publicat per

Sense títol

Hola! En aquesta última entrega he volgut ensenyar-vos el meu últim projecte, la meva primera cançó, escrita, cantada, tocada i produïda pel meu pare i jo. L’estiu passat vaig poder visitar Costa rica durant cinc setmanes. Costa Rica és coneguda per la seva bellesa natural, les seves platges paradisíaques, les seves exuberants selves i la seva vida silvestre única. És un lloc on la natura i la biodiversitat es despleguen en tota la seva esplendor. Aquí vaig tenir l’oportunitat de…
Hola! En aquesta última entrega he volgut ensenyar-vos el meu últim projecte, la meva primera cançó, escrita, cantada, tocada…

Hola!

En aquesta última entrega he volgut ensenyar-vos el meu últim projecte, la meva primera cançó, escrita, cantada, tocada i produïda pel meu pare i jo.

L’estiu passat vaig poder visitar Costa rica durant cinc setmanes. Costa Rica és coneguda per la seva bellesa natural, les seves platges paradisíaques, les seves exuberants selves i la seva vida silvestre única. És un lloc on la natura i la biodiversitat es despleguen en tota la seva esplendor. Aquí vaig tenir l’oportunitat de connectar amb aquesta bellesa i d’experimentar moments únics que em van tocar de prop i em van fer escriure una cançó.

Escriure una cançó després d’un viatge com aquest va ser una manera de capturar i compartir les meves emocions, impressions i reflexions sobre aquesta experiència. La música té aquest poder d’evocar sensacions i transportar-nos a altres llocs i moments. A través de les lletres, les melodies i l’expressió musical, puc compartir amb altres persones la meva visió i la meva experiència de Costa Rica

Les experiències de viatge solen ser una gran font d’inspiració per a la creació artística i la música pot ser una manera perfecta de capturar i expressar tot allò que has viscut i sentit durant aquella aventura.

El fet de gravar aquesta cançó amb el meu pare a l’estudi li afegeix un toc especial i intensifica la força i la màgia de la música. Quan compartim la nostra passió per l’art amb altres persones, especialment amb els éssers estimats, es crea un lligam únic i sorgeix una connexió profunda. La música té la capacitat de transcendir les paraules i de comunicar emocions que sovint no podem expressar amb el llenguatge verbal. A través dels acords, les melodies i les lletres de la meva cançó, puc transportar a les persones a través dels meravellosos paisatges de Costa Rica que he experimentat.

La música ens connecta amb els altres i ens permet compartir una part intangible del nostre ésser. És una forma de comunicació universal que traspua fronteres i crea un llenguatge comú.

Espero que la gaudiu com nosaltres ho hem fet creant-la.

Maria

https://drive.google.com/drive/folders/1l0namUqC1A-U-ul41eZ1dPz8faqVXfXc

Debat0el Sense títol

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 8

Publicat per

Registre 8

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1l7XtytnldI7B55yT5HwgLRxQnHLSnhkp En el següent enllaç us presentem el nostre registre 8. Porto anys passant per aquest pont representat a les imatges, i des de que tinc memòria, existeixen aquestes pintades o “graffitis”, que en algun moment de la vida, una persones o moltes persones hauran volgut plasmar un missatge per les persones que vivim o passem diàriament per allà. Es tracta d’una etnografia visual, que a diferència de la fotografia documental, són projectes de gran abast i d’any de durada,…
https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1l7XtytnldI7B55yT5HwgLRxQnHLSnhkp En el següent enllaç us presentem el nostre registre 8. Porto anys passant per aquest pont representat a…

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1l7XtytnldI7B55yT5HwgLRxQnHLSnhkp

En el següent enllaç us presentem el nostre registre 8.
Porto anys passant per aquest pont representat a les imatges, i des de que tinc memòria, existeixen aquestes pintades o “graffitis”, que en algun moment de la vida, una persones o moltes persones hauran volgut plasmar un missatge per les persones que vivim o passem diàriament per allà.

Es tracta d’una etnografia visual, que a diferència de la fotografia documental, són projectes de gran abast i d’any de durada, com aquest cas, que reflexen la realitat d’un pont, pintat, que per diverses raons, mai s’ha canviat ni s’ha pintat per tal de canviar la decoració. Per què? Potser perquè no tenim recursos econòmics, potser perquè hem normalitzat les pintades, potser perquè ens agraden les pintades, o potser perquè l’ajuntament li es indiferent el fet que el pont estigui pintat.

Existeixen diferents fotografies, ja que les tenim organitzades algunes amb una visió més global, i algunes amb una visió més propera per observar els detalls de les pintades.

Mes concretament, si analitzem les pintades, observem que són signes subjectius, opinions relacionades amb política o amb sentiments polítics. Existeixen pintades relacionades amb la independència de Catalunya; altres relacionades amb el medi ambient i la importància de reciclar; també existeix alguna declaració d’amor; intueixo que hi han escrits els noms de bandes juvenils, etc.

Resumint, intueixo i obverso que es un mural on les persones expressen el que senten, té el seu art concret. S’hi pot observar bellesa si realment et centres en els detalls, per tant estaríem davant d’obres d’art urbanes.

Debat0el Registre 8

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 9

Publicat per

Registre 9

Hola, En aquesta nova entrega m’atreveixo a pujar uns àudios d’algunes improvisacions de cançons que he fet aquests dies amb el meu pare. Per als que heu llegit les prèvies entregues, jo visc fora d’Espanya i això no sempre es porta bé, evidentment hi ha un límit de fronteres i tenir als teus lluny és difícil, per això cada vegada que vinc, tinc les emocions a flor de pell. Ara mateix estic de vacances i estic a casa, moment de…
Hola, En aquesta nova entrega m’atreveixo a pujar uns àudios d’algunes improvisacions de cançons que he fet aquests dies…

Hola,

En aquesta nova entrega m’atreveixo a pujar uns àudios d’algunes improvisacions de cançons que he fet aquests dies amb el meu pare.
Per als que heu llegit les prèvies entregues, jo visc fora d’Espanya i això no sempre es porta bé, evidentment hi ha un límit de fronteres i tenir als teus lluny és difícil, per això cada vegada que vinc, tinc les emocions a flor de pell.

Ara mateix estic de vacances i estic a casa, moment de desconnectar i de gaudir d’una de les coses que més m’agrada fer: Música.

La música és la nostra identitat. La música té el poder d’evocar emocions, connectar a les persones i transmetre missatges culturals i personals.

Penso que la música també pot exercir un paper important en la formació d’identitats individuals. Les persones solen tenir preferències musicals que reflecteixen els seus gustos, personalitat i experiències de vida. Identificar-se amb uns certs artistes, cançons o gèneres pot ajudar-nos a expressar qui som i connectar amb uns altres que comparteixen els nostres gustos i moltes vegades conèixer gustos nous a través de compartir música amb altres persones.

Maria

https://drive.google.com/drive/folders/1xwVnHIU5eQYSaqjwN6Q5HWm7Dfoevgmt

Debat0el Registre 9

No hi ha comentaris.