Publicat per

Registre 9, L’Aplec del Caragol

Publicat per

Registre 9, L’Aplec del Caragol

Bona tarda a tots i totes! Aquest 9e registre va dedicat a la festa més popular i multitudinària que se celebra a Lleida ciutat, anomenada: APLEC DEL CARAGOL. Aquest any ha sigut el meu segon any que he pogut viure-la des de dins, com a penyista, ja que l’any passat em va tocar portar-la ”L de novato”. Amb la participació total de 115 colles, 8 de les quals noves, i 14.500 penyistes, hem fet d’aquesta 42a edició de l’Aplec del…
Bona tarda a tots i totes! Aquest 9e registre va dedicat a la festa més popular i multitudinària que…

Bona tarda a tots i totes!

Aquest 9e registre va dedicat a la festa més popular i multitudinària que se celebra a Lleida ciutat, anomenada: APLEC DEL CARAGOL. Aquest any ha sigut el meu segon any que he pogut viure-la des de dins, com a penyista, ja que l’any passat em va tocar portar-la ”L de novato”.

Amb la participació total de 115 colles, 8 de les quals noves, i 14.500 penyistes, hem fet d’aquesta 42a edició de l’Aplec del Caragol de Lleida l’edició de record!

Ames, l’aplec també ha aconseguit mantenir la mitjana 200.000 visitants en tot el cap de setmana, tot això aconseguit malgrat la forta pluja de dissabte a la tarda, que ens va obligar a reprogramar o suspendre alguns dels actes. Entre els 3 dies, entre tots els penyistes ens vam menjar 12 tones de caragols, una autèntica barbaritat.

Els visitants que no tenien penya, enguany també van poder aprofitar l’espai del restaurant instal·lat en un pavelló annex al mateix recinte per degustar diverses receptes típiques de ponent a un preu raonable on vaig conèixer un grup d’Alemanys que havien vingut expressament a Lleida per visitar i impregnar-se d’aquesta tradició.
Cada any, la celebració se celebra l’últim cap de setmana de maig, a excepció d’aquest, que l’hem celebrat el primer cap de setmana de juny a causa de la coincidència amb les eleccions locals.

Aquesta festivitat va començar com una trobada casual d’amics per compartir un sopar de caragols al camp l’any 1980, però s’han anat desenvolupant molt amb el pas dels anys fins a agafar la magnitud actual.

El diumenge, l’Aplec del Caragol és l’encarregada d’aportar color i alegria als carrers de Lleida amb l’anomenat ”Passa calles”, on els més valents que han aconseguit aguantar la forta nit de dissabte, es passegen junt amb les seves colles i grups de xaranga per un recorregut on es travessa tota Lleida.

Fent una volta pel recinte podem veure desenes de maneres diferents de preparar els caragols, a la llauna (a la brasa amb salsa), a la gormanda (estofat), a l’ast… A més dels caragols, també s’hi pot descobrir altres plats tradicionals catalans, però no tot és gastronomia, ja que també tenim nombrosos actes, com ara concerts, balls populars, cercaviles enormes i de capgrossos, competicions esportives, competicions relacionades amb el caragol formen part del festival, totes aquestes activitats estan pensades perquè puguin gaudir-les persones de totes les edats.

M’ha semblat una festivitat molt adequada per tal de relacionar-la amb el tema principal en el qual giren tots els meus registres: La creació de la identitat cultural.

Enumeraré 3 factors que penso que contribueixen a enfortir i crear un sentit d’identitat cultural gràcies a la celebració d’aquesta festivitat gastronòmica:

Patrimoni culinari: L’elaboració i el consum d’aquest plat tradicional català es converteix en un símbol culinari que simbolitza la identitat gastronòmica de la regió. A través de la preservació i la promoció d’aquesta tradició gastronòmica de pares a fills, les persones que participen en aquesta festa es poden sentir fortament connectades amb el seu patrimoni culinari i experimentar un sentit de pertinença cultural.

Vinculació comunitària: És un esdeveniment que reuneix persones de diferents edats i cultures al voltant d’una celebració comuna, l’Aplec. Participar plegats en concerts, balls, competicions i exhibicions culturals fomenta la interacció social i el sentit de la comunitat.

Transmissió de costums culinàries: L’Aplec també juga un paper important en la transmissió de costums culinàries entre generacions, fent que aquestes es preserven i es transmetin en fer que tothom participi en preparació dels caragols, aprendre les receptes i les tècniques culinàries tradicionals i compartir aquests coneixements amb les generacions més joves farà que això perduri en el temps.


Justificació teòrica:

En aquesta ocasió he buscat suport en un document amb molt bones crítiques, ”Food and Identity: Food Studies, Cultural, and Personal Identity”, el document està originalment escrit en angles, així que he hagut de fer ús de la traducció, i aquesta és la cita que he escollit per reflexionar del tema:

”La cultura no se hereda, se aprende. El gusto por los alimentos de diferentes grupos culturales a menudo están conectadas a sus tradiciones mas cercanas”. Kittler, P.G., Sucher , K.P.(2012).

Aquesta cita suggereix que els aliments que consumim i les nostres preferències gastronòmiques no són quelcom innat, sinó que es van desenvolupant al llarg de les nostres vides a partir de l’exposició a diferents tradicions culinàries més properes. Per tant, és a mesura que creixem, que absorbim els costums alimentaris de les nostres famílies i la nostra comunitat, adoptant així les seves tradicions culinàries i creant connexions emocionals amb els aliments associats a elles.

Penso que l’aplec del caragol exemplifica de bona manera aquesta creença, ja que fora de Catalunya el caragol no els gens vist com un aliment humà, en canvi, aquí a Lleida, no només el consumim, sinó que en fem una festa on ell és el protagonista.

Bibliografia:

Gina M. Almerico, ‘’Food and identity: Food studies, cultural, and personal identity’’, Journal of International Business and Cultural Studies Volume 8 (2014).

Tot seguit adjunto l’enllaç a la carpeta del Drive on podeu veure un tastet del qual s’hi cou a l’Aplec del Caragol de Lleida:

https://drive.google.com/drive/folders/16afBMcZetrl_ViM7zSTx32FhoM7XyNPF

 

 

 

 

Debat0el Registre 9, L’Aplec del Caragol

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 9: barreres entre l’art i els infants

Registre 9: barreres entre l’art i els infants
Publicat per

Registre 9: barreres entre l’art i els infants

Bon dia companys i companyes, Continuant amb la línia de parar atenció en les barreres, o en les no barreres, que pot…
Bon dia companys i companyes, Continuant amb la línia de parar atenció en les barreres, o en les no…

Bon dia companys i companyes,

Continuant amb la línia de parar atenció en les barreres, o en les no barreres, que pot haver-hi entre l’art i les persones, he volgut fixar-me en els infants. Pot semblar que l’art només es pot entendre a partir de certa edat, o de certa formació prèvia. De fet, existeix la creença de que l’art és un producte exclusiu per determinats cercles privilegiats que tenen els medis (econòmics, culturals, educacionals, etc.) necessaris per consumir-lo. Sense ells, doncs, les persones queden vetades a l’experiència que aquest pot suposar. Segons aquesta creença, els infants queden totalment fora de l’espectre dels possibles consumidors d’art.

Per desmentir aquest mite, he volgut apropar-me a l’escola La Immaculada de Vilassar de Dalt on vaig fer les meves primeres pràctiques ja que és un centre que treballa per projectes a partir de l’art i la cultura. El director és un referent en formacions relacionades amb l’art i l’ensenyança i és per això que l’escola ha evolucionat tantíssim en els últims anys.

En aquesta novena entrega us vull mostrar com els alumnes de 3r de primària fan la seva pròpia interpretació de l’obra de l’Andrea Anastasio, Fingerprint.

Anys enrere, l’autor va viatjar als Estats Units i, com tothom, va ser obligat a donar les seves empremtes i d’aquest fet, va néixer la idea de Fingerprint, un conte que s’explica a través de les seves pròpies empremtes.

A partir d’aquesta peça d’art, els alumnes han de d’escriure el seu propi conte fent servir les seves empremtes com a llenguatge.

Gràcies a projectes com aquest, l’art arriba als infants i fins i tot els anima a ser-ne la part creativa, i no només la part consumidora. Això demostra, doncs, que amb voluntat i ganes, l’art pot arribar a tothom, inclosos els infants.

En aquest aspecte, les escoles poden ser un dels agents educatius més efectius a l’hora d’iniciar els infants en l’art ja que, possiblement el primer contacte entre infant – art, sigui a partir dels contes que els hi llegim.

 

Us deixo l’enllaç perquè pugueu veure el resultat.

https://drive.google.com/drive/folders/1UTWupdQPOo8jibw9GA60m1eDhPTF8KjF?usp=drive_link

Debat0el Registre 9: barreres entre l’art i els infants

No hi ha comentaris.