Publicat per

Registre 6

Publicat per

Registre 6

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/10LES-TEieusEF81NdTDKevc9tTjzAc-i En aquest següent enllaç, estem detallant una fotografia documental. El passat 27 d’abril, al club de futbol on treballo, el FC Sant Celoni, vam organitzar una sortida al “Spotify Camp Nou”, on es disputava el partit femení de les semi-finals de “Champions League” entre el FC Barcelona i el Chelsea FC. Som un club humil, gran però de poble, on abarquem 320 jugadors/es, amb més de 60 entrenadors i 31 equips, i tots mantenim un orgull de portar l’escut…
https://drive.google.com/drive/u/3/folders/10LES-TEieusEF81NdTDKevc9tTjzAc-i En aquest següent enllaç, estem detallant una fotografia documental. El passat 27 d’abril, al club de futbol on…

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/10LES-TEieusEF81NdTDKevc9tTjzAc-i

En aquest següent enllaç, estem detallant una fotografia documental.
El passat 27 d’abril, al club de futbol on treballo, el FC Sant Celoni, vam organitzar una sortida al “Spotify Camp Nou”, on es disputava el partit femení de les semi-finals de “Champions League” entre el FC Barcelona i el Chelsea FC.

Som un club humil, gran però de poble, on abarquem 320 jugadors/es, amb més de 60 entrenadors i 31 equips, i tots mantenim un orgull de portar l’escut de Sant Celoni amb nosaltres, ens coneixem tots i ens estimem al club, i a les persones que formen part.
Fins fa cosa d’un any, mai havia existit equips femenins a Sant Celoni. Aquest es el primer any que tenim dos equips femenins, de 13 i 14 anys, i de 15 i 16 anys. És un orgull per nosaltres seguir creixent en aquest sentit, és per això que hem anat organitzant durant tota la temporada, sortides al estadi del FC Barcelona o al Estadi Johann Cruyff per tal de promoure i incentivar l’atracció per aquest futbol femení que durant tants anys havia estat discriminat.

La sortida va ser un autèntic èxit, tal i com podeu observar a les imatges. No només vam contemplar la bellesa del joc futbolístic del “Barça”, sinó que també vam poder gaudir de la bellesa arquitectònica del “Spotify Camp Nou”, un dels millors estadis, així com el més gran d’Espanya, i un dels més grans del món, considerat per molts, el millor estadi del món.

Les cares dels jugadors/es i families que es van apuntar a la sortida eren de felicitat pura: vam cridar, vam patir, vam animar i vam celebrar tant que no ens escoltavem els nostres propis crits.
Com a treballador, em vaig sentir molt orgullós de formar part d’aquest club, i penso que anem en bon camí cap a la reestructuració femenina dins l’àmbit del futbol.

Debat0el Registre 6

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 6, Top Manta

Publicat per

Registre 6, Top Manta

Bones a tots i totes!Seguim aquí una setmana més, en aquest cas ja anem  pel Registre 6. Aquesta vegada m’agradaria tornar al tema que més he tractat als meus registres, primer amb el ”Mercadillo”, passant per ”l’Exclusive Marquet” i en aquest sise registre tancar aquest cercle parlant del ”Top Manta”. Estic segur que tots o gairebé tots penseu que ara em posaré a parlar del que a tots ens ve al cap quan escoltem Top Manta, però no.Com a terme “top manta” a…
Bones a tots i totes!Seguim aquí una setmana més, en aquest cas ja anem  pel Registre 6. Aquesta vegada…
  • Bones a tots i totes!Seguim aquí una setmana més, en aquest cas ja anem  pel Registre 6.
    Aquesta vegada m’agradaria tornar al tema que més he tractat als meus registres, primer amb el ”Mercadillo”, passant per ”l’Exclusive Marquet” i en aquest sise registre tancar aquest cercle parlant del ”Top Manta”. Estic segur que tots o gairebé tots penseu que ara em posaré a parlar del que a tots ens ve al cap quan escoltem Top Manta, però no.Com a terme “top manta” a Catalunya ens ve al cap venedors ambulants majoritàriament immigrants, que posen mantes a terra i venen roba, pel·lícules, música, o complements de marca a preus més barats. Ho fan al carrer, sense permisos, i sense pagar impostos per fer aquesta activitat. Sempre perseguits per l’autoritat local, i escapant perquè no els decomissin la seva mercaderia, ja que en teoria infringeixen les lleis de propietat intel·lectual i comerç.

    Bé, doncs, gràcies a conèixer a l’artista que us vaig parlar l’altre dia, Ernest Costafreda, he pogut conèixer molts projectes alternatius en els quals col·labora, i un dels que més m’ha cridat l’atenció i ames lliga a la perfecció amb el tema principal dels meus registres, és el projecte ”Top Manta”, amb què ajuda de forma desinteressada amb el disseny dels seus productes. Així doncs, avui us parlaré del que és oficialment, i des del 2017 (Barcelona) el concepte Top Manta.

    ”Top Manta” va néixer el 2017 com una marca de roba social solidària creada pel Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona. És una marca que es va establir amb el propòsit de promoure la inclusió social i laboral dels venedors ambulants, i també per combatre l’estigmatització associada al top manta i que té com a objectiu millorar les condicions de vida col·lectiva del manter, estem parlant d’un projecte concebut amb criteris ètics i sostenibles que lluita per garantir el futur d’aquesta comunitat local contra la seva desaparició. Avui dia ”Top Manta” ja és molt més que una simple marca de roba, s’ha convertit en un gran projecte que ha aconseguit fins ara que 120 persones obtinguin els tan preuats ”papers” i deixin a part les mantes. Els productes de la marca inclouen roba, accessoris i altres articles que són venuts legalment a través de canals comercials autoritzats. Ja compten amb dos tallers, un de costura i un altre de serigrafia, on actualment treballen 25 persones fent roba de la marca, rebent i repartint comandes de clients de tot el món, tot buscant generar ingressos que contribueixin a la sostenibilitat i suport de la comunitat de venedors ambulants.

Per aquest registre veig adient relacionar aquest tema amb un dels quatre conceptes que ens demana l’enunciat, en aquest cas: ”Fronteres”. Per relacionar-ho, ho dividiré en 3 punts:

Superar les barreres geogràfiques: En deixar enrere el comerç informal als carrers, els antics venedors del top manta aconsegueixen travessar una frontera simbòlica en poder establir la seva pròpia marca de roba. En lloc de limitar-se a un espai físic i a les restriccions de la venda ambulant, ara poden expandir-ne l’abast més enllà de les fronteres locals i arribar a clients en diferents àrees geogràfiques.

Creuant restriccions legals: En crear una marca de roba pròpia, els antics venedors del top manta poden transcendir els límits legals i les restriccions imposades per la seva activitat anterior. Ara ja es mouen dins dels marcs legals establerts, complint amb les regulacions i requisits legals per a la venda de productes. Això implica un canvi important en la seva relació amb les autoritats i els permet evitar la persecució i la confiscació de mercaderies a les quals estaven exposats prèviament.

Trencar les barreres de l’estigma: La creació d’una marca de roba pròpia trenca l’estigmatització associada a la seva activitat anterior. En establir una empresa legítima i complir els requisits legals, demostren la seva capacitat per emprendre de manera legal i positivament contribuir a la societat. Això pot canviar la percepció popular que se’n té d’ells i promou una molt millor imatge més positiva.

 

Justificació teòrica:

Un cop exposada aquesta història d’aquest grup de manters, que acaba en ”final feliç” no voldria acabar aquest registre sense abans ficar sobre la taula un document que m’ha semblat molt interessant que ens parla sobre la lluita per l’absolució de condemna dels manters que utilitzen aquesta activitat com a mode de supervivència.
Les cites estan extretes del document ” ¿Cómo absolver a los “top manta”? (Panorama jurisprudencial)”, creat per María Teresa Castiñeira Palou (Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra) i Ricardo Robles Planas (Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra).

En aquest document es parla del canvi a la llei el 1987, on es va promulgar una nova Llei de Propietat Intel·lectual i es van introduir modificacions al Codi Penal per regular comportaments i objectes relacionats amb la propietat intel·lectual on la regulació va establir que el bé jurídic protegit era el “dret moral” d’autor, cosa que implicava que el tipus bàsic d’infracció no requeria ànim de lucre, però aquesta circumstància només operava com a agreujant.

 

Tot seguit reflexionaré sobre un dels apartats que m’han semblat més importants, i és en el punt 3, quan ens parla de ”Argumentos para la absolución” dividint-ho en 4 punts:

3.1. La venda no és distribució:

El tipus del delicte de lart. 270 CP requereix, pel que fa als supòsits a què ara ens referim, que es duguin a terme actes que puguin qualificar-se de distribució i que hi concorrin, a més, tres requisits imprescindibles perquè el comportament sigui constitutiu de delicte: l’ànim de lucre, el perjudici de tercer i l’absència de consentiment del titular, a més dels requisits generals d’una infracció penal.

 

3.2. Inexistència de perjudici:

L’art. 270 CP requereix que els comportaments descrits en el tipus es realitzin “en perjudici de tercer”. Aquest element és susceptible de ser interpretat de dues maneres diferents: com un element subjectiu de l’injust, de manera que sigui suficient l’ànim de causar un perjudici a tercer, o bé com un element de caràcter objectiu, que requereixi la causació efectiva d’un perjudici. La primera interpretació amplia notablement l’àmbit del qual és punible.

 

3.3. Absència de dol L’absència de dol:

Es vincula normalment al desconeixement, bàsicament al desconeixement que els productes que es venen són d’origen il·lícit. En aquest cas, el motiu per a l’absolució: si, com diuen els nous fets provats, no es va demostrar que els discos venuts per l’acusat s’haguessin reproduït il·lícitament, manca un element de la part objectiva del tipus, ja que la venda de discos reproduïts lícitament no constitueix delicte.

 

3.4. Absència d’ànim de lucre:

L’ànim de lucre, com a intenció d’obtenir un benefici econòmic, s’esmenta expressament a l’art. 270 CP. En aquest cas, i en la línia de la interpretació habitual del dit element en altres delictes, es considera que és un element subjectiu de l’injust. Tot i que les sentències fan referència sovint a aquest element, només serveix per excloure la responsabilitat penal en aquells casos de molt poca entitat, on el benefici que es podia aconseguir era insignificant.

La reflexió que n’extrec dels arguments que els autors expressen favor de l’absolució dels manters és que; està clar que és fonamental tenir en compte els elements legals i contextuals que envolten la seva activitat, però, si bé és important respectar la legalitat, també cal pensar en les circumstàncies individuals i valorar que la situació econòmica precària pot portar a opcions de supervivència que, encara que no s’ajusten plenament a la legalitat, mereixen una consideració comprensiva i una recerca de solucions més enllà de la criminalització.

Bibliografia

Castiñeira Palou, M. Teresa; Robles Planas, Ricardo. «¿Cómo absolver a los “top manta"? (Panorama jurisprudencial)». InDret, 2007, Núm. 2

A continuació us deixo amb els links de la seva tenda online i un documental que us aproparà a les arrels del seu projecte.

 

https://topmanta.store/

Debat0el Registre 6, Top Manta

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 6

Publicat per

Registre 6

En el sisè registre fem un berenar amb la Pilar i la Magdalena, les dues figures que van aparèixer al segon vídeo. Es manté una conversa amb les dues figures de temes relacionats amb el barri i veiem que ens donen un punt de vista i una visió bastant diferent de la que ens van donar la Maria Luisa i l’Arturo a l’anterior vídeo.    Voleu conèixer què li va passar al marit de la Pilar fa uns dies passejant…
En el sisè registre fem un berenar amb la Pilar i la Magdalena, les dues figures que van aparèixer…

En el sisè registre fem un berenar amb la Pilar i la Magdalena, les dues figures que van aparèixer al segon vídeo. Es manté una conversa amb les dues figures de temes relacionats amb el barri i veiem que ens donen un punt de vista i una visió bastant diferent de la que ens van donar la Maria Luisa i l’Arturo a l’anterior vídeo. 

 

Voleu conèixer què li va passar al marit de la Pilar fa uns dies passejant pel barri? Ho podreu veure al següent vídeo.

 

El vídeo ha sigut gravat amb una handycam de la dècada del 2010.

La fuente, A. [Guitarricadelafuente] (2019). Agua y mezcal.

 

Debat0el Registre 6

No hi ha comentaris.

Publicat per

Sisè segistre

Publicat per

Sisè segistre

Bon vespre a totes i tots! Aqui us enllaço el meu darrer registre: 2023-05-08. Primer de tot vull reconèixer que la imatge és força inestable. Hi havia molta gent i jo anava carregat mentre gravava. No importa gaire per què avui trobo més important el so. Vaig voler aprofitar el moment per què, si us fixeu, el fons de l’escena ja apareixia al primer registre, tot i que encara no hi havien afegit una gran excavadora. Si durant les anteriors…
Bon vespre a totes i tots! Aqui us enllaço el meu darrer registre: 2023-05-08. Primer de tot vull reconèixer…

Bon vespre a totes i tots!

Aqui us enllaço el meu darrer registre: 2023-05-08.

Primer de tot vull reconèixer que la imatge és força inestable. Hi havia molta gent i jo anava carregat mentre gravava. No importa gaire per què avui trobo més important el so. Vaig voler aprofitar el moment per què, si us fixeu, el fons de l’escena ja apareixia al primer registre, tot i que encara no hi havien afegit una gran excavadora.

Si durant les anteriors entregues he fotografiat i descrit un context sota la meva mirada i les meves inquietuds aquesta vegada voldria convidar-vos a interpretar el vídeo enllaçat per vosaltres mateixos abans de seguir llegint.

Com sostenen Mata Codesal et. al. (2018) les fotografies (i en aquest cas, sobretot el so) requereixen de text o interpretació per fer que el missatge es decodifiqui de manera precisa. En aquest cas però, vull pensar que, com diu Akeret (2000, citat a Mata Codesal et. al. 2018), les imatges tenen capacitat de generar una narrativa comprensible.

Sota el meu punt de vista, el que es veu al vídeo és un conflicte entre dos móns. Per una banda veiem la colla castellera del barri que, en ple cercavila per les Festes de Primavera, s’atura a fer un castell rodejat pels companys i veïns. Per altra, el que sentim per sobre de tot no és la cançó de les gralles, sinó l’incansable clàxon dels cotxes que volien continuar pel carrer València.

He trobat que era una bona manera d’intensificar el meu relat, exemplificant la lluita entre els veïns i veïnes i una ciutat que cada vegada resulta més hostil. Podem en aquesta línia començar a intuïr que, com expliquen Kremer et al. (2018), en aquest cas identifiquem més d’un tipus de frontera. Primerament, trobariem els “altres”, els que venen de fora del barri i sols pretenien atravessar-lo en cotxe, i després vindrien els “nostres”, els que ja hi eren al barri, i han molestat als altres duent a terme les seves activitats. Aquesta seria una frontera territorial. A més, podriem identificar una altre alteritat entre els qui feien castells (o hi participaven) com a mecanisme d’expressió i reivindicació cultural i aquells a qui tant els hi fa tot això en aquell moment.

Procuraré seguir aprofundint en aquest conflicte en els propers registres,

Gràcies per llegir-me!

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Diana Mata Codesal (et. al.) (2018) “‘Con la Cámara a Cuestas’: Aportaciones de la
fotografía en procesos participativos de investigación-intervención”, Forum Qualitative
Research, Vol. 19, Nº 1, Art. 14

Liliana Kremer (et al.) (2018). “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los
bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad
Nacional de Colombia. (pp. 57-81)

Debat0el Sisè segistre

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 6

Registre 6
Publicat per

Registre 6

Bona tarda a tots i totes! Seguint amb els registres i amb la intenció d’endinsanr-vos una mica més al meu entorn, avui anem…
Bona tarda a tots i totes! Seguint amb els registres i amb la intenció d’endinsanr-vos una mica més al meu…

Bona tarda a tots i totes!
Seguint amb els registres i amb la intenció d’endinsanr-vos una mica més al meu entorn, avui anem de festa!
Just avui, 8 de maig, se celebra la festa petita de Setcases.
El municipi celebra la festa major el 29 de setembre, coincidint amb Sant Miquel, qui va matar al dimoni i per això el van fer patró de Setcases. Tot i això, però, també hi ha la tradició de celebrar la festa petita del poble el segon dilluns de maig. En aquesta data, se celebra una missa, un dinar de germanor i el concert del cantant Marc Angalarill.
Setcases té una població d’uns 170 habitants, una gran part dels quals són de segona residència, per tant, locals, en som ben pocs, i a la gent li agrada molt celebrar aquests dinars de germanor perquè es moment de trobada de tot el poble.
Enguany, hi ha hagut una participació d’una cinquantena de persones, i, al cap i a la fi, més que una festa major, sembla un dinar d’amics. Un dels principals problemes del poble, és l’envelliment de la població, i per això mateix, es pot observar a les imatges que predomina en gran part persones grans. Sembla que aquestes tradicions que tant agraden, a poc a poc s’aniran perdent, ja que aquest sector de gent anirà marxant, i les noves generacions, no s’apunten a aquest tipus d’esdeveniments, per això, m’ha agradat anar-hi i retratar aquests bonics moments en família on dinen fins i tot les mascotes. Us deixo amb un petit recull de la festa en aquest enllaç!

Ens llegim! ?

Debat0el Registre 6

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 6

Publicat per

Registre 6

Bona tarda a tothom! En aquesta nova entrega, he volgut plasmar l’alteritat i la diferència amb el registre previ que vaig fer sobre la ciutat en la qual visc. Vaig pujar un àudio del soroll dels cotxes d’una ciutat que mai para. En aquest nou registre he decidit fotografiar una part del lloc on treballo, un espai que proporciona calma, silenci i tranquil·litat. En aquest enregistrament he vist que les diferencies entre la meva ciutat i l’escola on treballo són enormes, i només…
Bona tarda a tothom! En aquesta nova entrega, he volgut plasmar l’alteritat i la diferència amb el registre previ…

Bona tarda a tothom!

En aquesta nova entrega, he volgut plasmar l’alteritat i la diferència amb el registre previ que vaig fer sobre la ciutat en la qual visc. Vaig pujar un àudio del soroll dels cotxes d’una ciutat que mai para.
En aquest nou registre he decidit fotografiar una part del lloc on treballo, un espai que proporciona calma, silenci i tranquil·litat.
En aquest enregistrament he vist que les diferencies entre la meva ciutat i l’escola on treballo són enormes, i només estan a 15 minuts en cotxe l’una de l’altre.
Quan et trobes en aquest espai, les sensacions i les emocions que et transmet són totalment diferents.

M’he adonat de la sort que tinc de treballar aquí, ja que si tens un mal dia, o un dia complicat, pots anar a caminar per aquest meravellosos camins i respirar, sense sorolls o estrès.

Aquí podeu trobar les fotos dels exteriors de la meva escola:

https://drive.google.com/drive/folders/10msHiLj0vaSRSVBJo61mwSRvwKydtPkc

 

Maria

Debat0el Registre 6

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 5: Cultura, deixalles i art, a peu de carrer

Publicat per

Registre 5: Cultura, deixalles i art, a peu de carrer

Bon dia a tothom, En aquest registre he volgut retratar la cultura del reciclatge tot aprofitant un acte que es va organitzar el diumenge dia 7 al poble. Es tracta del Let’s Clean Up, que se celebra cada any per sensibilitzar la població envers el medi ambient i la necessitat de tenir-ne cura . Lligat a aquest acte, enguany s’ha organitzat una activitat de composició artística a partir del material abandonat a muntanya. Al meu parer, aquestes composicions transmeten emocions…
Bon dia a tothom, En aquest registre he volgut retratar la cultura del reciclatge tot aprofitant un acte que…

Bon dia a tothom,

En aquest registre he volgut retratar la cultura del reciclatge tot aprofitant un acte que es va organitzar el diumenge dia 7 al poble. Es tracta del Let’s Clean Up, que se celebra cada any per sensibilitzar la població envers el medi ambient i la necessitat de tenir-ne cura . Lligat a aquest acte, enguany s’ha organitzat una activitat de composició artística a partir del material abandonat a muntanya.

Al meu parer, aquestes composicions transmeten emocions molt contradictòries que pretenen remoure’ns la consciència, o si més no, jo ho visc d’aquesta manera. A més, la intenció de l’obra és que la trobis. Vulguis o no vulguis veure-la, està enmig de la plaça i si hi passes és impossible no veure-la. A diferència de les obres exposades als museus, on les persones que hi van s’apropen amb una intenció i unes expectatives, aquesta exposició agafa a l’espectador per sorpresa. No hi ha cap barrera física que t’impedeixi gaudir-la i m’atreviria a dir que és la intenció de l’obra. Arribar com a més gents millor, i quin millor emplaçament que la plaça de la vila del poble.

Per una banda sento la tristesa en contemplar tantíssima brossa que arribem a llençar i per l’altra, em complau veure com, amb tota aquesta brossa es poden arribar fer composicions que expressen tantes coses. Trobo que és un límit molt subtil i difícil de definir entre una emoció i una altra. Entre la capacitat destructiva de l’home i la capacitat de creació. Entre les deixalles i el que no serveix i la capacitat de fer art…

La composició que he retratat és la que més em va cridar l’atenció perquè és la més grotesca. Una nina feta malbé, que es pren una cervesa enmig de tota aquella brutícia…

 

Aquest és l’enllaç:

https://drive.google.com/drive/u/4/folders/1A_-JzfRNoUY842GFY80uEbXEuN0IhW32

Debat0el Registre 5: Cultura, deixalles i art, a peu de carrer

No hi ha comentaris.

Publicat per

Cinquè registre

Publicat per

Cinquè registre

Hola a tothom altra vegada! Aquí us apropo el meu tercer registre: 2023-05-01. Aquesta és la darrera entrega en que em basaré exclusivament en fotografies per il·lustrar el meu relat. Les fotografies mostren diferents entitats associatives del barri: La primera és l’Ateneu del Clot, on estic implicat en la junta directiva des de fa anys. Busca dinamitzar culturalment el barri amb tallers, espectacles i activitats de lleure pels veïns i veïnes. La segona és el Foment Martinenc, una entitat també…
Hola a tothom altra vegada! Aquí us apropo el meu tercer registre: 2023-05-01. Aquesta és la darrera entrega en…

Hola a tothom altra vegada!

Aquí us apropo el meu tercer registre: 2023-05-01. Aquesta és la darrera entrega en que em basaré exclusivament en fotografies per il·lustrar el meu relat.

Les fotografies mostren diferents entitats associatives del barri:

La primera és l’Ateneu del Clot, on estic implicat en la junta directiva des de fa anys. Busca dinamitzar culturalment el barri amb tallers, espectacles i activitats de lleure pels veïns i veïnes.

La segona és el Foment Martinenc, una entitat també de caire cultural que acull multitud d’entitats del barri com ara colles de cultura popular, associacions de veïns i entitats de lleure associatiu com caus i esplais.

La tercera fotografia mostra el local de l’Anònima, una entitat de dinamització política del barri. Acull grups i entitats de caire polític i facilita la mobilització veïnal.

La quarta i última fotografia mostra una trobada que va tenir lloc la setmana passada, l’assemblea plenària de la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa. Va ser un esdeveniment excepcional amb molt de quòrum convocat amb urgència davant la debilitat del teixit associatiu del barri i els reptes de futur. Les tres entitats de les fotografies vam ser-hi.

Fins ara els registres entregats han procurat descriure la percepció que jo mateix tinc del barri. Els meus escrits han buscat complementar les imatges i identificar un conflicte que s’intueix entre veïns i veïnes, fotografiant sobretot els efectes dels “altres”, però mostrant també el que és per a mi el “nosaltres”. Com diuen Kremer et al. (2018), des d’una perspectiva sociocultural aquestes identitats diferenciades tracen una frontera cognitiva que pot esdevenir un símbol de resistència o conflicte dins un context comú com és el barri del Clot.

Grimson (2005, citat a Kremer et al., 2018) explica que “els grups i les identificacions no poden comprendre’s en si mateixos sinó en relació amb altres”, i trobo que els registres aportats fins ara han complert aquesta funció inicial de comparació entre estructures socials, encara que de manera molt superficial. En properes entrades procuraré incidir en la caracterització de cadascuna d’aquestes alteritats que he començat a identificar.

Gràcies per llegir-me!

 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Liliana Kremer (et al.) (2018). “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81)

Debat0el Cinquè registre

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 5

Publicat per

Registre 5

En aquest nou registre m’agradaria compartir amb vosaltres un moment d’aquest cap de setmana que m’han fet reflexionar. Després de tornar de passar dues setmanes de vacances a la platja, gaudint del bon temps, el menjar, la tranquil·litat… he tornat a la ciutat. En aquest àudio que pujo al meu folio, podeu sentir el soroll de la ciutat, dels cotxes i de la gent. I aquí és on vull arribar, a parlar d’un dels límits socials que tenim al món…
En aquest nou registre m’agradaria compartir amb vosaltres un moment d’aquest cap de setmana que m’han fet reflexionar. Després…

En aquest nou registre m’agradaria compartir amb vosaltres un moment d’aquest cap de setmana que m’han fet reflexionar.

Després de tornar de passar dues setmanes de vacances a la platja, gaudint del bon temps, el menjar, la tranquil·litat… he tornat a la ciutat.

En aquest àudio que pujo al meu folio, podeu sentir el soroll de la ciutat, dels cotxes i de la gent.
I aquí és on vull arribar, a parlar d’un dels límits socials que tenim al món capitalista i consumista en el qual ens ha tocat viure. Anem a correcuita i moltes vegades no ens parem a apreciar les petites coses. Unes vacances o simplement una escapada a un lloc tranquil que et permeti parar i simplement estar amb tu mateixa, sentir el soroll del mar, o dels ocells, això també és art.

https://drive.google.com/drive/folders/1fwWRjvSOZjydYa6U-_r1b3U5MFpHHVvk

Seguim!

Maria

Debat0el Registre 5

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 5

Publicat per

Registre 5

Bon dia tot el dia,   Els meus registres 1, 2, 3 i 4 estaven enfocats més a l’hivern amb la neu…
Bon dia tot el dia,   Els meus registres 1, 2, 3 i 4 estaven enfocats més a l’hivern…

Bon dia tot el dia,

 

Els meus registres 1, 2, 3 i 4 estaven enfocats més a l’hivern amb la neu i el gel, per exemple. En aquest cinquè registre parlarem de la primavera i com el canvi climàtic afecta en aquesta.

 

Les flors han començat a créixer i es pot començar a ensumar la primavera. Però, aquesta estació tan característica per l’arribada de les flors i plantes abans era com la coneixem avui en dia? Seguint les idees de López (2022):

 

L’emissió de gasos efecte d’hivernacle a l’atmosfera des de l’inici de l’era industrial està alterant les estacions de l’any i amb això, l’equilibri ecològic relacionat al creixement de plantes i flors, la pol·linització, els cicles reproductius i les migracions de desenes de milers d’espècies a tot el món.

 

Per tant, podem dir que la primavera a causa del factor de l’escalfament global, entre d’altres, cada vegada arriba abans. Pels amants de la calor no és una alteritat per a la seva vida però, pels amants de la natura?

 

Pel que fa als referents artístics, cada vegada que passeig pel meu poble i veig tots els camps plens de groguenques flors, no puc evitar pensar amb Vicent van Gogh.

 

 

Figura 1

Vase with Fifteen Sunflowers

 

Nota. Per V. Van Gogh, 1889, pintura, oli sobre tela, situat

al Sompo Museum of Art a Tokio, Japó.

 

Figura 2

Poppy Flowers 

 

Nota. Per V. Van Gogh, 1887, pintura, oli sobre tela, situat

al Mohamed Mahmoud Khalil Museum a Giza, Egipte.

 

Bibliografía:

López, A. I. (2022, March 6). El cambio climático está provocando que la primavera se adelante dos días cada década – National Geographic en Español. National Geographic En Español. https://www.ngenespanol.com/ecologia/el-cambio-climatico-esta-provocando-que-la-primavera-se-adelante-dos-dias-cada-decada/

 

Link Carpeta: 

https://drive.google.com/drive/folders/1kiCJSByu0clSMPsv85js-WbFGVOlXfOg

 

 

 

 

Debat0el Registre 5

No hi ha comentaris.