Bon dia companys i companyes,

El meu muntatge final es tracta d’una exposició. He volgut fer un vídeo de presentació de l’exposició Art, Cultura, Barreres i Persones on explico breument el propòsit de l’exposició i algunes de les instal·lacions que hi ha presentades. Espero que gaudiu de l’acte inaugural de l’exposició.

A continuació us deixo el cartell i l’enllaç al vídeo.

Imatge extreta del muntatge artístic Xarxa humana, de la Fura dels Baus.

REVELA’T 2023

Bona nit companys i companyes!

Primer de tot em vull disculpar per penjar el meu últim registre amb retard. He volgut aprofitar que a Vilassar de Dalt, al meu poble, es fa cada any el Festival de Fotografia Analògica Contemporànea i he esperat per tenir les entrades i poder visitar-lo.

És un aconteixement molt important per Vilassar, que tot i ser un poble petit amb només 9.ooo habitants, des de fa uns anys acull aquest festival que atrau al públic més divers d’arreu del món.

Durant els dies que dura el festival, s’hi pot veure tot de gent amunt i avall visitant les exposicions i gaudint de fotografies fetes amb càmeres analògiques, cosa que sembla impossible tenint en compte l’avenç de les tecnologies en el món de la fotografia. El festival fa un homentage a artistes contemporanis, que fent ús de càmeres “del passat”, retraten el present tot explicant infinitats d’històries.

El festival és un clar exemple de que les tecnologies, per molt avançades i sofosticades que siguin, no sempre desbanquen les tecnologies precedents. La innovació doncs, no és cap barrera per aquells artistes melancòlics del passat.

Una altra barrera que m’ha cridat l’atenció és la distància. En aquest cas, però, hem de parlar de la no barrera que suposa la distància, ja que molts artistes que hi exposen són de països molt llunyans. És tot un luxe poder gaudir d’artistes d’arreu del món sense haver d’anar a la capital o a les ciutats més grans. La descentralització de la cultura, tot i ser una qüestió pendent en el nostre país, en aquest cas queda ben resolta, ja que son els habitants de les ciutats grans de la vora, que venen fins al poble a veure les exposicions.

Us deixo l’enllaç al Drive perquè pugueu fer-vos una idea. https://drive.google.com/drive/folders/1EjvwVk-lkqfv-idtWf9xptdJWqEUsBgF?usp=drive_link

Bon dia companys,

En aquest nou registre he volgut explorar les diferents barreres entre l’art i les persones. L’edatisme, de fet, és una barrera molt present no només en l’art, sinó en tots els àmbits de la vida. És per aquest motiu que vull retre homenatge a una gran personalitat del poble de Vilassar de Dalt: la Teresina.

És una dona que va néixer a Vilassar l’any 1931 i demà 1 de juny farà 93 anys. Tot i que molt sovint he xerrat amb ella, mai no havia tingut l’oportunitat de fer-li preguntes relaciones amb la seva vida i l’art. De fet, suposo que el prejudici de l’edatisme estava inserit en la meva ment i mai vaig penar que la Teresina pogués ser tan activa culturalment.

Durant l’entrevista vaig poder gaudir d’escoltar les mil i una anècdotes que ha viscut i moltes d’elles relaciones amb la ràdio, el teatre, la música i la vida associativa del poble. Fins i tot avui dia, i apunt de fer 93 anys va al teatre del poble a escoltar el concert d’any nou que fan cada any. A més, no ha fallat mai als Pastorets del poble des que era una nena. De joveneta actuant i de més gran, assistint a veure els joves actors del poble.

Gràcies a l’entrevista a la Teresina he pogut viure una experiència molt enriquidora. Veure com ella, una dona d’una edat molt avançada encara gaudeix de l’art i la cultura del poble ha sigut molt motivador. És tot un referent de dona que encara gaudeix del plaer de la cultura tot i el grans canvis que ha patit la societat que l’envolta.

He après que l’edat no és cap barrera entre la cultura i les persones, i molt menys si aquestes han estat sempre en contacte amb la cultura a través de diferents associacions i activitats.

Ser gran no significa estar desconnectat de l’art i la cultura, o al menys en el cas de la Teresina.

Us deixo l’enllaç de l’entrevista perquè pugueu gaudir de la Teresina i les seves experiències.

Primerament em vull disculpar per penjar el meu registre amb retard, però la veritat és que he estat molt indecisa alhora de triar què pujar ja que volia parlar de la música i de les moltes barreres que hi apareixen però no acabava de trobar les imatges o les gravacions adequades.

De sobte, buscant  entre els meus apunts i revisant tots els meus mestres de música vaig trobar una entrevista que li van fer a en David Puertas, que és un gran divulgador, escriptor i gran músic. Quan anàvem a l’institut va ser el meu professor de música, de fet ell va ser el que ens va fer escriure una lletra que rimés a sobre d’un gran tema de rock com es Rock around the clock de Bill Haley and His Comets, cosa que em va semblar molt més interessant i enriquidora que la resta de feines que ens feien fer els altres mestres de música. En aquesta activitat havies de tenir en compte la ritma, el ritme, la pulsació, etc.

És curiós, perquè en l’escrit on parlo de la meva experiència amb l’educació artística el menciono amb una gran estima ja que en guardo un molt record. Veure que l’entrevistaven i que continua sent tan proper, humil i gran músic m’ha fet moltíssima il·lusió.

En David Puertas ha escrit una fantàstica novel·la que es diu El pianista cec i en l’entrevista que li fan parla d’algunes coses que em semblen molt interessants i que ,’han fet reflexionar molt. Primer de tot parla del piano, de la seva estructura interna i de la complexitat del seu engranatge. Ell diu que mirant el piano per dins pots entendre millor com tècnica i art es donen la mà. I en aquest punt he trobat la primera barrera que vaig experimentar entre la música i la tècnica que requereix. Sovint la tècnica es presenta com una barrera per poder expressar tot el que volem expressar. La tècnica, i especialment en la música, és la que ens dona ales per poder expressar-nos amb els detalls i matisos adequats. Sense un mínim de tècnica és impossible  fer sonar un instrument, i molt menys expressar qualsevol cosa que vulguem.

Per tant, la tècnica en la música pot ser vista com la gran barrera en l’art de la música o per contra, l’autopista que ens porta directes a la possibilitat d’expressió minuciosa i acurada que aconsegueix. Tot depèn de si tens la tècnica al teu favor, o en la teva contra.

Aquest debat em fa pensar en el gran privilegi que tenim les persones que hem pogut estar instruïdes en la música i la gran barrera que pot suposar per a una gran part de la societat amb menys recursos. Aprendre la tècnica d’un instrument t’obre les portes a poder-te expressar a través d’ell i fins i tot poder expressar moltes més coses que amb la paraula ens quedaríem curts.

A continuació us deixo l’enllaç de l’entrevista perquè pugueu escoltar-la.

https://drive.google.com/drive/folders/1g9gz7_aL89EvDAaiHYE5GOMRIjvKniRi?usp=drive_link

Bona tarda a tothom,

Aquest nou registre he volgut fer-lo aprofitant la instal·lació que encara hi ha a la plaça de la vila del poble. En aquest cas he volgut retratar la bretxa generacional que existeix entre el discurs de persones de diferents generacions. Per fer-ho, he triat tres dones: una nena de 8 anys, una dona de 43 i una dona de 91 anys.

La intenció és retratar les divergències en els seus discursos així com els punts comuns.  Ha sigut una experiència molt curiosa perquè totes tres coincideixen en el missatge de l’obra, però no totes el defensen amb els mateixos arguments. Això em fa pensar que, a més de la bretxa generacional, acostuma a existir també una diferència en els referents artístics i en la formació artística en general.

Aquest és l’enllaç de les tres converses.

https://drive.google.com/drive/u/4/folders/1A_-JzfRNoUY842GFY80uEbXEuN0IhW32

Bon dia a tothom,

En aquest registre he volgut retratar la cultura del reciclatge tot aprofitant un acte que es va organitzar el diumenge dia 7 al poble. Es tracta del Let’s Clean Up, que se celebra cada any per sensibilitzar la població envers el medi ambient i la necessitat de tenir-ne cura . Lligat a aquest acte, enguany s’ha organitzat una activitat de composició artística a partir del material abandonat a muntanya.

Al meu parer, aquestes composicions transmeten emocions molt contradictòries que pretenen remoure’ns la consciència, o si més no, jo ho visc d’aquesta manera. A més, la intenció de l’obra és que la trobis. Vulguis o no vulguis veure-la, està enmig de la plaça i si hi passes és impossible no veure-la. A diferència de les obres exposades als museus, on les persones que hi van s’apropen amb una intenció i unes expectatives, aquesta exposició agafa a l’espectador per sorpresa. No hi ha cap barrera física que t’impedeixi gaudir-la i m’atreviria a dir que és la intenció de l’obra. Arribar com a més gents millor, i quin millor emplaçament que la plaça de la vila del poble.

Per una banda sento la tristesa en contemplar tantíssima brossa que arribem a llençar i per l’altra, em complau veure com, amb tota aquesta brossa es poden arribar fer composicions que expressen tantes coses. Trobo que és un límit molt subtil i difícil de definir entre una emoció i una altra. Entre la capacitat destructiva de l’home i la capacitat de creació. Entre les deixalles i el que no serveix i la capacitat de fer art…

La composició que he retratat és la que més em va cridar l’atenció perquè és la més grotesca. Una nina feta malbé, que es pren una cervesa enmig de tota aquella brutícia…

Aquest és l’enllaç:

https://drive.google.com/drive/u/4/folders/1A_-JzfRNoUY842GFY80uEbXEuN0IhW32

Bona tarda a tothom!

Avui a Vilassar de Dalt s’ha celebrat la 41a trobada de gegants, coincidint amb la festa Majors dels Sants Màrtirs. He volgut sortir a fer algunes fotos ja que és una trobada molt especial i bonica de viure.

Tanmateix, m’he volgut fixar en els diferents espiells que tenien els gegants. De tots els colors, teixits i grandàries. Un petit forat al món exterior quan fas ballar el gegant sobre les teves espatlles. Una obertura per mirar sense ser vist. Un forat des del qual poder ser artista i espectador al mateix temps. Mirar com et miren, sense que et puguin veure.

Un deixo l’enllaç perquè les pugueu veure.

https://drive.google.com/drive/folders/15lL7k0tsQkvd6Sv1se44mIq4LFt-y1F7?usp=share_link