Publicat per

Registre 4: Creador i espectador al mateix temps

Publicat per

Registre 4: Creador i espectador al mateix temps

  Carregant...Actualitza Bona tarda a tothom! Avui a Vilassar de Dalt s’ha celebrat la 41a trobada de gegants, coincidint amb la festa Majors dels Sants Màrtirs. He volgut sortir a fer algunes fotos ja que és una trobada molt especial i bonica de viure. Tanmateix, m’he volgut fixar en els diferents espiells que tenien els gegants. De tots els colors, teixits i grandàries. Un petit forat al món exterior quan fas ballar el gegant sobre les teves espatlles. Una obertura…
  Bona tarda a tothom! Avui a Vilassar de Dalt s’ha celebrat la 41a trobada de gegants, coincidint amb…

 

Carregant...

Bona tarda a tothom!

Avui a Vilassar de Dalt s’ha celebrat la 41a trobada de gegants, coincidint amb la festa Majors dels Sants Màrtirs. He volgut sortir a fer algunes fotos ja que és una trobada molt especial i bonica de viure.

Tanmateix, m’he volgut fixar en els diferents espiells que tenien els gegants. De tots els colors, teixits i grandàries. Un petit forat al món exterior quan fas ballar el gegant sobre les teves espatlles. Una obertura per mirar sense ser vist. Un forat des del qual poder ser artista i espectador al mateix temps. Mirar com et miren, sense que et puguin veure.

Un deixo l’enllaç perquè les pugueu veure.

 

https://drive.google.com/drive/folders/15lL7k0tsQkvd6Sv1se44mIq4LFt-y1F7?usp=share_link

 

Debat0el Registre 4: Creador i espectador al mateix temps

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 5

Publicat per

Registre 5

https://drive.google.com/drive/u/4/folders/1sYj_U3aXUH5IHEujYj49QFvp06z_eg0E Acabat de ploure. Narrativa visual. Fa uns dies vaig passar per aquest pont per anar a veure la meva iaia. És un pont on conviu amb el riuarol, que sempre està sec per les escasses plujes. Es tracta d’un camí habitual per mi, no canvia mai, té els mateixos colors, la mateixa vegetació (males herbes), i el petit riuet que acompanya el camí. Avui, ha plogut després de molt temps, i he pensat en passar per aquell camí que…
https://drive.google.com/drive/u/4/folders/1sYj_U3aXUH5IHEujYj49QFvp06z_eg0E Acabat de ploure. Narrativa visual. Fa uns dies vaig passar per aquest pont per anar a veure la…

https://drive.google.com/drive/u/4/folders/1sYj_U3aXUH5IHEujYj49QFvp06z_eg0E

Acabat de ploure. Narrativa visual.
Fa uns dies vaig passar per aquest pont per anar a veure la meva iaia. És un pont on conviu amb el riuarol, que sempre està sec per les escasses plujes. Es tracta d’un camí habitual per mi, no canvia mai, té els mateixos colors, la mateixa vegetació (males herbes), i el petit riuet que acompanya el camí.
Avui, ha plogut després de molt temps, i he pensat en passar per aquell camí que tant normalitzat tenia, i que tant poc havia valorat fins ara.

Només arribar, hi predominava el so de l’aigua caient (tal i com es veu a la fotografia 3), deixant el terra humit i marronós.
No només he fet les fotos, sino que he caminat per la zona. El terra estava relliscós i m’impedia moure’m amb total llibertat.

M’ha aparegut el sentiment de tranquil·litat, es notava que havia sigut una pluja intensa, i que l’entorn es trobava relaxat, que les plantes i els arbres respiraven, es notaven més fluids, i amb una major força.

Es dels dies que més he gaudit de passar per aquest paisatge. Cal valorar l’aigua, i la pluja. Actualment, estem en una época on no està plovent, i segons ens diuen, cada cop tindrem menys pluja, perquè la calor augmenta. A ningú li agrada quan plou, ens quedem a casa, volem fugir de la pluja, quan ha acabat de ploure tampoc ens interessa, i crec que és un error. Amb la pluja, tot es torna més intens i màgic, és la màgia de la naturalesa.

Debat0el Registre 5

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 5, Lo Viña Rock!

Publicat per

Registre 5, Lo Viña Rock!

Bona tarda, classe! Ja ens trobem amb el cinquè registre, se m’està passant el semestre volant. En aquesta ocasió no m’agradaria perdre l’oportunitat de lligar el meu tema ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat” amb el que segurament és un dels meus caps de setmana més importants de l’any, el ”finde” del VIÑA ROCK. Des de 2016 que vaig assistir per primera vegada en aquest festival no me l’he tornat a perdre, i és la prioritat a l’hora…
Bona tarda, classe! Ja ens trobem amb el cinquè registre, se m’està passant el semestre volant. En aquesta ocasió…

Bona tarda, classe!

Ja ens trobem amb el cinquè registre, se m’està passant el semestre volant. En aquesta ocasió no m’agradaria perdre l’oportunitat de lligar el meu tema ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat” amb el que segurament és un dels meus caps de setmana més importants de l’any, el ”finde” del VIÑA ROCK.

Des de 2016 que vaig assistir per primera vegada en aquest festival no me l’he tornat a perdre, i és la prioritat a l’hora de demanar-nos vacances tant jo com tota la meva colla d’amics.

Per posar en context a tots els que mai hi heu assistit, m’agradaria que imaginéssiu tota mena de gèneres, ritmes i artistes musicals més talentosos del país reunits en un sol lloc per crear una experiència vital única. Des del rock més potent passant pel reggae més relaxant, des del hip-hop més enèrgic fins a la música electrònica més enèrgica, el Viña Rock converteix la música en un llenguatge universal capaç d’unir persones de tots els orígens.

Però Viña Rock no és només música, es tracta de comunitat. S’hi forma una gran família d’amants de la música que any rere any es reuneixen a un mateix lloc per compartir una experiència única, aquí tant se val d’on siguis, la teva vestimenta, el teu pentinat ni el teu estil de vida, aquí tot s’iguala, tots som iguals. L’energia i la companyonia que se sent durant aquest festival és simplement indescriptible, nous amics, moltes rialles, abraçades a desconeguts i l’experiència de notar les connexions que es creen en aquest espai tan únic.

El Viña Rock, a part, és un gran aparador d’expressió artística, des dels colorits murals que adornen l’escenari fins a les representacions teatrals que amenitzen el temps d’espera entre concert i concert, res et deixa indiferent. És per això que no només s’hi gaudeix de la música en si, sinó que també és un espai on submergir-te en un món de creativitat que permet explorar gaire bé totes les formes d’expressió artística. També és un espai on es troba una àmplia varietat d’opcions gastronòmiques i gaudir de plats d’arreu del món, infinitat de parades de roba, artesania i marxandatge on pots trobar objectes únics i portar amb tu un trosset del festival.

 

Justificament teòric:

Cercant per internet diversos articles que parlin sobre com pot afectar un Festival Musical a la creació de la nostra identitat cultural, he trobat una cita molt interessant de la qual fer una reflexió més personal.

Wellman, 2001:
”Este tipo de eventos, suelen aprovecharse a nivel personal para compartir valores y estrechar lazos interpersonales, obtener información i provocar un sentimiento identidad social”.

D’aquesta cita, la reflexió que en faig és que en un gran festival musical, en reunir una gran quantitat de persones amb interessos similars, es converteix en una plataforma perfecta per compartir valors positius. A través de la música i l’ambient festiu, es crea una atmosfera idònia per a donar via lliure l’expressió i la promoció d’aquests valors compartits. Aquests valors poden estar relacionats amb la música en si mateixa, com ara l’estima per gèneres específics, la defensa de la diversitat musical o la promoció de missatges positius, però també poden abordar temes més amplis, com ara la sostenibilitat, la inclusió i la justícia social, cosa que brinda a les persones l’oportunitat de connectar-se amb causes i valors que consideren importants.

Aquests espais també ofereixen un entorn propici per conèixer noves persones i establir connexions significatives. La música és un llenguatge universal que transcendeix les barreres culturals i lingüístiques, cosa que facilita la interacció entre individus de diferents orígens. Durant els festivals, les persones poden establir amistats, crear xarxes de suport i formar comunitats temporals al voltant de la música que els apassiona. Aquestes connexions poden ser duradores, fet que ajuda a crear identitats culturals compartides.

Penso que també tenen un paper rellevant pel que fa a l’obtenció d’informació nova, ja que no només es basa en actuacions musicals, sinó també activitats complementàries com xerrades, tallers i exposicions. Aquestes oportunitats d’aprenentatge permeten als assistents ampliar el seu coneixement sobre diferents gèneres musicals, artistes, cultures i temes relacionats. Aquesta adquisició d’informació enriqueix l’experiència dels assistents i influeix en la formació de la seva identitat cultural en proporcionar-los noves perspectives i coneixements.

Soc dels que defensa que la música sempre actua com un element unificador que enforteix el sentit de pertinença i la identificació amb un grup. L’experiència col·lectiva de gaudir d’un festival d’aquest calibre genera un sentiment de connexió i solidaritat que reforça així la identitat cultural dels individus involucrats.

Bibliografia

WELLMAN, B. (2001): «Physical Place and Cyber-place: The rise of networked individualism». International Journal for Urban and Regional Research, nº 25, 227-252.

Aquest any he sigut l’encarregat de la colla per fer el ”REELS” d’Instagram, i he estat fent centenars de petits vídeos de moments viscuts amb els quals faré un vídeo final per immortalitzar l’experiència.

A continuació us deixo una mostra del material audiovisual que he produït, però, com és evident hi ha coses que és millor que no surtin a la llum xD.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/15c60kE2y9ojnGKW0wz0JB1chpoAfPN9I

Debat0el Registre 5, Lo Viña Rock!

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 5

Publicat per

Registre 5

En el cinquè registre ens endinsem dins d’un domicili particular al barri de Sant Ildefons. En ell ens trobem a la Maria Luisa i a l’Arturo, un matrimoni de 78 i 79 anys que van migrar als anys 60 al barri de Sant Ildefons, l’Arturo ho va fer des d’Àsturias i la Maria Luisa des de Sevilla.   Al vídeo es manté una conversa relacionada amb els temes tractats als anteriors vídeos amb els dos testimonis, qui ens donaran la…
En el cinquè registre ens endinsem dins d’un domicili particular al barri de Sant Ildefons. En ell ens trobem…

En el cinquè registre ens endinsem dins d’un domicili particular al barri de Sant Ildefons. En ell ens trobem a la Maria Luisa i a l’Arturo, un matrimoni de 78 i 79 anys que van migrar als anys 60 al barri de Sant Ildefons, l’Arturo ho va fer des d’Àsturias i la Maria Luisa des de Sevilla.

 

Al vídeo es manté una conversa relacionada amb els temes tractats als anteriors vídeos amb els dos testimonis, qui ens donaran la seva visió en primera persona.

 

El vídeo ha sigut gravat amb una handycam de la dècada del 2010.

Romero, A.; Soto, F. (2011). Tangos: música popular andaluza. 

 

Debat0el Registre 5

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 5

Registre 5
Publicat per

Registre 5

Bona tarda a tots i totes! Per a la realització d’aquest registre número 5, m’he decantat per fotografiar espais curiosos o estèticament…
Bona tarda a tots i totes! Per a la realització d’aquest registre número 5, m’he decantat per fotografiar espais…

Bona tarda a tots i totes!
Per a la realització d’aquest registre número 5, m’he decantat per fotografiar espais curiosos o estèticament bonics per fer-vos descobrir racons de la meva Vall.
Una de les condicions per a la construcció d’edificis o habitatges de la vall és que totes han d’estar fetes de pedra, per seguir un mateix fil estètic i funcional, i crec que és una de les coses que fan tan bonic i especial el poble.
Com a format, he optat per utilitzar fotografies, i posteriorment editar-les. Tenint en compte el que vull expressar, m’ha semblat el format més adient.
He intentat jugar sobretot amb les formes geomètriques i que fan sensació de moviment a les imatges.

La imatge anomenada “finestra rere finestra” és la que em desagrada més en l’àmbit estètic, però m’ha semblat molt interessant la composició. Considero també, que em desagrada pel desgast de les peretes, però després de mirar-me-la i remirar-me-la tantes vegades, crec també que la bellesa també està en això, en el pas del temps i en les parets que tenen història, i ben segur, que aquesta construcció ha viscut i sobreviscut a moltíssims fets. La imatge de les escales m’agrada molt la composició de totes les pedres i els testos envers les escales, i el contrast amb l’altre costat de mur, que no segueix cap línia formal ni cap esquema. I l’última que m’agradaria comentar és la de la filera de testos a la façana d’un edifici. Tenim la idea que per aconseguir una mirada estètica s’ha de seguir uns patrons, però, en canvi, cap de la filera de testos és de la mateixa forma, ni mesura, ni color, i així i tot s’aconsegueix que la imatge tingui un ritme i continuïtat.

Fer aquest exercici, m’ha portat a descobrir racons que mai no havia vist tot i portar tota la meva vida aquí.

Us deixo l’enllaç de la carpeta del drive perquè li pugueu donar un cop d’ull!
Seguim! ?

Debat0el Registre 5

No hi ha comentaris.