Publicat per

Registre 8: la barrera de l’edatisme i la cultura

Publicat per

Registre 8: la barrera de l’edatisme i la cultura

  Bon dia companys, En aquest nou registre he volgut explorar les diferents barreres entre l’art i les persones. L’edatisme, de fet, és una barrera molt present no només en l’art, sinó en tots els àmbits de la vida. És per aquest motiu que vull retre homenatge a una gran personalitat del poble de Vilassar de Dalt: la Teresina. És una dona que va néixer a Vilassar l’any 1931 i demà 1 de juny farà 93 anys. Tot i que…
  Bon dia companys, En aquest nou registre he volgut explorar les diferents barreres entre l’art i les persones.…

 

Bon dia companys,

En aquest nou registre he volgut explorar les diferents barreres entre l’art i les persones. L’edatisme, de fet, és una barrera molt present no només en l’art, sinó en tots els àmbits de la vida. És per aquest motiu que vull retre homenatge a una gran personalitat del poble de Vilassar de Dalt: la Teresina.

És una dona que va néixer a Vilassar l’any 1931 i demà 1 de juny farà 93 anys. Tot i que molt sovint he xerrat amb ella, mai no havia tingut l’oportunitat de fer-li preguntes relaciones amb la seva vida i l’art. De fet, suposo que el prejudici de l’edatisme estava inserit en la meva ment i mai vaig penar que la Teresina pogués ser tan activa culturalment.

Durant l’entrevista vaig poder gaudir d’escoltar les mil i una anècdotes que ha viscut i moltes d’elles relaciones amb la ràdio, el teatre, la música i la vida associativa del poble. Fins i tot avui dia, i apunt de fer 93 anys va al teatre del poble a escoltar el concert d’any nou que fan cada any. A més, no ha fallat mai als Pastorets del poble des que era una nena. De joveneta actuant i de més gran, assistint a veure els joves actors del poble.

Gràcies a l’entrevista a la Teresina he pogut viure una experiència molt enriquidora. Veure com ella, una dona d’una edat molt avançada encara gaudeix de l’art i la cultura del poble ha sigut molt motivador. És tot un referent de dona que encara gaudeix del plaer de la cultura tot i el grans canvis que ha patit la societat que l’envolta.

He après que l’edat no és cap barrera entre la cultura i les persones, i molt menys si aquestes han estat sempre en contacte amb la cultura a través de diferents associacions i activitats.

Ser gran no significa estar desconnectat de l’art i la cultura, o al menys en el cas de la Teresina.

 

Us deixo l’enllaç de l’entrevista perquè pugueu gaudir de la Teresina i les seves experiències.

Carregant...

Debat0el Registre 8: la barrera de l’edatisme i la cultura

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 7: La barrera entre tècnica i art

Publicat per

Registre 7: La barrera entre tècnica i art

    Primerament em vull disculpar per penjar el meu registre amb retard, però la veritat és que he estat molt indecisa…
    Primerament em vull disculpar per penjar el meu registre amb retard, però la veritat és que he…

 

 

Primerament em vull disculpar per penjar el meu registre amb retard, però la veritat és que he estat molt indecisa alhora de triar què pujar ja que volia parlar de la música i de les moltes barreres que hi apareixen però no acabava de trobar les imatges o les gravacions adequades.

De sobte, buscant  entre els meus apunts i revisant tots els meus mestres de música vaig trobar una entrevista que li van fer a en David Puertas, que és un gran divulgador, escriptor i gran músic. Quan anàvem a l’institut va ser el meu professor de música, de fet ell va ser el que ens va fer escriure una lletra que rimés a sobre d’un gran tema de rock com es Rock around the clock de Bill Haley and His Comets, cosa que em va semblar molt més interessant i enriquidora que la resta de feines que ens feien fer els altres mestres de música. En aquesta activitat havies de tenir en compte la ritma, el ritme, la pulsació, etc.

És curiós, perquè en l’escrit on parlo de la meva experiència amb l’educació artística el menciono amb una gran estima ja que en guardo un molt record. Veure que l’entrevistaven i que continua sent tan proper, humil i gran músic m’ha fet moltíssima il·lusió.

En David Puertas ha escrit una fantàstica novel·la que es diu El pianista cec i en l’entrevista que li fan parla d’algunes coses que em semblen molt interessants i que ,’han fet reflexionar molt. Primer de tot parla del piano, de la seva estructura interna i de la complexitat del seu engranatge. Ell diu que mirant el piano per dins pots entendre millor com tècnica i art es donen la mà. I en aquest punt he trobat la primera barrera que vaig experimentar entre la música i la tècnica que requereix. Sovint la tècnica es presenta com una barrera per poder expressar tot el que volem expressar. La tècnica, i especialment en la música, és la que ens dona ales per poder expressar-nos amb els detalls i matisos adequats. Sense un mínim de tècnica és impossible  fer sonar un instrument, i molt menys expressar qualsevol cosa que vulguem.

Per tant, la tècnica en la música pot ser vista com la gran barrera en l’art de la música o per contra, l’autopista que ens porta directes a la possibilitat d’expressió minuciosa i acurada que aconsegueix. Tot depèn de si tens la tècnica al teu favor, o en la teva contra.

Aquest debat em fa pensar en el gran privilegi que tenim les persones que hem pogut estar instruïdes en la música i la gran barrera que pot suposar per a una gran part de la societat amb menys recursos. Aprendre la tècnica d’un instrument t’obre les portes a poder-te expressar a través d’ell i fins i tot poder expressar moltes més coses que amb la paraula ens quedaríem curts.

A continuació us deixo l’enllaç de l’entrevista perquè pugueu escoltar-la.

https://drive.google.com/drive/folders/1g9gz7_aL89EvDAaiHYE5GOMRIjvKniRi?usp=drive_link

 

Debat0el Registre 7: La barrera entre tècnica i art

No hi ha comentaris.