Publicat per

Registre 3: tradició, religió, cultura

Publicat per

Registre 3: tradició, religió, cultura

Aquesta Setmana Santa he fet una escapadeta a Málaga i he aprofitat unes fotografies que vaig fer per il·lustrar alguns conceptes que vaig trobar interessants. Durant aquesta època tota Andalusia surt al carrer a gaudir de la seva tradició i història. Cada any, devots i no devots, s’apleguen als carreres per veure passar les seves estimades verges i els milers de passos  que representen la vida de Jesús. Durant la Setmana Santa la religió cristiana ocupa els carrers de la…
Aquesta Setmana Santa he fet una escapadeta a Málaga i he aprofitat unes fotografies que vaig fer per il·lustrar…

Aquesta Setmana Santa he fet una escapadeta a Málaga i he aprofitat unes fotografies que vaig fer per il·lustrar alguns conceptes que vaig trobar interessants.

Durant aquesta època tota Andalusia surt al carrer a gaudir de la seva tradició i història. Cada any, devots i no devots, s’apleguen als carreres per veure passar les seves estimades verges i els milers de passos  que representen la vida de Jesús.

Durant la Setmana Santa la religió cristiana ocupa els carrers de la ciutat i fa ostentació del gran poder de masses que encara gaudeix, ja que aquestes imatges, seran observades per miler i milers de persones que acudeixen a gaudir de la tradició i la festa tot i no sempre ser devots. Les verges i passos de Setmana Santa trenquen, un cop l’any, la barrera física que els separa de tots aquells que no acudeixen a les esglésies.

Un altre aspecte que em va semblar significatiu és observar com el límit entre religió, tradició, història i festivitat és ben difícil de definir. La Setmana Santa de Málaga aplega miler i milers de persones de la pròpia ciutat, dels pobles veïns i de països molt llunyans. És difícil esbrinar qui acudeix cridat per la religió cristiana, qui acudeix motivat per la tradició i qui acudeix únicament per gaudir d’un ambient festiu.

Vaig poder comprovar com la religió cristiana no té cap barrera per sortir al carrer i mostrar-se al món. Tanmateix, sí que vaig pensar en les enormes barreres que deuen trobar-se les religions minoritàries del territori per mostrar-se als ciutadans amb tanta facilitat.

A continuació us adjunto el link de les fotografies.

https://drive.google.com/drive/folders/1zc_lgmGown_fZPx9UY5Xb7SpmeKqDBz0?usp=share_link

 

 

Debat0el Registre 3: tradició, religió, cultura

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 2: Cultura popular i nuesa

Publicat per

Registre 2: Cultura popular i nuesa

  Bona nit a tothom,   Aquest segon registre el vull centrar en la cultura popular ja que és un altre registre dins de la “cultura” en general. De fet, per molta gent, la cultura popular no està en el mateix nivell que algunes obres pictòriques, o arquitectòniques, o literàries, etc. Tanmateix, per a moltíssima altra gent, la cultura popular apareix com un element molt més accessible i de fàcil participació. La cultura popular és al carrer, als balls populars,…
  Bona nit a tothom,   Aquest segon registre el vull centrar en la cultura popular ja que és…

 

Bona nit a tothom,

 

Aquest segon registre el vull centrar en la cultura popular ja que és un altre registre dins de la “cultura” en general. De fet, per molta gent, la cultura popular no està en el mateix nivell que algunes obres pictòriques, o arquitectòniques, o literàries, etc.

Tanmateix, per a moltíssima altra gent, la cultura popular apareix com un element molt més accessible i de fàcil participació. La cultura popular és al carrer, als balls populars, als gegants de cada poble, a les festes majors, a les tradicions, etc. La cultura popular, al meu entendre, la fa el poble per al poble, i és per aquest motiu que un, es pot sentir infinitament més a prop de la “cultura” popular del seu poble que de la “cultura” que hi ha en alguns museus, exposicions, novel·les, etc.

Tant és així, que la cultura del lloc on naixem, o més aviat, del lloc on creixem, defineix gran part del que som.

A Vilassar de Dalt, que és on visc des de fa sis anys, hi ha una gran tradició de cultura popular i un bon exemple n’és la Colla de Geganters de Vilassar de Dalt.

Enguany, la colla ha decidit restaurar els seus gegants centenaris per mantenir-los ben conservats i treure totes les capes de pintura d’anys i anys. La idea de la restauració era arribar a l’origen dels gegants, arribar a saber quina cara feien quan els van construir.

Amb motiu de la restauració dels gegants centenaris es va organitzar un espectacle per ensenyar al poble quin havia estat el resultat. Com que la idea de la restauració era arribar a l’inici dels gegants, l’espectacle va girar al voltant d’aquesta consigna. En un moment donat la colla va presentar els gegants restaurats al públic, però ho va fer com mai abans. Despullats.

Va ser el primer cop que els vilassarencs van poder veure els seus gegants des de dins, des d’on només els geganters els veuen: estructura, tors i braços. Ni roba, ni ornaments, ni música…

Una mirada totalment diferent que ens va descobrir uns nous gegants.

 

A continuació us deixo l’enllaç amb algunes fotos i algun vídeo de l’espectacle.

https://drive.google.com/drive/u/6/folders/15uJgZKEkXNwM-Kw9aLo4qZktjJva2PIv

Debat0el Registre 2: Cultura popular i nuesa

No hi ha comentaris.

Publicat per

LA MEVA CONSTRUCCIÓ ARTÍSTICA

Publicat per

LA MEVA CONSTRUCCIÓ ARTÍSTICA

LA MEVA EDUCACIÓ ARTÍSTICA Suposo que la meva educació artística comença des de ben petita, quan durant els caps de setmana la meva mare encenia l’equip de so i posava discos de Pink Floyd, Jethro Tull, Dire Straits, Alan Parsons, etc. Durant la meva etapa d’educació infantil i primària vaig cursar les matèries de plàstica i música però no guardo cap record significatiu. Sí que recordo la portada d’algun llibre de feinetes que l’havíem de fer enganxant tot de boletes…
LA MEVA EDUCACIÓ ARTÍSTICA Suposo que la meva educació artística comença des de ben petita, quan durant els caps…

LA MEVA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

Suposo que la meva educació artística comença des de ben petita, quan durant els caps de setmana la meva mare encenia l’equip de so i posava discos de Pink Floyd, Jethro Tull, Dire Straits, Alan Parsons, etc.

Durant la meva etapa d’educació infantil i primària vaig cursar les matèries de plàstica i música però no guardo cap record significatiu. Sí que recordo la portada d’algun llibre de feinetes que l’havíem de fer enganxant tot de boletes de papers de colors i alguna altra manualitat però no gaire més.

De la ESO, en canvi, recordo que teníem un professor molt divertit que ens ensenyava música. Es deia David Puertas i en guardo un record molt maco perquè ens va ensenyar música d’una altra manera a com l’havíem après fins al moment. Ell no ens va ensenyar a tocar la flauta com era costum al meu institut, sinó que feia coses més dinàmiques i feia que l’alumnat estiguèssim molt més atent i participatiu. Recordo que un dia ens estava parlant del rock i ens va posar una cançó de Bill Haley & His Comets, concretament Rock Around the Clock. Després d’haver-la escoltat un parell de vegades ens va encomanar una tasca per fer durant la resta de classe que mancava: havíem d’inventar-nos una nova lletra. Sembla mentida però encara recordo a la perfecció la lletra que ens vam inventar amb la meva companya. A més, quan tota la classe vam cantar les nostres pròpies lletres a sobre de l’àudio de la cançó, ell també va cantar la seva. Havia fet una lletra on deia el nom de tots els alumnes i algun tret peculiar nostre. Va ser tot un regal. Ara amb els anys, entenc la gran feina que feia en David. No només va sortir de la norma del que feien la majoria de professors de música, sinó que ens va fer participar en una experiència totalment enriquidora, divertida i significativa.

Un cop vaig acabar l’ESO vaig cursar el Batxillerat Científico – Tècnic. Jo no tenia gens clar què volia fer i tots els professors van coincidir en que si optava per una branca científica tindria “més sortides”, cosa que, evidentment no hi estic gens d’acord. Malauradament, en aquell moment no en tenia ni idea i vaig decidir seguir els consells dels meus professors.

Al Batxillerat vaig fer una assignatura de dibuix i vaig gaudir moltíssim. Fèiem dibuix artístic i dibuix tècnic, però recordo un exercici de dibuix a mà alçada que em va fer pensar molt. Havíem de dibuixar l’alçat, la planta i el perfil d’un tamburet que havia col·locat al mig de la classe i la veritat és que jo em vaig defensar bastant bé tot i que amb el dibuix artístic era dolentíssima. Per contra, vaig al·lucinar de veure que hi havia companys que eren boníssims en dibuix artístic però que no acabaven d’entendre com es veuria des de sota, per exemple. Tot i que ara entenc que són coses totalment diferents, en aquell moment va ser un fet totalment revelador.

Tot i que la meva branca era la científica vaig poder cursar un trimestre d’història de l’art. Diria que va ser l’assignatura que més em va omplir en molt de temps. Teníem una professora que ens explicava tot de curiositats dels quadres i dels autors i em va captivar completament. Avui dia, tot i així, penso que va ser un gran error que només ens ensenyés obres d’art d’homes.

Paral.lelament, el meu germà, que aleshores estudiava arquitectura, va començar a omplir la  de llibres xulíssims de pintors. Eren plens de quadres totalment nous per mi i amb els què el temps em passava volant. De fet, recordo un molt curiós que era només de cadires, pàgines i més pàgines plenes de cadires súper originals, moltes d’elles dissenyades per arquitectes.

Un cop feta la selectivitat vaig anar a estudiar a la universitat d’arquitectura superior de Barcelona i en vaig fer els dos primers anys. Recordo fer moltes maquetes, molts plànols, i molts dibuixos tant del propi interior de la universitat com de persones que venien a posar. Tot i que vaig aprendre a defensar-me amb el dibuix artístic, era molt més resolutiva amb el dibuix tècnic.

Cansada de fer moltes més assignatures mecàniques que no pas artístiques, vaig deixar aparcats els estudis i em vaig posar a estudiar música per primer cop a la meva vida. Recordo que em vaig matricular al Taller de Músics només d’un parell d’assignatures perquè era caríssim i vaig començar a aprendre llenguatge musical i les primeres nocions de com tocar el saxo tenor. Va ser una època de moltes hores d’estudi però la recordo molt gratificant. Recordo anar a l’Esmuc durant els caps de setmana i tancar-me en un box a practicar. M’encantava passar els matins de dissabte tocant i millorant els meus solos.

Després de més de deu anys estudiant música vaig decidir fer el màster de musicoteràpia que fan a l’Esmuc i va ser una formació que també em va aportar moltíssim. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer molts músics, però aquest cop eren músics molt diferents dels que havia conegut fins al moment: estaven compromesos amb els altres i amb molta vocació d’ajudar. Em va servir per relaxar-me amb el meu instrument i comprovar que hi ha altres maneres de fer música i altres objectius.

Escrivint aquest text me n’adono que l’educació artística va més enllà de fer classes de música o aprendre a dibuixar. En el meu cas personal tinc la gran sort de poder gaudir de moltes altres disciplines artístiques gràcies al fet d’haver-me creuat durant la meva vida amb persones amb una sensibilitat molt especial envers l’art i d’alguna manera me l’han despertada. He tingut un amic fotògraf que m’ha portat a grans exposicions, una amiga il·lustradora que m’ha donat a conèixer tot un ventall espectacular d’obres, una gran amiga actriu amb qui he compartit moltíssimes obres de teatre…

Totes les experiències artístiques que he viscut durant la meva vida m’han anat conformant d’una manera determinada i no podria assegurar que unes m’hagin fet canviar més que unes altres. El que sí puc dir és que un cop has experimentat certes coses, ja no pots obviar-ho, per sempre tindràs el neguit de seguir buscant, o al menys, és el que m’ha passat a mi.

Debat3el LA MEVA CONSTRUCCIÓ ARTÍSTICA

  1. Lourdes Rodríguez Vivas says:

    Hola, Lidia!

    M’ha agradat molt poder llegir el teu relat. He de dir que m’he sentit molt identificada, ja que vas explicant com a poc a poc l’art s’ha anat introduint a la teva vida i a mesura que vas coneixent més sobre el tema, més interès en tens.

    És una llàstima que no poguéssim gaudir de l’art a l’escola primària, i m’incloc, pel fet que vaig estar en la mateixa situació. Penso que pot ser la raó és que fa un temps no li donaven la importància que hauria d’haver tingut aquesta disciplina, encara que tinc l’esperança que a poc a poc pugui agafar terreny en l’àmbit escolar, perquè pot proporcionar molt bons hàbits i experiències a l’alumnat.

    Un altre fet que m’ha fet sentir identificada ha sigut el batxillerat científic, a mi tant els meus professors com la meva família em van dir el mateix, “agafa la branca científica i tindràs més portes obertes” i és el que vaig fer. Òbviament, no tenien cap raó i espero que aquest pensament es vagi diluent amb el temps.

    Per acabar m’agradaria animar-te a continuar impregnant-te de tot l’art que puguis, de totes aquelles experiències enriquidores que trobis pel camí i alhora que gaudeixis de totes aquelles persones que t’acompanyen.

    Gràcies per compartir la teva experiència!

  2. Laia Gómez Salvadó says:

    Hola, Lídia,
    M’ha agradat moltíssim el teu relat.

    El que m’ha cridat més l’atenció és el record que tens d’un professor en concret, el de música i com la vida tot i portar-te per camins diversos et torna a dur cap a allò que gaudies de petita i que segurament ja formava part de la teva essència.
    Penso que és una gran sort estudiar o dedicar-te a una cosa que t’agrada i descobrir que amb allò que gaudeixes pots ajudar als altres.

    Gràcies per compartir aquest trosset de tu.

  3. Aleix Rodríguez Hill says:

    Bones Lídia,

    M’ha agradat molt poder llegir la teva experiència, tant per la qüestió acadèmica com la teva relació amb l’art. Escric aquest comentari perquè m’he sentit bastant representat amb la teva experiència amb relació a la pressió social i d’alguns mestres amb l’objectiu i carrera acadèmica, així com l’experiència en relació amb l’art. En la primera molta gent hem canviat de carrera o ens hem hagut d’agafar un descans per saber ben bé què és el que ens agrada i el que volem. Sortim de l’ESO i del Batxillerat amb molta pressió per estudiar allò que “té més sortides al mercat laboral” i no pas allò que ens agrada i ens apassiona.

    En la segona, no tenim la mateixa experiència, però sí algunes similituds. Com tu, la meva primera interacció i relació més pròxima amb l’art van ser els àlbums i alguns concerts de música, en canvi, però, la meva etapa a l’ESO no tinc gaires records envers l’art fins que al batxillerat, també com tu, em va enamorar Història de l’Art, tant pel contingut com per la mestra, la Lourdes, que ens feia sentir l’art com un pilar central de la història i la societat. Per mi és la millor assignatura que he pogut fer mai en la meva vida acadèmica. Amb relació al teu mestre de música, el David, cal dir que em sembla una metodologia molt interessant, tot i que només és un exemple, per cridar l’atenció dels alumnes (no toquem la flauta, però sí que escoltem rock, increïble, per cert, tant de bo ens ho haguessin fet a nosaltres), adaptar els recursos que tens a l’abast (una cançó) i personificar-los per tal d’analitzar, conèixer, experimentar i aprendre, així com donar un valor personal i propi (crear la cançó) i el teu gran record el dia d’avui és un bon exemple de la capacitat pedagògica de la metodologia i el mestre.

    En definitiva, m’ha agradat molt poder conèixer una mica la teva experiència acadèmica i la teva relació amb l’art.

     

    Salut!

Publicat per

REGISTRE 1: La cultura a l’abast de tothom?

Publicat per

REGISTRE 1: La cultura a l’abast de tothom?

Bona tarda a tothom:) Fa un temps, vaig tenir l’oportunitat de cursar una assignatura de sociologia i va fer qüestionar-me moltes qüestions. Entre d’altres, qui decideix què és cultura i què no ho és i per què, és a dir, quina intenció hi ha darrera. A més, dins del que anomenem “cultura” hi ha diferents “estatus”. Dins del món de la pintura, per exemple, no tenen el mateix pes o reconeixement els graffitis de Banksy que els quadres de Caravaggio.…
Bona tarda a tothom:) Fa un temps, vaig tenir l’oportunitat de cursar una assignatura de sociologia i va fer…

Bona tarda a tothom:)

Fa un temps, vaig tenir l’oportunitat de cursar una assignatura de sociologia i va fer qüestionar-me moltes qüestions. Entre d’altres, qui decideix què és cultura i què no ho és i per què, és a dir, quina intenció hi ha darrera. A més, dins del que anomenem “cultura” hi ha diferents “estatus”. Dins del món de la pintura, per exemple, no tenen el mateix pes o reconeixement els graffitis de Banksy que els quadres de Caravaggio. Amb la música passa el mateix: Kiwanuka no gaudeix del mateix reconeixement que per exemple Satie i les seves Gnossienes, per posar un exemple. De fet, aquest patró es repeteix en totes les disciplines artístiques.

Per altra banda hi ha els espectadors, el gran públic. Aquests els podem dividir entre els que tenen interès (molt probablement perquè han estat instruïts en alguna disciplina artística) i s’apropen als museus i els diferents espais on gaudir de l’art, i els que no hi van. Al meu parer, aquest últim grup es troba amb diverses barreres que els impedeixen gaudir d’una experiència artística. Una de les barreres amb què es poden trobar son la creença de que per gaudir o participar de l’art s’han de tenir alguns estudis o capacitats, També pot passar que certs col·lectius no sàpiguen com accedir-hi, que no sàpiguen on buscar ni què buscar, etc.

De barreres entre les persones i l’art i la cultura n’hi ha moltíssimes. En aquest treball m’agradaria aprofundir en aquestes barreres per entendre una mica millor com ens relacionem amb l’art i la cultura.

La meva idea és fer fotos i vídeos dels espais i entitats que es dediquen a organitzar alguna activitat de caràcter cultural o artística i veure quines persones hi van i com s’hi relacionen, quins obstacles físics o no físics troben, etc.

Les fotos que us comparteixo aquest cop son de l’accés al museu del poble, que està just davant de casa.

https://drive.google.com/drive/folders/1enrOkbzlvCTeeJaAu1zZuHGi-7JxOSRq?usp=share_link

 

 

 

 

 

Debat0el REGISTRE 1: La cultura a l’abast de tothom?

No hi ha comentaris.

Publicat per

MAPEIG DE LES MEVES PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES

Publicat per

MAPEIG DE LES MEVES PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES

Hola a tothom:) Us deixo el mapeig que he fet de la meva relació amb l’art en l’actualitat. Probablement tots ens relacionem…
Hola a tothom:) Us deixo el mapeig que he fet de la meva relació amb l’art en l’actualitat. Probablement…

Hola a tothom:)

Us deixo el mapeig que he fet de la meva relació amb l’art en l’actualitat. Probablement tots ens relacionem amb l’art d’una manera molt més complexa del que podem expressar en els nostres diagrames. En el meu cas vaig estudiar dos anys d’arquitectura a l’ETSAB i tot i que no vaig acabar la carrera, el fet d’haver cursat assignatures com dibuix o història de l’art van fer que la meva mirada envers l’art quedés totalment modificada.

Per poder-me explicar millor, aviat un compartiré les meves reflexions envers l’educació artística.

 

 

 

 

Debat0el MAPEIG DE LES MEVES PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES

No hi ha comentaris.

Publicat per

Lidia Trujillo

Publicat per

Lidia Trujillo

Hola a tothom, aquí us deixo una petita presentació! Benvinguda: Ens presentem i coneixem l'assignatura …
Hola a tothom, aquí us deixo una petita presentació! Benvinguda: Ens presentem i coneixem l'assignatura …
Carregant...

Hola a tothom, aquí us deixo una petita presentació!

Debat0el Lidia Trujillo

No hi ha comentaris.