Publicat per 
Debat1el Relat sobre la pròpia educació artística
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el DIAGRAMA RELACIÓ AMB L’ART
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Relat sobre l’educació artística
- Eva Muñoz Deiros says:
Hola, Guillermo,
M’ha agradat molt llegir el teu relat. Gràcies per compartir-ho.
M’ha agradat especialment quan a l’inici del relat parlaves de la teva mare amb tendresa. M’ha fet pensar en el meu paper com a mare perquè a mi m’agrada molt fer manualitats amb els meus fills, i no m’havia parat a pensar mai com recordaran ells quan siguin grans les tardes que passem entre cartons, cartolines, tisores i cola blanca.
Per altra banda, m’he rigut molt quan parlaves de la flauta i que devies ser dels nens que molestaven els veïns. Ho he trobat molt divertit.
Una abraçada.
- Marina Ventura Varona says:
Bona tarda, Guille.
M’ha agradat la manera com el teu relat emfatitza en la dimensió més emocional i col·lectiva de l’art passant per la participació en els espais no formals i en els espais culturals.
De fet, és precisament, la manera com entenc l’art ara mateix. Per mi l’art ha de ser des de la creació col·lectiva i per la lectura col·lectiva. Des de l’emoció i des de la reflexió crítica. I s’ha de veure traduït en propostes que tinguin incidència en el nostre entorn.Crec que algunes de les sensacions que expressaves les haurem sentit moltes, com que se’ns escapen els sentits o els significats quan creem de manera reproductiva (reproduint tècniques o processos descontextualitzats), per exemple.
En aquest sentit, vull llençar la pregunta: Com podem integrar les arts a les escoles des d’aquest enfocament més emocional i no productivista, centrat en l’expressió i en una perspectiva crítica? Podem emular una mica aquest espai de comoditat que per tu va ser el cau i d’altres entorns?
A més, m’ha semblat molt bonic enfocar la creació en aquest “prometo no jutjar”, m’ho emporto com a idea i m’agradaria poder-ho aplicar també per una mateixa, que costa molt no jutjar-se i sovint ho fem de manera més estrident cap a nosaltres mateixos que cap als altres.
Seguim,
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el REGISTRE 1: Nil Paüls Rovira; ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per 
Publicat per
Debat3el Relat de l’educació artística
- Marta Asensio Melero says:
Hola Maria,
M’ha agradat molt la part del teu relat que parla de la teva feina actual en una escola amb nens i joves amb autisme i la relació amb la música. És curiós com persones amb una sensibilitat tan alta amb el soroll i amb l’entorn puguin tenir reaccions tan positives envers la música. Quina barrera trenca la música? Com enderroca un mur que en ocasions no fa caure ni la veu dels pares?
- Sonia Martínez Campillo says:
Hola, Maria!
He de dir que m’he quedat embadalida amb el teu relat! L’has expressat amb un sentiment que ha traspassat la pantalla.
M’encanta llegir el vincle amb el teu pare, que bonic! És preciós que des de sempre t’hagi acompanyat amb el teu camí amb la música i t’hagi animat tant en mantenir viva la passió. És genial tenir un recolzament tan fort a casa. Per cert, m’he quedat amb les ganes de veure’t cantar :)
Per altra banda, m’ha emocionat molt el teu relat sobre com poses en pràctica la música a la feina i com ajudes aquest nens amb necessitats especials. És ben cert que la música és màgica i fa coses que ni els més experts s’expliquen.
Estic totalment d’acord amb tu quan dius que com a docents hem de tenir ben present la música per ensenyar els nostres alumnes. De fet, m’has fet recordar que quan anava a l’escola, em van ensenyar l’abecedari en anglès cantat i a dia d’avui, encara utilitzo la cançó quan dubto si una lletra va abans o després d’una altra! La música ajuda a aconseguir un aprenentatge més profund i molt més amè.
Enhorabona per la teva feina!
- Laura Ruedas Alcaide says:
Bona tarda,
M’ha agradat molt el teu realt. Encara que la meva experiència amb l’art és molt diferent, m’ha agradat mol llegir sobre la teva habilitat musical. Dins les disciplines artístiques, amb la que jo em sento més identificada és amb la música, per tant, m’he sentit molt còmode llegint-te. A part d’escoltar música, m’agrada molt cantar (encara que jo no ho faig bé), però gaudeixo molt fent-ho, m’ajuda a desconnectar, a desfogar-me o a activar-me.
La part que més reflectida m’he sentit en el teu relat és la del teu treball, jo també treballo amb infants amb TEA i he pogut observar com de beneficiosa és la música encara que molts tinguin hiperacúsia. En el meu cas, sobretot quan són petits, les utilitzem per anticipar qualsevol activitat (fer l’habituació del matí, anar al pati, anar a piscina, temps de relaxació…). Cada activitat té la seva cançó i això els ajuda a ubicar-se en el temps.
Gràcies per compartir la teva experiència!
Salutacions
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per
Debat1el La meva educació artística
- Adela Rodríguez Tapias says:
Hola Maria!
Sabia de la unió amb el teu pare i la música pel teu vídeo de presentació. Encara així, m’ha encantat la fotografia en la que surt un nadó (tu, oi?) i el teu pare amb la guitarra. Una imatge val més que mil paraules, i aquesta és preciosa.
Gràcies per compartir-la!
:)
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona tarda Nil,
M’ha agradat molt com has estructurat el teu relat i com has analitzat la teva trajectòria artística. Demostra que realment has fet un exercici de reflexió i observació crítica. No tothom tenim la predisposició a plantejar-nos com volem viure l’art en un futur i quines són aquelles disciplines cap a les que no sentim cap atracció. Tot i això, de vegades es tendeix a pensar que una persona artística és aquella que té interès o domina desenes i desenes disciplines artístiques, i no té perquè ser així. I tampoc ens hem de forçar que ens agradi tot. Cadascú té els seus gustos i interessos. De fet, m’ha semblat molt interessant que parlessis sobre les rues de Carnaval. Realment les produccions i elaboracions que se’n fan es pot dir que són tot un art!
D’altra banda, en referència al que comentaves dels teus estudis de música durant la infància m’he sentit bastant identificada. Jo també vaig fer música i vaig haver de “patir” moltes classes de solfeig i harmonia que no m’agradaven gaire. Sé que no som els únics; de fet, la majoria de nens acostumen a avorrir la música per aquestes assignatures. Crec que aquí el repte com a docents està en com impartir unes classes més atractives per ensenyar els conceptes, en ocasions tan complicats i feixucs, que s’ensenyen a les aules de música.
Ens llegim!
Helena