Bon dia tot el dia, En aquest registre número set, he volgut fer referència al límit econòmic, parlant també de la diferencia de classes en relació al canvi climàtic, fil conductor del projecte. La regió a on visc, un petit poble dels Alps Suïssos, compta amb…
Bon dia tot el dia, En aquest registre número set, he volgut fer referència al límit econòmic, parlant…
Bon dia tot el dia,
En aquest registre número set, he volgut fer referència al límit econòmic, parlant també de la diferencia de classes en relació al canvi climàtic, fil conductor del projecte.
La regió a on visc, un petit poble dels Alps Suïssos, compta amb el seu aeròdrom privat. Això és degut a que famosos com Lady Gaga o simplement persones amb molts de doblers, tenen les seves segones residències, o terceres qui sap, aquí. Així doncs, aquestes persones que compten amb un jet privat tenen la possibilitat d’aterrar a 5 minuts de casa seva. Les persones sense aquests recursos econòmics, jo mateixa, ens hem de desplaçar fins l’aeroport més proper que, en aquest cas, és l’Aeroport de Ginebra, a unes 3 hores en transport públic. Per tant, podem veure clarament un límit econòmic.
Seguint el dit anteriorment, quin impacte té l’aeròdrom i, més concret, els jets privats sobre l’ecosistema natural de la regió? i sobre el canvi climàtic?
El veritable problema amb els viatges aeris podrien ser els vols privats. D’acord amb We Llauri Yard, una agència de recerca de dades, els jets privats tenen un impacte desproporcionat en el medi ambient. Pel que són els majors infractors d’emissions per passatger.(Expok, 2022)
En resum, viatjar en avió hauria de ser la darrera opció per tots i totes independentment dels doblers que tinguem.
Figura 1
Dollar Sign
Nota. Per A. Warhol, 1982, Impressió de pantalla al tauler del
Museu Lenox, Massachusetts, Estats Units.
BIBLIOGRAFIA
Expok. (2022). Las 10 celebridades que más contaminan con sus emisiones. ExpokNews. https://www.expoknews.com/celebridades-que-mas-contaminan-con-sus-emisiones/
Bona tarda a tos i totes! En aquest registre 7 us faré 5 cèntims de la setmana més esperada per qualsevol persona del poble, la setmana de la Festa Major. A Corbins la setmana de la Festa Major és una setmana màgica, es respira la felicitat a l’ambient, omplint d’alegria els carrers del nostre poble. Els carrers es vesteixen de gala, el concurs de balcons en té tota la culpa, es fa cada any, i, així i tot, mai deixa…
Bona tarda a tos i totes! En aquest registre 7 us faré 5 cèntims de la setmana més esperada per qualsevol persona del poble, la setmana de la Festa Major. A Corbins la setmana de la Festa Major és una setmana màgica, es respira la felicitat a l’ambient,…
Bona tarda a tos i totes! En aquest registre 7 us faré 5 cèntims de la setmana més esperada…
Bona tarda a tos i totes!
En aquest registre 7 us faré 5 cèntims de la setmana més esperada per qualsevol persona del poble, la setmana de la Festa Major. A Corbins la setmana de la Festa Major és una setmana màgica, es respira la felicitat a l’ambient, omplint d’alegria els carrers del nostre poble. Els carrers es vesteixen de gala, el concurs de balcons en té tota la culpa, es fa cada any, i, així i tot, mai deixa de sorprendre’ns.
Però la Festa Major no és només un desplegament visual i sensorial, és també una explosió de tradicions que ens connecta amb les nostres arrels i ens recorda qui som, de fet el més bonic de la nostra Festa Major és la unió que es crea entre tots nosaltres. És el moment en què deixem de banda les nostres preocupacions diàries i ens submergim en una atmosfera de camaraderia i felicitat compartida. És l’oportunitat de trobar-nos, abraçar-nos i celebrar plegats, deixant enrere diferències i rivalitats per convertir-nos en una gran família.
El divendres vam fer el tret de sortida d’aquest llarg cap de setmana, per descomptat, el divendres van tenir festa tots els infants de l’escola Sol Ixent, i van poder gaudir d’un matí als inflables i les firetes que van posar a la plaça de l’ajuntament. A la tarda ja es va fer el pregó, que va anar a càrrec de l’associació de Joves (de la qual em sento molt orgullós d’haver-ne format part de 2012 fins a 2019) amb un sonat homenatge als 35 anys que compleix l’associació de dones. Tot seguit es va fer entrega dels premis del concurs de cartells infantils de festa major, acte que va aglutinar a tots els infants del poble. Més tard vam inaugurar l’exposició fotogràfica »Les festes de quan érem joves», on ens vam emocionar recordant vells records.
El dissabte va començar com el divendres, amb un matí ple d’activitats per la canalla. La tarda sí que anava més encarada a la gent gra, amb una llarga sessió de ball amb el grup Tropikana que en acabar va empalmar amb l’esperat sopar popular, aquest any amb record d’assistència amb 400 comensals, dels quals la majoria es van quedar en acabar per gaudir del grup de versions ALLIOLI i els DJ que van actuar a continuació.
El diumenge començava com els altres dos dies, amb els infants com a protagonistes amb un munt de tallers per ells; Taller de globoflèxia, de maquillatge, d’equilibris i finalment taller de bombolles de sabó.
Aquesta nit venen el famós grup pirotècnic »Diables de Lleida» per tal de posar la traca final a aquest fantàstic cap de setmana.
Justificació teòrica:
Després d’estar regirant diversos recursos que parlin d’aquesta relació entre la Festa Major de poble amb el meu tema d’aquesta PAC » La construcció de la identitat cultural», us deixo per aquí una de les cites que faré anar per fer la meva posterior reflexió:
»Una de las funciones de todo ritual festivo más significativa y unánimemente reconocida es la de expresar simbólicamente el desiderátum de integración e identidad colectiva de la comunidad que lo celebra 6. Toda celebración periódica de una fiesta denota la existencia de un determinado nivel de identificación y vivencia colectiva, constituye un indicador que permite evaluar la conciencia de adscripción a esa colectividad ‘. Las fiestas, y en particular las tradicionales, ritualizan de forma recurrente el particularismo, actualizando y reafirmando el sentimiento de formar parte de una comunidad -local, regional, nacional- y reproduciendo simbólicamente la identidad colectiva de ésta».
Aquesta cita l’he extret del document »Fiesta, tradición e identidad local» de Jose Ignacio Homobono Martínez on s’analitza el binomi folklore-identitat cultural.
Això ens fa veure que una festa major de poble està estretament lligada a la construcció de la identitat cultural de les persones, ja que totes aquestes activitats festives que es duen a terme reforcen i enforteixen el sentit de pertinença dels habitants a la seva comunit i ens permet connectar amb el patrimoni cultural i les tradicions que passen de pares a fills. Durant una festa major, estem en permanent contacte amb elements culturals propis de la localitat. Aquests elements són expressions autèntiques de la identitat cultural del poble i es transmeten de generació a generació. Gent de tota mena s’uneixen en desfilades, processons religioses, concerts, balls… que fan que les persones ens sentim part activa de la nostra cultura i contribuïm així a preservar i promoure les nostres tradicions.
Es per tot això que penso que les festes majors dels pobles tenen un paper fonamental en la construcció de la identitat cultural de les persones permetent-nos a tothom a connectar amb el nostre patrimoni cultural, reafirmar el nostre sentit de pertinença i podent transmetre les tradicions a les generacions futures, construint i enfortint la identitat col·lectiva del poble que provoca un fort sentit d’arrelament i aferrament a les arrels culturals d’aquest.
Bibliografia
JIH Martínez (1990), ‘’Fiesta, tradición e identidad local‘’, Pamplona Gobierno de Navarra. Institución Príncipe de Viana 1990
A continuació deixo l’enllaç al meu Drive d’aquesta PAC on he posat unes quantes fotografies de tot el que s’ha viscut aquest fi de setmana:
Hola a tots/es! En el vuitè registre us presento tres imatges d’una de les activitats dels espais de «catering and hospitality» de la Fundació i escola Priors Court, situada a Anglaterra on actualment estic treballant com a mestre. Prior’s Court és una organització benèfica registrada que ofereix educació i atenció residencial a joves amb autisme complex d’entre 5 i 25 anys, ajudant-los a construir un futur més brillant i independent. En aquesta entrega parlo de la diferència, …
Hola a tots/es! En el vuitè registre us presento tres imatges d’una de les activitats dels espais de «catering and hospitality» de la Fundació i escola Priors Court, situada a Anglaterra on actualment estic treballant com a mestre. Prior’s Court és una organització benèfica registrada que ofereix educació i atenció residencial a joves…
Hola a tots/es! En el vuitè registre us presento tres imatges d’una de les activitats dels espais de «catering and hospitality»…
Hola a tots/es!
En el vuitè registre us presento tres imatges d’una de les activitats dels espais de «cateringandhospitality» de la Fundació i escola Priors Court, situada a Anglaterra on actualment estic treballant com a mestre.
Prior’s Court és una organització benèfica registrada que ofereix educació i atenció residencial a joves amb autisme complex d’entre 5 i 25 anys, ajudant-los a construir un futur més brillant i independent.
En aquesta entrega parlo de la diferència, en aquest cas de la gent amb autisme sever que presenten dificultats comunicatives, socials i emocionals.
Les imatges són d’una activitat de cuina amb la metodologia TEACCH (Tractament i Educació d’Autistes i Nens amb Discapacitats Relacionades amb la Comunicació). Aquesta metodologia és útil per a proporcionar estructura, suport visual i ensenyar habilitats concretes als joves amb autisme sever, en aquest cas cuinem muffins per a commemorar la mort de la reina Victòria d’Anglaterra.
És important adaptar les metodologies i estratègies educatives segons les necessitats individuals de cada jove amb autisme sever, tenint en compte les seves fortaleses, interessos i preferències.
És cert que la inclusió de les persones amb discapacitat, inclosos els joves amb autisme sever, sovint ha tingut una visibilitat limitada en la societat. Les persones amb discapacitat sovint requereixen suports i adaptacions per a participar plenament en entorns educatius i socials. La falta de recursos i suports adequats dificulta la visibilitat i la inclusió d’aquestes persones.
Considero que és important abordar aquestes limitacions i treballar cap a una major visibilitat i inclusió de les persones amb discapacitat, inclosos els joves amb autisme sever. Això implica promoure la consciència i l’educació sobre la diversitat i les capacitats de les persones amb discapacitat, així com abordar les barreres físiques i socials que obstaculitzen la seva inclusió.
Bon dia tot el dia, Com vaig comentar a l’anterior registre, els meus quatre primers registres estaven centrats a l’hivern i el cinquè a la primavera. Aquest sisè està centrat en un fenomen característic i necessari de la primavera, la pluja. L’any passat el mes d’abril va ser un mes sec, va…
Bon dia tot el dia, Com vaig comentar a l’anterior registre, els meus quatre primers registres estaven centrats…
Bon dia tot el dia,
Com vaig comentar a l’anterior registre, els meus quatre primers registres estaven centrats a l’hivern i el cinquè a la primavera. Aquest sisè està centrat en un fenomen característic i necessari de la primavera, la pluja.
L’any passat el mes d’abril va ser un mes sec, va haver-hi una important séquia, a causa d’altes temperatures i escassetat de pluja, que es feia notar als paisatges pintorescos de Suïssa. I jo em deman, tindrà alguna cosa a veure el canvi climàtic? Seguint a Antonio Quinzan Bueno del National Geographic Your Shot (2022):
[…] el clima càlid de la Terra ha provocat una “mega sequera” en la zona més occidental d’Amèrica del Nord un 40 per cent més severa, la qual cosa la converteix en el tram més sec de la regió des de l’any 800 d. C. Segons l’estudi, hi ha grans possibilitats que aquesta sequera continuï fins a 2030.
Per tant, podem dir que la situació és preocupant i pot marcar un abans i un després en la nostra història humanitària, pot ser un límit per a la vida. A més, la pluja, o la falta d’aquesta pot marcar una gran diferència a un lloc, com per exemple, la primerenca arribada de la primavera creant una distorsió a l’ecosistema.
Pel que fa als referents artístics en aquest registre m’he inspirat en:
La Fundació Selva Negra formada pels membres del grup Maná. L’objectiu principal és “financiar y apoyar importantes proyectos destinados a proteger el medio ambiente […]”. (Fernández, 2021)
David Hockney amb el quadre, Rain:
Figura 1
Rain
Nota. Per D. Hockney, 1973, pintura, litografia en paper situat
al National Gallery a Washington D.C, Estats Units.
Fernández, N. (2021, October 24). De Alejandro Sanz a Coldplay: 10 artistas que alzan su voz contra el cambio climático. LOS40. https://los40.com/los40/2021/10/24/actualidad/1634906900_193746.html
https://drive.google.com/drive/u/3/folders/10LES-TEieusEF81NdTDKevc9tTjzAc-i En aquest següent enllaç, estem detallant una fotografia documental. El passat 27 d’abril, al club de futbol on treballo, el FC Sant Celoni, vam organitzar una sortida al «Spotify Camp Nou», on es disputava el partit femení de les semi-finals de «Champions League» entre el FC Barcelona i el Chelsea FC. Som un club humil, gran però de poble, on abarquem 320 jugadors/es, amb més de 60 entrenadors i 31 equips, i tots mantenim un orgull de portar l’escut…
https://drive.google.com/drive/u/3/folders/10LES-TEieusEF81NdTDKevc9tTjzAc-i En aquest següent enllaç, estem detallant una fotografia documental. El passat 27 d’abril, al club de futbol on treballo, el FC Sant Celoni, vam organitzar una sortida al «Spotify Camp Nou», on es disputava el partit femení de les semi-finals de «Champions League» entre el FC Barcelona…
https://drive.google.com/drive/u/3/folders/10LES-TEieusEF81NdTDKevc9tTjzAc-i En aquest següent enllaç, estem detallant una fotografia documental. El passat 27 d’abril, al club de futbol on…
En aquest següent enllaç, estem detallant una fotografia documental.
El passat 27 d’abril, al club de futbol on treballo, el FC Sant Celoni, vam organitzar una sortida al «Spotify Camp Nou», on es disputava el partit femení de les semi-finals de «Champions League» entre el FC Barcelona i el Chelsea FC.
Som un club humil, gran però de poble, on abarquem 320 jugadors/es, amb més de 60 entrenadors i 31 equips, i tots mantenim un orgull de portar l’escut de Sant Celoni amb nosaltres, ens coneixem tots i ens estimem al club, i a les persones que formen part.
Fins fa cosa d’un any, mai havia existit equips femenins a Sant Celoni. Aquest es el primer any que tenim dos equips femenins, de 13 i 14 anys, i de 15 i 16 anys. És un orgull per nosaltres seguir creixent en aquest sentit, és per això que hem anat organitzant durant tota la temporada, sortides al estadi del FC Barcelona o al Estadi Johann Cruyff per tal de promoure i incentivar l’atracció per aquest futbol femení que durant tants anys havia estat discriminat.
La sortida va ser un autèntic èxit, tal i com podeu observar a les imatges. No només vam contemplar la bellesa del joc futbolístic del «Barça», sinó que també vam poder gaudir de la bellesa arquitectònica del «Spotify Camp Nou», un dels millors estadis, així com el més gran d’Espanya, i un dels més grans del món, considerat per molts, el millor estadi del món.
Les cares dels jugadors/es i families que es van apuntar a la sortida eren de felicitat pura: vam cridar, vam patir, vam animar i vam celebrar tant que no ens escoltavem els nostres propis crits.
Com a treballador, em vaig sentir molt orgullós de formar part d’aquest club, i penso que anem en bon camí cap a la reestructuració femenina dins l’àmbit del futbol.
Bones a tots i totes!Seguim aquí una setmana més, en aquest cas ja anem pel Registre 6. Aquesta vegada m’agradaria tornar al tema que més he tractat als meus registres, primer amb el »Mercadillo», passant per »l’Exclusive Marquet» i en aquest sise registre tancar aquest cercle parlant del »Top Manta». Estic segur que tots o gairebé tots penseu que ara em posaré a parlar del que a tots ens ve al cap quan escoltem Top Manta, però no.Com a terme «top manta» a…
Bones a tots i totes!Seguim aquí una setmana més, en aquest cas ja anem pel Registre 6. Aquesta vegada m’agradaria tornar al tema que més he tractat als meus registres, primer amb el »Mercadillo», passant per »l’Exclusive Marquet» i en aquest sise registre tancar aquest cercle parlant del »Top Manta». Estic…
Bones a tots i totes!Seguim aquí una setmana més, en aquest cas ja anem pel Registre 6. Aquesta vegada…
Bones a tots i totes!Seguim aquí una setmana més, en aquest cas ja anem pel Registre 6.
Aquesta vegada m’agradaria tornar al tema que més he tractat als meus registres, primer amb el »Mercadillo», passant per »l’Exclusive Marquet» i en aquest sise registre tancar aquest cercle parlant del »Top Manta». Estic segur que tots o gairebé tots penseu que ara em posaré a parlar del que a tots ens ve al cap quan escoltem Top Manta, però no.Com a terme «top manta» a Catalunya ens ve al cap venedors ambulants majoritàriament immigrants, que posen mantes a terra i venen roba, pel·lícules, música, o complements de marca a preus més barats. Ho fan al carrer, sense permisos, i sense pagar impostos per fer aquesta activitat. Sempre perseguits per l’autoritat local, i escapant perquè no els decomissin la seva mercaderia, ja que en teoria infringeixen les lleis de propietat intel·lectual i comerç.
Bé, doncs, gràcies a conèixer a l’artista que us vaig parlar l’altre dia, Ernest Costafreda, he pogut conèixer molts projectes alternatius en els quals col·labora, i un dels que més m’ha cridat l’atenció i ames lliga a la perfecció amb el tema principal dels meus registres, és el projecte »Top Manta», amb què ajuda de forma desinteressada amb el disseny dels seus productes. Així doncs, avui us parlaré del que és oficialment, i des del 2017 (Barcelona) el concepte Top Manta.
»Top Manta» va néixer el 2017 com una marca de roba social solidària creada pel Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona. És una marca que es va establir amb el propòsit de promoure la inclusió social i laboral dels venedors ambulants, i també per combatre l’estigmatització associada al top manta i que té com a objectiu millorar les condicions de vida col·lectiva del manter, estem parlant d’un projecte concebut amb criteris ètics i sostenibles que lluita per garantir el futur d’aquesta comunitat local contra la seva desaparició. Avui dia »Top Manta» ja és molt més que una simple marca de roba, s’ha convertit en un gran projecte que ha aconseguit fins ara que 120 persones obtinguin els tan preuats »papers» i deixin a part les mantes. Els productes de la marca inclouen roba, accessoris i altres articles que són venuts legalment a través de canals comercials autoritzats. Ja compten amb dos tallers, un de costura i un altre de serigrafia, on actualment treballen 25 persones fent roba de la marca, rebent i repartint comandes de clients de tot el món, tot buscant generar ingressos que contribueixin a la sostenibilitat i suport de la comunitat de venedors ambulants.
Per aquest registre veig adient relacionar aquest tema amb un dels quatre conceptes que ens demana l’enunciat, en aquest cas: »Fronteres». Per relacionar-ho, ho dividiré en 3 punts:
Superar les barreres geogràfiques: En deixar enrere el comerç informal als carrers, els antics venedors del top manta aconsegueixen travessar una frontera simbòlica en poder establir la seva pròpia marca de roba. En lloc de limitar-se a un espai físic i a les restriccions de la venda ambulant, ara poden expandir-ne l’abast més enllà de les fronteres locals i arribar a clients en diferents àrees geogràfiques.
Creuant restriccions legals: En crear una marca de roba pròpia, els antics venedors del top manta poden transcendir els límits legals i les restriccions imposades per la seva activitat anterior. Ara ja es mouen dins dels marcs legals establerts, complint amb les regulacions i requisits legals per a la venda de productes. Això implica un canvi important en la seva relació amb les autoritats i els permet evitar la persecució i la confiscació de mercaderies a les quals estaven exposats prèviament.
Trencar les barreres de l’estigma: La creació d’una marca de roba pròpia trenca l’estigmatització associada a la seva activitat anterior. En establir una empresa legítima i complir els requisits legals, demostren la seva capacitat per emprendre de manera legal i positivament contribuir a la societat. Això pot canviar la percepció popular que se’n té d’ells i promou una molt millor imatge més positiva.
Justificació teòrica:
Un cop exposada aquesta història d’aquest grup de manters, que acaba en »final feliç» no voldria acabar aquest registre sense abans ficar sobre la taula un document que m’ha semblat molt interessant que ens parla sobre la lluita per l’absolució de condemna dels manters que utilitzen aquesta activitat com a mode de supervivència.
Les cites estan extretes del document » ¿Cómo absolver a los «top manta»? (Panorama jurisprudencial)», creat per María Teresa Castiñeira Palou (Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra) i Ricardo Robles Planas (Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra).
En aquest document es parla del canvi a la llei el 1987, on es va promulgar una nova Llei de Propietat Intel·lectual i es van introduir modificacions al Codi Penal per regular comportaments i objectes relacionats amb la propietat intel·lectual on la regulació va establir que el bé jurídic protegit era el «dret moral» d’autor, cosa que implicava que el tipus bàsic d’infracció no requeria ànim de lucre, però aquesta circumstància només operava com a agreujant.
Tot seguit reflexionaré sobre un dels apartats que m’han semblat més importants, i és en el punt 3, quan ens parla de »Argumentos para la absolución» dividint-ho en 4 punts:
3.1. La venda no és distribució:
El tipus del delicte de lart. 270 CP requereix, pel que fa als supòsits a què ara ens referim, que es duguin a terme actes que puguin qualificar-se de distribució i que hi concorrin, a més, tres requisits imprescindibles perquè el comportament sigui constitutiu de delicte: l’ànim de lucre, el perjudici de tercer i l’absència de consentiment del titular, a més dels requisits generals d’una infracció penal.
3.2. Inexistència de perjudici:
L’art. 270 CP requereix que els comportaments descrits en el tipus es realitzin «en perjudici de tercer». Aquest element és susceptible de ser interpretat de dues maneres diferents: com un element subjectiu de l’injust, de manera que sigui suficient l’ànim de causar un perjudici a tercer, o bé com un element de caràcter objectiu, que requereixi la causació efectiva d’un perjudici. La primera interpretació amplia notablement l’àmbit del qual és punible.
3.3. Absència de dol L’absència de dol:
Es vincula normalment al desconeixement, bàsicament al desconeixement que els productes que es venen són d’origen il·lícit. En aquest cas, el motiu per a l’absolució: si, com diuen els nous fets provats, no es va demostrar que els discos venuts per l’acusat s’haguessin reproduït il·lícitament, manca un element de la part objectiva del tipus, ja que la venda de discos reproduïts lícitament no constitueix delicte.
3.4. Absència d’ànim de lucre:
L’ànim de lucre, com a intenció d’obtenir un benefici econòmic, s’esmenta expressament a l’art. 270 CP. En aquest cas, i en la línia de la interpretació habitual del dit element en altres delictes, es considera que és un element subjectiu de l’injust. Tot i que les sentències fan referència sovint a aquest element, només serveix per excloure la responsabilitat penal en aquells casos de molt poca entitat, on el benefici que es podia aconseguir era insignificant.
La reflexió que n’extrec dels arguments que els autors expressen favor de l’absolució dels manters és que; està clar que és fonamental tenir en compte els elements legals i contextuals que envolten la seva activitat, però, si bé és important respectar la legalitat, també cal pensar en les circumstàncies individuals i valorar que la situació econòmica precària pot portar a opcions de supervivència que, encara que no s’ajusten plenament a la legalitat, mereixen una consideració comprensiva i una recerca de solucions més enllà de la criminalització.
Bibliografia
Castiñeira Palou, M. Teresa; Robles Planas, Ricardo. «¿Cómo absolver a los «top manta"? (Panorama jurisprudencial)». InDret, 2007, Núm. 2
A continuació us deixo amb els links de la seva tenda online i un documental que us aproparà a les arrels del seu projecte.
Bona tarda a tots i totes! Seguint amb els registres i amb la intenció d’endinsanr-vos una mica més al meu entorn, avui anem de festa! Just avui, 8 de maig, se celebra la festa petita de Setcases. El municipi celebra la festa major el 29 de setembre, coincidint amb…
Bona tarda a tots i totes! Seguint amb els registres i amb la intenció d’endinsanr-vos una mica més al meu…
Bona tarda a tots i totes!
Seguint amb els registres i amb la intenció d’endinsanr-vos una mica més al meu entorn, avui anem de festa!
Just avui, 8 de maig, se celebra la festa petita de Setcases.
El municipi celebra la festa major el 29 de setembre, coincidint amb Sant Miquel, qui va matar al dimoni i per això el van fer patró de Setcases. Tot i això, però, també hi ha la tradició de celebrar la festa petita del poble el segon dilluns de maig. En aquesta data, se celebra una missa, un dinar de germanor i el concert del cantant Marc Angalarill.
Setcases té una població d’uns 170 habitants, una gran part dels quals són de segona residència, per tant, locals, en som ben pocs, i a la gent li agrada molt celebrar aquests dinars de germanor perquè es moment de trobada de tot el poble.
Enguany, hi ha hagut una participació d’una cinquantena de persones, i, al cap i a la fi, més que una festa major, sembla un dinar d’amics. Un dels principals problemes del poble, és l’envelliment de la població, i per això mateix, es pot observar a les imatges que predomina en gran part persones grans. Sembla que aquestes tradicions que tant agraden, a poc a poc s’aniran perdent, ja que aquest sector de gent anirà marxant, i les noves generacions, no s’apunten a aquest tipus d’esdeveniments, per això, m’ha agradat anar-hi i retratar aquests bonics moments en família on dinen fins i tot les mascotes. Us deixo amb un petit recull de la festa en aquest enllaç!
Bona tarda a tothom! En aquesta nova entrega, he volgut plasmar l’alteritat i la diferència amb el registre previ que vaig fer sobre la ciutat en la qual visc. Vaig pujar un àudio del soroll dels cotxes d’una ciutat que mai para. En aquest nou registre he decidit fotografiar una part del lloc on treballo, un espai que proporciona calma, silenci i tranquil·litat. En aquest enregistrament he vist que les diferencies entre la meva ciutat i l’escola on treballo són enormes, i només…
Bona tarda a tothom! En aquesta nova entrega, he volgut plasmar l’alteritat i la diferència amb el registre previ que vaig fer sobre la ciutat en la qual visc. Vaig pujar un àudio del soroll dels cotxes d’una ciutat que mai para. En aquest nou registre he decidit…
Bona tarda a tothom! En aquesta nova entrega, he volgut plasmar l’alteritat i la diferència amb el registre previ…
Bona tarda a tothom!
En aquesta nova entrega, he volgut plasmar l’alteritat i la diferència amb el registre previ que vaig fer sobre la ciutat en la qual visc. Vaig pujar un àudio del soroll dels cotxes d’una ciutat que mai para.
En aquest nou registre he decidit fotografiar una part del lloc on treballo, un espai que proporciona calma, silenci i tranquil·litat.
En aquest enregistrament he vist que les diferencies entre la meva ciutat i l’escola on treballo són enormes, i només estan a 15 minuts en cotxe l’una de l’altre.
Quan et trobes en aquest espai, les sensacions i les emocions que et transmet són totalment diferents.
M’he adonat de la sort que tinc de treballar aquí, ja que si tens un mal dia, o un dia complicat, pots anar a caminar per aquest meravellosos camins i respirar, sense sorolls o estrès.
Aquí podeu trobar les fotos dels exteriors de la meva escola:
En aquest nou registre m’agradaria compartir amb vosaltres un moment d’aquest cap de setmana que m’han fet reflexionar. Després de tornar de passar dues setmanes de vacances a la platja, gaudint del bon temps, el menjar, la tranquil·litat… he tornat a la ciutat. En aquest àudio que pujo al meu folio, podeu sentir el soroll de la ciutat, dels cotxes i de la gent. I aquí és on vull arribar, a parlar d’un dels límits socials que tenim al món…
En aquest nou registre m’agradaria compartir amb vosaltres un moment d’aquest cap de setmana que m’han fet reflexionar. Després de tornar de passar dues setmanes de vacances a la platja, gaudint del bon temps, el menjar, la tranquil·litat… he tornat a la ciutat. En aquest àudio que pujo…
En aquest nou registre m’agradaria compartir amb vosaltres un moment d’aquest cap de setmana que m’han fet reflexionar. Després…
En aquest nou registre m’agradaria compartir amb vosaltres un moment d’aquest cap de setmana que m’han fet reflexionar.
Després de tornar de passar dues setmanes de vacances a la platja, gaudint del bon temps, el menjar, la tranquil·litat… he tornat a la ciutat.
En aquest àudio que pujo al meu folio, podeu sentir el soroll de la ciutat, dels cotxes i de la gent.
I aquí és on vull arribar, a parlar d’un dels límits socials que tenim al món capitalista i consumista en el qual ens ha tocat viure. Anem a correcuita i moltes vegades no ens parem a apreciar les petites coses. Unes vacances o simplement una escapada a un lloc tranquil que et permeti parar i simplement estar amb tu mateixa, sentir el soroll del mar, o dels ocells, això també és art.
Bon dia tot el dia, Els meus registres 1, 2, 3 i 4 estaven enfocats més a l’hivern amb la neu i el gel, per exemple. En aquest cinquè registre parlarem de la primavera i com el canvi climàtic afecta en aquesta. Les flors han començat…
Bon dia tot el dia, Els meus registres 1, 2, 3 i 4 estaven enfocats més a l’hivern…
Bon dia tot el dia,
Els meus registres 1, 2, 3 i 4 estaven enfocats més a l’hivern amb la neu i el gel, per exemple. En aquest cinquè registre parlarem de la primavera i com el canvi climàtic afecta en aquesta.
Les flors han començat a créixer i es pot començar a ensumar la primavera. Però, aquesta estació tan característica per l’arribada de les flors i plantes abans era com la coneixem avui en dia? Seguint les idees de López (2022):
L’emissió de gasos efecte d’hivernacle a l’atmosfera des de l’inici de l’era industrial està alterant les estacions de l’any i amb això, l’equilibri ecològic relacionat al creixement de plantes i flors, la pol·linització, els cicles reproductius i les migracions de desenes de milers d’espècies a tot el món.
Per tant, podem dir que la primavera a causa del factor de l’escalfament global, entre d’altres, cada vegada arriba abans. Pels amants de la calor no és una alteritat per a la seva vida però, pels amants de la natura?
Pel que fa als referents artístics, cada vegada que passeig pel meu poble i veig tots els camps plens de groguenques flors, no puc evitar pensar amb Vicent van Gogh.
Figura 1
Vase with Fifteen Sunflowers
Nota. Per V. Van Gogh, 1889, pintura, oli sobre tela, situat
al Sompo Museum of Art a Tokio, Japó.
Figura 2
Poppy Flowers
Nota. Per V. Van Gogh, 1887, pintura, oli sobre tela, situat
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Debatcontribution 0el Registre 7
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.