Publicat per

Relat sobre la pròpia educació artística

Publicat per

Relat sobre la pròpia educació artística

Carregant...Actualitza He estructura la meva vida artística en quatre paraules que considero clau alhora d’interpretar com valoro actualment, en el passat i com vull valorar en un futur l’art. Pocs moments de la vida m’he arribat a plantejar com he viscut l’art i com m’agradaria viure’l a partir d’ara, i penso que aquesta reflexió crítica m’ajudarà a enlluernar la meva visió artística. He analitzat l’art de quatre maneres: quan era petit, en la meva infància (quins contactes artístics he tingut);…
He estructura la meva vida artística en quatre paraules que considero clau alhora d’interpretar com valoro actualment, en el…
Carregant...

He estructura la meva vida artística en quatre paraules que considero clau alhora d’interpretar com valoro actualment, en el passat i com vull valorar en un futur l’art. Pocs moments de la vida m’he arribat a plantejar com he viscut l’art i com m’agradaria viure’l a partir d’ara, i penso que aquesta reflexió crítica m’ajudarà a enlluernar la meva visió artística. He analitzat l’art de quatre maneres: quan era petit, en la meva infància (quins contactes artístics he tingut); com a consumidor actualment (que gaudeixo en l’actualitat); com a participant; i, com aquelles arts que realment no m’hi apareix una atracció o una transmissió de sentiments.

• Infància
A partir dels set anys, vaig fer música, a més de fer-la a l’escola, en una acadèmia. Allà feia classes de solfeig, dos cops per setmana i vaig començar a tocar el clarinet. En aquella època, l’edat que tenia em rodejava de poca maduresa i poca valoració dels esforços que els meus pares feien per mi. Ho veia com un càstig. M’agradava anar a tocar el clarinet però odiava anar a classes de solfeig, i això em feia pensar que realment tampoc m’emocionava tocar un instrument. Aquesta etapa va acabar als dotze anys.
També, la lectura es va convertir per mi en un art en aquella etapa. Llegia molts llibres, i en especial “Les aventures de’n Tintín”. M’agradava llegir, i m’endinsava en un món diferent, capficat en la història, emocionat, fins i tot a vegades nerviós per què podia passar en la següent pàgina. Desgraciadament, el mòbil es menja aquesta emoció.

• Consumidor
Actualment, m’agrada molt l’art del cinema, observant la realitat produïda per moviments i sons, amb sequencies d’escenes que m’han semblat extraordinàries per la pulcritud en la qual es creen. A més, seguint amb l’ordre el consum de sons, m’agrada molt el fet d’anar a concerts i com els artistes seguits per tot el món produeixen versions que enganxen a tantes multituds de persones.
A més, m’apassiona visitar museus, sobretot de temàtiques que em semblen interessants. Per exemple, cada cop que he viatjat a altres ciutats o països, m’agrada visitar els estadis i museus dels equips de futbol més rellevants d’aquella ciutat, observar la seva arquitectònica, aquells moments més especials del passat, etc.

• Participant
Al llarg de la meva vida, penso que no he valorat suficient l’experiència de sentir l’art de manera profitosa. Tot i això, soc una persona propera i he tingut familiaritat i apropament amb aquelles arts que alegraven els meus éssers estimats. La meva família ha participat sempre en les rues de carnaval del poble on vivim, a Riells i Viabrea, amb la colla anomenada “Colla Bon Rotllo”. És bastant valorada al nostre poble, ja que tot el poble hi participa per acabar estructurant unes cabalatges explosives a nivell visual, acompanyat de coreografies sentides amb la temàtica escollida. No he sigut gran ballador mai, per tant, sempre havia ajudat a muntar els preparatius de la rua, i acompanyar els participants. Actualment, ja no ho faig però era una obra bonica i que demostrava que l’esforç servia d’alguna cosa quan observaves la coreografia, l’enlluernat, les disfresses, etc.
A més, sempre he participat al “Ball de gitanes” del poble del costat on fem molta vida. Quan era més petit, tocava el clarinet a la festa del poble més coneguda i que mou grans masses. Actualment, segueixo anant-hi però només gaudeixo de l’espectacle des de la grada.

• No atracció
En aquest apartat volia destacar aquelles arts que no m’han cridat mai l’atenció, però que analitzant-les fredament, podria trobar aquella motivació per tal d’observar i sentir sensacions inimaginables.
En concret, la part d’escultura, no he trobat mai aquella motivació en observar una escultura quieta més de tres minuts, tot i què analitzant-ho fredament, depèn quin escultura, em pot transmetre diferents emocions.
L’art de la pintura, mai m’ha agradat per la poca habilitat manual que considero que tinc. L’utilitzo per relaxar-me, en alguns cops, però mai em quedo satisfet amb el meu treball, ja que considero que no és un bon treball.
Per finalitzar, l’art de la poesia, em sembla una art que crec que mai m’acabarà transmetent en comparació amb aquelles persones que els hi emociona aquest art. Entenc la dinàmica i relació, però no he trobat encara la poesia que em transmeti emocions.

Debat1el Relat sobre la pròpia educació artística

  1. Helena Arnó Otin says:

    Bona tarda Nil,

    M’ha agradat molt com has estructurat el teu relat i com has analitzat la teva trajectòria artística. Demostra que realment has fet un exercici de reflexió i observació crítica. No tothom tenim la predisposició a plantejar-nos com volem viure l’art en un futur i quines són aquelles disciplines cap a les que no sentim cap atracció. Tot i això, de vegades es tendeix a pensar que una persona artística és aquella que té interès o domina desenes i desenes disciplines artístiques, i no té perquè ser així. I tampoc ens hem de forçar que ens agradi tot. Cadascú té els seus gustos i interessos. De fet, m’ha semblat molt interessant que parlessis sobre les rues de Carnaval. Realment les produccions i elaboracions que se’n fan es pot dir que són tot un art!

    D’altra banda, en referència al que comentaves dels teus estudis de música durant la infància m’he sentit bastant identificada. Jo també vaig fer música i vaig haver de “patir” moltes classes de solfeig i harmonia que no m’agradaven gaire. Sé que no som els únics; de fet, la majoria de nens acostumen a avorrir la música per aquestes assignatures. Crec que aquí el repte com a docents està en com impartir unes classes més atractives per ensenyar els conceptes, en ocasions tan complicats i feixucs, que s’ensenyen a les aules de música.

    Ens llegim!

    Helena

Publicat per

DIAGRAMA RELACIÓ AMB L’ART

Publicat per

DIAGRAMA RELACIÓ AMB L’ART

Qui som i d'on venim?: Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l'educació artística …
Qui som i d'on venim?: Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l'educació artística…

Debat0el DIAGRAMA RELACIÓ AMB L’ART

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat sobre l’educació artística

Publicat per

Relat sobre l’educació artística

Bon dia a tothom, aqui us deixo el meu relat sobre l’educació artística rebuda al llarg de la vida. L’exercici m’ha resultat dificultós, espero haver-me explicat bé! Quan penso en la meva educació artística he de fer un esforç molt gran per tractar de recordar el principi. Podríem dir que des de ben petit la meva referència per les arts ha estat la meva mare. Ella em va generar el gust i la sensibilitat per la seva pràctica, encara que…
Bon dia a tothom, aqui us deixo el meu relat sobre l’educació artística rebuda al llarg de la vida.…

Bon dia a tothom, aqui us deixo el meu relat sobre l’educació artística rebuda al llarg de la vida. L’exercici m’ha resultat dificultós, espero haver-me explicat bé!

Quan penso en la meva educació artística he de fer un esforç molt gran per tractar de recordar el principi. Podríem dir que des de ben petit la meva referència per les arts ha estat la meva mare. Ella em va generar el gust i la sensibilitat per la seva pràctica, encara que fos al marge del món acadèmic. Si a l’escola em demanaven fer un dibuix sobre algun tema jo el despatxava ràpidament i sense esforçar-m’hi massa. Recordo una ocasió en que només havia de dibuixar alguns plats de menjar i així ho vaig fer. Ella, amb tendresa, em va dir que ho podia fer millor, i entre els dos vam donar-li color i textures. Quina bona pinta que feia ara, i només havent-li donat una mica més de temps i cura! Potser aquest va ser el meu primer albirament que no tot a la vida ha de ser el camí més curt, i que també necessitem coses que tenen valor en si mateixes.

A partir d’aquí tot el que es refereix a l’educació artística formal és com un inconnex dins el meu cap. Pel que fa a l’assignatura de Visual i plàstica no recordo pràcticament res de l’etapa de primària, només endur-me un dossier enorme a final de cada curs amb tots els meus dibuixos i manualitats, que el mestre havia titulat i endreçat posteriorment per donar-li un sentit que a mi se m’havia escapat. En quant a l’assignatura de Música no em sento més capacitat per valorar-la que amb l’anterior. El que recordo difusament és aprendre a llegir notes, assajar repetidament unes cançons que després cantaríem en un gran acte conjuntament amb altres escoles, i la flauta. Recordo que aquest instrument amb diferència era el que més m’agradava de l’assignatura, i se’m donava bé. Devia ser d’aquests nens que molesten els veïns cada tarda. Alguna cosa devia jo dir, o els meus pares detectar, perquè cap al final de primària em van apuntar a clases de guitarra a l’escola. Una hora un dia entre setmana, durant el pati del menjador. M’agradava, però en aquell moment vaig preferir jugar amb els amics i descansar.

L’experiència es repeteix si fa no fa a l’etapa secundària. Les dues assignatures obligatòries que vaig cursar a l’institut em van resultar força insulses i no he retingut gaires dels processos duts a terme. Juraria que tant Música com Visual i plàstica només s’havien de fer als primers cursos i no van transcendir massa en la meva adolescència, tot i que també recordo que la part de tocar la flauta era la que més m’atreia altra vegada. 

En aquella època però va ser quan vaig començar com a infant al cau del meu barri. En aquell context de lleure no formal em van presentar l’art com a vehicle de les emocions i els pensaments, una manera de veure’l nova per a mi. En aquells espais s’utilitzava la pintura i el dibuix per jugar, per parlar, per projectar idees o fer valoracions del grup. Ens tapaven els ulls i ens donaven un bloc de fang per modelar a cegues, intentant plasmar les emocions que sentiem. A vegades ho fèiem entre dues persones. Ens demanaven creativitat i ens prometien no jutjar, i aleshores l’art era un llenguatge més per a quan les paraules no encerten. La música prenia també una altre dimensió, ens moviem amb ella i servia per a ajuntar a tothom durant la nit vora el foc, i ens donava moments d’escalfor quan sèiem a cantar junts.

Ha estat durant aquesta retrospectiva que he pogut copsar de quina manera tant diferent m’han marcat unes i altres experiències al voltant de l’art. Si bé m’és difícil recordar la meva formació formal tinc en canvi molts records d’activitats o processos d’educació artística en la vessant no formal. A priori, crec que el motiu és que em va costar molt connectar amb la part abstracta de l’art, en les seves tècniques i processos quan me’ls van explicar sense objectiu i sense context. En canvi, quan em van encomanar expressar les coses en l’idioma de l’art em vaig sentir còmode i capaç d’afrontar el repte de la creativitat, que a l’aula se m’escapava.

Aquest tarannà s’ha mantingut en la meva vida des del moment en que em vaig enfocar cap a l’educació no formal en la meva vida laboral i associativa. Sempre m’ha agradat transmetre els valors de la sensibilitat i la creativitat en els infants i joves que acompanyo, donant per fet que tothom parla el llenguatge de l’art de manera diferent i en moments diferents. Ha estat també una època d’autoformació. Una vegada finalitzat el meu procés acadèmic formal he pogut tenir temps per desenvolupar-me en les arts de manera lliure per primera vegada. Ha estat sobretot de manera autodidacta, i essencialment a partir de mostres i tutorials online, que he descobert moltes arts que ara m’encanta practicar, com tocar l’ukelele, o realitzar diverses tècniques artístiques: crochet, cianotipia, talla de fusta… Per a mi aquests processos artístics han nascut com a hobbies que realitzar durant el meu temps lliure. Amb el temps he identificat que són una eina de benestar mental i emocional i que m’han portat aprenentatges significatius sobre mi i el que necessita la meva ment per a fluir una mica al final del dia. Com a anècdota, molts dels meus amics insisteixen sovint en que hauria de vendre les coses que faig, i a mi no em surt sinó regalar-lis allò que els hi ha agradat i respondre que ho he creat per mi mateix i no per diners.

Avui en dia aquests tempteigs artístics són també complementats per la meva participació a l’Ateneu del Clot, una entitat cultural de Barcelona de la qual sóc membre actiu. Aquest equipament de proximitat està gestionat per un petit grup de persones voluntàries que sovint han de debatre sobre quines propostes artístiques i culturals acollim o programem. Per a mi està sent avui dia un aprenentatge constant, ja que per primera vegada treballo colze a colze amb diferents sensibilitats artístiques, diferents preferències i gustos, i diferents públics. Considero que estic obrint la mirada a altres maneres de concebre l’art que encara se m’escapen, però estic fent aquest procés de manera molt conscient.

En definitiva, penso que és la primera vegada que em pregunto sobre la meva concepció de l’educació artística. Des que va deixar de ser una assignatura obligatòria el meu contacte amb les arts ha estat força intermitent i és ara que torna a aparèixer a la meva vida amb força i presentant nous reptes. En resumir el camí recorregut en aquest relat he pogut entendre que la meva concepció sobre l’educació artística defuig molt de la via formal, com a mínim del record que jo en tinc, ja que les aules no van poder despertar en mí les inquietuds i competències artístiques necessàries per a entendre el valor que tenen i dur-lo a la pràctica. Per a mi doncs, el full de ruta de la docència artística ha de fer un cop de volant per situar-se davant les necessitats dels alumnes i les noves maneres d’entendre el món que tenim avui dia. Sobretot, cal reivindicar l’art i el seu ensenyament des de la necessitat de les persones per expressar-nos per aquestes vies i ser un contrapès als criteris productivistes que massa sovint adopta l’educació.

Confio en que aquesta assignatura serveixi per acompanyar-me en les properes passes que faré en el món de les arts, on sens dubte em queda molt per recórrer, i que ho pugui fer des d’una òptica crítica com jo ho he estat amb la meva experiència.

Salut a tothom i gràcies per llegir-me!

Debat2el Relat sobre l’educació artística

  1. Eva Muñoz Deiros says:

    Hola, Guillermo,

    M’ha agradat molt llegir el teu relat. Gràcies per compartir-ho.

    M’ha agradat especialment quan a l’inici del relat parlaves de la teva mare amb tendresa. M’ha fet pensar en el meu paper com a mare perquè a mi m’agrada molt fer manualitats amb els meus fills, i no m’havia parat a pensar mai com recordaran ells quan siguin grans les tardes que passem entre cartons, cartolines, tisores i cola blanca.

    Per altra banda, m’he rigut molt quan parlaves de la flauta i que devies ser dels nens que molestaven els veïns. Ho he trobat molt divertit.

    Una abraçada.

  2. Marina Ventura Varona says:

    Bona tarda, Guille.
    M’ha agradat la manera com el teu relat emfatitza en la dimensió més emocional i col·lectiva de l’art passant per la participació en els espais no formals i en els espais culturals.
    De fet, és precisament, la manera com entenc l’art ara mateix. Per mi l’art ha de ser des de la creació col·lectiva i per la lectura col·lectiva. Des de l’emoció i des de la reflexió crítica. I s’ha de veure traduït en propostes que tinguin incidència en el nostre entorn.

    Crec que algunes de les sensacions que expressaves les haurem sentit moltes, com que se’ns escapen els sentits o els significats quan creem de manera reproductiva (reproduint tècniques o processos descontextualitzats), per exemple.

    En aquest sentit, vull llençar la pregunta: Com podem integrar les arts a les escoles des d’aquest enfocament més emocional i no productivista, centrat en l’expressió i en una perspectiva crítica? Podem emular una mica aquest espai de comoditat que per tu va ser el cau i d’altres entorns?

    A més, m’ha semblat molt bonic enfocar la creació en aquest “prometo no jutjar”, m’ho emporto com a idea i m’agradaria poder-ho aplicar també per una mateixa, que costa molt no jutjar-se i sovint ho fem de manera més estrident cap a nosaltres mateixos que cap als altres.

    Seguim,

Publicat per

REGISTRE 1: Nil Paüls Rovira; ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”.

Publicat per

REGISTRE 1: Nil Paüls Rovira; ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”.

  REGISTRE 1: La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat. Bon dia, classe, Després d’uns dies pensant en un…
  REGISTRE 1: La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat. Bon dia, classe, Després d’uns dies…

 

REGISTRE 1:

  • La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat.

Bon dia, classe,

Després d’uns dies pensant en un tema prou rellevant, de gran importància en el món actual, que tingui diferents punts de vista i molts matisos per poder explorar i aprofundir els conceptes que ens demana aquesta extensa PAC 2; d’alteritat, diferència, límits i fronteres, m’he decantat per tractar ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”.

Aquest tema em permetrà reflexionar sobre com les diferències culturals i les fronteres geogràfiques estan sent desafiades i redefinides en un món cada cop més interconnectat. M’endinsaré a investigar com les persones i les comunitats estan en constant negociació i construcció de les seves pròpies identitats culturals en aquest context, així com les tensions i els desafiaments que sorgeixen quan s’enfronten a diferències culturals.

Tot seguit relacionaré el tema que he escollit: ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”, amb els conceptes que ens demana l’enunciat: Alteritat, diferència, límits i fronteres.

 

  • Alteritat:

En un món globalitzat, la construcció de la identitat cultural és afectada per diversos factors, incloent-hi el fenomen de ”l’alteritat”. En aquest cas, com a alteritat em refereixo a la percepció que tenim de l’altre com a diferent i aliè a un mateix, cosa que pot generar conflictes i tensions en la construcció de la identitat cultural de cada u. Per exemple, en alguns casos, les cultures locals poden sentir-se amenaçades per influències externes i cercar preservar la seva identitat cultural.

Jo, personalment, penso que la interacció amb altres cultures ens ha d’enriquir i diversificar la nostra pròpia identitat cultural, fent-la créixer i, per tant, millorant-la gràcies a noves aportacions i idees. També veig quelcom imprescindible fomentar el diàleg intercultural i respectar les diferències amb la resta de cultures per tal d’assolir una construcció d’identitats culturals la més inclusiva i diversa possible.

  • Límits:

En aquest cas, tocant el concepte ”límits”, sembla que els límits, sobretot els geogràfics i culturals que abans definien les identitats locals, s’han dissolt en l’infinit. Penso que la globalització no fa desapareix com a tal les identitats locals, però sí que posa en conflicte la dinàmica de construcció de la identitat cultural.

  • Diferència:

El terme “diferència” el relacionaria amb la construcció de la identitat cultural en un món globalitzat en el sentit que la globalització pot posar de manifest les diferències culturals i locals, cosa que s’ha anomenat sempre com a “dinàmica diferencialista”.
Jo soc del parer de pensar que la identitat cultural és un procés obert i transformable, tot i que hi ha sectors de la població que emfatitza la primordialitat originària de les identitats culturals. En qualsevol cas, la globalització té una influència molt important en la construcció de les identitats polítiques i nacionals, així com en els aspectes econòmics, polítics, socials i culturals del conjunt total de la població mundial.

  • Fronteres:

En el món, tal com el coneixem avui dia, les fronteres poden tenir una influència rellevant a l’hora de construir una identitat cultural pròpia.

La identitat es construeix al llarg dels anys i es pot veure afectada per factors externs com les fronteres, ja que és un procés històric i dinàmic que està subjecte al canvi i la transformació.Els límits fronterers físics ja siguin a petita escala: de barri, poble o ciutat, com també a més gran escala: comunitat autònoma, país o continent, poden influir de manera molt directa en la construcció de la nostra identitat cultural.

Algunes pràctiques socials i culturals poden ser formes de resistència a la cultura dominant, mentre que d’altres poden ser senzillament formes d’adaptació.
En general, la construcció de la identitat cultural és un procés complex que pot estar influenciat per molts factors, incloent-hi les fronteres geogràfiques.

Nil Paüls Rovira.

Debat0el REGISTRE 1: Nil Paüls Rovira; ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”.

No hi ha comentaris.

Publicat per

Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques

Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques
Publicat per

Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques

Bona tarda! Us deixo amb el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques. Desitjo que us agradi! :) Més endavant, trobareu…
Bona tarda! Us deixo amb el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques. Desitjo que us agradi! :)…

Bona tarda!

Us deixo amb el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques. Desitjo que us agradi! :)

Més endavant, trobareu una entrada amb el relat explicatiu de la meva relació amb l’art.

Cristina

 

Debat0el Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 1

REGISTRE 1
Publicat per

REGISTRE 1

Bona tarda a tots i totes! :) Fa aproximadament uns quinze anys, a Setcases, un petit poble del Pirineu Gironès, es va…
Bona tarda a tots i totes! :) Fa aproximadament uns quinze anys, a Setcases, un petit poble del Pirineu…

Bona tarda a tots i totes! :)

Fa aproximadament uns quinze anys, a Setcases, un petit poble del Pirineu Gironès, es va adequar un espai per on passa el riu Ter al voltant del poble per tal de construir-hi l’anomenada Platgeta de Setcases.
Es va buscar una esplanada grossa, on l’aigua quedés una mica estancada, es va buidar dels rocs més grans i s’hi va posar sorra de platja per tal de simular una petita platgeta.
Cada any, cap al juny, s’arregla una mica perquè pugui estar a punt per a l’estiu, però des de fa uns anys, ja no és el que era.
Tot i ser conscient que estem al mes de març, que els hiverns al Pirineu són molt secs i és a l’estiu quan cauen més pluges, estem travessant una sequera com fa anys que no es vivia i ho he volgut plasmar amb aquest video.
Des de fa unes setmanes que se’n comença a fer ressò als mitjans, però a la Vall, ja fa uns mesos que ho vivim, començant per la manca de neu que es veu a les muntanyes del fons. Allò, és Vallter 2000, l’estació d’esquí que aporta la majoria del turisme de la zona i, per tant, gran part de l’economia.
He escollit aquesta zona per fer el primer registre, perquè m’encanta la naturalesa, estic enamorada del meu poble i de tots els seus racons i he decidit utilitzar el format de vídeo perquè no hi ha res més relaxant que el so del riu i ho volia plasmar de la millor manera.

Us deixo l’enllaç a la meva carpeta del drive: https://drive.google.com/drive/folders/170C9MaCVX5CRTa0DTAlVf8PC3foyCfhU

Salut!

Debat0el REGISTRE 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 1

Publicat per

Registre 1

Hola a tothom, Després de pensar-ho molt he decidit fer el meu primer registre sobre les pintures de Banksy, ja que visc a una ciutat al costat de Londres i tinc la sort d’haver vist moltes de les seves obres. Per aquells que no el conegueu, Banksy és un artista de carrer nascut a Anglaterra, activista polític i director de cinema el qual el seu nom i la seva identitat real romanen sense confirmar. Banksy està actiu des de la…
Hola a tothom, Després de pensar-ho molt he decidit fer el meu primer registre sobre les pintures de Banksy,…

Hola a tothom,

Després de pensar-ho molt he decidit fer el meu primer registre sobre les pintures de Banksy, ja que visc a una ciutat al costat de Londres i tinc la sort d’haver vist moltes de les seves obres.

Per aquells que no el conegueu, Banksy és un artista de carrer nascut a Anglaterra, activista polític i director de cinema el qual el seu nom i la seva identitat real romanen sense confirmar. Banksy està actiu des de la dècada de 1990, el seu art de caràcter satíric i els seus epigrames subversius combinen l’humor fosc amb el grafiti realitzat amb una tècnica d’estampació distintiva. Les seves obres de comentari polític i social han aparegut a carrers, murs i ponts d’arreu del món.

A la primera foto “Christmas Reindeers”(Birmingham): l’artista ha fet una denúncia de la problemàtica de l’habitatge dibuixant dos rens que semblen estirar d’un banc en el qual viu un sensesostre. Banksy ha dibuixat un particular mural nadalenc en el qual critica la problemàtica de l’habitatge al Regne Unit.

A la segona foto “Escape from Reading Gaol” (Reading): Banksy pinta a la façana de la presó on va estar l’escriptor Oscar wild per “fets homosexuals” i de fet podem suposar que qui s’escapa és el mateix Wilde.

A la tercera foto “Well Hung Lover”(Bristol): Banksy pinta una dona tenint un affair a esquenes del seu marit, i aquest a punt de descobrir-ho. El fet interessant és que aquest grafiti està pintat a la façana d’un centre de salut sexual.

A l’última foto “Mild Mild West”(Bristol): Banksy critica les tècniques violentes de la policia britànica.

He decidit fer aquesta proposta per al primer registre, ja que considero que l’art i la reivindicació moltes vegades poden anar de la mà. Penso que des de l’art podem expressar molts pensaments, idees o sensacions i arribar a molta gent. Banksy des de les seves obres, és capaç de cridar l’atenció del públic i evocar a la reflexió sobre diversos temes que afecten la societat. D’aquesta manera, cadascuna de les seves pintures porta una gran càrrega de sàtira i de crítica social. Els seus grafitis mostren humor negre i ironia sobre política, desigualtats o altres temes morals.

Maria

LINK CARPETA: https://drive.google.com/drive/folders/1-9FnsikUW0CAoLRwkZxfq0L6sFxXeFTV

Debat0el Registre 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

RELAT DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA El meu contacte amb el món artístic va començar quan no era encara ni persona, la meva mare…
RELAT DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA El meu contacte amb el món artístic va començar quan no era encara ni persona,…

RELAT DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA

El meu contacte amb el món artístic va començar quan no era encara ni persona, la meva mare es posava els auriculars amb música a la panxa i jo llavors parava de moure’m. Amb només 8 mesos ja corria darrere del meu pare dient “kiss Kiss” i amb això volia que em posés la cançó de Prince – Kiss.

Les primeres vivències artístiques durant l’educació infantil que em venen al cap són treballs manuals, experimentar amb materials com el paper de seda, la pintura… encara que no hi estava molt interessada ni li prestava molta atenció, ja que els treballs manuals i la plàstica mai han estat el meu fort.
Crec que el problema no eren els treballs manuals en si, sinó el fet que tot estava molt guiat, l’experimentació lliure no hi tenia gaire protagonisme i el fet que l’art segueixi un fi concret no té cap sentit.

Avui, treballar les emocions i experimentar té molta més importància que un resultat final. El cervell no s’activa de la mateixa manera quan estem aprenent alguna cosa perquè tenim un repte davant que quan aprenem perquè ens obliguen i sense gens d’interès propi. De la mateixa manera, qualsevol experiència és educativa perquè et va formant i va forjant el teu cervell. Com més experiències donem als alumnes, més connexions podran tenir i més riquesa de vida mental tindran.

Crec que no va ser fins que els meus pares em van apuntar a L’esplai quan vaig començar a gaudir fent tallers i manualitats, encara que tampoc massa, sempre preferia jugar o fer esport abans que tallers manuals. A l’esplai ens donaven llibertat total, cap treball manual era millor que cap, tots érem iguals. Podíem experimentar, embrutar-nos i crear sense cap pauta.

Tornant enrere, com he comentat abans, des de ben petita ja estava connectada amb la música. El meu pare em portava als seus concerts i m’encantava. El primer contacte amb la música sense el meu pare va ser amb 5 anys, quan vaig decidir que volia apuntar-me a l’escola de música. Feia 3 dies a la setmana: un dia estudiàvem llenguatge musical, un altre l’instrument escollit, que en el meu cas va ser piano, i l’últim dia fèiem orquestra i cant coral. Vaig estar 8 anys anant feliç a l’escola de música fins que van canviar al professor.
Aquell docent em va fer agafar tanta angúnia a la música que em va costar molt tornar a posar-me. La seva manera d’ensenyar i educar no compaginava gens amb la meva manera de ser. Avui en dia penso que aquell pobre home ho va fer de la millor manera que sabia, però mare meva que malament…
Jo no volia saber res més del piano, i el meu pare em va dir que potser seria bo provar amb la guitarra. Va ser llavors quan em va ensenyar i vaig poder tornar a connectar amb la música. Buscava els acords de les cançons a internet i les intentava tocar, sempre intentant que no tinguessin cap Fa (els que toqueu la guitarra potser m’entendreu).

Recordo l’assignatura de Música a la primària, quan després de tocar una mica el xilòfon i el triangle vam haver de comprar una flauta dolça. Gràcies al fet que ja feia música pel meu compte podia llegir partitures i no em calia gaire temps per aprendre’m les cançons, aquest fet va fer que la professora sempre em demanés a mi tocar-les primer davant de la classe, cosa que no em feia molta gràcia la veritat, no obstant això, era la meva assignatura preferida.

Sempre he tingut una mica de vergonya a l’hora de posar-me davant del públic, quan estava a l’escola de música sempre li deia al meu professor que no volia fer audicions, fins que quan tenia 17 anys, el meu pare em va dir que l’havia d’acompanyar a un lloc. Quan vam arribar em vaig donar compte que era una mena d’audició, jo no entenia res. Vaig acabar cantant “O mio babbino caro”, una òpera italiana. Encara no ho havia comentat, però un altre dels meus “hobbies” és cantar. Mai m’havia parat a pensar que potser cantava bé, ja que era una cosa que només feia a casa mentre mirava vídeos de YouTube, i, cada vegada que algú de la meva família em deia que potser hauria de formar-me en aquest aspecte jo no m’ho creia. Doncs bé, després de cantar em van demanar que em sumés al seu cor com a veu principal. Les paraules del meu pare van ser: T’ho creus ara, maca?
Aquí va començar el meu viatge amb la música lírica, el millor viatge que he fet mai. Vaig aprendre a cantar, a conèixer el meu cos, a respirar i controlar el meu diafragma. Una autèntica passada!

Vaig continuar estudiant cant fins als 23 anys, ja que vaig decidir marxar a viure fora d’Espanya. Tanmateix, la primera cosa que el meu pare em va regalar després de trobar el meu pis a Anglaterra va ser una guitarra perquè mai deixi de gaudir i expressar les meves emocions.

Avui en dia treballo de mestre a una escola de nens amb necessitats especials, concretament amb nens i joves amb autisme (Prior´s court fundation, per si li voleu donar un cop d’ull). La majoria d’ells tenen moltes dificultats socials i de comunicació i no acostumen a portar-se bé amb el soroll, de fet, poden tenir conductes agressives si no estan còmodes a un lloc. No obstant els hi encanta la música. Tinc nens que no poden parar de moure’s, però que si escolten música aconsegueixen concentrar-se. És per això que cada vegada que fem “music therapy” i porto la guitarra i cantem junts es converteix en la millor sessió de la setmana i obtenim coses màgiques, perquè l’art de la música fa això, crea màgia i és un llenguatge universal.

M’agradaria concloure el meu relat dient que com a futurs Mestres, hem de tenir present que les activitats que activen més plasticitat neuronal fins a mitjan primària són la música, l’art i els aspectes psicomotrius. Per tant, haurem de tenir en compte que l’eix central d’una classe sigui aquestes tres assignatures i la resta de matèries (també molt importants) hauran de ser les branques que surten d’aquest eix central. Amb la música podem treballar tota la part emocional o inclús coneixements com la llengua, les matemàtiques… i amb l’art, treballem la innovació i a ser creatius.

 

Gràcies per llegir!

Maria Loren

Debat3el Relat de l’educació artística

  1. Marta Asensio Melero says:

    Hola Maria,

    M’ha agradat molt la part del teu relat que parla de la teva feina actual en una escola amb nens i joves amb autisme i la relació amb la música. És curiós com persones amb una sensibilitat tan alta amb el soroll i amb l’entorn puguin tenir reaccions tan positives envers la música. Quina barrera trenca la música? Com enderroca un mur que en ocasions no fa caure ni la veu dels pares?

  2. Sonia Martínez Campillo says:

    Hola, Maria!

    He de dir que m’he quedat embadalida amb el teu relat! L’has expressat amb un sentiment que ha traspassat la pantalla.

    M’encanta llegir el vincle amb el teu pare, que bonic! És preciós que des de sempre t’hagi acompanyat amb el teu camí amb la música i t’hagi animat tant en mantenir viva la passió. És genial tenir un recolzament tan fort a casa. Per cert, m’he quedat amb les ganes de veure’t cantar :)

    Per altra banda, m’ha emocionat molt el teu relat sobre com poses en pràctica la música a la feina i com ajudes aquest nens amb necessitats especials. És ben cert que la música és màgica i fa coses que ni els més experts s’expliquen.

    Estic totalment d’acord amb tu quan dius que com a docents hem de tenir ben present la música per ensenyar els nostres alumnes. De fet, m’has fet recordar que quan anava a l’escola, em van ensenyar l’abecedari en anglès cantat i a dia d’avui, encara utilitzo la cançó quan dubto si una lletra va abans o després d’una altra! La música ajuda a aconseguir un aprenentatge més profund i molt més amè.

    Enhorabona per la teva feina!

  3. Laura Ruedas Alcaide says:

    Bona tarda,

    M’ha agradat molt el teu realt. Encara que la meva experiència amb l’art és molt diferent, m’ha agradat mol llegir sobre la teva habilitat musical. Dins les disciplines artístiques, amb la que jo em sento més identificada és amb la música, per tant, m’he sentit molt còmode llegint-te. A part d’escoltar música, m’agrada molt cantar (encara que jo no ho faig bé), però gaudeixo molt fent-ho, m’ajuda a desconnectar, a desfogar-me o a activar-me.

    La part que més reflectida m’he sentit en el teu relat és la del teu treball, jo també treballo amb infants amb TEA i he pogut observar com de beneficiosa és la música encara que molts tinguin hiperacúsia. En el meu cas, sobretot quan són petits, les utilitzem per anticipar qualsevol activitat (fer l’habituació del matí, anar al pati, anar a piscina, temps de relaxació…). Cada activitat té la seva cançó i això els ajuda a ubicar-se en el temps.

    Gràcies per compartir la teva experiència!

     

    Salutacions

Publicat per

REGISTRE 1

Publicat per

REGISTRE 1

Bon dia tot el dia, Començam un nou camí junts en aquesta activitat 2 titulada: “Explorem i representem l’entorn amb imatge i so”. A tall d’introducció, cal dir que la meva inspiració ha estat el lloc on visc (Suïssa i els seus meravellosos paisatges), Murray Schafer, el canvi climàtic i Ludovico Einaudi.   QUI ERA MURRAY SCHAFER? Murray Schafer va ser un compositor i assagista canadenc, el qual “va fundar The World Soundscape Project, projecte pioner que busca promoure la…
Bon dia tot el dia, Començam un nou camí junts en aquesta activitat 2 titulada: “Explorem i representem l’entorn…

Bon dia tot el dia,

Començam un nou camí junts en aquesta activitat 2 titulada: “Explorem i representem l’entorn amb imatge i so”. A tall d’introducció, cal dir que la meva inspiració ha estat el lloc on visc (Suïssa i els seus meravellosos paisatges), Murray Schafer, el canvi climàtic i Ludovico Einaudi.

 

QUI ERA MURRAY SCHAFER?

Murray Schafer va ser un compositor i assagista canadenc, el qual “va fundar The World Soundscape Project, projecte pioner que busca promoure la importància de parar esment al nostre ambient sonor i els efectes en la seva deterioració en la societat moderna”. (Botella Nicolás, 2020)

COM RELACIONAM PAISATGE SONOR I CANVI CLIMÀTIC?

A través de la naturalesa, el món ens demana ajuda. Només cal aturar-se dos segons i escoltar. Escoltar com la neu baixa feroç un 15 de març (escoltar àudio “neu fosa”). O com dues imatges del mateix lloc amb una setmana de diferència parlen per si mateixes (veure imatges 1, 2, 3 i 4). Cal dir que em va ajudar a registrar l’àudio i fer les fotografies pensar: “què vull transmetre i com”.

 

LUDOVICO EINAUDI

Gran compositor de bandes sonores, l’any 2016 va crear una peça especial a favor de la protecció de l’Àrtic. Cada vegada que l’escolt, diferents emocions afloren en mi les quals m’han impulsat a triar el tema del canvi climàtic.

Finalment, m’agradaria acabar amb una frase que segur que tothom coneix i és la següent “una imatge val més que mil paraules” d’Henrik Ibsen. Les imatges ens desperten emocions molt abans que raonaments. Voleu acompanyar-me en un viatge emocionalment meravellós?

Ens llegim!

Maria

 

LINK CARPETA: https://drive.google.com/drive/folders/1Dxi7xRlrS4rp9pLrYXdS2qD86dI1avzc

BIBLIOGRAFIA:

Botella Nicolás, A. M. (2020). El paisaje sonoro como arte sonoro. Cuadernos de música, artes visuales y artes escénicas, 2020, vol. 15, num. 1, p. 112-125.

Debat0el REGISTRE 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

La meva educació artística

Publicat per

La meva educació artística

Hola, A continuació podeu trobar les pràctiques artístiques que més m’agrada fer. Com veureu gairebé totes estan relacionades amb la música i és que des de petita he pogut tenir la sort d’estar sempre envoltada per aquesta. El meu pare és músic i té un estudi de gravació a casa i gràcies a ell jo també he connectat amb aquesta manera de fer art. Ja fa gairebé 5 anys que visc a Anglaterra i no puc passar tot el temps que m’agradaria…
Hola, A continuació podeu trobar les pràctiques artístiques que més m’agrada fer. Com veureu gairebé totes estan relacionades amb…

Hola,

A continuació podeu trobar les pràctiques artístiques que més m’agrada fer.
Com veureu gairebé totes estan relacionades amb la música i és que des de petita he pogut tenir la sort d’estar sempre envoltada per aquesta.

El meu pare és músic i té un estudi de gravació a casa i gràcies a ell jo també he connectat amb aquesta manera de fer art. Ja fa gairebé 5 anys que visc a Anglaterra i no puc passar tot el temps que m’agradaria passar fent música amb ell, no obstant cada vegada que torno a casa fem alguna coseta, és el nostre idioma.

Les primeres imatges són fotografies d’algunes activitats que gaudeixo molt fent: exposicions d’art virtual, musicals com “Moulin Rouge” o “The prince of Egypt“. També trobeu fotografies i vídeos dels llocs on he viatjat recentment, en concret: Roma i Edimburg.

Les imatges de la part de baix mostren el que més m’agrada fer del món: Cantar i tocar amb el meu pare, com ja he comentat anteriorment.

Espero que em pugueu conèixer una miqueta més amb el meu collage,

Ens llegim!

Maria

Debat1el La meva educació artística

  1. Adela Rodríguez Tapias says:

    Hola Maria!

    Sabia de la unió amb el teu pare i la música pel teu vídeo de presentació. Encara així, m’ha encantat la fotografia en la que surt un nadó (tu, oi?) i el teu pare amb la guitarra. Una imatge val més que mil paraules, i aquesta és preciosa.

    Gràcies per compartir-la!

     

    :)