Bona tarda companys i companyes,

Aqui us apropo el vídeo que het fet com a tancament de l’assignatura.

Heu de clickar AQUÍ.

Gràcies a tothom!

Bona tarda,

Us adjunto el meu comentari de l’activitat 5.

Moltes gràcies a tothom!

Bona tarda a tothom!

Aquí enllaço el meu registre d’aquesta setmana: 22-05-2023.

Els dos videos adjuntats tenen per objectiu contraposar-se al conflicte presentat en el darrer registre. Si bé la setmana passada us ensenyava el malestar generat per una mostra de cultura popular al carrer, en aquesta entrega us parlaré de quan les coses surten bé.

El primer video mostra un esdeveniment de música al carrer organitzat per l’entitat cultural on sóc voluntari. És un concert de blues fet en motiu de les festes de primavera del barri. L’ambient és festiu i relaxat i els veinatge s’ha apropat espontàniament a la Plaça del Mercat a escoltar la música. És significativa la precària autogestió de l’acte: manca d’escenari elevat, equip de so propi de l’entitat, absència de taules, de papereres… L’Ajuntament de Barcelona va desestimar la petició del permís municipal per a la realització de l’activitat en un primer moment, ja que havia reservat l’espai (la plaça central del barri) un partit polític per a muntar una carpa de campanya. Més tard ens van informar que havia quedat lliure l’espai, però que no ens podrien facilitar infraestructura ni material per què ja havia estat assignat a altres actes. L’electricitat ens la va proporcionar el local del costat que, molt amablement, ens va permetre endollar l’equip de so. Altre cop els veïns salvant la situació.

El segon video és el desenllaç de la situació mostrada al meu Sisè Registre. La mateixa colla castellera, deu minuts després de la pitada de clàxons al carrer València, realitza el mateix castell en una ubicació del barri més amable: el Parc del Clot. Com es pot veure l’escena és distesa tot i que hi han moltes activitats simultànies: una barra amb música, un partit de futbol dels infants, gent observant el castell…

Amb aquest anàlisi pretenc exemplificar que, tot i que cal considerar generalment l’alteritat com a profitosa, també cal tenir en compte les vulnerabilitats de cada identitat. Durant tots els registres he intentat reflexionar sobre com el veïnatge tradicional està sent amenaçat per alteritats més poderoses i amb més capacitat operativa. Això ha generat un conflicte desigual entre dues parts, on els veïns i veïnes han de resignar-se a la ofensiva que pateixen i cercar escenaris més amables amb la seva activitat, com es pot veure en els videos d’avui.

Continuaré cercant la manera de donar-li voltes a aquesta qüestió.

Gràcies per llegir-me!

Bon vespre a totes i tots!

Aqui us enllaço el meu darrer registre: 2023-05-08.

Primer de tot vull reconèixer que la imatge és força inestable. Hi havia molta gent i jo anava carregat mentre gravava. No importa gaire per què avui trobo més important el so. Vaig voler aprofitar el moment per què, si us fixeu, el fons de l’escena ja apareixia al primer registre, tot i que encara no hi havien afegit una gran excavadora.

Si durant les anteriors entregues he fotografiat i descrit un context sota la meva mirada i les meves inquietuds aquesta vegada voldria convidar-vos a interpretar el vídeo enllaçat per vosaltres mateixos abans de seguir llegint.

Com sostenen Mata Codesal et. al. (2018) les fotografies (i en aquest cas, sobretot el so) requereixen de text o interpretació per fer que el missatge es decodifiqui de manera precisa. En aquest cas però, vull pensar que, com diu Akeret (2000, citat a Mata Codesal et. al. 2018), les imatges tenen capacitat de generar una narrativa comprensible.

Sota el meu punt de vista, el que es veu al vídeo és un conflicte entre dos móns. Per una banda veiem la colla castellera del barri que, en ple cercavila per les Festes de Primavera, s’atura a fer un castell rodejat pels companys i veïns. Per altra, el que sentim per sobre de tot no és la cançó de les gralles, sinó l’incansable clàxon dels cotxes que volien continuar pel carrer València.

He trobat que era una bona manera d’intensificar el meu relat, exemplificant la lluita entre els veïns i veïnes i una ciutat que cada vegada resulta més hostil. Podem en aquesta línia començar a intuïr que, com expliquen Kremer et al. (2018), en aquest cas identifiquem més d’un tipus de frontera. Primerament, trobariem els “altres”, els que venen de fora del barri i sols pretenien atravessar-lo en cotxe, i després vindrien els “nostres”, els que ja hi eren al barri, i han molestat als altres duent a terme les seves activitats. Aquesta seria una frontera territorial. A més, podriem identificar una altre alteritat entre els qui feien castells (o hi participaven) com a mecanisme d’expressió i reivindicació cultural i aquells a qui tant els hi fa tot això en aquell moment.

Procuraré seguir aprofundint en aquest conflicte en els propers registres,

Gràcies per llegir-me!

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Diana Mata Codesal (et. al.) (2018) “‘Con la Cámara a Cuestas’: Aportaciones de la
fotografía en procesos participativos de investigación-intervención”, Forum Qualitative
Research, Vol. 19, Nº 1, Art. 14

Liliana Kremer (et al.) (2018). “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los
bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad
Nacional de Colombia. (pp. 57-81)

Hola a tothom altra vegada!

Aquí us apropo el meu tercer registre: 2023-05-01. Aquesta és la darrera entrega en que em basaré exclusivament en fotografies per il·lustrar el meu relat.

Les fotografies mostren diferents entitats associatives del barri:

La primera és l’Ateneu del Clot, on estic implicat en la junta directiva des de fa anys. Busca dinamitzar culturalment el barri amb tallers, espectacles i activitats de lleure pels veïns i veïnes.

La segona és el Foment Martinenc, una entitat també de caire cultural que acull multitud d’entitats del barri com ara colles de cultura popular, associacions de veïns i entitats de lleure associatiu com caus i esplais.

La tercera fotografia mostra el local de l’Anònima, una entitat de dinamització política del barri. Acull grups i entitats de caire polític i facilita la mobilització veïnal.

La quarta i última fotografia mostra una trobada que va tenir lloc la setmana passada, l’assemblea plenària de la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa. Va ser un esdeveniment excepcional amb molt de quòrum convocat amb urgència davant la debilitat del teixit associatiu del barri i els reptes de futur. Les tres entitats de les fotografies vam ser-hi.

Fins ara els registres entregats han procurat descriure la percepció que jo mateix tinc del barri. Els meus escrits han buscat complementar les imatges i identificar un conflicte que s’intueix entre veïns i veïnes, fotografiant sobretot els efectes dels “altres”, però mostrant també el que és per a mi el “nosaltres”. Com diuen Kremer et al. (2018), des d’una perspectiva sociocultural aquestes identitats diferenciades tracen una frontera cognitiva que pot esdevenir un símbol de resistència o conflicte dins un context comú com és el barri del Clot.

Grimson (2005, citat a Kremer et al., 2018) explica que “els grups i les identificacions no poden comprendre’s en si mateixos sinó en relació amb altres”, i trobo que els registres aportats fins ara han complert aquesta funció inicial de comparació entre estructures socials, encara que de manera molt superficial. En properes entrades procuraré incidir en la caracterització de cadascuna d’aquestes alteritats que he començat a identificar.

Gràcies per llegir-me!

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Liliana Kremer (et al.) (2018). “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81)