Publicat per

Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques

Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques
Publicat per

Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques

Bona tarda! Us deixo amb el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques. Desitjo que us agradi! :) Més endavant, trobareu…
Bona tarda! Us deixo amb el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques. Desitjo que us agradi! :)…

Bona tarda!

Us deixo amb el mapeig de les meves pràctiques culturals i artístiques. Desitjo que us agradi! :)

Més endavant, trobareu una entrada amb el relat explicatiu de la meva relació amb l’art.

Cristina

 

Debat0el Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 1

REGISTRE 1
Publicat per

REGISTRE 1

Bona tarda a tots i totes! :) Fa aproximadament uns quinze anys, a Setcases, un petit poble del Pirineu Gironès, es va…
Bona tarda a tots i totes! :) Fa aproximadament uns quinze anys, a Setcases, un petit poble del Pirineu…

Bona tarda a tots i totes! :)

Fa aproximadament uns quinze anys, a Setcases, un petit poble del Pirineu Gironès, es va adequar un espai per on passa el riu Ter al voltant del poble per tal de construir-hi l’anomenada Platgeta de Setcases.
Es va buscar una esplanada grossa, on l’aigua quedés una mica estancada, es va buidar dels rocs més grans i s’hi va posar sorra de platja per tal de simular una petita platgeta.
Cada any, cap al juny, s’arregla una mica perquè pugui estar a punt per a l’estiu, però des de fa uns anys, ja no és el que era.
Tot i ser conscient que estem al mes de març, que els hiverns al Pirineu són molt secs i és a l’estiu quan cauen més pluges, estem travessant una sequera com fa anys que no es vivia i ho he volgut plasmar amb aquest video.
Des de fa unes setmanes que se’n comença a fer ressò als mitjans, però a la Vall, ja fa uns mesos que ho vivim, començant per la manca de neu que es veu a les muntanyes del fons. Allò, és Vallter 2000, l’estació d’esquí que aporta la majoria del turisme de la zona i, per tant, gran part de l’economia.
He escollit aquesta zona per fer el primer registre, perquè m’encanta la naturalesa, estic enamorada del meu poble i de tots els seus racons i he decidit utilitzar el format de vídeo perquè no hi ha res més relaxant que el so del riu i ho volia plasmar de la millor manera.

Us deixo l’enllaç a la meva carpeta del drive: https://drive.google.com/drive/folders/170C9MaCVX5CRTa0DTAlVf8PC3foyCfhU

Salut!

Debat0el REGISTRE 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 1

Publicat per

Registre 1

Hola a tothom, Després de pensar-ho molt he decidit fer el meu primer registre sobre les pintures de Banksy, ja que visc a una ciutat al costat de Londres i tinc la sort d’haver vist moltes de les seves obres. Per aquells que no el conegueu, Banksy és un artista de carrer nascut a Anglaterra, activista polític i director de cinema el qual el seu nom i la seva identitat real romanen sense confirmar. Banksy està actiu des de la…
Hola a tothom, Després de pensar-ho molt he decidit fer el meu primer registre sobre les pintures de Banksy,…

Hola a tothom,

Després de pensar-ho molt he decidit fer el meu primer registre sobre les pintures de Banksy, ja que visc a una ciutat al costat de Londres i tinc la sort d’haver vist moltes de les seves obres.

Per aquells que no el conegueu, Banksy és un artista de carrer nascut a Anglaterra, activista polític i director de cinema el qual el seu nom i la seva identitat real romanen sense confirmar. Banksy està actiu des de la dècada de 1990, el seu art de caràcter satíric i els seus epigrames subversius combinen l’humor fosc amb el grafiti realitzat amb una tècnica d’estampació distintiva. Les seves obres de comentari polític i social han aparegut a carrers, murs i ponts d’arreu del món.

A la primera foto «Christmas Reindeers»(Birmingham): l’artista ha fet una denúncia de la problemàtica de l’habitatge dibuixant dos rens que semblen estirar d’un banc en el qual viu un sensesostre. Banksy ha dibuixat un particular mural nadalenc en el qual critica la problemàtica de l’habitatge al Regne Unit.

A la segona foto «Escape from Reading Gaol» (Reading): Banksy pinta a la façana de la presó on va estar l’escriptor Oscar wild per «fets homosexuals» i de fet podem suposar que qui s’escapa és el mateix Wilde.

A la tercera foto «Well Hung Lover»(Bristol): Banksy pinta una dona tenint un affair a esquenes del seu marit, i aquest a punt de descobrir-ho. El fet interessant és que aquest grafiti està pintat a la façana d’un centre de salut sexual.

A l’última foto «Mild Mild West»(Bristol): Banksy critica les tècniques violentes de la policia britànica.

He decidit fer aquesta proposta per al primer registre, ja que considero que l’art i la reivindicació moltes vegades poden anar de la mà. Penso que des de l’art podem expressar molts pensaments, idees o sensacions i arribar a molta gent. Banksy des de les seves obres, és capaç de cridar l’atenció del públic i evocar a la reflexió sobre diversos temes que afecten la societat. D’aquesta manera, cadascuna de les seves pintures porta una gran càrrega de sàtira i de crítica social. Els seus grafitis mostren humor negre i ironia sobre política, desigualtats o altres temes morals.

Maria

LINK CARPETA: https://drive.google.com/drive/folders/1-9FnsikUW0CAoLRwkZxfq0L6sFxXeFTV

Debat0el Registre 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat de l’educació artística

Publicat per

Relat de l’educació artística

RELAT DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA El meu contacte amb el món artístic va començar quan no era encara ni persona, la meva mare…
RELAT DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA El meu contacte amb el món artístic va començar quan no era encara ni persona,…

RELAT DE L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA

El meu contacte amb el món artístic va començar quan no era encara ni persona, la meva mare es posava els auriculars amb música a la panxa i jo llavors parava de moure’m. Amb només 8 mesos ja corria darrere del meu pare dient «kiss Kiss» i amb això volia que em posés la cançó de Prince – Kiss.

Les primeres vivències artístiques durant l’educació infantil que em venen al cap són treballs manuals, experimentar amb materials com el paper de seda, la pintura… encara que no hi estava molt interessada ni li prestava molta atenció, ja que els treballs manuals i la plàstica mai han estat el meu fort.
Crec que el problema no eren els treballs manuals en si, sinó el fet que tot estava molt guiat, l’experimentació lliure no hi tenia gaire protagonisme i el fet que l’art segueixi un fi concret no té cap sentit.

Avui, treballar les emocions i experimentar té molta més importància que un resultat final. El cervell no s’activa de la mateixa manera quan estem aprenent alguna cosa perquè tenim un repte davant que quan aprenem perquè ens obliguen i sense gens d’interès propi. De la mateixa manera, qualsevol experiència és educativa perquè et va formant i va forjant el teu cervell. Com més experiències donem als alumnes, més connexions podran tenir i més riquesa de vida mental tindran.

Crec que no va ser fins que els meus pares em van apuntar a L’esplai quan vaig començar a gaudir fent tallers i manualitats, encara que tampoc massa, sempre preferia jugar o fer esport abans que tallers manuals. A l’esplai ens donaven llibertat total, cap treball manual era millor que cap, tots érem iguals. Podíem experimentar, embrutar-nos i crear sense cap pauta.

Tornant enrere, com he comentat abans, des de ben petita ja estava connectada amb la música. El meu pare em portava als seus concerts i m’encantava. El primer contacte amb la música sense el meu pare va ser amb 5 anys, quan vaig decidir que volia apuntar-me a l’escola de música. Feia 3 dies a la setmana: un dia estudiàvem llenguatge musical, un altre l’instrument escollit, que en el meu cas va ser piano, i l’últim dia fèiem orquestra i cant coral. Vaig estar 8 anys anant feliç a l’escola de música fins que van canviar al professor.
Aquell docent em va fer agafar tanta angúnia a la música que em va costar molt tornar a posar-me. La seva manera d’ensenyar i educar no compaginava gens amb la meva manera de ser. Avui en dia penso que aquell pobre home ho va fer de la millor manera que sabia, però mare meva que malament…
Jo no volia saber res més del piano, i el meu pare em va dir que potser seria bo provar amb la guitarra. Va ser llavors quan em va ensenyar i vaig poder tornar a connectar amb la música. Buscava els acords de les cançons a internet i les intentava tocar, sempre intentant que no tinguessin cap Fa (els que toqueu la guitarra potser m’entendreu).

Recordo l’assignatura de Música a la primària, quan després de tocar una mica el xilòfon i el triangle vam haver de comprar una flauta dolça. Gràcies al fet que ja feia música pel meu compte podia llegir partitures i no em calia gaire temps per aprendre’m les cançons, aquest fet va fer que la professora sempre em demanés a mi tocar-les primer davant de la classe, cosa que no em feia molta gràcia la veritat, no obstant això, era la meva assignatura preferida.

Sempre he tingut una mica de vergonya a l’hora de posar-me davant del públic, quan estava a l’escola de música sempre li deia al meu professor que no volia fer audicions, fins que quan tenia 17 anys, el meu pare em va dir que l’havia d’acompanyar a un lloc. Quan vam arribar em vaig donar compte que era una mena d’audició, jo no entenia res. Vaig acabar cantant «O mio babbino caro», una òpera italiana. Encara no ho havia comentat, però un altre dels meus «hobbies» és cantar. Mai m’havia parat a pensar que potser cantava bé, ja que era una cosa que només feia a casa mentre mirava vídeos de YouTube, i, cada vegada que algú de la meva família em deia que potser hauria de formar-me en aquest aspecte jo no m’ho creia. Doncs bé, després de cantar em van demanar que em sumés al seu cor com a veu principal. Les paraules del meu pare van ser: T’ho creus ara, maca?
Aquí va començar el meu viatge amb la música lírica, el millor viatge que he fet mai. Vaig aprendre a cantar, a conèixer el meu cos, a respirar i controlar el meu diafragma. Una autèntica passada!

Vaig continuar estudiant cant fins als 23 anys, ja que vaig decidir marxar a viure fora d’Espanya. Tanmateix, la primera cosa que el meu pare em va regalar després de trobar el meu pis a Anglaterra va ser una guitarra perquè mai deixi de gaudir i expressar les meves emocions.

Avui en dia treballo de mestre a una escola de nens amb necessitats especials, concretament amb nens i joves amb autisme (Prior´s court fundation, per si li voleu donar un cop d’ull). La majoria d’ells tenen moltes dificultats socials i de comunicació i no acostumen a portar-se bé amb el soroll, de fet, poden tenir conductes agressives si no estan còmodes a un lloc. No obstant els hi encanta la música. Tinc nens que no poden parar de moure’s, però que si escolten música aconsegueixen concentrar-se. És per això que cada vegada que fem «music therapy» i porto la guitarra i cantem junts es converteix en la millor sessió de la setmana i obtenim coses màgiques, perquè l’art de la música fa això, crea màgia i és un llenguatge universal.

M’agradaria concloure el meu relat dient que com a futurs Mestres, hem de tenir present que les activitats que activen més plasticitat neuronal fins a mitjan primària són la música, l’art i els aspectes psicomotrius. Per tant, haurem de tenir en compte que l’eix central d’una classe sigui aquestes tres assignatures i la resta de matèries (també molt importants) hauran de ser les branques que surten d’aquest eix central. Amb la música podem treballar tota la part emocional o inclús coneixements com la llengua, les matemàtiques… i amb l’art, treballem la innovació i a ser creatius.

 

Gràcies per llegir!

Maria Loren

Debat3el Relat de l’educació artística

  1. Marta Asensio Melero says:

    Hola Maria,

    M’ha agradat molt la part del teu relat que parla de la teva feina actual en una escola amb nens i joves amb autisme i la relació amb la música. És curiós com persones amb una sensibilitat tan alta amb el soroll i amb l’entorn puguin tenir reaccions tan positives envers la música. Quina barrera trenca la música? Com enderroca un mur que en ocasions no fa caure ni la veu dels pares?

  2. Sonia Martínez Campillo says:

    Hola, Maria!

    He de dir que m’he quedat embadalida amb el teu relat! L’has expressat amb un sentiment que ha traspassat la pantalla.

    M’encanta llegir el vincle amb el teu pare, que bonic! És preciós que des de sempre t’hagi acompanyat amb el teu camí amb la música i t’hagi animat tant en mantenir viva la passió. És genial tenir un recolzament tan fort a casa. Per cert, m’he quedat amb les ganes de veure’t cantar :)

    Per altra banda, m’ha emocionat molt el teu relat sobre com poses en pràctica la música a la feina i com ajudes aquest nens amb necessitats especials. És ben cert que la música és màgica i fa coses que ni els més experts s’expliquen.

    Estic totalment d’acord amb tu quan dius que com a docents hem de tenir ben present la música per ensenyar els nostres alumnes. De fet, m’has fet recordar que quan anava a l’escola, em van ensenyar l’abecedari en anglès cantat i a dia d’avui, encara utilitzo la cançó quan dubto si una lletra va abans o després d’una altra! La música ajuda a aconseguir un aprenentatge més profund i molt més amè.

    Enhorabona per la teva feina!

  3. Laura Ruedas Alcaide says:

    Bona tarda,

    M’ha agradat molt el teu realt. Encara que la meva experiència amb l’art és molt diferent, m’ha agradat mol llegir sobre la teva habilitat musical. Dins les disciplines artístiques, amb la que jo em sento més identificada és amb la música, per tant, m’he sentit molt còmode llegint-te. A part d’escoltar música, m’agrada molt cantar (encara que jo no ho faig bé), però gaudeixo molt fent-ho, m’ajuda a desconnectar, a desfogar-me o a activar-me.

    La part que més reflectida m’he sentit en el teu relat és la del teu treball, jo també treballo amb infants amb TEA i he pogut observar com de beneficiosa és la música encara que molts tinguin hiperacúsia. En el meu cas, sobretot quan són petits, les utilitzem per anticipar qualsevol activitat (fer l’habituació del matí, anar al pati, anar a piscina, temps de relaxació…). Cada activitat té la seva cançó i això els ajuda a ubicar-se en el temps.

    Gràcies per compartir la teva experiència!

     

    Salutacions

Publicat per

REGISTRE 1

Publicat per

REGISTRE 1

Bon dia tot el dia, Començam un nou camí junts en aquesta activitat 2 titulada: «Explorem i representem l’entorn amb imatge i so». A tall d’introducció, cal dir que la meva inspiració ha estat el lloc on visc (Suïssa i els seus meravellosos paisatges), Murray Schafer, el canvi climàtic i Ludovico Einaudi.   QUI ERA MURRAY SCHAFER? Murray Schafer va ser un compositor i assagista canadenc, el qual «va fundar The World Soundscape Project, projecte pioner que busca promoure la…
Bon dia tot el dia, Començam un nou camí junts en aquesta activitat 2 titulada: «Explorem i representem l’entorn…

Bon dia tot el dia,

Començam un nou camí junts en aquesta activitat 2 titulada: «Explorem i representem l’entorn amb imatge i so». A tall d’introducció, cal dir que la meva inspiració ha estat el lloc on visc (Suïssa i els seus meravellosos paisatges), Murray Schafer, el canvi climàtic i Ludovico Einaudi.

 

QUI ERA MURRAY SCHAFER?

Murray Schafer va ser un compositor i assagista canadenc, el qual «va fundar The World Soundscape Project, projecte pioner que busca promoure la importància de parar esment al nostre ambient sonor i els efectes en la seva deterioració en la societat moderna». (Botella Nicolás, 2020)

COM RELACIONAM PAISATGE SONOR I CANVI CLIMÀTIC?

A través de la naturalesa, el món ens demana ajuda. Només cal aturar-se dos segons i escoltar. Escoltar com la neu baixa feroç un 15 de març (escoltar àudio «neu fosa»). O com dues imatges del mateix lloc amb una setmana de diferència parlen per si mateixes (veure imatges 1, 2, 3 i 4). Cal dir que em va ajudar a registrar l’àudio i fer les fotografies pensar: «què vull transmetre i com».

 

LUDOVICO EINAUDI

Gran compositor de bandes sonores, l’any 2016 va crear una peça especial a favor de la protecció de l’Àrtic. Cada vegada que l’escolt, diferents emocions afloren en mi les quals m’han impulsat a triar el tema del canvi climàtic.

Finalment, m’agradaria acabar amb una frase que segur que tothom coneix i és la següent «una imatge val més que mil paraules» d’Henrik Ibsen. Les imatges ens desperten emocions molt abans que raonaments. Voleu acompanyar-me en un viatge emocionalment meravellós?

Ens llegim!

Maria

 

LINK CARPETA: https://drive.google.com/drive/folders/1Dxi7xRlrS4rp9pLrYXdS2qD86dI1avzc

BIBLIOGRAFIA:

Botella Nicolás, A. M. (2020). El paisaje sonoro como arte sonoro. Cuadernos de música, artes visuales y artes escénicas, 2020, vol. 15, num. 1, p. 112-125.

Debat0el REGISTRE 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

La meva educació artística

Publicat per

La meva educació artística

Hola, A continuació podeu trobar les pràctiques artístiques que més m’agrada fer. Com veureu gairebé totes estan relacionades amb la música i és que des de petita he pogut tenir la sort d’estar sempre envoltada per aquesta. El meu pare és músic i té un estudi de gravació a casa i gràcies a ell jo també he connectat amb aquesta manera de fer art. Ja fa gairebé 5 anys que visc a Anglaterra i no puc passar tot el temps que m’agradaria…
Hola, A continuació podeu trobar les pràctiques artístiques que més m’agrada fer. Com veureu gairebé totes estan relacionades amb…

Hola,

A continuació podeu trobar les pràctiques artístiques que més m’agrada fer.
Com veureu gairebé totes estan relacionades amb la música i és que des de petita he pogut tenir la sort d’estar sempre envoltada per aquesta.

El meu pare és músic i té un estudi de gravació a casa i gràcies a ell jo també he connectat amb aquesta manera de fer art. Ja fa gairebé 5 anys que visc a Anglaterra i no puc passar tot el temps que m’agradaria passar fent música amb ell, no obstant cada vegada que torno a casa fem alguna coseta, és el nostre idioma.

Les primeres imatges són fotografies d’algunes activitats que gaudeixo molt fent: exposicions d’art virtual, musicals com «Moulin Rouge» o «The prince of Egypt«. També trobeu fotografies i vídeos dels llocs on he viatjat recentment, en concret: Roma i Edimburg.

Les imatges de la part de baix mostren el que més m’agrada fer del món: Cantar i tocar amb el meu pare, com ja he comentat anteriorment.

Espero que em pugueu conèixer una miqueta més amb el meu collage,

Ens llegim!

Maria

Debat1el La meva educació artística

  1. Adela Rodríguez Tapias says:

    Hola Maria!

    Sabia de la unió amb el teu pare i la música pel teu vídeo de presentació. Encara així, m’ha encantat la fotografia en la que surt un nadó (tu, oi?) i el teu pare amb la guitarra. Una imatge val més que mil paraules, i aquesta és preciosa.

    Gràcies per compartir-la!

     

    :)

     

Publicat per

Registre 1

Publicat per

Registre 1

Bon dia a tothom. https://drive.google.com/file/d/15zwI4Z3idcRyys7dK_WTMbxJLzCPL1YP/view?usp=share_link A continuació us penjo el meu primer registre de la PAC2. En aquest cas, no he sortit de la zona de confort, em situo a 10 minuts caminant de casa, en un tram on normalment passo amb el cotxe, per anar a treballar. Poques vegades hi vaig caminant, però ahir, al sortir a observar un entorn per analitzar, em vaig fixar en aquest pont acompanyat d’un riu sec per on passo cada dia però que…
Bon dia a tothom. https://drive.google.com/file/d/15zwI4Z3idcRyys7dK_WTMbxJLzCPL1YP/view?usp=share_link A continuació us penjo el meu primer registre de la PAC2. En aquest cas,…

Bon dia a tothom.
https://drive.google.com/file/d/15zwI4Z3idcRyys7dK_WTMbxJLzCPL1YP/view?usp=share_link

A continuació us penjo el meu primer registre de la PAC2. En aquest cas, no he sortit de la zona de confort, em situo a 10 minuts caminant de casa, en un tram on normalment passo amb el cotxe, per anar a treballar. Poques vegades hi vaig caminant, però ahir, al sortir a observar un entorn per analitzar, em vaig fixar en aquest pont acompanyat d’un riu sec per on passo cada dia però que no em va cridar mai l’atenció.

Observant i fent un registre crític, anys anteriors, es tractava d’un riu amb aigua, i una gran vegetació i vida al voltant d’aquest, encara que fos de nit, s’hi observava la predominació del color verd amb aigua pura, neta amb vida. Actualment, estem analitzant un espai mort, hi predomina el color marró, així com un espai sec i sense vida.
A nivell sonor, classifiquem els sons com paisatges sonors de la natura, però realment no existeix aquesta natura, s’ha consumit. Hi predomina la meva respiració o els soroll dels cotxes situats llunys de la ubicació actual. No hi ha prova de vida, no s’escolta cap mena de fauna, ni grills, ni petits insectes… la consumació d’un espai natural en estat pur.

Les principals fronteres d’aquest registre audiovisual és la desfeta d’un espai natural, limitats per un creixement demogràfic de la població, i una poca cura d’aquesta natura, com observem amb petits plàstics repartits per l’entorn en forma rebuig.

Aquest vídeo em transmet pena i tristor, no tot els paisatges analitzar han de ser bonics i vius. He aprés a valorar l’importància de cuidar els entorns, per tal de prevaler una imatge nítida i completa.

Debat0el Registre 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 1

Publicat per

Registre 1

Hola a tothom, Amb aquestes imatges vull mostrar els límits que poden tenir les persones amb diversitat funcional i les formes que…
Hola a tothom, Amb aquestes imatges vull mostrar els límits que poden tenir les persones amb diversitat funcional i…

Hola a tothom,

Amb aquestes imatges vull mostrar els límits que poden tenir les persones amb diversitat funcional i les formes que tenen de superar-los. Aquestes dues imatges són fetes a la meva feina, a l’Escola Joan XXIII d’Olot. Com ja he comentat treballo en un menjador d’una escola d’educació especial.

A la primera imatge es veuen les tasques que han de fer els alumnes del meu grup a l’hora de menjador. Estan representades amb pictogrames, que son les imatges amb els dibuixos petits. Per exemple es pot observar, treure la gerra, netejar taula, netejar cadires o pujar cadires.

La segona imatge també està formada per pictogrames. En aquest cas s’hi veuen les normes de comportament dins el menjador.

Amb aquestes imatges vull mostrar que potser que aquest alumnat amb diversitat funcional tingui algun problema per comprendre les tasques que se’ls assigna. Amb els pictogrames es poden fer un esquema mental del que han de fer cada setmana i ho entenen molt millor. Per tant, en aquest àmbit hi podem trobar límits o dificultats, però sempre hi ha alguna manera de superar-los.

Gràcies.

Debat0el Registre 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Disciplines Artístiques

Publicat per

Disciplines Artístiques

Hola companys i companyes, aquí us deixo el meu diagrama on us explico breument i de manera molt visual la relació que tinc actualment amb les diferents disciplines artístiques. Actualment no participo de manera activa en cap mena d’art, tot i això, sóc un gran consumidor d’art com a públic. Espero que us agradi. Salutacions!   Qui som i d'on venim?: Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l'educació artística …
Hola companys i companyes, aquí us deixo el meu diagrama on us explico breument i de manera molt visual…

Hola companys i companyes, aquí us deixo el meu diagrama on us explico breument i de manera molt visual la relació que tinc actualment amb les diferents disciplines artístiques. Actualment no participo de manera activa en cap mena d’art, tot i això, sóc un gran consumidor d’art com a públic. Espero que us agradi.

Salutacions!

 

Debat0el Disciplines Artístiques

No hi ha comentaris.

Publicat per

El meu relat sobre l’educació artística rebuda durant l’escolaritat. Nil Paüls Rovira

Publicat per

El meu relat sobre l’educació artística rebuda durant l’escolaritat. Nil Paüls Rovira

Soc dels que pensa que al llarg de la vida, hi ha experiències que en marquen el desenvolupament i la personalitat de…
Soc dels que pensa que al llarg de la vida, hi ha experiències que en marquen el desenvolupament i…

Soc dels que pensa que al llarg de la vida, hi ha experiències que en marquen el desenvolupament i la personalitat de cada un de nosaltres. A través d’aquest relat, vull compartir la meva experiència i com aquesta educació artística rebuda sobretot en la meva etapa d’Educació Primària va tenir molt a veure en què pogués gaudir d’una infància i adolescència excepcional. Des dels primers traços fins a les obres més complexes, vaig descobrir la importància de la creativitat, l’expressió personal i la tècnica en l’art, tot això em va ensenyar a valorar la bellesa i complexitat de tot el que ens envolta, fins i tot de les coses que a simple vista semblen més simples.

Des de ben petit, m’encantava dibuixar i crear coses amb les meves mans. Ja fos amb llapis, pinzell, plastilina o qualsevol altre material que pogués trobar, el moment de crear quelcom nou em feia estar feliç i desapareixien els pocs problemes que pogués tenir. De la meva etapa en educació infantil la veritat és que no en tinc gaire record, però el que sí que recordo amb claredat és el moment de començar a cursar l’educació primària, on un dels millors moments de la setmana a l’escola eren les dues hores que teníem l’assignatura anomenada en aquell moment »Plàstica».

Com bé he dit, durant la meva educació primària, l’educació artística a la meva escola es limitava a dues hores per setmana a l’aula amb la nostra mestra Roser, una gran persona a la qual també li atorgo gran part de mèrit de què estimes tant aquella assignatura. Recordo que sempre esperava amb ànsies aquells dos dies de la setmana per poder submergir-me a la pintura, el dibuixi les manualitats. La Roser ens ensenyava tècniques bàsiques de dibuix i pintura, cada setmana ens delectava amb una nova manualitat que ens deixava bocabadats i totes les seves classes anaven acompanyades de música de fons. Un dels fets que més em va marcar és que aquesta mestra ens escoltava molt, totes les seves classes i el que fèiem en elles sortia de tots nosaltres, escoltava les nostres inquietuds i les nostres propostes i sempre trobava la manera d’adaptar-les al temari que anava seguint. Una altra de les coses que més m’agradava d’aquella mestra és que no només ens feia de mestra dues hores a la setmana, sinó que a tothom que volgués li donava idees i eines perquè poguéssim fer a casa el cap de setmana, recordo que els meus dissabtes al matí eren una mescla del parit de futbol que tocava cada dissabte al matí, i un cop arribava a casa i fins a l’hora de dinar em ficava amb la meva mare a fer les manualitats que la Roser ens proposava.

Va ser ja una mica més gran, entre 5e i 6e de primària que gràcies a un projecte que vam fer amb la Roser a l’escola, vaig aficionar-me ja amb bastant intensitat al món de la fusta. El seu projecte consistia a crear un tauler d’escacs que havíem de serrar nosaltres mateixos i posteriorment decorar al nostre gust. Em va quedar un tauler molt maco i li vaig agafar gustet al tema de la fusta. Com soc de casa pagès, li vaig dir al meu padrí que m’agafes un grapat de branques dels arbres que anaven esporgant, perquè volia completar l’obra del tauler creant les meves pròpies figuretes, i així va ser, amb l’ajuda del meu padrí vaig poder acabar el joc d’escacs, modelant cada figureta i pintant-les molt detalladament, encara guardo aquell joc com una relíquia que ensenyaré als meus fills amb molta il·lusió. En aquesta època de l’educació primària, ames a més d’aquest projecte dels escacs, recordo haver-n’hi fet un grapat més; com ara una caseta d’ocells també amb fusta que en acabar vaig decorar amb pintures acríliques i retoladors permanents. La Roser va encarar molt aquesta manualitat com una oportunitat per transmetre’ns als infants la importància de tenir cura dels animals i del medi ambient, podríem dir que aquella mestra espremia les dues hores setmanals al màxim, i feia de »Plàstica» una assignatura transversal.

La veritat és que aquella mestra ha sigut i és un gran referent per mi, guardo un gran record de la tasca que feia com a docent, i ben segur la tindré present quan em toqui a mi exercir com a tal.

Un cop ja vaig entrar a l’educació secundària, l’educació artística es va tornar una mica més seriosa. Ens van ensenyar tècniques més avançades i ens van exigir que desenvolupéssim les nostres idees i conceptes per a les nostres obres d’art. Tot i que gaudia d’aquestes classes, també va començar a sentir que faltava alguna cosa. Em vaig adonar que les meves habilitats artístiques no estaven realment desafiades i que necessitava explorar més enllà del que s’estava ensenyant a l’aula.

Va ser aleshores quan vaig començar a buscar oportunitats fora de l’aula per continuar la meva educació artística. Em vaig inscriure a tallers d’art al meu poble, on una noia molt jove, la Mònica, impartia classes en un petit magatzem que se situava al mig del poble. Allí s’hi creava un ambient similar del qual trobava a les classes de la Roser, on mai faltava la música, la concentració i les rialles. El fet de ser ja una mica més grans, repercutia en què cap dels alumnes que hi assistíem ho fèiem obligats com podia ser el cas en l’escola, per tant, tots els 10 o 12 alumnes que anàvem a les classes de la Mònica ho fèiem perquè ens apassionava i en aquell garatge s’hi creava un clima molt favorable per tal de crear i aprendre al màxim. Aquella experiència va donar-me l’oportunitat de treballar amb altres companys amb altes capacitats en aquest tema i poder aprendre noves tècniques i habilitats que no s’ensenyaven a l’escola convencional.

L’últim any en el qual podia formar part del taller de la Mònica (el taller era per alumnes de 12 a 15 anys) ella em va preguntar si m’interessaria començar l’any vinent, és a dir, en complir jo 16 anys, a ser el seu ajudant i així poder agafar més alumnes al seu taller. Li vaig dir que si ràpidament, era quelcom que em cridava molt l’atenció, podia fer els meus primers euros amb una cosa que hagués fet de manera gratuïta, era una oportunitat que no podia deixar escapar!
Un cop complerts els 16 vaig ser el seu ajudant durant 2 anys, 2 dies per setmana, dues hores cada dia, on dúiem entre la Mònica i jo 20 alumnes. Guardo molt bon record d’aquella època, vaig aprendre molt i vaig acabar de descobrir que m’encantava ensenyar, m’aportava una gran satisfacció la mirada atenta dels alumnes, les seves preguntes, i les seves cares de felicitat un cop els sortien les manualitats tal com desitjaven.

Ara que ja tinc 30 anys, miro enrere i m’adono de com ha estat d’important la meva educació artística a la meva vida. No només m’ha permès expressar-me creativament, sinó que també m’ha ensenyat habilitats molt importants com ara la paciència, la perseverança, l’atenció al detall i la confiança en mi mateix, habilitats que són aplicables a molts altres aspectes de la vida. També vaig aprendre a treballar en equip i col·laborar amb altres estudiants en projectes artístics, i l’art m’ha donat l’oportunitat de connectar-me amb persones de tota mena, amb diferents inquietuds i gustos al meu, de les quals m’he pogut xopar de totes elles per créixer com a artista i com a persona.

Puc concloure amb què la meva educació artística a primària va ser una part força important del meu desenvolupament com a individu, ja que a través de les classes d’art, vaig aprendre a apreciar la bellesa a la creativitat i a expressar els meus pensaments i sentiments de maneres no verbals.

Per acabar m’agradaria posar en manifest la importància de fomentar les arts a l’educació primària i espero que les futures generacions tinguin la mateixa oportunitat que jo vaig tenir d’explorar la seva creativitat i es puguin expressar lliurement a través de l’educació artística al llarg de tota la seva etapa estudiantil.

Debat4el El meu relat sobre l’educació artística rebuda durant l’escolaritat. Nil Paüls Rovira

  1. Laia Baño Omedes says:

    Hola Nil!

    Coincideixo amb la teva afirmació que hi ha experiències que deixen empremta i ens condicionen, algunes de manera positiva i d’altres no tant.

    Em va agradar una frase del neurocientífic David Bueno que deia: de la forma com ensenyem als alumnes dependrà com veurà el món el futur de la humanitat.
     
    En el teu cas, segons el que reflecteixen les teves paraules, vas tenir molta sort amb la mestra Roser. Et va fer desenvolupar la teva part més creativa, et va saber motivar i fer gaudir de l’art. I tot això, et va portar més endavant a explorar nous camins i a adquirir unes habilitats molt importants i necessàries per a la nostra societat com la col·laboració.

    Penses que són suficients 2 h a la setmana d’educació plàstica a primària?

    Actualment continues desenvolupant alguna activitat artística?

    1. Nil Pauls Rovira says:

      Hola, Laia!

      En primer lloc, moltes gràcies per llegir i comentar el meu relat.
      Bé, per una banda, diria que 2 hores a la setmana són un pelet justes per a dedicar a l’educació artística a primària, però, per altra banda, també soc conscient que les hores lectives no són il·limitades, per tant, hem de ser conscients que totes les assignatures són importants i mereixen el seu espai. Una de les solucions que podria equilibrar la balança podria ser implementar un petit racó de temps a cada assignatura convencional on tingui cabuda una part més artística, d’aquesta manera podríem continuar treballant l’assignatura pertinent afegint aquest toc més creatiu que ens aporta l’art.

      També soc de l’opinió que tots els infants són ben diferents, i per tant no tots tenen la mateixa passió o curiositat per l’educació artística, és per això que animaria a les famílies amb infants apassionats per l’art que algunes de les hores d’activitats extraescolars les destinessin en apuntar als seus fills a activitats on treballin aquesta faceta més creativa i artística.

      Pel que fa a la segona pregunta, la resposta és que si, a part de fer mil i una manualitats i bricolatge al taller que tinc muntat al pàrquing de casa, actualment estic en procés de creació d’un pòdcast humorístic amb el nostre poble i els seus habitants com a protagonistes principals, sempre en to d’humor. Juntament amb el meu millor amic hi estem centrant moltes ganes i esforços i pensem que pot tenir molt bona rebuda per part de tot el poble, i si tot va bé, perquè no apuntar fins i tot més alt? 😊.

      Nil Paüls

  2. Mariona López Franquet says:

    Hola, Nil!

    En primer lloc, dic que m’ha agradat molt el teu relat sobre la teva educació artística. Em sembla molt interesant i molt encertat parlar de la importància de l’ambient i els/les mentors i mentores que tenim al llarg de la nostra vida. Com esmentes, les teves professores tant de l’educació primària com la del teu poble, segur que van tenir un paper important en la teva dedicació i interés en aquestes activitats.

    M’agradaria saber, si tu haguessis de donar classes de plàstica a les escoles, de quina manera ho enfocaries? Quines coses de la Roser repetiries tu com a mestre? Quines incorporaries que sents que et van mancar?

    Gràcies!

    1. Nil Pauls Rovira says:

      Hola, Mariona!

      En primer lloc, moltes gràcies per llegir i comentar el meu relat.
      Primer et contesto a les preguntes sobre la Roser, i ho tinc molt clar, no canviaria res del que ens va aportar aquella mestra, és el meu referent i penso a més que era una mestra avançada a la seva època, ja que moltes de les coses que se’ns estan ensenyant el dia d’avui en aquest Grau a la UOC, com per exemple el treball per projectes, ja les aplicava aquesta mestra fa 20 anys, i em sembla una cosa digna d’elogiar.

      Contestant a la teva pregunta de com enfocaria les meves classes d’educació artística com a mestre en un futur, crec que és una de les coses més importants és fomentar la creativitat i l’experimentació en els infants, en comptes d’ensenyar-los tècniques i habilitats específiques. És a dir, animar els i les alumnes a explorar i descobrir els seus interessos artístics per aconseguir que gaudeixin d’una educació artística plena i de qualitat.

      De tota manera, soc del parer de pensar que l’educació artística també l’hem d’integrar a l’ensenyament d’altres matèries per ajudar als alumnes a comprendre d’una forma més visual, cridanera i interactiva aquestes altres matèries que els poden resultar a priori més feixugues.

      Nil Paüls