Educació artística, dues paraules però amb molt de significat per mi.
Primerament, m’agradaria definir educació artística com “mètode d’ensenyament que desenvolupa capacitats, actituds, hàbits i comportaments, potencia habilitats i destreses, i, a més, és un mitjà d’interacció, comunicació i expressió de sentiments i emocions que permet una formació integral per a tots els individus”. (La Educación Artística: Transformar El Presente, Soñar El Futuro, 2020)
Tenint en compte l’esmentat anteriorment, a continuació faré un recorregut per les meves experiències artístiques, demanant-me: què m’ha aportat l’educació artística rebuda al llarg de la meva vida? Podria dir que estic on estic per aquelles experiències?
Un somni frustrat de la meva mare és ser artista plàstica. Des de ben petita li encantava dibuixar i pintar, com diu ella “era el meu moment de desconnexió del món”. Jo matisaria que era el seu moment de “connexió amb el món”, ja que l’ambient, les emocions i ella formaven un tot. Aleshores, gràcies al seu amor per l’art, jo vaig créixer en un ambient on es potenciava la creativitat. Vaig experimentar amb tota mena de material: pintura, fang, arena, aigua… En aquest punt és quan jo em deman, la creativitat és innata o s’adquireix? Partint de la meva experiència diria que és innata, però es pot desenvolupar amb l’experiència, així com es pot oblidar també amb el pas dels anys.
Quan tenia tres anys, la meva mare em va apuntar a classes de ballet sense saber que en canviaria la vida. Vaig practicar ballet durant quinze anys, 5 d’ells de manera professional al Conservatori de Música i Dansa de les Illes Balears. Allò em va fer créixer com a persona i madurar per tres motius: coneixença amb el meu propi cos, aprenentatge d’actituds, i expressió de sentiments i emocions a través de la dansa. Una de les coses que més vaig aprendre és disciplina i perseverança. Si un exercici no et sortia bé, el repeties fins que fos perfecte. Crec que a la meva vida d’avui en dia aquesta actitud de perfeccionisme continua existint, però d’una manera saludable. Em consider una persona perseverant amb els meus objectius i alhora perfeccionista.
Al mateix temps, el meu pare és un amant del Rock and Roll i sempre tendré el record d’acabar 4 hores de conservatori i cantar a ple pulmó al cotxe Thunderstruck, d’ACDC. A més, al conservatori no es feia només ballet, sinó que també teníem classes de música clàssica cada setmana. Vaig aprendre a reconèixer instruments i bandes sonores dels més famosos ballets. També vaig aprendre solfeig i afinació. Així que podria resumir aquells anys amb les següents paraules: disciplina; alliberació de sentiments i emocions amb el ballet; amor pel rock i al mateix temps amor per la música clàssica.
D’altra banda, fent referència a les experiències rebudes a l’escola la veritat és que no tenc molt de bons records. En la meva opinió, l’art no es resumeix en pintar, sinó que va molt més enllà. L’art és una manera d’expressar-se, d’entendre el món i de viure. L’art et convida a fer-te preguntes i a trobar respostes experimentant amb tu mateix i amb el món que ens envolta. Així que consider que a les escoles l’art no s’ensenya o s’ensenyava des d’un punt de vista coherent i ampli, no potencia la creativitat. Tot i que, durant el meu primer grau universitari, educació infantil, vaig tenir una artista com a professora que va marcar un punt d’inflexió amb les meves experiències artístiques. Ella va rompre amb el concepte de l’art esmentat anteriorment i va fer que la meva creativitat es ves potenciada a cada classe. Vaig començar a expressar-me amb l’art i a conèixer-me d’una manera més profunda. Vaig observar del que era capaç i allò em va motivar per estar on estic ara.
Després d’allò vaig manifestar una passió, viatjar o, com dic jo, veure món i veure altres maneres d’expressió i de vida. Avui dia m’encanta anar a museus, concerts i exposicions, m’agrada que em facin pensar i que no em deixin indiferent. Un dels meus referents actuals per excel·lència és Banksy. Per qui no el conegui, Banksy és probablement un dels artistes street art més famosos en l’actualitat amb una obra crítica amb la societat.
A més, fa un any va haver-hi un boom amb les creacions fetes amb fang. Així que vaig descobrir una nova passió, fer creacions amb fang. M’agrada escoltar música i posar-me mans a l’obra. Des del meu punt de vista el fang et fa connectar amb tu mateix, ja que la seva temperatura i textura són diferents de la temperatura i textura del cos. És una manera d’explorar diferents sensacions i emocions.
També m’agrada dibuixar i pintar sobretot amb pintura acrílica. Els dies de pluja, la mar o les muntanyes són una inspiració.
Pel que fa al tema musical, com he comentat anteriorment, vaig desenvolupar el gust per la música Rock and Roll des de ben petita gràcies al meu pare. Als 15, vaig començar a escoltar Artick Monkeys, Lana del Rey, Green Day… que van marcar la tapa adolescent de la meva vida. Amb els anys, he anat desenvolupant el gust pels renous de la naturalesa, on he trobat la meva calma. M’agrada anar a llegir vora la mar o anar a passejar i escoltar com xiuxiueja’n els ocells.
Resumidament, la part artística i musical dels infants no es potencia. Des del meu punt de vista, és una llàstima que l’educació artística quedi a un racó a l’escola. Crec que l’art aporta molts beneficis al desenvolupament com, coneixença del propi cos i de les pròpies emocions; afavoreix la comunicació efectiva; millora la capacitat de concentració; afavoreix la bona autoestima; i redueix l’estrès i l’ansietat. Per això és important la formació del professorat d’una manera global i transversal. No val dir: “jo no soc la professora d’art”. Pens que tots els professionals de l’educació haurien de ser una mica artístics.
BIBLIOGRAFIA:
La Educación Artística: Transformar El Presente, Soñar El Futuro (202) Fundación Aquae. Available at: https://www.fundacionaquae.org/wiki/educacion-artistica/ (Accessed: March 22, 2023).
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Cristina!
M’he animat a comentar el teu relat, ja que m’ha sorprès molt, anava pensant a mitja lectura “quantes experiències i encara estem a la primària”, ha sigut tot un plaer llegir-te.
Sincerament, m’ha semblat molt interessat la manera de treballar l’art que vau tenir els teus companys i tu a l’escola, perquè jo no vaig tenir aquesta sort. Però sempre que penso en tot el que no he fet a l’escola, alhora penso en tot el que podran fer els meus alumnes d’aquí a uns anys. M’agradaria també remarcar la importància de fer allò que t’agrada, pel fet que la teva professora va poder transmetre passió per l’art perquè ella la sentia.
En el moment que he llegit que vas estar en un grup de música, m’ha al·lucinat la idea! És una llàstima que ja no continueu amb el grup, tant de bo en uns anys, quan ja hàgiu acabat els estudis i esteu més posicionats, pugueu tornar als escenaris, m’agradaria molt poder anar a veure un espectacle vostre.
Finalment, com a fan de la lectura que soc, vull dir-te que tots tenim èpoques en les quals, per diferents factors, som incapaços de llegir res. Influeix molt l’estat d’ànim, el poc temps lliure, etc. Però t’animo al fet que et capfiquis dins del món de la lectura, ja que és allà on podràs ser i fer tot el que vulguis, i això poques coses més t’ho podran proporcionar.
Moltes gràcies per compartir amb nosaltres com ha sigut l’art a la teva vida.
Bona tarda Cristina,
El teu relat de l’educació artística és ben complet i divers. Des d’un inici lligada a la música i transformant pas a pas i obrint-te a nous instruments i ambients que t’han portat a posicions importants.
En primer lloc, considero important el que vols transmetre amb les classes plàstiques, en les quals no només practicàveu art, sinó que la implicació de la mestra feia que coneixessiu obres originals de l’artista (en el teu cas Dalí) portant-vos al museu de Girona.
Pel que fa a tots els instruments que esmentes denota la teva facilitat d’aprenentatge en tocar instruments. No tothom gaudeix d’aquesta, deu ser un privilegi!
Els projectes socials amb els què portàveu la música assajada a centres d’avis em sembla una manera molt dolça de traslladar cultura i art connectant-la amb valors socials i barrejant col·lectius. De mateixa manera amb les actuacions al municipi, pel que comentes crec que l’ajuntament està consicenciat de la necessitat de compartir i donar a conèixer les diferents tècniques d’art que es desenvolupen al poble.
Per últim l’etapa ja més adulta en la que la empenta adolescent us va portar a crear una banda i ser finalment teloners de grups amb molt renom. Igualment amb les publicacions a espais musicals.
Ara però la rutina de la vida adulta no et deixa tenir tant d’espai cap a la teva passió, però ben segur vindran projectes en un futur relacionats amb la música.
Mai deixis de creure (i crear) amb tu.
Raquel
Hola Cristina! M’ha interessat molt el teu relat, ja que des de ben petita has estat envoltada de música, teatre i art.
Trobi i considero que estàs feta per la música, ja que mai has deixat de fer alguna cosa que no estigui relacionada amb ella, per molt que hagis deixat activitats musicals, has retornat a ella per envoltar-te. Des del meu punt de vista, crec que les persones connecten amb diferents aspectes del món, ja sigui l’esport, l’art escènic, música, natura, etc. En el teu cas, ressalta molt que la música et faci sentir lliure, et connectes amb ella de manera que et dona felicitat, pau, és com la teva zona de confort.
Per altra banda em crida molt l’atenció que hagis fet de telonera de grups catalans tant famosos, ja que jo hi anava sempre als seus concerts, i només escoltar-los en directe ja se’m posava la pell de gallina, imagina’t fent de telonera, que al cap i ets més a prop d’ells, ets present en tots els concerts, i per tant ho vius segurament d’una manera molt més intensa.
En fi, un relat replet d’experiències que es relacionen amb l’art, el trobo molt i molt interessant.
Molt bona feina!
Marina Mas.
Hola, Cristina!
Ha sigut un plaer llegir el teu relat sobre l’educació artística al llarg la teva vida. Per fer-te la pregunta em centraré en la part del relat que parles sobre que com a extraescolar et van apuntar a música i quan dius que la teva germana tocava la guitarra a casa teva van decidir que tu també havies de tocar algun instrument i vas escollir el piano.
Sempre he tingut gran curiositat per saber si algun infant, pel seu propi peu demanaria a la família apuntar-se a tocar algun instrument, ja que gairebé tots els casos que conec de quan era petit i els que conec ara de gran com a monitor de menjador i extraescolars a l’escola, coincideixen que són les famílies que han de ”obligar” a l’infant a apuntar-se a tocar algun instrument. Amb això no vull dir que no estigui bé el que fan aquestes famílies, tot el contrari, ja que en la majoria dels casos, els infants tot i començar amb aquestes activitats de manera obligatòria, al cap de poc ja assisteix a les classes completament feliços i contents d’aprendre quelcom nou i veure el seu gran progrés en la matèria.
De petit era dels que no volia per res del món que els pares m’apuntessin a tocar cap instrument, però de gran he pensat milers de vegades l’encert que haguessin fet els meus pares si m’hi haguessin apuntat, el que donaria per saber tocar mig bé una guitarra!
I tu, que en penses?
Gràcies!