Bon dia tot el dia,

Seguim amb el fil conductor de tot el projecte, el canvi climàtic. En els dos anteriors registres, vaig parlar de temperatures extremes amb una setmana de diferència i de neu i gel. En aquest tercer registre m’he volgut centrar en la desglaciació.

Primerament, m’agradaria començar aquesta entrada comentada que és la desglaciació i per què es produeix. La desglaciació esdevé quan el gel es fon a causa de temperatures altes.

Tenint en compte el dit anteriorment, aquesta setmana he observat com el gel ha anat fonent i ha deixat una marca al seu pas que, probablement, desapareixerà al 100% quan les temperatures s’alcin una mica. Crec que aquest fenomen és indispensable per entendre el canvi climàtic. L’aigua és necessària per a la vida i en regions com suïssa la neu que s’acumula a les muntanyes serveixen per abastir aquesta necessitat bàsica. Però a causa del canvi climàtic, aquesta neu cada vegada es fon més ràpidament i això provoca que els glacials cada vegada vagin a menys.

L’artista que m’ha inspirat en aquest registre ha estat Claude Monet. Vegem la seva obra:

Figura 1
El desglaç en Vétheuil

Nota. Per C. Monet, 1881, pintura, oli sobre tela, situat al Museu
Thyssen-Bornemisza, Madrid, Espanya

Finalment, vull deixar dues preguntes a tall de reflexió quan vegeu les imatges: hi haurà un moment on aquests glacials desapareguin completament? Quines serien les conseqüències?

Maria

Link carpeta: https://drive.google.com/drive/folders/13q0X9_2zgjUSQmkpL6CP6Bf1kM8VwmC5

Hola, classe!

Per aquest tercer registre m’he decantat per analitzar un »Exclusive Market» les antípodes del »Mercadillo» que vaig tractar en el segon registre.

Sincerament, no sabia ni que existia aquest concepte de mercat, mai n’havia sentit a parlar, i és que està molt allunyat dels meus gustos interessos i inquietuds, però divendres vaig assistir a l’aniversari d’un amic meu, on érem unes 40 persones; els amics del poble (nosaltres), els amics de la UNI, els amics del gimnàs, etc. La qüestió és que ens vam relacionar entre tots i vaig conèixer un grapat de gent nova, entre els quals hi havia un noiet més jove que ens va dir que el dissabte anava a fer de DJ a un »Exclisive Market».

Aquest concepte em va crear curiositat i vaig començar a interessar-me pel terme i a fer-li preguntes. Ens va dir que era un mercat que es fa en llocs molt exclusius de cada ciutat, a Lleida només es fa un cop a l’any, aquest any es feia en un reconegut complex on se celebren bodes »de alto standing» (La Finca Prats) i en ell venen modistes molt reconeguts, es venen peces de roba exclusiva molt cares i només s’hi pot accedir amb invitació prèvia. Aquí vaig veure una gran oportunitat per poder veure de prop de que anava tot això, i poder documentar el gran contrast amb el meu estimat »mercadillo».

Li vaig dir que m’interessava molt assistir-hi, i vaig preguntar-li si podia fer-me el favor d’aconseguir-me alguna entrada per sota mà. Finalment, l’un demà em va dir que si i va passar-me 4 QR’s (invitacions) per poder-hi accedir, això sí, em va dir que era molt important que anéssim MOLT mudats, ja que aquest mercat tenia »code dress» i els de seguretat decidien si anaves o no apte per entrar a la finca.
Un cop allí, em vaig trobar a l’entrada amb una mala notícia, queda prohibit fer fotos o vídeos dins del recinte, igualment vaig poder enregistrar un vídeo curtet i una foto on es veu de que anava la cosa.

Sincerament, va ser una experiència enriquidora per veure com es mouen i com funcionen aquests grups socials de tan alt nivell econòmic, però veure-ho des de dins encara em va fer valorar més el grup social al qual pertanyo, la classe mitjana, on crec que s’hi troba l’equilibri perfecte per trobar la felicitat.

Vaig detectar molts punts en contra d’aquell tipus de mercat:

-Fomenta l’exclusivitat i la discriminació: en limitar l’accés als qui no hi són convidats, creen artificialment una barrera que limita la diversitat i en promou l’exclusivitat. A més, aquestes invitacions sovint només les reben persones amb un alt poder adquisitiu, cosa que discrimina els que no tenen mitjans econòmics similars.

-Fomenta el consumisme i la superficialitat: S’enfoquen a vendre productes d’alta gamma i de dissenyador d’alta gamma, cosa que fomenta el consumisme i la superficialitat entre els qui els freqüenten. En lloc d’emfatitzar altres qualitats com la personalitat o el caràcter, l’èmfasi és l’aparença i la imatge que es projecta a través de la roba i els encanta mostrar-se inaccessibles.

-Generen competència tòxica: en alguns casos, l’accés a aquests mercats es converteix en competència entre persones d’alt poder adquisitiu, cosa que genera actituds tòxiques i poc saludables. Et fan sentir la necessitat de comprar productes cars perquè et sentis part d’un grup o creïs una imatge d’estatus, cosa que crea una dinàmica poc saludable i poc autèntica.

Tot seguit plasmo el contrast que he pogut observar entre el »Mercadillo» de tota la vida amb aquest nou descobriment »Exclusive Market»:

Veig al »mercadillo» com un espai on podem descobrir diferents cultures, tradicions i estils de vida on les persones poden interactuar entre elles i compartir els seus costums i valors, ajudant a construir una identitat cultural inclusiva i diversa. I molt important, sense límits ni barreres que impedeixin que persones de diferents cultures interactuïn entre si.

D’altra banda, »l’Exclusive Market» el veig com un espai totalment tancat, restringit i amb barreres d’entrada. El fet que les persones només puguin ingressar a aquests mercats per invitació o amb un cert nivell financer, ho veig com una forma d’exclusió i una limitació en la construcció d’una identitat multicultural. A més, l’exclusivitat i l’elitisme del mercat de la roba es poden veure com un espai on la diversitat i la diferència no són benvingudes. Per exemple, hi pot haver certs codis de vestimenta o expectatives que excloguin les persones que no compleixin certs estàndards de moda o classe social. Defineix fronteres i limita una identitat cultural inclusiva i diversa.

En conclusió, mentre el »mercadillo» és un espai obert i divers que promou la interacció entre persones de diferents cultures i valors, l’altre es pot veure com un espai tancat i restringit que està ple de límits i exclusió.

Justificament teòric:

He estat buscant articles que parlin sobre el perquè gran part de la població actual està tan obsessionat amb la roba de marca, només cal donar un cop d’ull al nostre voltant, a l’escola on treballo per exemple, ja podem observar com des de ben petits molts nens ja volen tenir els kets de futbol de marca, i com més grans més s’incrementen aquestes ànsies de tenir tot l’armari de marques que veuen als seus referents d’internet, esportistes o cantants famosos.

És per això que he volgut reflexionar sobre que és realment el que mou a la gent a gastar tants diners amb peces de roba que moltes vegades només es diferencien per un petit logo. L’article del qual he tret les cites és: ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS PERSONAS QUE USAN ROPA DE MARCA, de Dagoberto Páramo Morales i Elías Ramírez Plazas, en ell hi ha infinitat de famoses cites d’autors de diferents èpoques que analitzen el comportament humà envers aquest tema.

La cita de Drawbaugh, 2001,17:

«Las marcas ayudan a la gente a decir al mundo y a sí mismos quién es y a qué clase pertenece porque mucha gente encuentra dificultades a la hora de definirse a sí mismas y, por ello acuden a las marcas con el único fin de contribuir a perfilar su identidad, es decir buscan en las marcas un medio de expresión y esto se debe al declive de las instituciones tradicionales como la iglesia, la familia y la comunidad. El objetivo de realización personal se puede alcanzar por la pertenencia a un club, a una iglesia o un partido político, comprometiéndose con una ideología, un país, un puesto de trabajo, o dedicando más tiempo a la comunidad, al deporte, a una afición o a la familia, pero un número creciente de población, las considera obsoletas porque requieren tiempo, esfuerzo y estabilidad y estas cualidades no abundan». (Drawbaugh, 2001:17).

Aquesta cita m’ha fet reflexionar força i em fa qüestionar la manera com les marques han aconseguit convertir-se en un mitjà predominant d’expressió i identitat personal en lloc d’altres aspectes que a parer m’ho haurien de ser molt més significatius a la nostra vida.
Ja de primeres, és preocupant que moltes persones trobin dificultats per definir-se a si mateixes i busquin a les marques de roba una manera de perfilar la seva identitat. Dependre en gran manera d’objectes materials per construir una imatge personal diria que és fruit d’una manca d’autoconeixement i de confiança en un mateix. El conjunt de la societat actual ha fomentat una cultura consumista que vincula la vàlua de les persones amb la seva capacitat per posseir productes de marca, cosa que és una tendència preocupant.

A més, l’autor assenyala que aquest fenomen és degut al declivi de les institucions tradicionals com l’església, la família i la comunitat. Tot i que és cert que aquestes institucions han experimentat canvis significatius, és important qüestionar si les marques de roba exclusiva han de ser un reemplaçament adequat per a elles, jo crec clarament que no. Penso que la pertinença a una comunitat, la dedicació a una causa noble o la construcció de relacions familiars sòlides han de brindar un sentit de pertinença i realització personal més profund que simplement identificar-se amb una marca o una manera de vestir determinada.

El text també esmenta que cada vegada més persones no són capaces de dedicar el temps, esforç o estabilitat que requereix la creació d’una identitat pròpia, sense prejudicis externs de marca, tipus de vestimenta, vehicle, telèfon mòbil o gimnàs en el que vas, per tant son qualitats que semblen escassejar a la societat actual. El cultiu de relacions significatives i el compromís amb valors més profunds requereixen temps i esforç, i encara són fonamentals per a un desenvolupament humà saludable en la societat actual.

En conclusió, penso que la societat actual ha tendit a sobrevalorar les marques de roba exclusiva com a mitjà d’expressió i d’identitat, cosa que reflecteix una manca d’autoconeixement i una dependència excessiva d’objectes materials. És important reflexionar sobre la importància d’enfortir les institucions tradicionals i cultivar relacions i compromisos més significatius que transcendeixin el consumisme superficial per tal de construir una societat més equilibrada, centrada en valors i amb un autèntic sentit d’identitat propi.

BIBLIOGRAFIA

ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS
PERSONAS QUE USAN ROPA DE MARCA

Dagoberto Páramo Morales*, Elías Ramírez Plazas (13/01/2011)

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3798834.pdf

A continuació us deixo l’enllaç al meu Drive, on aquesta vegada trobareu una fotografia i un vídeo d’aquesta experiència (estava prohibit l’ús de càmeres, és tot el que vaig poder fer).

https://drive.google.com/drive/folders/1QnTOSjygYkZXPTmZhnME7O8hZY_VoNnA

Nil Paüls

Seguint amb el fil de l’aigua, avui m’agradaria presentar-vos algunes de les Fonts de la Vall de Camprodon.
I és que considero que les fonts, a part de ser boniques i útils, són punts de trobada molt interessants. Des de fa un temps, a moltes de les fonts de la zona, hi han habilitat per als seus voltants zones de pícnic amb taules, bancs i papereres, per oferir un lloc idíl·lic on fer algun àpat, rodejat de naturalesa i amb aigua fresca potable al voltant.
Les fonts són elements indispensables en l’àmbit rural i de muntanya, però també és molt important que n’hi hagi a les ciutats grans. Sempre va bé estar de viatjar o passejant per la ciutat i poder parar un moment a refrescar-nos, i sense la necessitat d’entrar en un establiment a consumir o gastar plàstic per beure una mica d’aigua, així que considero que s’hauria de generalitzar més la idea d’anar amb una cantimplora i poder anar recarregant-la d’aigua sempre que es necessiti.
Per fer aquesta pràctica, m’he decantat per fer un recull de fotos de diverses fonts. M’agrada molt el format vídeo perquè considero que es pot apreciar molt més bé el concepte, ja que hi intervenen tant la imatge com el so com una major perspectiva, però per aquest registre, he volgut canviar una mica i utilitzar només imatges, i considero que s’ha pogut captar molt bé l’essència de les fonts. He intentat, amb el meu poc coneixement de fotografia, fer algunes de les fotos de «llarga exposició», i he anat provant, a veure què us sembla el resultat!
Us deixo l’enllaç a la carpeta de les imatges,
Continuem! :)

Hola a tothom!

Continuant amb la idea delsmeus registres de voler mostrar els límits i barreres que es troben les persones amb alguna diversitat funcional en el món actual, us voldria compartir unes imatges que estan molt presents en el meu dia a dia com a coordinador d’activitat física per a infants i joves amb diversitat funcional. Són unes imatges que tant jo com els meus alumnes les podem tenir molt normalitzades però que per una persona que no ha tractat mai el món de la diversitat funcional poden semblar estranyes o desconegudes.

Aquestes dues imatges són unshoraris realitzats a partir de pictogrames els quals ajuden als infants i joves amb els que treballo a poder organitzar millor el seu dia o el temps que dura l’activitat. Els permet establir un temps mental per realitzar cada activitat. D’aquesta manera saben què els tocarà fer en cada moment i poder descartar l’activitat que ja han realitzat.

És imprescindible que enviï amb antelació als pares i mares d’aquests joves (majoritàriament amb Trastorn de l’Espectre Autista) aquests horaris i amb aquest format específic. Així els ensenyen als seus fills i filles abans de començar l’activitat.

Amb aquesta reflexió vull transmetre que aquests infants i joves també tenen el dret a realitzar activitat física tot i que moltes vegades tenen moltes més dificultats per trobar alguna organització o institució que els hi faciliti poder-ne practicar. I és que conversant amb pares i mares de fills amb diversitat funcional, en moltes ocasions em comenten que el seu fill té ganes de practicar activitat física o algun esport però no troben el lloc adequat, o fins i tot que han hagut de plegar d’un club per falta de recursos o per discriminacions.

Adjunto les imatges a continuació.

Salutacions!

Bona tarda a tots i totes!

Aquí us deixo la meva tercera aportació

Aquestes 3 fotos que trobeu a la meva carpeta són els meus tres espais de pau,

La super escola on treballo, que m’ha fet descobrir el món de l’educació especial; el parc de la zona on visc per on he caminat tantes vegades pensant en el meu futur, en la meva vida, en la meva gent, la meva ciutat… i la meva caseta on moltes vegades m’he sentit sola, però moltes més m’he sentit «A casa».

La frontera és la zona límit entre dos territoris o regions, i es pot aplicar en diferents contextos. En geografia, la frontera pot referir-se a la línia que separa dos països o regions. En biologia, la frontera pot ser la zona d’intersecció entre dos ecosistemes diferents, on les espècies de cada zona es barregen. En general, la frontera indica una línia de separació o divisió entre dos àmbits o realitats, i en el meu cas la unió entre dos mons, entre dues fronteres.

https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1UHy7YNquNJukC8g64cgrE_fNCUHxx2JD

Maria

Hola a tothom,

Aquesta setmana, he observat la neu i gel i la seva relació en i amb el món. És increïble com canvia la seva visió en un lloc o en un altre. Per exemple, aquí on visc, la neu és necessària per possibilitar l’esquí i el gel per possibilitar l’escolada en gel. Si no hi ha neu, no hi ha esquí, en conseqüència, això limita el poder adquisitiu de la regió.

Seguint la meva línia sobre el canvi climàtic, la setmana passada es pensava que no es podria esquiar més per falta de neu i aquesta setmana una altra vegada és hivern. És per això que he volgut fotografiar aquests canvis naturals per tal d’entendre la seva relació amb la humanitat.

D’altra banda, la neu i el gel és i ha estat popular entre els artistes. Neu és fredor, colors grisos, blaus, blancs. La neu és hivern. La neu són contrastos i matisos. El gel és sensació. La neu i el gel maquen moments i conten històries de vida. Podem veure això a Cazadores en la nieve de Pieter Brueghel.

Finalment, en el següent enllaç trobareu diferents imatges de paisatges nevats, així com un àudio d’un dia típic en aquest entorn. Enllaç: https://drive.google.com/drive/folders/1jRG9t3rLE0o4dFHiBjoreadhfCvk7uGr.

Maria

Hola, classe!
En aquest segon registre m’he volgut centrar en un dels meus llocs preferits, que a més té relació directa amb el tema que vaig triar. En aquest cas el registre gira al voltant del popularment anomenat »MERCADILLO». Des de petit el mercat ha sigut un dels meus espais preferits, on no fallava cap dissabte al matí, juntament amb el meu pare i la meva padrina anàvem a fer un »tomet» que era sinònim de comprar una mica de fruita, alguna peça de roba, algun joguet, els típics xurros amb xocolate que ens cruspíem mentre passejàvem, i per últim la visita a la secció d’animals, on encara puc imaginar la cara que em ficava el pare cada cop que li demanava que adoptéssim un gosset (sense èxit).

Doncs bé, aquesta és un costum que he anat continuant fent fins avui dia, on realment no és cada dissabte com quan era petit, però sí que es podria dir que fi de setmana si, cap de setmana no, hi anem a fer un »tomet» amb la meva xicota.

És un espai que ha sofert molts canvis, tant polítics (ja no hi ha animals a la venda), com culturals, a causa de l’augment de gent nouvinguda de països majoritàriament africans.

Això ha fet que avui dia al mercat hi sentim veus de venedors amb idioma català, castellà i àrab, i els productes: de vestimenta, complements, alimentació, etc. siguin molt més variats, per tal de satisfer les necessitats de tots els compradors que hi assisteixen.

Justificament teòric:

En l’article de Liliana Kremer (et al.) (2018) anomenat: «Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes». A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81) he pogut extreure una gran quantitat de recursos valids per tal de relacionar i reflexionar-los amb aquest Registre 2, mes en concret, fare aquesta reflexio sobre una cita que m’ha semblat molt acertada per parlar del tema, es la seguent:

»Las identidades se conforman enel marco de las relaciones quese establecen con otros, en espacios y tiempos particulares. Son parte inherente a la interacción social,loque quiere decir que sin identidad simplemente no habría sociedad» (Jenkins, 1996, p. 19).

En relació amb aquesta cita, em centraré en el grup ètnic majoritari pel que fa a venedors que conformen el mercat ambulant, els gitanos. Jo penso que la identitat gitana s’ha conformat al llarg del temps en el marc de les relacions que han establert amb els altres, tant dins com fora de la comunitat. La seva identitat està intrínsecament lligada a la seva interacció social i al seu estil de vida únic, que inclou, com és ben sabut, la venda ambulant com una forma tradicional de subsistència.

Els gitanos han desenvolupat una identitat distintiva a través de la cultura, les tradicions i les formes de vida que s’han transmès de generació en generació. La venda ambulant ha estat una part integral del seu estil de vida, permetent moure’s d’un lloc a l’altre, establir relacions comercials i mantenir la seva autonomia.
Jo visc a un carrer de distància del barri »La Mariola», el barri on viuen la majoria de famílies gitanes de Lleida, i puc afirmar que sense aquesta identitat gitana que tant els caracteritza, i que s’ha format a través de la interacció social i l’estil de vida particular, la societat lleidatana no seria completa, ja que tenim clar que la diversitat d’identitats i experiències és el que enriqueix una societat, i els gitanos, amb la seva cultura i la seva forma de vida úniques, han contribuït a la riquesa i la diversitat de les societats en les quals interactuen.

Quan parlem de la raça gitana, parlem d’un grup ètnic amb importants contribucions a la cultura, l’art i la música arreu del món. La cultura gitana es caracteritza pel seu estil de vida nòmada, una llengua distintiva i unes tradicions molt arrelades que passen de pares a fills.

Els gitanos han preservat la seva herència cultural a través de generacions transmetent la seva identitat única. Simes no, no tot són flors i violes, i al llarg de la història sempre han estat enfrontant desafiaments i discriminació. A pesar de tots els pals a les rodes, s’han fet popularment coneguts pel seu art innat, la seva resiliència i les seves grans habilitats comercials.

Bibliografia:

«Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes». A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81) Liliana Kremer (et al.) (2018)

A continuació us deixo l’enllaç al meu Drive, on aquesta vegada trobareu un fragment d’àudio d’1 minut del so ambient que vaig enregistrar aquest dissabte al mercat de Torrefarrera (Lleida), us recomano escoltar-lo amb els ulls tancats i imaginant que esteu allí, a mi em transporta a la meva infància. Tambe adjunto algunes fotografies i un vídeo.

https://drive.google.com/drive/folders/1FajsI6i6wpMHmxbWWfyZn0nz7BK6LgzA

Nil Paüls

Hola a tothom!
Deixo el següent enllaç amb les fotografies del registre 2: https://drive.google.com/drive/folders/1npvfagkUouVyaOjqjtkvH9JaMH1eFP8r?usp=sharing

Avui m’he parat a observar la natura, com evoluciona, quines modificacions i com el pas del temps afecta en aquesta.
He fet les dues primeres fotografies, anomenades «1» i «2» amb una separació de 30 segons entre cada fotografia.
Es pot veure l’evolució en els núvols, i en el replà verdós, on observem com el raig de sol que omple de vida el prat, va desapareixent fins a deixar-lo totalment enfosquit, i amb poca vida. Valoro la importància i la bellesa del sol en la seva plenitud, com el raig de sol atorga vida al paisatge. Això molts cops se’ns reflexa a nosaltres com éssers humans, quan ens dóna un petit raig de sol, la nostra bellesa augmenta i depèn en quin context, ens dòna diferents estats d’ànims positius.

A la fotografia «3» i «4», m’he centrat en analitzar més detalladament aquest prat concret. És més bonic de lluny, quan t’hi apropes, veus forats i caus de color marró, que des d’una perspectiva llunyana no observàvem.
Em fa pensar que tot és molt més estètic amb visió llunyana, com a la vida, les primeres impressions poden arribar a ser espectaculars i captivadores, però quan coneixes la realitat tot canvia.

REGISTRE 1:

• La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat.

Bon dia, classe,

Després d’uns dies pensant en un tema prou rellevant, de gran importància en el món actual, que tingui diferents punts de vista i molts matisos per poder explorar i aprofundir els conceptes que ens demana aquesta extensa PAC 2; d’alteritat, diferència, límits i fronteres, m’he decantat per tractar »La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat».

Aquest tema em permetrà reflexionar sobre com les diferències culturals i les fronteres geogràfiques estan sent desafiades i redefinides en un món cada cop més interconnectat. M’endinsaré a investigar com les persones i les comunitats estan en constant negociació i construcció de les seves pròpies identitats culturals en aquest context, així com les tensions i els desafiaments que sorgeixen quan s’enfronten a diferències culturals.

Tot seguit relacionaré el tema que he escollit: »La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat», amb els conceptes que ens demana l’enunciat: Alteritat, diferència, límits i fronteres.

• Alteritat:

En un món globalitzat, la construcció de la identitat cultural és afectada per diversos factors, incloent-hi el fenomen de »l’alteritat». En aquest cas, com a alteritat em refereixo a la percepció que tenim de l’altre com a diferent i aliè a un mateix, cosa que pot generar conflictes i tensions en la construcció de la identitat cultural de cada u. Per exemple, en alguns casos, les cultures locals poden sentir-se amenaçades per influències externes i cercar preservar la seva identitat cultural.

Jo, personalment, penso que la interacció amb altres cultures ens ha d’enriquir i diversificar la nostra pròpia identitat cultural, fent-la créixer i, per tant, millorant-la gràcies a noves aportacions i idees. També veig quelcom imprescindible fomentar el diàleg intercultural i respectar les diferències amb la resta de cultures per tal d’assolir una construcció d’identitats culturals la més inclusiva i diversa possible.

• Límits:

En aquest cas, tocant el concepte »límits», sembla que els límits, sobretot els geogràfics i culturals que abans definien les identitats locals, s’han dissolt en l’infinit. Penso que la globalització no fa desapareix com a tal les identitats locals, però sí que posa en conflicte la dinàmica de construcció de la identitat cultural.

• Diferència:

El terme «diferència» el relacionaria amb la construcció de la identitat cultural en un món globalitzat en el sentit que la globalització pot posar de manifest les diferències culturals i locals, cosa que s’ha anomenat sempre com a «dinàmica diferencialista».
Jo soc del parer de pensar que la identitat cultural és un procés obert i transformable, tot i que hi ha sectors de la població que emfatitza la primordialitat originària de les identitats culturals. En qualsevol cas, la globalització té una influència molt important en la construcció de les identitats polítiques i nacionals, així com en els aspectes econòmics, polítics, socials i culturals del conjunt total de la població mundial.

• Fronteres:

En el món, tal com el coneixem avui dia, les fronteres poden tenir una influència rellevant a l’hora de construir una identitat cultural pròpia.

La identitat es construeix al llarg dels anys i es pot veure afectada per factors externs com les fronteres, ja que és un procés històric i dinàmic que està subjecte al canvi i la transformació.Els límits fronterers físics ja siguin a petita escala: de barri, poble o ciutat, com també a més gran escala: comunitat autònoma, país o continent, poden influir de manera molt directa en la construcció de la nostra identitat cultural.

Algunes pràctiques socials i culturals poden ser formes de resistència a la cultura dominant, mentre que d’altres poden ser senzillament formes d’adaptació.
En general, la construcció de la identitat cultural és un procés complex que pot estar influenciat per molts factors, incloent-hi les fronteres geogràfiques.

Nil Paüls Rovira.