Hola, classe!
En aquest segon registre m’he volgut centrar en un dels meus llocs preferits, que a més té relació directa amb el tema que vaig triar. En aquest cas el registre gira al voltant del popularment anomenat ”MERCADILLO”. Des de petit el mercat ha sigut un dels meus espais preferits, on no fallava cap dissabte al matí, juntament amb el meu pare i la meva padrina anàvem a fer un ”tomet” que era sinònim de comprar una mica de fruita, alguna peça de roba, algun joguet, els típics xurros amb xocolate que ens cruspíem mentre passejàvem, i per últim la visita a la secció d’animals, on encara puc imaginar la cara que em ficava el pare cada cop que li demanava que adoptéssim un gosset (sense èxit).
Doncs bé, aquesta és un costum que he anat continuant fent fins avui dia, on realment no és cada dissabte com quan era petit, però sí que es podria dir que fi de setmana si, cap de setmana no, hi anem a fer un ”tomet” amb la meva xicota.
És un espai que ha sofert molts canvis, tant polítics (ja no hi ha animals a la venda), com culturals, a causa de l’augment de gent nouvinguda de països majoritàriament africans.
Això ha fet que avui dia al mercat hi sentim veus de venedors amb idioma català, castellà i àrab, i els productes: de vestimenta, complements, alimentació, etc. siguin molt més variats, per tal de satisfer les necessitats de tots els compradors que hi assisteixen.
Justificament teòric:
En l’article de Liliana Kremer (et al.) (2018) anomenat: “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81) he pogut extreure una gran quantitat de recursos valids per tal de relacionar i reflexionar-los amb aquest Registre 2, mes en concret, fare aquesta reflexio sobre una cita que m’ha semblat molt acertada per parlar del tema, es la seguent:
”Las identidades se conforman enel marco de las relaciones quese establecen con otros, en espacios y tiempos particulares. Son parte inherente a la interacción social,loque quiere decir que sin identidad simplemente no habría sociedad” (Jenkins, 1996, p. 19).
En relació amb aquesta cita, em centraré en el grup ètnic majoritari pel que fa a venedors que conformen el mercat ambulant, els gitanos. Jo penso que la identitat gitana s’ha conformat al llarg del temps en el marc de les relacions que han establert amb els altres, tant dins com fora de la comunitat. La seva identitat està intrínsecament lligada a la seva interacció social i al seu estil de vida únic, que inclou, com és ben sabut, la venda ambulant com una forma tradicional de subsistència.
Els gitanos han desenvolupat una identitat distintiva a través de la cultura, les tradicions i les formes de vida que s’han transmès de generació en generació. La venda ambulant ha estat una part integral del seu estil de vida, permetent moure’s d’un lloc a l’altre, establir relacions comercials i mantenir la seva autonomia.
Jo visc a un carrer de distància del barri ”La Mariola”, el barri on viuen la majoria de famílies gitanes de Lleida, i puc afirmar que sense aquesta identitat gitana que tant els caracteritza, i que s’ha format a través de la interacció social i l’estil de vida particular, la societat lleidatana no seria completa, ja que tenim clar que la diversitat d’identitats i experiències és el que enriqueix una societat, i els gitanos, amb la seva cultura i la seva forma de vida úniques, han contribuït a la riquesa i la diversitat de les societats en les quals interactuen.
Quan parlem de la raça gitana, parlem d’un grup ètnic amb importants contribucions a la cultura, l’art i la música arreu del món. La cultura gitana es caracteritza pel seu estil de vida nòmada, una llengua distintiva i unes tradicions molt arrelades que passen de pares a fills.
Els gitanos han preservat la seva herència cultural a través de generacions transmetent la seva identitat única. Simes no, no tot són flors i violes, i al llarg de la història sempre han estat enfrontant desafiaments i discriminació. A pesar de tots els pals a les rodes, s’han fet popularment coneguts pel seu art innat, la seva resiliència i les seves grans habilitats comercials.
Bibliografia:
“Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81) Liliana Kremer (et al.) (2018)
A continuació us deixo l’enllaç al meu Drive, on aquesta vegada trobareu un fragment d’àudio d’1 minut del so ambient que vaig enregistrar aquest dissabte al mercat de Torrefarrera (Lleida), us recomano escoltar-lo amb els ulls tancats i imaginant que esteu allí, a mi em transporta a la meva infància. Tambe adjunto algunes fotografies i un vídeo.
https://drive.google.com/drive/folders/1FajsI6i6wpMHmxbWWfyZn0nz7BK6LgzA
Nil Paüls
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Cristina!
M’he animat a comentar el teu relat, ja que m’ha sorprès molt, anava pensant a mitja lectura “quantes experiències i encara estem a la primària”, ha sigut tot un plaer llegir-te.
Sincerament, m’ha semblat molt interessat la manera de treballar l’art que vau tenir els teus companys i tu a l’escola, perquè jo no vaig tenir aquesta sort. Però sempre que penso en tot el que no he fet a l’escola, alhora penso en tot el que podran fer els meus alumnes d’aquí a uns anys. M’agradaria també remarcar la importància de fer allò que t’agrada, pel fet que la teva professora va poder transmetre passió per l’art perquè ella la sentia.
En el moment que he llegit que vas estar en un grup de música, m’ha al·lucinat la idea! És una llàstima que ja no continueu amb el grup, tant de bo en uns anys, quan ja hàgiu acabat els estudis i esteu més posicionats, pugueu tornar als escenaris, m’agradaria molt poder anar a veure un espectacle vostre.
Finalment, com a fan de la lectura que soc, vull dir-te que tots tenim èpoques en les quals, per diferents factors, som incapaços de llegir res. Influeix molt l’estat d’ànim, el poc temps lliure, etc. Però t’animo al fet que et capfiquis dins del món de la lectura, ja que és allà on podràs ser i fer tot el que vulguis, i això poques coses més t’ho podran proporcionar.
Moltes gràcies per compartir amb nosaltres com ha sigut l’art a la teva vida.
Bona tarda Cristina,
El teu relat de l’educació artística és ben complet i divers. Des d’un inici lligada a la música i transformant pas a pas i obrint-te a nous instruments i ambients que t’han portat a posicions importants.
En primer lloc, considero important el que vols transmetre amb les classes plàstiques, en les quals no només practicàveu art, sinó que la implicació de la mestra feia que coneixessiu obres originals de l’artista (en el teu cas Dalí) portant-vos al museu de Girona.
Pel que fa a tots els instruments que esmentes denota la teva facilitat d’aprenentatge en tocar instruments. No tothom gaudeix d’aquesta, deu ser un privilegi!
Els projectes socials amb els què portàveu la música assajada a centres d’avis em sembla una manera molt dolça de traslladar cultura i art connectant-la amb valors socials i barrejant col·lectius. De mateixa manera amb les actuacions al municipi, pel que comentes crec que l’ajuntament està consicenciat de la necessitat de compartir i donar a conèixer les diferents tècniques d’art que es desenvolupen al poble.
Per últim l’etapa ja més adulta en la que la empenta adolescent us va portar a crear una banda i ser finalment teloners de grups amb molt renom. Igualment amb les publicacions a espais musicals.
Ara però la rutina de la vida adulta no et deixa tenir tant d’espai cap a la teva passió, però ben segur vindran projectes en un futur relacionats amb la música.
Mai deixis de creure (i crear) amb tu.
Raquel
Hola Cristina! M’ha interessat molt el teu relat, ja que des de ben petita has estat envoltada de música, teatre i art.
Trobi i considero que estàs feta per la música, ja que mai has deixat de fer alguna cosa que no estigui relacionada amb ella, per molt que hagis deixat activitats musicals, has retornat a ella per envoltar-te. Des del meu punt de vista, crec que les persones connecten amb diferents aspectes del món, ja sigui l’esport, l’art escènic, música, natura, etc. En el teu cas, ressalta molt que la música et faci sentir lliure, et connectes amb ella de manera que et dona felicitat, pau, és com la teva zona de confort.
Per altra banda em crida molt l’atenció que hagis fet de telonera de grups catalans tant famosos, ja que jo hi anava sempre als seus concerts, i només escoltar-los en directe ja se’m posava la pell de gallina, imagina’t fent de telonera, que al cap i ets més a prop d’ells, ets present en tots els concerts, i per tant ho vius segurament d’una manera molt més intensa.
En fi, un relat replet d’experiències que es relacionen amb l’art, el trobo molt i molt interessant.
Molt bona feina!
Marina Mas.
Hola, Cristina!
Ha sigut un plaer llegir el teu relat sobre l’educació artística al llarg la teva vida. Per fer-te la pregunta em centraré en la part del relat que parles sobre que com a extraescolar et van apuntar a música i quan dius que la teva germana tocava la guitarra a casa teva van decidir que tu també havies de tocar algun instrument i vas escollir el piano.
Sempre he tingut gran curiositat per saber si algun infant, pel seu propi peu demanaria a la família apuntar-se a tocar algun instrument, ja que gairebé tots els casos que conec de quan era petit i els que conec ara de gran com a monitor de menjador i extraescolars a l’escola, coincideixen que són les famílies que han de ”obligar” a l’infant a apuntar-se a tocar algun instrument. Amb això no vull dir que no estigui bé el que fan aquestes famílies, tot el contrari, ja que en la majoria dels casos, els infants tot i començar amb aquestes activitats de manera obligatòria, al cap de poc ja assisteix a les classes completament feliços i contents d’aprendre quelcom nou i veure el seu gran progrés en la matèria.
De petit era dels que no volia per res del món que els pares m’apuntessin a tocar cap instrument, però de gran he pensat milers de vegades l’encert que haguessin fet els meus pares si m’hi haguessin apuntat, el que donaria per saber tocar mig bé una guitarra!
I tu, que en penses?
Gràcies!