Publicat per 
Debat0el Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per 
Publicat per
Publicat per 
Publicat per
Debat1el La meva educació artística
- Adela Rodríguez Tapias says:
Hola Maria!
Sabia de la unió amb el teu pare i la música pel teu vídeo de presentació. Encara així, m’ha encantat la fotografia en la que surt un nadó (tu, oi?) i el teu pare amb la guitarra. Una imatge val més que mil paraules, i aquesta és preciosa.
Gràcies per compartir-la!
:)
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per 
Publicat per
Debat0el Disciplines Artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat4el El meu relat sobre l’educació artística rebuda durant l’escolaritat. Nil Paüls Rovira
- Laia Baño Omedes says:
Hola Nil!
Coincideixo amb la teva afirmació que hi ha experiències que deixen empremta i ens condicionen, algunes de manera positiva i d’altres no tant.
Em va agradar una frase del neurocientífic David Bueno que deia: de la forma com ensenyem als alumnes dependrà com veurà el món el futur de la humanitat.
En el teu cas, segons el que reflecteixen les teves paraules, vas tenir molta sort amb la mestra Roser. Et va fer desenvolupar la teva part més creativa, et va saber motivar i fer gaudir de l’art. I tot això, et va portar més endavant a explorar nous camins i a adquirir unes habilitats molt importants i necessàries per a la nostra societat com la col·laboració.Penses que són suficients 2 h a la setmana d’educació plàstica a primària?
Actualment continues desenvolupant alguna activitat artística?
- Nil Pauls Rovira says:
Hola, Laia!
En primer lloc, moltes gràcies per llegir i comentar el meu relat.
Bé, per una banda, diria que 2 hores a la setmana són un pelet justes per a dedicar a l’educació artística a primària, però, per altra banda, també soc conscient que les hores lectives no són il·limitades, per tant, hem de ser conscients que totes les assignatures són importants i mereixen el seu espai. Una de les solucions que podria equilibrar la balança podria ser implementar un petit racó de temps a cada assignatura convencional on tingui cabuda una part més artística, d’aquesta manera podríem continuar treballant l’assignatura pertinent afegint aquest toc més creatiu que ens aporta l’art.També soc de l’opinió que tots els infants són ben diferents, i per tant no tots tenen la mateixa passió o curiositat per l’educació artística, és per això que animaria a les famílies amb infants apassionats per l’art que algunes de les hores d’activitats extraescolars les destinessin en apuntar als seus fills a activitats on treballin aquesta faceta més creativa i artística.
Pel que fa a la segona pregunta, la resposta és que si, a part de fer mil i una manualitats i bricolatge al taller que tinc muntat al pàrquing de casa, actualment estic en procés de creació d’un pòdcast humorístic amb el nostre poble i els seus habitants com a protagonistes principals, sempre en to d’humor. Juntament amb el meu millor amic hi estem centrant moltes ganes i esforços i pensem que pot tenir molt bona rebuda per part de tot el poble, i si tot va bé, perquè no apuntar fins i tot més alt? 😊.
Nil Paüls
-
- Mariona López Franquet says:
Hola, Nil!
En primer lloc, dic que m’ha agradat molt el teu relat sobre la teva educació artística. Em sembla molt interesant i molt encertat parlar de la importància de l’ambient i els/les mentors i mentores que tenim al llarg de la nostra vida. Com esmentes, les teves professores tant de l’educació primària com la del teu poble, segur que van tenir un paper important en la teva dedicació i interés en aquestes activitats.
M’agradaria saber, si tu haguessis de donar classes de plàstica a les escoles, de quina manera ho enfocaries? Quines coses de la Roser repetiries tu com a mestre? Quines incorporaries que sents que et van mancar?
Gràcies!
- Nil Pauls Rovira says:
Hola, Mariona!
En primer lloc, moltes gràcies per llegir i comentar el meu relat.
Primer et contesto a les preguntes sobre la Roser, i ho tinc molt clar, no canviaria res del que ens va aportar aquella mestra, és el meu referent i penso a més que era una mestra avançada a la seva època, ja que moltes de les coses que se’ns estan ensenyant el dia d’avui en aquest Grau a la UOC, com per exemple el treball per projectes, ja les aplicava aquesta mestra fa 20 anys, i em sembla una cosa digna d’elogiar.Contestant a la teva pregunta de com enfocaria les meves classes d’educació artística com a mestre en un futur, crec que és una de les coses més importants és fomentar la creativitat i l’experimentació en els infants, en comptes d’ensenyar-los tècniques i habilitats específiques. És a dir, animar els i les alumnes a explorar i descobrir els seus interessos artístics per aconseguir que gaudeixin d’una educació artística plena i de qualitat.
De tota manera, soc del parer de pensar que l’educació artística també l’hem d’integrar a l’ensenyament d’altres matèries per ajudar als alumnes a comprendre d’una forma més visual, cridanera i interactiva aquestes altres matèries que els poden resultar a priori més feixugues.
Nil Paüls
-
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Maria,
M’ha agradat molt la part del teu relat que parla de la teva feina actual en una escola amb nens i joves amb autisme i la relació amb la música. És curiós com persones amb una sensibilitat tan alta amb el soroll i amb l’entorn puguin tenir reaccions tan positives envers la música. Quina barrera trenca la música? Com enderroca un mur que en ocasions no fa caure ni la veu dels pares?
Hola, Maria!
He de dir que m’he quedat embadalida amb el teu relat! L’has expressat amb un sentiment que ha traspassat la pantalla.
M’encanta llegir el vincle amb el teu pare, que bonic! És preciós que des de sempre t’hagi acompanyat amb el teu camí amb la música i t’hagi animat tant en mantenir viva la passió. És genial tenir un recolzament tan fort a casa. Per cert, m’he quedat amb les ganes de veure’t cantar :)
Per altra banda, m’ha emocionat molt el teu relat sobre com poses en pràctica la música a la feina i com ajudes aquest nens amb necessitats especials. És ben cert que la música és màgica i fa coses que ni els més experts s’expliquen.
Estic totalment d’acord amb tu quan dius que com a docents hem de tenir ben present la música per ensenyar els nostres alumnes. De fet, m’has fet recordar que quan anava a l’escola, em van ensenyar l’abecedari en anglès cantat i a dia d’avui, encara utilitzo la cançó quan dubto si una lletra va abans o després d’una altra! La música ajuda a aconseguir un aprenentatge més profund i molt més amè.
Enhorabona per la teva feina!
Bona tarda,
M’ha agradat molt el teu realt. Encara que la meva experiència amb l’art és molt diferent, m’ha agradat mol llegir sobre la teva habilitat musical. Dins les disciplines artístiques, amb la que jo em sento més identificada és amb la música, per tant, m’he sentit molt còmode llegint-te. A part d’escoltar música, m’agrada molt cantar (encara que jo no ho faig bé), però gaudeixo molt fent-ho, m’ajuda a desconnectar, a desfogar-me o a activar-me.
La part que més reflectida m’he sentit en el teu relat és la del teu treball, jo també treballo amb infants amb TEA i he pogut observar com de beneficiosa és la música encara que molts tinguin hiperacúsia. En el meu cas, sobretot quan són petits, les utilitzem per anticipar qualsevol activitat (fer l’habituació del matí, anar al pati, anar a piscina, temps de relaxació…). Cada activitat té la seva cançó i això els ajuda a ubicar-se en el temps.
Gràcies per compartir la teva experiència!
Salutacions