En el tercer registre us presento l’altra part de la població del barri de Sant Ildefons, la part composta per immigrants que han arribat de països d’Amèrica Llatina i Àfrica, generalment, països com el Marroc, Perú, Mèxic, Equador, República Dominicana, Xile, etc. Però també hi trobem una part de la població més recent que prové de països com Pakistan, l’Índia, Ucraïna, etc. En general, aquestes dades demostren que el barri és una zona multicultural, constituïda per les dues parts de la població presentades anteriorment, i que conviuen persones de diferents orígens i cultures. 

El vídeo, igual que els anteriors, presenta una composició molt descriptiva que pretén mostrar aquesta segona part de la població del barri. Es mostra, mitjançant imatges, una població formada per veïns obrers que treballen com a mà d’obra, veïns familiars que comparteixen moments del dia a dia amb els seus fills i filles, nens i nenes que gaudeixen del barri jugant al carrer, una part que passa temps a les terrasses dels bars… 

Aquesta descripció visual dels diferents grups de població que formen el barri de Sant Ildefons ajuda a entendre millor la realitat social i cultural del lloc. Les imatges mostrades són una eina útil per a visualitzar la vida quotidiana i les activitats que es desenvolupen en aquesta comunitat diversa i presenten el concepte d’alteritat: L’alteritat es refereix a la condició o situació de ser diferent, és a dir, de tenir una identitat i experiència diferent de la resta. 

En el context del barri de Sant Ildefons, la presència d’immigrants durant tantes dècades posa de manifest la importància de la comprensió i el reconeixement de la diversitat i l’alteritat. Això implica la necessitat de respectar i valorar les diferències culturals i socials de les persones que formen part d’aquesta comunitat, i de promoure polítiques i accions que afavoreixin la inclusió i la cohesió social. 

Al cap i a la fi, tota la població del barri és de classe obrera i farà que tinguin un objectiu compartit que serà lluitar per millors condicions de vida i un benestar de la comunitat. A l’últim pla del vídeo es pot veure plasmat a una pintada al cartell del Carrer Bambú on s’indica “SIEMENS NEGREROS QUE ENGAÑÁIS I VENDÉIS A LOS OBREROS”.

El vídeo ha sigut gravat amb una handycam de la dècada del 2010.

Fernández, L.; Cristina, M. (2015). Identidad y alteridad en la comunicación organizacional: Quórum Académico. Vol. 12, nº1, Pp. 60-77. Universidad del Zulia. ISSN: 1690-7582.

En aquest segon registre us presento una part de la població del barri de Sant Ildefons. Aquesta part del meu projecte serà dividida en dos: una primera part, la qual presenta una dimensió de la població del barri, composta per persones que actualment es troben a la tercera edat i que van arribar al barri durant els anys 60 i 70 de diferents parts d’Espanya, especialment Andalusia, Extremadura i Castilla-La Mancha. La segona part la podrem veure al tercer registre, i ja us parlaré d’ella.

El vídeo es tracta d’una composició molt descriptiva que contextualitza el barri. En el seu inici trobem un seguit d’imatges que presenten aquesta part de la població de Sant Ildefons. Posteriorment, trobem un episodi molt comú entre el veïnat del barri. Els veïns mantenen una conversació a la terrassa del pis, de balcó a balcó, una situació comuna en aquest tipus de barris. El vídeo mostra l’inici d’una conversació que presenta un dels conflictes més comuns de Sant Ildefons.

“Decidles que el barrio va a peor”. Aquí veiem una frontera. Aquesta frontera és objecte de tensions i conflictes a la població, la qual es troba parcialment dividida. Aquesta frontera, sovint s’utilitza com a eina per a reforçar la identitat nacional o regional, i com a conseqüència per a excloure a aquells que són “diferents”. Per tant, la migració i la mobilitat humana són limitades i controlades, generant una desigualtat i una exclusió social.

El vídeo ha sigut gravat amb una handycam de la dècada del 2010.

En aquest primer registre us presento el barri de Sant Ildefons, un barri obrer, residencial i perifèric de Cornellà de Llobregat, municipi que forma part de la corona de poblacions que envolten Barcelona en forma de semicercle.

Els meus vídeos estaran relacionats amb aquest barri, amb el qual intentaré treballar els conceptes de límit, frontera, diferència i alteritat.

El barri ha experimentat un important procés de migració, en un primer moment durant els anys 60 i 70, ja que el barri es va convertir en un destí per a la immigració procedent de diferents parts d’Espanya, especialment Andalusia, Extremadura i Castilla-La Mancha. En les dècades posteriors, el barri va continuar rebent a immigrants d’altres països, especialment d’Amèrica Llatina i Àfrica. Com a resultat, Sant Ildefons s’ha convertit en un barri molt divers i multicultural, amb una gran varietat de nacionalitats i cultures convivint en un mateix espai.

Un cop contextualitzat, m’agradaria explicar-vos el vídeo. Aquest està gravat mitjançant un únic pla, el qual situa la càmera en un punt clau. S’ha intentat fer d’aquest punt una frontera, un límit. Trobem un barri de classe obrera en el principi del vídeo i, en el moment que es traspassa aquesta frontera, ens trobem la ciutat de Barcelona. “Los límites nos remiten a divisiones —sean físicas o simbólicas— entre territorios o naciones, grupos, personas, géneros, clases sociales o culturas” (Pérez Porto y Merino, 2011).

El vídeo ha sigut gravat amb una handycam de la dècada del 2010.

Pérez Porto, J. Y Merino, M. (2011). Definición de límite. Definición. Recuperado de http://definición.de/limite/

Abans d’explicar-vos com ha sigut l’educació artística que he rebut durant la meva vida, m’agradaria contextualitzar-vos una mica sobre mi i el meu entorn. Tinc vint-i-cinc anys i he viscut tota la meva vida a Viladecans, una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Per tant, he crescut en una generació digitalment nativa, fet que m’ha portat sempre a sentir-me molt atreta per les noves tecnologies. Els meus pares no han esdevingut una influència per a mi en l’art, ja que no són realment artístics, sobre tot el meu pare. La meva mare sí que és molt creativa i té molta mà per fer projectes d’arts plàstiques i treballs manuals, però crec que mai s’ha sentit motivada a l’hora de professionalitzar-se en aquest món, malgrat que crec que hi podria. 

Realment les meves grans influències artístiques van ser la meva àvia materna i la meva germana. La meva àvia és molt artística, recordo que cada any ens feia les disfresses a tots els nets, li encantava pintar, fer puzles, cosir, fer cases de nines. I jo sempre era la neta que passava hores i hores al seu costat aprenent com ho feia tot. Segurament aquí va sorgir la meva educació de les arts plàstiques, i va ser sense adonar-me pràcticament.

Posteriorment, va ser la meva germana la que em va influir molt amb les arts a l’entorn digital. Ella és cinc anys més gran que jo, i va viure tots els inicis de l’era d’Internet. Va començar a aprendre molt sobre l’edició de fotografies i de vídeos, i tots els coneixements que obtenia de tutorials i d’anar fent projectes mels anava transmetent. I jo era bastant petita, potser tindria deu anys, però ja recordo estar totes dues davant de l’ordinador aprenent com funcionaven programes com el Photoshop. La bomba era quan ens trobàvem amb el nostre tiet més jove, al qual li encantava la fotografia i el vídeo. Gràcies a tota aquesta educació artística rebuda des de casa, quan a la meva etapa escolar a primària fèiem assignatures com informàtica, recordo anar molt avançada al que es demanava en aquell moment.

L’educació artística rebuda per part de la meva família m’ha fet una persona molt autodidacta a l’hora d’aprendre i conèixer l’art i, d‘igual manera, ha fet que sigui molt inquieta i vulgui sempre aprendre més. Curiosament, mai he fet cap extraescolar relacionada amb l’art, però sí amb l’esport. Per tant, l’única educació artística professional reconeguda que he rebut ha sigut l’obligatòria a l’escola durant la primària i l’ESO, i posteriorment al grau universitari que vaig fer Comunicació Audiovisual. 

La música també ha esdevingut un paper fonamental a la meva vida però, malauradament, ha sigut com a consumidora. L’educació musical que he rebut ha sigut bàsicament l’obligatòria a l’escola i no he tingut cap mentor musical fins que no vaig començar l’ESO i vaig començar a compartir els meus gustos musicals amb els meus amics. Aquí va ser quan vaig començar a gaudir de concerts i on vaig poder elaborar el meu criteri musical. El més a prop que he estat de poder tocar un instrument, va ser quan a la meva adolescència em vaig comprar un mini teclat, el qual podia connectar a l’ordinador i, amb la meva vena autodidacta, vaig començar a veure tutorials per a intentar aprendre a compondre. Desafortunadament, aquesta afició em va durar molt poc temps i no vaig aprendre gaire. 

En aquest punt va aparèixer la meva parella, qui sí que tenia molta influència musical per part del seu pare i sí que havia rebut una educació musical. Ella va fer que els meus coneixements i gustos musicals ampliessin notablement, i em va transmetre la passió que sentia per la música. Avui dia, puc dir que la música em transmet sentiments que cap altre tipus d’art aconsegueix. Gaudeixo molt anant a concerts i festivals, i el meu somni actual és poder aprendre a tocar algun instrument. Aquesta passió em va fer unir la música amb el cinema i com a resultat va sorgir el meu Treball de Final de Grau, el qual plantejava un nou llenguatge audiovisual i presentava les cançons com una manera d’adaptació de guions per al cinema. Personalment, vaig poder gaudir d’un procés molt creatiu i artístic.

Lamentablement, vaig sortir del grau bastant desmotivada artísticament parlant, ja que era un grau molt teòric i poc pràctic, i vaig començar a perdre aquesta iniciativa i inquietud de la qual us he parlat anteriorment. Tot es va agreujar quan vaig sortir al món laboral i em vaig adonar que quan havia de professionalitzar la meva creativitat em bloquejava molt. Com a conseqüència, i com ja havia estat passant durant el grau, vaig començar a deixar de fer projectes artístics com anteriorment i vaig perdre les ganes d’aprendre noves coses.

Actualment, em trobo en un moment artístic en el qual he començat a explorar noves expressions artístiques com la ceràmica, la pintura, la moda i el patronatge, l’interiorisme, la restauració de mobiliari i he tornat a gaudir de la fotografia i el vídeo. Com vaig dir a la meva anterior entrada al bloc, malgrat que he tingut l’oportunitat de fer projectes audiovisuals professionals com curtmetratges, web-sèries, documentals i entrevistes, gaudeixo molt més de poder fer vídeos retro amb la meva handycam i poder plasmar records quan viatjo, quan vaig d’excursió o, en definitiva, a la meva vida diària. De la mateixa manera em passa amb la fotografia. He dut a terme bastants sessions fotogràfiques de manera professional, però a hores d’ara gaudeixo molt més plasmant moments del dia a dia, costumistes, amb la meva càmera analògica.

En definitiva, penso que la desmotivació és part del procés artístic i creatiu, i que segurament durant la meva vida hi sorgiran més moments així. No obstant això, sé que la meva inquietud artística em mantindrà sempre al dia amb l’art.

Però… aprendre algun dia a fer música? Què en penseu?

El meu pas per l’art i la cultura

Benvinguts i benvingudes a aquesta nova entrada on us parlaré sobre el meu pas per l’art i la cultura.

Com podeu veure al mapa… soc una fanàtica de l’art. La veritat és que des de ben petita ja em cridava l’atenció tot el que estava relacionat amb l’art i la cultura. No sé si us heu llegit el meu perfil, però vaig estudiar comunicació audiovisual i això m’ha fet relacionar-me directament amb l’art. Em considero una persona molt creativa i això m’ha portat a fer molts projectes durant tota la meva vida, abans, durant i posteriorment al grau. Actualment, no em dedico professionalment a res artístic, però sí que m’agrada crear projectes com a hobbie.

La meva gran passió és la fotografia. He dut a terme bastants sessions fotogràfiques de manera professional, però el que més m’agrada és la fotografia analògica, ja que em permet plasmar moments costumistes i del dia a dia.

També he participat en projectes audiovisuals professionals com curtmetratges, documentals, minisèries… Però igual que amb la fotografia, el que més m’agrada és fer vídeos amb la meva handycam, i plasmar records quan viatjo, quan faig excursions o, en definitiva, a la meva vida diària.

Però si us he de parlar de mi com a consumidora d’art o cultura també tinc moltes aficions. Naturalment, m’agrada la música, el cinema i el teatre, i són tres grans punts que em defineixen molt com a persona. Però realment el que més m’agrada actualment és la moda, l’art i l’interiorisme.

Com veieu, soc una persona molt inquieta a l’hora de relacionar-me amb l’art. Malgrat això, mai pararé fins que no aconsegueixi aprendre a fer música!

Us deixo el meu perfil de Behance per si voleu veure algunes de les meves fotos.

A continuació podeu veure un video que detalla el mapa. Sona la cançó Sakura de Rosalía, interpretada per ella mateixa al Palau Sant Jordi al juliol de 2022.