Publicat per 
Qui som i d'on venim?: Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l'educació artística
Publicat per 
Debat3el LA MEVA CONSTRUCCIÓ ARTÍSTICA
- Lourdes Rodríguez Vivas says:
Hola, Lidia!
M’ha agradat molt poder llegir el teu relat. He de dir que m’he sentit molt identificada, ja que vas explicant com a poc a poc l’art s’ha anat introduint a la teva vida i a mesura que vas coneixent més sobre el tema, més interès en tens.
És una llàstima que no poguéssim gaudir de l’art a l’escola primària, i m’incloc, pel fet que vaig estar en la mateixa situació. Penso que pot ser la raó és que fa un temps no li donaven la importància que hauria d’haver tingut aquesta disciplina, encara que tinc l’esperança que a poc a poc pugui agafar terreny en l’àmbit escolar, perquè pot proporcionar molt bons hàbits i experiències a l’alumnat.
Un altre fet que m’ha fet sentir identificada ha sigut el batxillerat científic, a mi tant els meus professors com la meva família em van dir el mateix, “agafa la branca científica i tindràs més portes obertes” i és el que vaig fer. Òbviament, no tenien cap raó i espero que aquest pensament es vagi diluent amb el temps.
Per acabar m’agradaria animar-te a continuar impregnant-te de tot l’art que puguis, de totes aquelles experiències enriquidores que trobis pel camí i alhora que gaudeixis de totes aquelles persones que t’acompanyen.
Gràcies per compartir la teva experiència!
- Laia Gómez Salvadó says:
Hola, Lídia,
M’ha agradat moltíssim el teu relat.El que m’ha cridat més l’atenció és el record que tens d’un professor en concret, el de música i com la vida tot i portar-te per camins diversos et torna a dur cap a allò que gaudies de petita i que segurament ja formava part de la teva essència.
Penso que és una gran sort estudiar o dedicar-te a una cosa que t’agrada i descobrir que amb allò que gaudeixes pots ajudar als altres.Gràcies per compartir aquest trosset de tu.
- Aleix Rodríguez Hill says:
Bones Lídia,
M’ha agradat molt poder llegir la teva experiència, tant per la qüestió acadèmica com la teva relació amb l’art. Escric aquest comentari perquè m’he sentit bastant representat amb la teva experiència amb relació a la pressió social i d’alguns mestres amb l’objectiu i carrera acadèmica, així com l’experiència en relació amb l’art. En la primera molta gent hem canviat de carrera o ens hem hagut d’agafar un descans per saber ben bé què és el que ens agrada i el que volem. Sortim de l’ESO i del Batxillerat amb molta pressió per estudiar allò que “té més sortides al mercat laboral” i no pas allò que ens agrada i ens apassiona.
En la segona, no tenim la mateixa experiència, però sí algunes similituds. Com tu, la meva primera interacció i relació més pròxima amb l’art van ser els àlbums i alguns concerts de música, en canvi, però, la meva etapa a l’ESO no tinc gaires records envers l’art fins que al batxillerat, també com tu, em va enamorar Història de l’Art, tant pel contingut com per la mestra, la Lourdes, que ens feia sentir l’art com un pilar central de la història i la societat. Per mi és la millor assignatura que he pogut fer mai en la meva vida acadèmica. Amb relació al teu mestre de música, el David, cal dir que em sembla una metodologia molt interessant, tot i que només és un exemple, per cridar l’atenció dels alumnes (no toquem la flauta, però sí que escoltem rock, increïble, per cert, tant de bo ens ho haguessin fet a nosaltres), adaptar els recursos que tens a l’abast (una cançó) i personificar-los per tal d’analitzar, conèixer, experimentar i aprendre, així com donar un valor personal i propi (crear la cançó) i el teu gran record el dia d’avui és un bon exemple de la capacitat pedagògica de la metodologia i el mestre.
En definitiva, m’ha agradat molt poder conèixer una mica la teva experiència acadèmica i la teva relació amb l’art.
Salut!
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el RELAT SOBRE LA PRÒPIA EDUCACIÓ ARTÍSTICA
- Mariona López Franquet says:
Hola, Maria!
Doncs bé, no sé per on començar.
Moltíssimes gràcies pel teu relat, he d’admetre que he gaudit llegint-lo i que m’he sentit en simptonia amb tu amb alguns aspectes. Em fascina la teva trajectòria artística com a ballarina, quina passada! I estic totalment d’acord amb tu amb que és una pena que l’educació artística quedi tan “a les afores” del que és la vida a l’escola, tot i que he d’admetre que em consta que poc a poc també se li va donant importància a aquesta.
Per últim m’agradaria dir-te que jo també sóc molt fan de Banksy! I et recomano, si no l’has vist, visitar el Moco Museum a Barcelona, on s’hi troben obres seves. D’aquesta manera també consumim cultura!
Fins aviat!
- Maria Pujol Torres says:
Hola, Mariona!
Gràcies per llegir-me i gràcies per la recomanació.
Maria
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Publicat per 
Debat1el Relat sobre la pròpia educació artística
- Helena Arnó Otin says:
Bona tarda Nil,
M’ha agradat molt com has estructurat el teu relat i com has analitzat la teva trajectòria artística. Demostra que realment has fet un exercici de reflexió i observació crítica. No tothom tenim la predisposició a plantejar-nos com volem viure l’art en un futur i quines són aquelles disciplines cap a les que no sentim cap atracció. Tot i això, de vegades es tendeix a pensar que una persona artística és aquella que té interès o domina desenes i desenes disciplines artístiques, i no té perquè ser així. I tampoc ens hem de forçar que ens agradi tot. Cadascú té els seus gustos i interessos. De fet, m’ha semblat molt interessant que parlessis sobre les rues de Carnaval. Realment les produccions i elaboracions que se’n fan es pot dir que són tot un art!
D’altra banda, en referència al que comentaves dels teus estudis de música durant la infància m’he sentit bastant identificada. Jo també vaig fer música i vaig haver de “patir” moltes classes de solfeig i harmonia que no m’agradaven gaire. Sé que no som els únics; de fet, la majoria de nens acostumen a avorrir la música per aquestes assignatures. Crec que aquí el repte com a docents està en com impartir unes classes més atractives per ensenyar els conceptes, en ocasions tan complicats i feixucs, que s’ensenyen a les aules de música.
Ens llegim!
Helena
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el DIAGRAMA RELACIÓ AMB L’ART
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat2el Relat sobre l’educació artística
- Eva Muñoz Deiros says:
Hola, Guillermo,
M’ha agradat molt llegir el teu relat. Gràcies per compartir-ho.
M’ha agradat especialment quan a l’inici del relat parlaves de la teva mare amb tendresa. M’ha fet pensar en el meu paper com a mare perquè a mi m’agrada molt fer manualitats amb els meus fills, i no m’havia parat a pensar mai com recordaran ells quan siguin grans les tardes que passem entre cartons, cartolines, tisores i cola blanca.
Per altra banda, m’he rigut molt quan parlaves de la flauta i que devies ser dels nens que molestaven els veïns. Ho he trobat molt divertit.
Una abraçada.
- Marina Ventura Varona says:
Bona tarda, Guille.
M’ha agradat la manera com el teu relat emfatitza en la dimensió més emocional i col·lectiva de l’art passant per la participació en els espais no formals i en els espais culturals.
De fet, és precisament, la manera com entenc l’art ara mateix. Per mi l’art ha de ser des de la creació col·lectiva i per la lectura col·lectiva. Des de l’emoció i des de la reflexió crítica. I s’ha de veure traduït en propostes que tinguin incidència en el nostre entorn.Crec que algunes de les sensacions que expressaves les haurem sentit moltes, com que se’ns escapen els sentits o els significats quan creem de manera reproductiva (reproduint tècniques o processos descontextualitzats), per exemple.
En aquest sentit, vull llençar la pregunta: Com podem integrar les arts a les escoles des d’aquest enfocament més emocional i no productivista, centrat en l’expressió i en una perspectiva crítica? Podem emular una mica aquest espai de comoditat que per tu va ser el cau i d’altres entorns?
A més, m’ha semblat molt bonic enfocar la creació en aquest “prometo no jutjar”, m’ho emporto com a idea i m’agradaria poder-ho aplicar també per una mateixa, que costa molt no jutjar-se i sovint ho fem de manera més estrident cap a nosaltres mateixos que cap als altres.
Seguim,
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Mapeig de les pràctiques culturals i artístiques
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el MAPEIG DE LES MEVES PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat3el Relat de l’educació artística
- Marta Asensio Melero says:
Hola Maria,
M’ha agradat molt la part del teu relat que parla de la teva feina actual en una escola amb nens i joves amb autisme i la relació amb la música. És curiós com persones amb una sensibilitat tan alta amb el soroll i amb l’entorn puguin tenir reaccions tan positives envers la música. Quina barrera trenca la música? Com enderroca un mur que en ocasions no fa caure ni la veu dels pares?
- Sonia Martínez Campillo says:
Hola, Maria!
He de dir que m’he quedat embadalida amb el teu relat! L’has expressat amb un sentiment que ha traspassat la pantalla.
M’encanta llegir el vincle amb el teu pare, que bonic! És preciós que des de sempre t’hagi acompanyat amb el teu camí amb la música i t’hagi animat tant en mantenir viva la passió. És genial tenir un recolzament tan fort a casa. Per cert, m’he quedat amb les ganes de veure’t cantar :)
Per altra banda, m’ha emocionat molt el teu relat sobre com poses en pràctica la música a la feina i com ajudes aquest nens amb necessitats especials. És ben cert que la música és màgica i fa coses que ni els més experts s’expliquen.
Estic totalment d’acord amb tu quan dius que com a docents hem de tenir ben present la música per ensenyar els nostres alumnes. De fet, m’has fet recordar que quan anava a l’escola, em van ensenyar l’abecedari en anglès cantat i a dia d’avui, encara utilitzo la cançó quan dubto si una lletra va abans o després d’una altra! La música ajuda a aconseguir un aprenentatge més profund i molt més amè.
Enhorabona per la teva feina!
- Laura Ruedas Alcaide says:
Bona tarda,
M’ha agradat molt el teu realt. Encara que la meva experiència amb l’art és molt diferent, m’ha agradat mol llegir sobre la teva habilitat musical. Dins les disciplines artístiques, amb la que jo em sento més identificada és amb la música, per tant, m’he sentit molt còmode llegint-te. A part d’escoltar música, m’agrada molt cantar (encara que jo no ho faig bé), però gaudeixo molt fent-ho, m’ajuda a desconnectar, a desfogar-me o a activar-me.
La part que més reflectida m’he sentit en el teu relat és la del teu treball, jo també treballo amb infants amb TEA i he pogut observar com de beneficiosa és la música encara que molts tinguin hiperacúsia. En el meu cas, sobretot quan són petits, les utilitzem per anticipar qualsevol activitat (fer l’habituació del matí, anar al pati, anar a piscina, temps de relaxació…). Cada activitat té la seva cançó i això els ajuda a ubicar-se en el temps.
Gràcies per compartir la teva experiència!
Salutacions
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Cristina!
M’he animat a comentar el teu relat, ja que m’ha sorprès molt, anava pensant a mitja lectura “quantes experiències i encara estem a la primària”, ha sigut tot un plaer llegir-te.
Sincerament, m’ha semblat molt interessat la manera de treballar l’art que vau tenir els teus companys i tu a l’escola, perquè jo no vaig tenir aquesta sort. Però sempre que penso en tot el que no he fet a l’escola, alhora penso en tot el que podran fer els meus alumnes d’aquí a uns anys. M’agradaria també remarcar la importància de fer allò que t’agrada, pel fet que la teva professora va poder transmetre passió per l’art perquè ella la sentia.
En el moment que he llegit que vas estar en un grup de música, m’ha al·lucinat la idea! És una llàstima que ja no continueu amb el grup, tant de bo en uns anys, quan ja hàgiu acabat els estudis i esteu més posicionats, pugueu tornar als escenaris, m’agradaria molt poder anar a veure un espectacle vostre.
Finalment, com a fan de la lectura que soc, vull dir-te que tots tenim èpoques en les quals, per diferents factors, som incapaços de llegir res. Influeix molt l’estat d’ànim, el poc temps lliure, etc. Però t’animo al fet que et capfiquis dins del món de la lectura, ja que és allà on podràs ser i fer tot el que vulguis, i això poques coses més t’ho podran proporcionar.
Moltes gràcies per compartir amb nosaltres com ha sigut l’art a la teva vida.
Bona tarda Cristina,
El teu relat de l’educació artística és ben complet i divers. Des d’un inici lligada a la música i transformant pas a pas i obrint-te a nous instruments i ambients que t’han portat a posicions importants.
En primer lloc, considero important el que vols transmetre amb les classes plàstiques, en les quals no només practicàveu art, sinó que la implicació de la mestra feia que coneixessiu obres originals de l’artista (en el teu cas Dalí) portant-vos al museu de Girona.
Pel que fa a tots els instruments que esmentes denota la teva facilitat d’aprenentatge en tocar instruments. No tothom gaudeix d’aquesta, deu ser un privilegi!
Els projectes socials amb els què portàveu la música assajada a centres d’avis em sembla una manera molt dolça de traslladar cultura i art connectant-la amb valors socials i barrejant col·lectius. De mateixa manera amb les actuacions al municipi, pel que comentes crec que l’ajuntament està consicenciat de la necessitat de compartir i donar a conèixer les diferents tècniques d’art que es desenvolupen al poble.
Per últim l’etapa ja més adulta en la que la empenta adolescent us va portar a crear una banda i ser finalment teloners de grups amb molt renom. Igualment amb les publicacions a espais musicals.
Ara però la rutina de la vida adulta no et deixa tenir tant d’espai cap a la teva passió, però ben segur vindran projectes en un futur relacionats amb la música.
Mai deixis de creure (i crear) amb tu.
Raquel
Hola Cristina! M’ha interessat molt el teu relat, ja que des de ben petita has estat envoltada de música, teatre i art.
Trobi i considero que estàs feta per la música, ja que mai has deixat de fer alguna cosa que no estigui relacionada amb ella, per molt que hagis deixat activitats musicals, has retornat a ella per envoltar-te. Des del meu punt de vista, crec que les persones connecten amb diferents aspectes del món, ja sigui l’esport, l’art escènic, música, natura, etc. En el teu cas, ressalta molt que la música et faci sentir lliure, et connectes amb ella de manera que et dona felicitat, pau, és com la teva zona de confort.
Per altra banda em crida molt l’atenció que hagis fet de telonera de grups catalans tant famosos, ja que jo hi anava sempre als seus concerts, i només escoltar-los en directe ja se’m posava la pell de gallina, imagina’t fent de telonera, que al cap i ets més a prop d’ells, ets present en tots els concerts, i per tant ho vius segurament d’una manera molt més intensa.
En fi, un relat replet d’experiències que es relacionen amb l’art, el trobo molt i molt interessant.
Molt bona feina!
Marina Mas.
Hola, Cristina!
Ha sigut un plaer llegir el teu relat sobre l’educació artística al llarg la teva vida. Per fer-te la pregunta em centraré en la part del relat que parles sobre que com a extraescolar et van apuntar a música i quan dius que la teva germana tocava la guitarra a casa teva van decidir que tu també havies de tocar algun instrument i vas escollir el piano.
Sempre he tingut gran curiositat per saber si algun infant, pel seu propi peu demanaria a la família apuntar-se a tocar algun instrument, ja que gairebé tots els casos que conec de quan era petit i els que conec ara de gran com a monitor de menjador i extraescolars a l’escola, coincideixen que són les famílies que han de ”obligar” a l’infant a apuntar-se a tocar algun instrument. Amb això no vull dir que no estigui bé el que fan aquestes famílies, tot el contrari, ja que en la majoria dels casos, els infants tot i començar amb aquestes activitats de manera obligatòria, al cap de poc ja assisteix a les classes completament feliços i contents d’aprendre quelcom nou i veure el seu gran progrés en la matèria.
De petit era dels que no volia per res del món que els pares m’apuntessin a tocar cap instrument, però de gran he pensat milers de vegades l’encert que haguessin fet els meus pares si m’hi haguessin apuntat, el que donaria per saber tocar mig bé una guitarra!
I tu, que en penses?
Gràcies!