https://drive.google.com/drive/u/3/folders/10LES-TEieusEF81NdTDKevc9tTjzAc-i

En aquest següent enllaç, estem detallant una fotografia documental.
El passat 27 d’abril, al club de futbol on treballo, el FC Sant Celoni, vam organitzar una sortida al “Spotify Camp Nou”, on es disputava el partit femení de les semi-finals de “Champions League” entre el FC Barcelona i el Chelsea FC.

Som un club humil, gran però de poble, on abarquem 320 jugadors/es, amb més de 60 entrenadors i 31 equips, i tots mantenim un orgull de portar l’escut de Sant Celoni amb nosaltres, ens coneixem tots i ens estimem al club, i a les persones que formen part.
Fins fa cosa d’un any, mai havia existit equips femenins a Sant Celoni. Aquest es el primer any que tenim dos equips femenins, de 13 i 14 anys, i de 15 i 16 anys. És un orgull per nosaltres seguir creixent en aquest sentit, és per això que hem anat organitzant durant tota la temporada, sortides al estadi del FC Barcelona o al Estadi Johann Cruyff per tal de promoure i incentivar l’atracció per aquest futbol femení que durant tants anys havia estat discriminat.

La sortida va ser un autèntic èxit, tal i com podeu observar a les imatges. No només vam contemplar la bellesa del joc futbolístic del “Barça”, sinó que també vam poder gaudir de la bellesa arquitectònica del “Spotify Camp Nou”, un dels millors estadis, així com el més gran d’Espanya, i un dels més grans del món, considerat per molts, el millor estadi del món.

Les cares dels jugadors/es i families que es van apuntar a la sortida eren de felicitat pura: vam cridar, vam patir, vam animar i vam celebrar tant que no ens escoltavem els nostres propis crits.
Com a treballador, em vaig sentir molt orgullós de formar part d’aquest club, i penso que anem en bon camí cap a la reestructuració femenina dins l’àmbit del futbol.

• Bones a tots i totes!Seguim aquí una setmana més, en aquest cas ja anem  pel Registre 6.
  Aquesta vegada m’agradaria tornar al tema que més he tractat als meus registres, primer amb el ”Mercadillo”, passant per ”l’Exclusive Marquet” i en aquest sise registre tancar aquest cercle parlant del ”Top Manta”. Estic segur que tots o gairebé tots penseu que ara em posaré a parlar del que a tots ens ve al cap quan escoltem Top Manta, però no.Com a terme “top manta” a Catalunya ens ve al cap venedors ambulants majoritàriament immigrants, que posen mantes a terra i venen roba, pel·lícules, música, o complements de marca a preus més barats. Ho fan al carrer, sense permisos, i sense pagar impostos per fer aquesta activitat. Sempre perseguits per l’autoritat local, i escapant perquè no els decomissin la seva mercaderia, ja que en teoria infringeixen les lleis de propietat intel·lectual i comerç.

  Bé, doncs, gràcies a conèixer a l’artista que us vaig parlar l’altre dia, Ernest Costafreda, he pogut conèixer molts projectes alternatius en els quals col·labora, i un dels que més m’ha cridat l’atenció i ames lliga a la perfecció amb el tema principal dels meus registres, és el projecte ”Top Manta”, amb què ajuda de forma desinteressada amb el disseny dels seus productes. Així doncs, avui us parlaré del que és oficialment, i des del 2017 (Barcelona) el concepte Top Manta.

  ”Top Manta” va néixer el 2017 com una marca de roba social solidària creada pel Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona. És una marca que es va establir amb el propòsit de promoure la inclusió social i laboral dels venedors ambulants, i també per combatre l’estigmatització associada al top manta i que té com a objectiu millorar les condicions de vida col·lectiva del manter, estem parlant d’un projecte concebut amb criteris ètics i sostenibles que lluita per garantir el futur d’aquesta comunitat local contra la seva desaparició. Avui dia ”Top Manta” ja és molt més que una simple marca de roba, s’ha convertit en un gran projecte que ha aconseguit fins ara que 120 persones obtinguin els tan preuats ”papers” i deixin a part les mantes. Els productes de la marca inclouen roba, accessoris i altres articles que són venuts legalment a través de canals comercials autoritzats. Ja compten amb dos tallers, un de costura i un altre de serigrafia, on actualment treballen 25 persones fent roba de la marca, rebent i repartint comandes de clients de tot el món, tot buscant generar ingressos que contribueixin a la sostenibilitat i suport de la comunitat de venedors ambulants.

Per aquest registre veig adient relacionar aquest tema amb un dels quatre conceptes que ens demana l’enunciat, en aquest cas: ”Fronteres”. Per relacionar-ho, ho dividiré en 3 punts:

Superar les barreres geogràfiques: En deixar enrere el comerç informal als carrers, els antics venedors del top manta aconsegueixen travessar una frontera simbòlica en poder establir la seva pròpia marca de roba. En lloc de limitar-se a un espai físic i a les restriccions de la venda ambulant, ara poden expandir-ne l’abast més enllà de les fronteres locals i arribar a clients en diferents àrees geogràfiques.

Creuant restriccions legals: En crear una marca de roba pròpia, els antics venedors del top manta poden transcendir els límits legals i les restriccions imposades per la seva activitat anterior. Ara ja es mouen dins dels marcs legals establerts, complint amb les regulacions i requisits legals per a la venda de productes. Això implica un canvi important en la seva relació amb les autoritats i els permet evitar la persecució i la confiscació de mercaderies a les quals estaven exposats prèviament.

Trencar les barreres de l’estigma: La creació d’una marca de roba pròpia trenca l’estigmatització associada a la seva activitat anterior. En establir una empresa legítima i complir els requisits legals, demostren la seva capacitat per emprendre de manera legal i positivament contribuir a la societat. Això pot canviar la percepció popular que se’n té d’ells i promou una molt millor imatge més positiva.

Justificació teòrica:

Un cop exposada aquesta història d’aquest grup de manters, que acaba en ”final feliç” no voldria acabar aquest registre sense abans ficar sobre la taula un document que m’ha semblat molt interessant que ens parla sobre la lluita per l’absolució de condemna dels manters que utilitzen aquesta activitat com a mode de supervivència.
Les cites estan extretes del document ” ¿Cómo absolver a los “top manta”? (Panorama jurisprudencial)”, creat per María Teresa Castiñeira Palou (Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra) i Ricardo Robles Planas (Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra).

En aquest document es parla del canvi a la llei el 1987, on es va promulgar una nova Llei de Propietat Intel·lectual i es van introduir modificacions al Codi Penal per regular comportaments i objectes relacionats amb la propietat intel·lectual on la regulació va establir que el bé jurídic protegit era el “dret moral” d’autor, cosa que implicava que el tipus bàsic d’infracció no requeria ànim de lucre, però aquesta circumstància només operava com a agreujant.

Tot seguit reflexionaré sobre un dels apartats que m’han semblat més importants, i és en el punt 3, quan ens parla de ”Argumentos para la absolución” dividint-ho en 4 punts:

3.1. La venda no és distribució:

El tipus del delicte de lart. 270 CP requereix, pel que fa als supòsits a què ara ens referim, que es duguin a terme actes que puguin qualificar-se de distribució i que hi concorrin, a més, tres requisits imprescindibles perquè el comportament sigui constitutiu de delicte: l’ànim de lucre, el perjudici de tercer i l’absència de consentiment del titular, a més dels requisits generals d’una infracció penal.

3.2. Inexistència de perjudici:

L’art. 270 CP requereix que els comportaments descrits en el tipus es realitzin “en perjudici de tercer”. Aquest element és susceptible de ser interpretat de dues maneres diferents: com un element subjectiu de l’injust, de manera que sigui suficient l’ànim de causar un perjudici a tercer, o bé com un element de caràcter objectiu, que requereixi la causació efectiva d’un perjudici. La primera interpretació amplia notablement l’àmbit del qual és punible.

3.3. Absència de dol L’absència de dol:

Es vincula normalment al desconeixement, bàsicament al desconeixement que els productes que es venen són d’origen il·lícit. En aquest cas, el motiu per a l’absolució: si, com diuen els nous fets provats, no es va demostrar que els discos venuts per l’acusat s’haguessin reproduït il·lícitament, manca un element de la part objectiva del tipus, ja que la venda de discos reproduïts lícitament no constitueix delicte.

3.4. Absència d’ànim de lucre:

L’ànim de lucre, com a intenció d’obtenir un benefici econòmic, s’esmenta expressament a l’art. 270 CP. En aquest cas, i en la línia de la interpretació habitual del dit element en altres delictes, es considera que és un element subjectiu de l’injust. Tot i que les sentències fan referència sovint a aquest element, només serveix per excloure la responsabilitat penal en aquells casos de molt poca entitat, on el benefici que es podia aconseguir era insignificant.

La reflexió que n’extrec dels arguments que els autors expressen favor de l’absolució dels manters és que; està clar que és fonamental tenir en compte els elements legals i contextuals que envolten la seva activitat, però, si bé és important respectar la legalitat, també cal pensar en les circumstàncies individuals i valorar que la situació econòmica precària pot portar a opcions de supervivència que, encara que no s’ajusten plenament a la legalitat, mereixen una consideració comprensiva i una recerca de solucions més enllà de la criminalització.

Bibliografia

Castiñeira Palou, M. Teresa; Robles Planas, Ricardo. «¿Cómo absolver a los “top manta"? (Panorama jurisprudencial)». InDret, 2007, Núm. 2

A continuació us deixo amb els links de la seva tenda online i un documental que us aproparà a les arrels del seu projecte.

https://topmanta.store/

Bona tarda a tothom!

En aquesta nova entrega, he volgut plasmar l’alteritat i la diferència amb el registre previ que vaig fer sobre la ciutat en la qual visc. Vaig pujar un àudio del soroll dels cotxes d’una ciutat que mai para.
En aquest nou registre he decidit fotografiar una part del lloc on treballo, un espai que proporciona calma, silenci i tranquil·litat.
En aquest enregistrament he vist que les diferencies entre la meva ciutat i l’escola on treballo són enormes, i només estan a 15 minuts en cotxe l’una de l’altre.
Quan et trobes en aquest espai, les sensacions i les emocions que et transmet són totalment diferents.

M’he adonat de la sort que tinc de treballar aquí, ja que si tens un mal dia, o un dia complicat, pots anar a caminar per aquest meravellosos camins i respirar, sense sorolls o estrès.

Aquí podeu trobar les fotos dels exteriors de la meva escola:

https://drive.google.com/drive/folders/10msHiLj0vaSRSVBJo61mwSRvwKydtPkc

Maria