LA MEVA EDUCACIÓ ARTÍSTICA

Suposo que la meva educació artística comença des de ben petita, quan durant els caps de setmana la meva mare encenia l’equip de so i posava discos de Pink Floyd, Jethro Tull, Dire Straits, Alan Parsons, etc.

Durant la meva etapa d’educació infantil i primària vaig cursar les matèries de plàstica i música però no guardo cap record significatiu. Sí que recordo la portada d’algun llibre de feinetes que l’havíem de fer enganxant tot de boletes de papers de colors i alguna altra manualitat però no gaire més.

De la ESO, en canvi, recordo que teníem un professor molt divertit que ens ensenyava música. Es deia David Puertas i en guardo un record molt maco perquè ens va ensenyar música d’una altra manera a com l’havíem après fins al moment. Ell no ens va ensenyar a tocar la flauta com era costum al meu institut, sinó que feia coses més dinàmiques i feia que l’alumnat estiguèssim molt més atent i participatiu. Recordo que un dia ens estava parlant del rock i ens va posar una cançó de Bill Haley & His Comets, concretament Rock Around the Clock. Després d’haver-la escoltat un parell de vegades ens va encomanar una tasca per fer durant la resta de classe que mancava: havíem d’inventar-nos una nova lletra. Sembla mentida però encara recordo a la perfecció la lletra que ens vam inventar amb la meva companya. A més, quan tota la classe vam cantar les nostres pròpies lletres a sobre de l’àudio de la cançó, ell també va cantar la seva. Havia fet una lletra on deia el nom de tots els alumnes i algun tret peculiar nostre. Va ser tot un regal. Ara amb els anys, entenc la gran feina que feia en David. No només va sortir de la norma del que feien la majoria de professors de música, sinó que ens va fer participar en una experiència totalment enriquidora, divertida i significativa.

Un cop vaig acabar l’ESO vaig cursar el Batxillerat Científico – Tècnic. Jo no tenia gens clar què volia fer i tots els professors van coincidir en que si optava per una branca científica tindria “més sortides”, cosa que, evidentment no hi estic gens d’acord. Malauradament, en aquell moment no en tenia ni idea i vaig decidir seguir els consells dels meus professors.

Al Batxillerat vaig fer una assignatura de dibuix i vaig gaudir moltíssim. Fèiem dibuix artístic i dibuix tècnic, però recordo un exercici de dibuix a mà alçada que em va fer pensar molt. Havíem de dibuixar l’alçat, la planta i el perfil d’un tamburet que havia col·locat al mig de la classe i la veritat és que jo em vaig defensar bastant bé tot i que amb el dibuix artístic era dolentíssima. Per contra, vaig al·lucinar de veure que hi havia companys que eren boníssims en dibuix artístic però que no acabaven d’entendre com es veuria des de sota, per exemple. Tot i que ara entenc que són coses totalment diferents, en aquell moment va ser un fet totalment revelador.

Tot i que la meva branca era la científica vaig poder cursar un trimestre d’història de l’art. Diria que va ser l’assignatura que més em va omplir en molt de temps. Teníem una professora que ens explicava tot de curiositats dels quadres i dels autors i em va captivar completament. Avui dia, tot i així, penso que va ser un gran error que només ens ensenyés obres d’art d’homes.

Paral.lelament, el meu germà, que aleshores estudiava arquitectura, va començar a omplir la  de llibres xulíssims de pintors. Eren plens de quadres totalment nous per mi i amb els què el temps em passava volant. De fet, recordo un molt curiós que era només de cadires, pàgines i més pàgines plenes de cadires súper originals, moltes d’elles dissenyades per arquitectes.

Un cop feta la selectivitat vaig anar a estudiar a la universitat d’arquitectura superior de Barcelona i en vaig fer els dos primers anys. Recordo fer moltes maquetes, molts plànols, i molts dibuixos tant del propi interior de la universitat com de persones que venien a posar. Tot i que vaig aprendre a defensar-me amb el dibuix artístic, era molt més resolutiva amb el dibuix tècnic.

Cansada de fer moltes més assignatures mecàniques que no pas artístiques, vaig deixar aparcats els estudis i em vaig posar a estudiar música per primer cop a la meva vida. Recordo que em vaig matricular al Taller de Músics només d’un parell d’assignatures perquè era caríssim i vaig començar a aprendre llenguatge musical i les primeres nocions de com tocar el saxo tenor. Va ser una època de moltes hores d’estudi però la recordo molt gratificant. Recordo anar a l’Esmuc durant els caps de setmana i tancar-me en un box a practicar. M’encantava passar els matins de dissabte tocant i millorant els meus solos.

Després de més de deu anys estudiant música vaig decidir fer el màster de musicoteràpia que fan a l’Esmuc i va ser una formació que també em va aportar moltíssim. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer molts músics, però aquest cop eren músics molt diferents dels que havia conegut fins al moment: estaven compromesos amb els altres i amb molta vocació d’ajudar. Em va servir per relaxar-me amb el meu instrument i comprovar que hi ha altres maneres de fer música i altres objectius.

Escrivint aquest text me n’adono que l’educació artística va més enllà de fer classes de música o aprendre a dibuixar. En el meu cas personal tinc la gran sort de poder gaudir de moltes altres disciplines artístiques gràcies al fet d’haver-me creuat durant la meva vida amb persones amb una sensibilitat molt especial envers l’art i d’alguna manera me l’han despertada. He tingut un amic fotògraf que m’ha portat a grans exposicions, una amiga il·lustradora que m’ha donat a conèixer tot un ventall espectacular d’obres, una gran amiga actriu amb qui he compartit moltíssimes obres de teatre…

Totes les experiències artístiques que he viscut durant la meva vida m’han anat conformant d’una manera determinada i no podria assegurar que unes m’hagin fet canviar més que unes altres. El que sí puc dir és que un cop has experimentat certes coses, ja no pots obviar-ho, per sempre tindràs el neguit de seguir buscant, o al menys, és el que m’ha passat a mi.