Hola a tothom,

Aquesta setmana, he observat la neu i gel i la seva relació en i amb el món. És increïble com canvia la seva visió en un lloc o en un altre. Per exemple, aquí on visc, la neu és necessària per possibilitar l’esquí i el gel per possibilitar l’escolada en gel. Si no hi ha neu, no hi ha esquí, en conseqüència, això limita el poder adquisitiu de la regió.

Seguint la meva línia sobre el canvi climàtic, la setmana passada es pensava que no es podria esquiar més per falta de neu i aquesta setmana una altra vegada és hivern. És per això que he volgut fotografiar aquests canvis naturals per tal d’entendre la seva relació amb la humanitat.

D’altra banda, la neu i el gel és i ha estat popular entre els artistes. Neu és fredor, colors grisos, blaus, blancs. La neu és hivern. La neu són contrastos i matisos. El gel és sensació. La neu i el gel maquen moments i conten històries de vida. Podem veure això a Cazadores en la nieve de Pieter Brueghel.

Finalment, en el següent enllaç trobareu diferents imatges de paisatges nevats, així com un àudio d’un dia típic en aquest entorn. Enllaç: https://drive.google.com/drive/folders/1jRG9t3rLE0o4dFHiBjoreadhfCvk7uGr.

Maria

Hola, classe!
En aquest segon registre m’he volgut centrar en un dels meus llocs preferits, que a més té relació directa amb el tema que vaig triar. En aquest cas el registre gira al voltant del popularment anomenat »MERCADILLO». Des de petit el mercat ha sigut un dels meus espais preferits, on no fallava cap dissabte al matí, juntament amb el meu pare i la meva padrina anàvem a fer un »tomet» que era sinònim de comprar una mica de fruita, alguna peça de roba, algun joguet, els típics xurros amb xocolate que ens cruspíem mentre passejàvem, i per últim la visita a la secció d’animals, on encara puc imaginar la cara que em ficava el pare cada cop que li demanava que adoptéssim un gosset (sense èxit).

Doncs bé, aquesta és un costum que he anat continuant fent fins avui dia, on realment no és cada dissabte com quan era petit, però sí que es podria dir que fi de setmana si, cap de setmana no, hi anem a fer un »tomet» amb la meva xicota.

És un espai que ha sofert molts canvis, tant polítics (ja no hi ha animals a la venda), com culturals, a causa de l’augment de gent nouvinguda de països majoritàriament africans.

Això ha fet que avui dia al mercat hi sentim veus de venedors amb idioma català, castellà i àrab, i els productes: de vestimenta, complements, alimentació, etc. siguin molt més variats, per tal de satisfer les necessitats de tots els compradors que hi assisteixen.

Justificament teòric:

En l’article de Liliana Kremer (et al.) (2018) anomenat: «Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes». A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81) he pogut extreure una gran quantitat de recursos valids per tal de relacionar i reflexionar-los amb aquest Registre 2, mes en concret, fare aquesta reflexio sobre una cita que m’ha semblat molt acertada per parlar del tema, es la seguent:

»Las identidades se conforman enel marco de las relaciones quese establecen con otros, en espacios y tiempos particulares. Son parte inherente a la interacción social,loque quiere decir que sin identidad simplemente no habría sociedad» (Jenkins, 1996, p. 19).

En relació amb aquesta cita, em centraré en el grup ètnic majoritari pel que fa a venedors que conformen el mercat ambulant, els gitanos. Jo penso que la identitat gitana s’ha conformat al llarg del temps en el marc de les relacions que han establert amb els altres, tant dins com fora de la comunitat. La seva identitat està intrínsecament lligada a la seva interacció social i al seu estil de vida únic, que inclou, com és ben sabut, la venda ambulant com una forma tradicional de subsistència.

Els gitanos han desenvolupat una identitat distintiva a través de la cultura, les tradicions i les formes de vida que s’han transmès de generació en generació. La venda ambulant ha estat una part integral del seu estil de vida, permetent moure’s d’un lloc a l’altre, establir relacions comercials i mantenir la seva autonomia.
Jo visc a un carrer de distància del barri »La Mariola», el barri on viuen la majoria de famílies gitanes de Lleida, i puc afirmar que sense aquesta identitat gitana que tant els caracteritza, i que s’ha format a través de la interacció social i l’estil de vida particular, la societat lleidatana no seria completa, ja que tenim clar que la diversitat d’identitats i experiències és el que enriqueix una societat, i els gitanos, amb la seva cultura i la seva forma de vida úniques, han contribuït a la riquesa i la diversitat de les societats en les quals interactuen.

Quan parlem de la raça gitana, parlem d’un grup ètnic amb importants contribucions a la cultura, l’art i la música arreu del món. La cultura gitana es caracteritza pel seu estil de vida nòmada, una llengua distintiva i unes tradicions molt arrelades que passen de pares a fills.

Els gitanos han preservat la seva herència cultural a través de generacions transmetent la seva identitat única. Simes no, no tot són flors i violes, i al llarg de la història sempre han estat enfrontant desafiaments i discriminació. A pesar de tots els pals a les rodes, s’han fet popularment coneguts pel seu art innat, la seva resiliència i les seves grans habilitats comercials.

Bibliografia:

«Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes». A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81) Liliana Kremer (et al.) (2018)

A continuació us deixo l’enllaç al meu Drive, on aquesta vegada trobareu un fragment d’àudio d’1 minut del so ambient que vaig enregistrar aquest dissabte al mercat de Torrefarrera (Lleida), us recomano escoltar-lo amb els ulls tancats i imaginant que esteu allí, a mi em transporta a la meva infància. Tambe adjunto algunes fotografies i un vídeo.

https://drive.google.com/drive/folders/1FajsI6i6wpMHmxbWWfyZn0nz7BK6LgzA

Nil Paüls

Hola a tothom!
Deixo el següent enllaç amb les fotografies del registre 2: https://drive.google.com/drive/folders/1npvfagkUouVyaOjqjtkvH9JaMH1eFP8r?usp=sharing

Avui m’he parat a observar la natura, com evoluciona, quines modificacions i com el pas del temps afecta en aquesta.
He fet les dues primeres fotografies, anomenades «1» i «2» amb una separació de 30 segons entre cada fotografia.
Es pot veure l’evolució en els núvols, i en el replà verdós, on observem com el raig de sol que omple de vida el prat, va desapareixent fins a deixar-lo totalment enfosquit, i amb poca vida. Valoro la importància i la bellesa del sol en la seva plenitud, com el raig de sol atorga vida al paisatge. Això molts cops se’ns reflexa a nosaltres com éssers humans, quan ens dóna un petit raig de sol, la nostra bellesa augmenta i depèn en quin context, ens dòna diferents estats d’ànims positius.

A la fotografia «3» i «4», m’he centrat en analitzar més detalladament aquest prat concret. És més bonic de lluny, quan t’hi apropes, veus forats i caus de color marró, que des d’una perspectiva llunyana no observàvem.
Em fa pensar que tot és molt més estètic amb visió llunyana, com a la vida, les primeres impressions poden arribar a ser espectaculars i captivadores, però quan coneixes la realitat tot canvia.

Educació artística, dues paraules però amb molt de significat per mi.

Primerament, m’agradaria definir educació artística com “mètode d’ensenyament que desenvolupa capacitats, actituds, hàbits i comportaments, potencia habilitats i destreses, i, a més, és un mitjà d’interacció, comunicació i expressió de sentiments i emocions que permet una formació integral per a tots els individus”. (La Educación Artística: Transformar El Presente, Soñar El Futuro, 2020)

Tenint en compte l’esmentat anteriorment, a continuació faré un recorregut per les meves experiències artístiques, demanant-me: què m’ha aportat l’educació artística rebuda al llarg de la meva vida? Podria dir que estic on estic per aquelles experiències?

Un somni frustrat de la meva mare és ser artista plàstica. Des de ben petita li encantava dibuixar i pintar, com diu ella «era el meu moment de desconnexió del món». Jo matisaria que era el seu moment de «connexió amb el món», ja que l’ambient, les emocions i ella formaven un tot. Aleshores, gràcies al seu amor per l’art, jo vaig créixer en un ambient on es potenciava la creativitat. Vaig experimentar amb tota mena de material: pintura, fang, arena, aigua… En aquest punt és quan jo em deman, la creativitat és innata o s’adquireix? Partint de la meva experiència diria que és innata, però es pot desenvolupar amb l’experiència, així com es pot oblidar també amb el pas dels anys.

Quan tenia tres anys, la meva mare em va apuntar a classes de ballet sense saber que en canviaria la vida. Vaig practicar ballet durant quinze anys, 5 d’ells de manera professional al Conservatori de Música i Dansa de les Illes Balears. Allò em va fer créixer com a persona i madurar per tres motius: coneixença amb el meu propi cos, aprenentatge d’actituds, i expressió de sentiments i emocions a través de la dansa. Una de les coses que més vaig aprendre és disciplina i perseverança. Si un exercici no et sortia bé, el repeties fins que fos perfecte. Crec que a la meva vida d’avui en dia aquesta actitud de perfeccionisme continua existint, però d’una manera saludable. Em consider una persona perseverant amb els meus objectius i alhora perfeccionista.

Al mateix temps, el meu pare és un amant del Rock and Roll i sempre tendré el record d’acabar 4 hores de conservatori i cantar a ple pulmó al cotxe Thunderstruck, d’ACDC. A més, al conservatori no es feia només ballet, sinó que també teníem classes de música clàssica cada setmana. Vaig aprendre a reconèixer instruments i bandes sonores dels més famosos ballets. També vaig aprendre solfeig i afinació. Així que podria resumir aquells anys amb les següents paraules: disciplina; alliberació de sentiments i emocions amb el ballet; amor pel rock i al mateix temps amor per la música clàssica.

D’altra banda, fent referència a les experiències rebudes a l’escola la veritat és que no tenc molt de bons records. En la meva opinió, l’art no es resumeix en pintar, sinó que va molt més enllà. L’art és una manera d’expressar-se, d’entendre el món i de viure. L’art et convida a fer-te preguntes i a trobar respostes experimentant amb tu mateix i amb el món que ens envolta. Així que consider que a les escoles l’art no s’ensenya o s’ensenyava des d’un punt de vista coherent i ampli, no potencia la creativitat. Tot i que, durant el meu primer grau universitari, educació infantil, vaig tenir una artista com a professora que va marcar un punt d’inflexió amb les meves experiències artístiques. Ella va rompre amb el concepte de l’art esmentat anteriorment i va fer que la meva creativitat es ves potenciada a cada classe. Vaig començar a expressar-me amb l’art i a conèixer-me d’una manera més profunda. Vaig observar del que era capaç i allò em va motivar per estar on estic ara.

Després d’allò vaig manifestar una passió, viatjar o, com dic jo, veure món i veure altres maneres d’expressió i de vida. Avui dia m’encanta anar a museus, concerts i exposicions, m’agrada que em facin pensar i que no em deixin indiferent. Un dels meus referents actuals per excel·lència és Banksy. Per qui no el conegui, Banksy és probablement un dels artistes street art més famosos en l’actualitat amb una obra crítica amb la societat.
A més, fa un any va haver-hi un boom amb les creacions fetes amb fang. Així que vaig descobrir una nova passió, fer creacions amb fang. M’agrada escoltar música i posar-me mans a l’obra. Des del meu punt de vista el fang et fa connectar amb tu mateix, ja que la seva temperatura i textura són diferents de la temperatura i textura del cos. És una manera d’explorar diferents sensacions i emocions.
També m’agrada dibuixar i pintar sobretot amb pintura acrílica. Els dies de pluja, la mar o les muntanyes són una inspiració.

Pel que fa al tema musical, com he comentat anteriorment, vaig desenvolupar el gust per la música Rock and Roll des de ben petita gràcies al meu pare. Als 15, vaig començar a escoltar Artick Monkeys, Lana del Rey, Green Day… que van marcar la tapa adolescent de la meva vida. Amb els anys, he anat desenvolupant el gust pels renous de la naturalesa, on he trobat la meva calma. M’agrada anar a llegir vora la mar o anar a passejar i escoltar com xiuxiueja’n els ocells.

Resumidament, la part artística i musical dels infants no es potencia. Des del meu punt de vista, és una llàstima que l’educació artística quedi a un racó a l’escola. Crec que l’art aporta molts beneficis al desenvolupament com, coneixença del propi cos i de les pròpies emocions; afavoreix la comunicació efectiva; millora la capacitat de concentració; afavoreix la bona autoestima; i redueix l’estrès i l’ansietat. Per això és important la formació del professorat d’una manera global i transversal. No val dir: «jo no soc la professora d’art». Pens que tots els professionals de l’educació haurien de ser una mica artístics.

BIBLIOGRAFIA:

La Educación Artística: Transformar El Presente, Soñar El Futuro (202) Fundación Aquae. Available at: https://www.fundacionaquae.org/wiki/educacion-artistica/ (Accessed: March 22, 2023).

Bon dia tot el dia,

Adjunt trobareu el mapa conceptual de les meves pràctiques artístiques i culturals.

Endavant!

Maria

He estructura la meva vida artística en quatre paraules que considero clau alhora d’interpretar com valoro actualment, en el passat i com vull valorar en un futur l’art. Pocs moments de la vida m’he arribat a plantejar com he viscut l’art i com m’agradaria viure’l a partir d’ara, i penso que aquesta reflexió crítica m’ajudarà a enlluernar la meva visió artística. He analitzat l’art de quatre maneres: quan era petit, en la meva infància (quins contactes artístics he tingut); com a consumidor actualment (que gaudeixo en l’actualitat); com a participant; i, com aquelles arts que realment no m’hi apareix una atracció o una transmissió de sentiments.

• Infància
A partir dels set anys, vaig fer música, a més de fer-la a l’escola, en una acadèmia. Allà feia classes de solfeig, dos cops per setmana i vaig començar a tocar el clarinet. En aquella època, l’edat que tenia em rodejava de poca maduresa i poca valoració dels esforços que els meus pares feien per mi. Ho veia com un càstig. M’agradava anar a tocar el clarinet però odiava anar a classes de solfeig, i això em feia pensar que realment tampoc m’emocionava tocar un instrument. Aquesta etapa va acabar als dotze anys.
També, la lectura es va convertir per mi en un art en aquella etapa. Llegia molts llibres, i en especial “Les aventures de’n Tintín”. M’agradava llegir, i m’endinsava en un món diferent, capficat en la història, emocionat, fins i tot a vegades nerviós per què podia passar en la següent pàgina. Desgraciadament, el mòbil es menja aquesta emoció.

• Consumidor
Actualment, m’agrada molt l’art del cinema, observant la realitat produïda per moviments i sons, amb sequencies d’escenes que m’han semblat extraordinàries per la pulcritud en la qual es creen. A més, seguint amb l’ordre el consum de sons, m’agrada molt el fet d’anar a concerts i com els artistes seguits per tot el món produeixen versions que enganxen a tantes multituds de persones.
A més, m’apassiona visitar museus, sobretot de temàtiques que em semblen interessants. Per exemple, cada cop que he viatjat a altres ciutats o països, m’agrada visitar els estadis i museus dels equips de futbol més rellevants d’aquella ciutat, observar la seva arquitectònica, aquells moments més especials del passat, etc.

• Participant
Al llarg de la meva vida, penso que no he valorat suficient l’experiència de sentir l’art de manera profitosa. Tot i això, soc una persona propera i he tingut familiaritat i apropament amb aquelles arts que alegraven els meus éssers estimats. La meva família ha participat sempre en les rues de carnaval del poble on vivim, a Riells i Viabrea, amb la colla anomenada “Colla Bon Rotllo”. És bastant valorada al nostre poble, ja que tot el poble hi participa per acabar estructurant unes cabalatges explosives a nivell visual, acompanyat de coreografies sentides amb la temàtica escollida. No he sigut gran ballador mai, per tant, sempre havia ajudat a muntar els preparatius de la rua, i acompanyar els participants. Actualment, ja no ho faig però era una obra bonica i que demostrava que l’esforç servia d’alguna cosa quan observaves la coreografia, l’enlluernat, les disfresses, etc.
A més, sempre he participat al “Ball de gitanes” del poble del costat on fem molta vida. Quan era més petit, tocava el clarinet a la festa del poble més coneguda i que mou grans masses. Actualment, segueixo anant-hi però només gaudeixo de l’espectacle des de la grada.

• No atracció
En aquest apartat volia destacar aquelles arts que no m’han cridat mai l’atenció, però que analitzant-les fredament, podria trobar aquella motivació per tal d’observar i sentir sensacions inimaginables.
En concret, la part d’escultura, no he trobat mai aquella motivació en observar una escultura quieta més de tres minuts, tot i què analitzant-ho fredament, depèn quin escultura, em pot transmetre diferents emocions.
L’art de la pintura, mai m’ha agradat per la poca habilitat manual que considero que tinc. L’utilitzo per relaxar-me, en alguns cops, però mai em quedo satisfet amb el meu treball, ja que considero que no és un bon treball.
Per finalitzar, l’art de la poesia, em sembla una art que crec que mai m’acabarà transmetent en comparació amb aquelles persones que els hi emociona aquest art. Entenc la dinàmica i relació, però no he trobat encara la poesia que em transmeti emocions.

REGISTRE 1:

• La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat.

Bon dia, classe,

Després d’uns dies pensant en un tema prou rellevant, de gran importància en el món actual, que tingui diferents punts de vista i molts matisos per poder explorar i aprofundir els conceptes que ens demana aquesta extensa PAC 2; d’alteritat, diferència, límits i fronteres, m’he decantat per tractar »La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat».

Aquest tema em permetrà reflexionar sobre com les diferències culturals i les fronteres geogràfiques estan sent desafiades i redefinides en un món cada cop més interconnectat. M’endinsaré a investigar com les persones i les comunitats estan en constant negociació i construcció de les seves pròpies identitats culturals en aquest context, així com les tensions i els desafiaments que sorgeixen quan s’enfronten a diferències culturals.

Tot seguit relacionaré el tema que he escollit: »La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat», amb els conceptes que ens demana l’enunciat: Alteritat, diferència, límits i fronteres.

• Alteritat:

En un món globalitzat, la construcció de la identitat cultural és afectada per diversos factors, incloent-hi el fenomen de »l’alteritat». En aquest cas, com a alteritat em refereixo a la percepció que tenim de l’altre com a diferent i aliè a un mateix, cosa que pot generar conflictes i tensions en la construcció de la identitat cultural de cada u. Per exemple, en alguns casos, les cultures locals poden sentir-se amenaçades per influències externes i cercar preservar la seva identitat cultural.

Jo, personalment, penso que la interacció amb altres cultures ens ha d’enriquir i diversificar la nostra pròpia identitat cultural, fent-la créixer i, per tant, millorant-la gràcies a noves aportacions i idees. També veig quelcom imprescindible fomentar el diàleg intercultural i respectar les diferències amb la resta de cultures per tal d’assolir una construcció d’identitats culturals la més inclusiva i diversa possible.

• Límits:

En aquest cas, tocant el concepte »límits», sembla que els límits, sobretot els geogràfics i culturals que abans definien les identitats locals, s’han dissolt en l’infinit. Penso que la globalització no fa desapareix com a tal les identitats locals, però sí que posa en conflicte la dinàmica de construcció de la identitat cultural.

• Diferència:

El terme «diferència» el relacionaria amb la construcció de la identitat cultural en un món globalitzat en el sentit que la globalització pot posar de manifest les diferències culturals i locals, cosa que s’ha anomenat sempre com a «dinàmica diferencialista».
Jo soc del parer de pensar que la identitat cultural és un procés obert i transformable, tot i que hi ha sectors de la població que emfatitza la primordialitat originària de les identitats culturals. En qualsevol cas, la globalització té una influència molt important en la construcció de les identitats polítiques i nacionals, així com en els aspectes econòmics, polítics, socials i culturals del conjunt total de la població mundial.

• Fronteres:

En el món, tal com el coneixem avui dia, les fronteres poden tenir una influència rellevant a l’hora de construir una identitat cultural pròpia.

La identitat es construeix al llarg dels anys i es pot veure afectada per factors externs com les fronteres, ja que és un procés històric i dinàmic que està subjecte al canvi i la transformació.Els límits fronterers físics ja siguin a petita escala: de barri, poble o ciutat, com també a més gran escala: comunitat autònoma, país o continent, poden influir de manera molt directa en la construcció de la nostra identitat cultural.

Algunes pràctiques socials i culturals poden ser formes de resistència a la cultura dominant, mentre que d’altres poden ser senzillament formes d’adaptació.
En general, la construcció de la identitat cultural és un procés complex que pot estar influenciat per molts factors, incloent-hi les fronteres geogràfiques.

Nil Paüls Rovira.