El barri de Sant Ildefons, un film de Nerea de Molina

He disminuït la qualitat del vídeo per poder penjar-lo. Si vols el vídeo en millor qualitat CLICA AQUÍ.

Espero que us agradi.

Per aquest desè registre he volgut sortir de la meva zona de confort i fer uns petits esbossos ràpids fets a llapis i ceres aquarel·lables d’alguna de les fotos analògiques que vaig fer del barri. El primer, un esbós d’unes finestres del barri amb roba penjada. El segon, un petit dibuix de la meva fotografia favorita: uns avis passant l’estona a un banc. Finalment, un esbós de la porteria de la Pilar, Carrer Desmai número 8.

Personalment, no estic gaire orgullosa dels resultats, penso que el dibuix no és lo meu, però he gaudit de l’experiència.

Espero que us agradin.

Per què és important el currículum? El currículum és l’element clau que regula les pràctiques educatives. En aquest cas, reflecteix els continguts culturals de la institució educativa i, és per aquest motiu, que és molt important que com a docents es comprenguin els currículums i s’apliquin amb adequació, vinculant la teoria amb les pràctiques educatives reals. Per tant, centrar-se únicament a aconseguir el percentatge més gran d’alumnes que assoleixin les competències, serà un error, tanmateix, no tenir en compte aspectes com evitar el fracàs escolar o aconseguir aprenentatges funcionals.

En definitiva, el currículum “el currículum és una eina de regulació de les pràctiques pedagògiques, un instrument per a la discussió sobre la realitat educativa, que defineix i condiciona el context educatiu, un pacte social i un diàleg entre l’escola i l’entorn.” (Gimeno, 2010). Per tant, va més enllà dels continguts acadèmics i comprèn altres aspectes com la moralitat, l’actitud i la sensibilització. Com diu aquest autor, els aprenentatges visibles i mesurables són només la punta de l’iceberg. A més de ser un element que organitza els coneixements, Gimeno també apunta el fet que el currículum pot arribar a establir límits entre les diferents àrees de coneixement: tenim que, per una banda, el currículum organitza i unifica l’ensenyament i l’aprenentatge d’una assignatura, però també crea fronteres i barreres que delimiten alguns aspectes, com la separació d’assignatures o disciplines.

Amb aquesta contextualització, el present text pretén portar a terme una reflexió crítica sobre l’anàlisi del currículum de l’Educació Artística d’educació primària, tot comparant-lo amb el currículum que s’ha portat a terme en aquesta assignatura de la UOC, dissenyat per Forné i Satorra (2023). Es reflexionarà sobre els aprenentatges i es veurà si hi ha una correlació entre ells i es farà una anàlisi exhaustiu del currículum en relació amb els recursos d’aprenentatge recomanats durant l’assignatura.

El currículum de l’educació artística s’estructura al voltant de quatre competències específiques, competències que també trobem al currículum de l’assignatura desenvolupada per la UOC. La competència que pretén descobrir propostes artístiques de diferents cultures, èpoques o estils es veu relacionada amb l’anàlisi d’obres i en la cerca de referents d’artistes postfeministes i decolonials. La competència que investiga i analitza manifestacions culturals i artístiques està visible en l’estudi que pretenia la recerca d’experiències culturals i artístiques i també en la redacció de l’experiència artística personal. La competència que pretén l’experimentació i la creació amb mitjans digitals està directament relacionada amb la captura de sons i imatges del nostre entorn amb la gravació o fotografia i posterior edició o creació amb recursos digitals i/o eines tecnològiques. Finalment, la competència que pretén dissenyar, elaborar i difondre produccions artístiques també es veu abordada en l’activitat esmentada anteriorment. No obstant això, m’agradaria poder fer un comentari personal sobre aquest punt. M’hauria agradat poder tenir altres activitats més enfocades a aquesta última competència, activitats que estiguessin més enfocades a dissenyar o elaborar projectes artístics, i no tan enfocada a la reflexió crítica.

Tanmateix, veiem un currículum per part del grau molt centrat en la reflexió crítica que no se centra només en la teoria, la qual cosa ajuda a enfrontar la complexitat i la incertesa de l’actualitat, per tant, penso que són activitats que han permès comprendre i assimilar els continguts generals de l’assignatura. A més, veiem una estructura curricular no rígida que permet una llibertat artística molt àmplia, sobretot a l’activitat que es treballa de manera transversal durant tot el curs. Aquesta, proposa una investigació de l’entorn social, natural i cultural a través de l’art, establint connexions amb els àmbits d’aplicació, un concepte fonamental per abordar enfocaments postfeministes, interseccionals i decolonials, ja que un currículum estructurador tendeix a ocultar la diversitat de formes de ser i estar al món i, per tant, ho veiem amb aquest currículum que invita a la reflexió crítica.

Malgrat aquesta mancança d’activitats relacionades amb la creació artística i cultural pròpia, els aprenentatges obtinguts amb l’assignatura s’ajusten a les demandes del currículum del decret. En conseqüència, entenc la importància que se li ha volgut a abordar el currículum de l’assignatura des d’aquesta perspectiva de reflexió crítica. Gimeno emfatitza molt en la importància de comprendre el currículum de manera completa per a poder vincular les orientacions teòriques amb les pràctiques educatives reals, a més de la importància del bon coneixement curricular per part dels docents per fer una aplicació transversal.

Ara passaré a reflexionar sobre els punts febles i els punts forts que he pogut contemplar analitzant el currículum de l’educació artística. Aquest currículum proporciona unes competències que permeten als alumnes a conèixer diferents contextos culturals, tant del passat com del present. A més, fomenta la participació activa en l’art i en la cultura. Cada cop, les escoles estan més dotades amb eines que permeten a l’alumnat a explorar i aplicar la seva creativitat a la pràctica artística. Malgrat això, i un punt difícil de gestionar, és les diferències que es generen quant als recursos de cada escola i cada centre, ja que existeix una gran diferència de recursos: centres que compten amb recursos que els hi permet desenvolupar les activitats del currículum amb normalitat i d’altres que no contemplen amb tants. Sovint, no s’acostuma a destinar un gran finançament a aquesta matèria i, per tant, és difícil d’assolir totes les competències amb normalitat per arribar a aconseguir aquest enfocament crític. Un altre punt fort del currículum, és que pretén treballar des d’una perspectiva postfeminista i decolonial, oferint propostes de diferents cultures i èpoques per a evitar l’etnocentrisme, fomentant la diversitat i la inclusió en l’art. El currículum també fomenta la creativitat, el treball en grup i la cooperativitat, millora les habilitats comunicatives i expressives de l’alumnat mitjançant la comunicació no verbal, fomenta l’experimentació i descobreix nous llenguatges artístics.

No obstant això, també existeixen algunes febleses en la implementació del currículum de l’educació artística. Com he indicat anteriorment i el punt més important que pot arribar a impedir l’assimilació total del currículum, penso que és la situació sociocultural de cada escola, la qual juga un paper fonamental en la implementació del currículum de l’educació artística. És un punt que potser en altres matèries de coneixement no és tan crucial per l’aprenentatge, però en aquest currículum sí que ho és. Hi ha escoles que s’enfronten a dificultats reals quant a recursos econòmics i això generarà limitacions que podran dificultar el desenvolupament de l’art a l’aula, com per exemple, la falta d’espais, de recursos tecnològics, recursos materials, etc. A més, la no existència de docents especialitzats en aquesta matèria a l’educació primària mostra un desinterès en la qualitat i en el sentit de l’assignatura. Això, en molts centres provoca que hi hagi una falta de voluntat per implementar aquest propòsit crític que pretén el nou currículum i que s’acaba caient en la implementació d’una metodologia antiga i predeterminada.

Un altre aspecte feble del currículum, des del meu punt de vista, és que se centra massa en l’educació plàstica i en l’educació musical, deixant de banda altres formes d’expressió artística com l’educació audiovisual o teatral, per exemple. Per tant, penso que la diversitat artística s’hauria de reconsiderar en aquest currículum.

La subjectivitat avaluativa de l’art també és un repte pel docent i un punt que provoca, sovint, una falta de credibilitat de l’assignatura i que arribi a ser considerada com una matèria de menor importància i, en conseqüència, que se li dediqui menys recursos i menys temps.

No obstant això, existeixen oportunitats significatives en la implementació d’aquest nou currículum de l’educació artística. Aquesta proposta ofereix la possibilitat de comprendre i apreciar les diverses cultures i la riquesa artística. Així mateix, les arts ofereixen un espai de reflexió i valors, i les noves tecnologies ofereixen oportunitats molt bones per l’art. Es contribueix al desenvolupament moral i crític, permetent el diàleg entre diferents concepcions i valors presents en l’art. L’educació artística, en definitiva, fomenta la creativitat pel fet que no té una resposta única i correcta, fet que fa que se superin els esquemes preestablerts, i ofereix un espai de desenvolupament emocional.

Per tant, i tenint tot això en compte, és molt important fomentar l’art des de l’escola, contribuint a la formació d’individus crítics amb la societat. En definitiva, el currículum de l’educació artística és una eina molt valuosa pel desenvolupament de competències, l’apreciació cultural i la formació de persones completes. Serà crucial, per tant, aprofitar les fortaleses del currículum i superar aquestes debilitats. Com a resultat, es podrà oferir una educació artística de qualitat.

En conclusió, penso que amb l’assignatura d’educació artística desenvolupada per la UOC s’ha aconseguit establir un currículum molt ajustat a l’oferit pel decret. Però que, personalment, he trobat a faltar una major èmfasi en la creació de projectes artístics i culturals propis.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Forné Castaño, E.; Satorra Llubes, R. (2023). Desplegament de l’àmbit curricular de l’educació artística: L’educació artística per al desenvolupament de competències (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

Gimeno, J. (2010). La función abierta de la obra y su contenido. 34 11-43. [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

Oliver, M. (2023). Perspectives sobre l’art i sobre l’educació artística. (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

CoNCA, [Consell Nacional de la Cultura i de les Arts]. (2022). Carta de les Arts a l’Educació. Fòrum Arts d’Educació. Generalitat de Catalunya. 

En aquest novè registre podreu trobar les deu fotografies restants del carret analògic que vaig fer al barri. La primera és una foto de la Pilar, la veïna que hem entrevistat al documental, en el replà del seu pis. Les dues següents, dues fotos costumistes del dia a dia de la Pilar i el Manuel. Seguidament, una foto de la Pilar amb la seva neta Alba amb el barri de fons. Finalment, un seguit de fotos de la vida al carrer: persones de la tercera edat xerrant a un banc, treballadors a la porta d’un comerç, etc.

Espero que us agradin.

Us deixo el meu Behance amb les fotos.

Pels registres 8 i 9 he realitzat dinou fotografies en analògic amb la intenció de trobar fotografies promocionals pel documental sobre el barri. Compartiré amb vosaltres nou en aquesta entrada i deu en la següent. Aquest carret ha sigut utilitzat en una càmera analògica que vaig recuperar dels meus pares i que ja fa anys que la utilitzo. Malgrat això, he volgut sortir de la meva zona de confort i he fet servir una pel·lícula en blanc i negre per primer cop, i veient els resultats, no serà l’últim. 

Les nou fotografies d’aquest registre presenten el barri, la seva arquitectura d’edificis molt alts i la seva estètica en general. La primera fotografia presenta la ja presentada Torre de la Miranda, una torre que la vam plantejar com una possible frontera entre el barri i la gran ciutat: Barcelona. Després veiem una fotografia que presenta el mirador que hi ha en aquesta plaça amb vistes a Barcelona amb un cartell propagandístic electoral del partit PSOE en primer pla. Seguidament, un conjunt de fotografies del barri. 

Espero que us agradin. 

En el setè registre conversem amb la Pilar i el seu marit Manolo. Ens mostren una part molt important del barri i un dels conflictes més comuns de Sant Ildefons: la convivència. Segons aquest punt de vista veiem una convivència, en molts casos, molt difícil. Ens mostren i assenyalen la part de la població que, des del punt de vista dels testimonis, no hi saben conviure. Apunten un conjunt de tensions i conflictes viscuts personalment, fets que indiquen que la població es troba parcialment dividida amb límits i diferències.

El vídeo ha sigut gravat amb una handycam de la dècada del 2010.

Vila, R. [Rosalía] (2018). ¡Ay, Paquita!

Després de llegir els recursos proposats i haver cercat informació sobre la manera de treballar i d’expressar-se de diferents artistes, considerem que les pràctiques d’interculturalitat que vam conèixer a l’escola poden ser millorables tenint en consideració les perspectives decolonials, postfeministes i interseccionals. A continuació, detallem l’estudi i conclusions que hem fet cadascuna de les pràctiques mencionades.

​​Per tal de poder incorporar les perspectives decolonials, postfeministes i interseccionals a la primera experiència que vam mencionar, les artistes invisibilitzades, considerem que a l’hora d’escollir els autors i autores amb les quals es treballarà, s’ha de tenir en compte la seva diversitat no només en termes de gènere, sinó també en altres eixos d’identitat com la raça, la classe social, la nacionalitat, etc. Per tant, no limitar-se només en la història occidental, incloent-hi veus i coneixements de diverses cultures i regions del món. Per altra banda, també creiem que seria bona idea, l’any que toqués treballar en relació amb una artista, destacar les seves contribucions i reptes com a dona en l’àmbit de les arts.

A l’hora de proposar aquesta millora, ens ha servit d’inspiració l’autora D’bi. Young Anitafrika, perquè utilitza l’art com una eina per desafiar les estructures de poder i l’opressió presents en la societat i també busca construir una narrativa alternativa que ressalti la diversitat cultural i la complexitat de les identitats afrodescendents. Hem considerat adient destacar aquesta artista perquè ens transmet molta fortalesa, resistència i ganes de canviar les injustícies existents encara avui dia al món. L’obra que més ens ha inspirat per tot el que aconsegueix transmetre és el poema “Black Woman”.

Fragment del poema Black Woman de D’bi. Young Anitafrika

Quant a l’experiència Àpats del món es pot veure com una mostra que ofereix l’oportunitat d’explorar la diversitat de països i cultures a través de la gastronomia.

Manté una dinàmica que ofereix a l’alumnat l’oportunitat de comprendre com les diferents identitats i experiències, com el gènere i la cultura, es poden enllaçar i poden influir amb la manera en la qual ens relacionem amb el menjar i amb les pràctiques culinàries. Tot fomentant un enfocament inclusiu i permetent apreciar la diversitat i la interconnexió de les experiències humanes, contribueix a una comprensió més àmplia i respectuosa de la diversitat cultural. Creiem que és una activitat que té el potencial per ser inclusiva i promoure aspectes descolonials, feministes i interseccionals. Malgrat això, pensem que s’ha pogut caure en l’errada d’abordar aquestes perspectives de manera superficial.

Grada Kilomba i Kara Walker són dues artistes que mitjançant l’art exploren temàtiques socials i culturals relacionades amb temes racials, colonials i postcolonials, així com la forma en què els processos d’opressió i la discriminació racial s’han internalitzat en les ments i els cossos dels individus. Kilomba ho fa a través de la performance, el vídeo, l’escriptura i la teoria, i Walker ho fa mitjançant gravats, pintures, dibuixos, escultures i instal·lacions. Per tant, entenem la importància de mantenir dinàmiques crítiques descolonials, feministes i interseccionals a l’hora de fer art.

Mi complemento, mi enemigo, mi opresor, mi amor de Kara Walker

L’experiència gastronòmica també pretén tractar temàtiques socials, culturals i feministes, en aquest cas, mitjançant l’art culinari. En aquest punt, creiem però que s’ha abordat de manera superficial. Per treballar aquestes perspectives de manera més profunda creiem que és necessari anar més enllà de simplement presentar plats típics de diferents països i/o cultures i relacionar-los amb un tema social. És important reconèixer que les pràctiques culinàries estan intrínsecament relacionades a sistemes de poder i dinàmiques socials, i per tant, creiem molt important el fet d’abordar-lo de manera crítica.

Aportem una millora en l’experiència mitjançant la qual es podrien treballar de manera crítica aquests aspectes. Des d’una perspectiva descolonial, es podria examinar com els processos de colonització i l’apropiació cultural han influït en la forma en la qual es valoren les diferents pràctiques culinàries. Es podrien explorar les desigualtats en la distribució de recursos i la comercialització d’aliments. Des d’una perspectiva feminista, es podria analitzar com les dones han sigut històricament relegades a rols específics de cuina i com això es relaciona amb la desigualtat de gènere. Des d’una perspectiva interseccional, es podria examinar i treballar les pràctiques culinàries de les comunitats marginals i ressaltar la seva resistència i resiliència. Pensem que això, es podria abordar de manera més significativa amb xerrades o tallers.

Qüestionar les creences crítiques al voltant de la superioritat cultural està al capdavant de l’experiència d’intercanvi cultural amb l’escola de Xipre. La nostra crítica se centra en el projecte Comenius, que es basa en una base de jerarquia cultural que veu les cultures europees com a superiors alhora que relega les altres a estatus inferiors. A més, l’objectiu final del projecte és generar un sentiment de pertinença a la Unió Europea, excloent així l’estima per altres cultures arreu del món. Les cultures de Xipre i de Catalunya es veuen reduïdes a retrats poc profunds pel programa d’intercanvi, deixant de banda els seus orígens complexos i socials. Ens hem adonat de la importància d’adoptar un enfocament més just, més respectuós i perceptiu, predominantment a partir de les influències artístiques d’Ana Mendieta i Ana Flávia Baldisserotto.

La diversitat cultural s’ha de valorar i reconèixer, mentre que les dinàmiques de poder en els intercanvis interculturals també s’han d’afrontar activament. Això permetrà la creació d’un entorn veritablement equitatiu on les cultures es puguin intercanviar amb una apreciació adequada de la riquesa i complexitat úniques de cadascuna.

A través de les seves obres d’art, Ana Mendieta i Ana Flávia Baldisserotto exploren els temes de la identitat, la diversitat i la interculturalitat alhora que aborden les jerarquies i els estereotips culturals. El seu art pretén cridar l’atenció sobre la revaloració de les cultures subalternes i desafiar les normes existents a la societat.

Trasplante de vello facial (1972), Ana Mendieta

Per garantir la incorporació de les perspectives decolonials, postfeministes i interseccionals, ens hem plantejat els següents canvis:

En primer lloc, planificar un nou projecte que hauria d’incloure països d’arreu del món, especialment aquells que estiguin tan allunyats com sigui possible de l’Europa tradicional. Creiem que és important abordar cultures diferents i diverses per promoure la descolonització i les perspectives interseccionals.

En segon lloc, considerem que la participació de tothom, independentment del gènere, la raça, l’orientació sexual o l’eina és essencial per promoure una perspectiva postfeminista. Promovent l’equitat i la igualtat d’oportunitats de tots els participants aconseguirem potenciar una relació d’igualtat entre tots. Per assolir aquest canvi, creiem que el nombre i varietat d’activitats hauria de ser més gran i s’han de poder adaptar a les necessitats dels participants.

En tercer lloc, creiem que és crucial estimular el pensament crític sobre les arrels històriques i culturals dels països participants, incloent-hi qüestions com el llegat del colonialisme, la desigualtat de gènere i les dinàmiques de poder. Per reforçar el pensament crític, ens agradaria oferir exercicis i debats que qüestionin les expectatives de gènere associades a la dansa tradicional i examinin alternatives des d’una perspectiva postfeminista.

Finalment, fomentarem la interseccionalitat, reconeixent i destacant les múltiples identitats i les interseccions de la discriminació i l’opressió. Aquests canvis enriquiran l’experiència educativa i fomentaran la comprensió intercultural, la igualtat de veus i la reflexió crítica sobre les estructures de poder i opressió.

Per últim, a l’experiència “debats a l’aula” vam descriure com fer ús d’una assignatura per a fomentar el pensament crític i aprendre a veure un tema en particular des de diferents perspectives. Si bé és cert que aquesta pràctica en concret no es duia a terme a l’entorn artístic, el que proposem per a transformar-la és traslladar-la fins a aquest, perquè considerem que és una pràctica molt interessant per a aconseguir una visió 360º del tema o concepte a treballar i és que “com a futurs mestres és pertinent que ens fixem com a objectiu descolonitzar els sabers de l’educació artística, per no contribuir a perpetuar l’etnocentrisme, el sexisme, el capacitisme i l’adultocentrisme a l’aula, aproximant-nos, per exemple, a una altra història de l’art que incorpori les perspectives decolonials i de gènere.” (Rifà, 2023).

Per tant, en aquest cas, el que faríem és portar els debats a l’entorn de l’educació artística i fer que els alumnes, abans de començar a estudiar un temari i/o abans de crear una nova obra, primer debatin sobre el tema o concepte a tractar, sempre procurant que aquests temes es tractin des d’una perspectiva descolonial, postfeminista i intercultural (aquesta seria una de les tasques del docent: procurar que cada tema es tracti des d’aquestes perspectives). La rebel Margaret Harrison i el misteriós Banksy han estat dos grans referents artístics en la reconsideració d’aquesta pràctica pels seus estils polèmics i inconformistes.

Per la seva part, Harrison es qüestiona les nocions de gènere, identitat, política, classe social i explotació laboral per a crear. A través de les seves obres denuncia problemes culturals i polítics, expressant l’inconformisme tan necessari per crear art. I com a futurs docents, el que volem és que els alumnes s’ho qüestionin tot per arribar a obtenir un pensament crític que quedi reflectit en les seves pràctiques artístiques. Tal com diu Jiménez (2020): “Des de l’eix de la instrucció artística (formal o informal) la figura del docent ha d’avaluar-se també sota aquestes expectatives de canvi, la disrupció de l’art cap a altres camps obliga a que aquells que desenvolupen el paper de professor es tombi a la cerca de rutes lliures per a que el procés formatiu transformi l’alumne (al creador) en un individu crític i propositiu”.

Homeworkers (1977), Margaret F. Harrison

D’altra banda, Banksy busca la polèmica a través de la crítica político-social i la denúncia de temes socials controvertits. Aquest (o aquesta) artista aconsegueix que les seves obres siguin objecte de debat. Per aquest motiu, és un artista referent per a aquesta pràctica. Com a futurs docents, ens hem de proposar que els alumnes (i futurs artistes) aconsegueixin no deixar indiferent. I crear debats a l’aula abans de començar un nou tema a tractar és una bona forma de posar en pràctica aquesta habilitat.

Venecia (2019), Banksy. L’artista denuncia el drama dels refugiats a la ciutat italiana

Per concloure, ens agradaria afegir que tal com hem pogut comprovar, en tot el nostre recorregut acadèmic no s’han tingut en compte les perspectives decolonials, postfeministes i interseccionals. Segurament això ha tingut influència en la nostra educació i construcció del pensament crític.

Aquest exercici de reflexió ens ha ajudat a confirmar que com a futurs docents estem obligats a incloure aquestes perspectives dins del currículum acadèmic i és que tal com diu Jiménez (2020) referint-se al docent actual i futur: “Sin más opciones, tendrá que ser también reflexivo, poseer la suficiente conciencia y perspicacia para analizar las formas de vida contemporáneas y que pueda discutirlas con el estudiante para acrecentar (en ambos) su responsabilidad y sentido crítico”.

Blanch Corominas, Cristina

Macian Luque, Pau

Martínez Campillo, Sonia

Molina Ruiz, Nerea

En el sisè registre fem un berenar amb la Pilar i la Magdalena, les dues figures que van aparèixer al segon vídeo. Es manté una conversa amb les dues figures de temes relacionats amb el barri i veiem que ens donen un punt de vista i una visió bastant diferent de la que ens van donar la Maria Luisa i l’Arturo a l’anterior vídeo. 

Voleu conèixer què li va passar al marit de la Pilar fa uns dies passejant pel barri? Ho podreu veure al següent vídeo.

El vídeo ha sigut gravat amb una handycam de la dècada del 2010.

La fuente, A. [Guitarricadelafuente] (2019). Agua y mezcal.

En el cinquè registre ens endinsem dins d’un domicili particular al barri de Sant Ildefons. En ell ens trobem a la Maria Luisa i a l’Arturo, un matrimoni de 78 i 79 anys que van migrar als anys 60 al barri de Sant Ildefons, l’Arturo ho va fer des d’Àsturias i la Maria Luisa des de Sevilla.

Al vídeo es manté una conversa relacionada amb els temes tractats als anteriors vídeos amb els dos testimonis, qui ens donaran la seva visió en primera persona.

El vídeo ha sigut gravat amb una handycam de la dècada del 2010.

Romero, A.; Soto, F. (2011). Tangos: música popular andaluza. 

En el quart registre s’acullen un seguit d’imatges que presenten el comerç i els establiments del barri de Sant Ildefons. Mitjançant una composició amb imatges molt descriptiva es contextualitza la part comercial del barri. Trobem El Mercat de Sant Ildefons, un punt de trobada pels veïns del barri i els municipis propers, que esdevé un paper fonamental pel desenvolupament econòmic de la ciutat. 

En termes generals, veiem un seguit d’establiments que presenten una estètica bastant obsoleta i antiquada, sembla que no s’ha actualitzat gaire l’estètica des de fa bastants anys. Trobem perruqueries amb pentinats dels anys 2000, establiments de videoclub tancats que mantenen els seus rètols i locals amb títols a la porta estèticament antiquats. 

Aquest punt pot presentar-se com un límit o frontera per a certes persones o determinades classes socials, les quals acostumen a acudir a establiments que tenen una estètica més cuidada o actualitzada al dia d’avui. És cert que l’estètica dels comerços pot ser un factor molt important a l’hora d’atraure o no a certs clients, especialment en zones on l’oferta és àmplia i diversa. No obstant això, el barri de Sant Ildefons no pretén atraure a aquest tipus de públic i la població valora més la qualitat dels productes i els serveis. És important considerar que els comerços tradicionals tenen un valor cultural i social important, ja que acostumen a tenir una història i una trajectòria en el barri, i per aquest motiu confien i acudeixen a ells.

“Los límites nos remiten a divisiones —sean físicas o simbólicas— entre territorios o naciones, grupos, personas, géneros, clases sociales o culturas” (Pérez Porto y Merino, 2011).

El vídeo ha sigut gravat amb una handycam de la dècada del 2010.

Pérez Porto, J. Y Merino, M. (2011). Definición de límite. Definición. Recuperado de http://definición.de/limite/