https://drive.google.com/drive/u/4/folders/1rpbNX_nTiueTpSML2KcFVRQVq-Z9sguk

En el següent enregistrament, podem observar un paisatge natural, que exposa la realitat actual de la nostra vegetació.
Costa trobar espais naturals sense edificacions o construccions humanes al voltant.
S’hi observar un espai natural, a ple abril, on existeix un petit riu que conté aigua, així com vegetació abultada.
Mirant lluny, observem una infraestructura com és l’autopista AP-7, on hi destaca els sorolls dels cotxes circulant.
Tanmateix, escoltem la fauna, tot i que queda tapada per el so dels cotxes, però escoltem ocellets i grills que ens fan pensar que existeix una fauna viva i un ecosistema.
El que observem es el reflex de com estem tractant la natura. Existeix vegetació i fauna viva, però es veuen paisatges més bonics que aquest, on els colors ressalten més i obtenim altres sensacions que amb aquest paisatge. Això es degut a la contaminació humana, a la manera que tractem la natura. Podem observar, si ens hi fixem, com existeixen objectes de plàstic, brossa, que desprestigien l’espai, i contaminen l’ambient.

Ressaltar que la duració de l’enregistrament no és de 2 minuts, perquè es tracta d’un paisatge lineal on s’observa perfectament el que volem detallar.

PAC 4
Art i diferència: Repensem les pràctiques interculturales en educació artística
Un cop hagi fet aquest llistat les heu de posar en comú al grup i seleccionar 1 experiència o pràctica de cada integrant del grup.
Experiencies:
-Quan un company transsexuals de la teva classe decideix fer un canvi de sexe i vius de aprop el procés
-Entrada a inici de curs, d’un nen a la teva classe d’origen africà, que no parla l’idioma.
-Quan anem al pati, amb nens i nenes més grans, com ens relacionem?
-Quan diuen que pintem el que més ens agrada, però ens apareix la por a la reacció social dels companys/es.
-Sortides amb l’escola a altres llocs dins i fora del país de residència
-Trobades entre diferents escoles del mateix o diferent lloc de residència
-Intercanvis a l’estranger

Les dues pràctiques escollides són:
·Entrada a inici de curs, d’un/a nen/a a la teva classe d’origen africà, que no parla l’idioma.
Per tal de contextualitzar, descriurem la situació concreta que ens trobaríem com a docents. Estem en un supòsit on dirigim una classe de 2n de Primària a una escola d’un poble de Barcelona. Iniciem un nou curs, amb nous alumnes, on segueixen la mateixa classe que tenien a primer de Primària i el primer dia de classe arriba l’Ousmane, un nen d’origen senegalès, que ha arribat a Catalunya fa qüestió d’un més. L’Ousmane no domina el català, però sí que parla i escriu francès, i sap parlar la seva llengua materna del Senegal.
En aquest cas actuaríem sabent que l’escola és espai de convivència, cal anar amb mesura però, com a docents, el nostre objectiu és que l’Ousmane, domini la llengua oral i escrita com més aviat millor. Per això, existeixen factors determinants i rellevants que ajudaran a obtenir l’objectiu, com són: l’utilització de l’aula d’acollida, de centrar-se de forma més individualitzada en millorar la seva educació; també, les activitats de classe quotidianes, com conviure amb els companys/es, fer qualsevol mena de joc d’interacció, anar al pati, conèixer nous companys/es, relacionar-se amb els diferents professors, etc.
El que estem fent en aquest cas, és construir la identitat personal de persones que provenen d’altres països, ja que aquesta identitat com cita Rifà, M. (2023): “creen pertinença i diàspora, són localització, multiplicitat i transformació, així com generen inclusió i exclusió”.

·Intercanvis a l’estranger
Aquesta pràctica pedagògica tracta d’intercanvis entre alumnes amb un conveni entre dues escoles. És validable quan ets menor d’edat i vols marxar sol a cursar un any acadèmic fora, escollint el període de temps que consideres oportú i que ens donarà un nivell mínim reconegut per aprendre una nova cultura, llengua, maneres de fer, etc.
Els intercanvis a l’estranger, es duen a terme, la gran majoria, per agències privades que gestionen cursos acadèmics a l’estranger, però hi ha escoles que tenen un conveni amb escoles d’altres països que permeten aquest intercanvi periòdic anual. Tanmateix, existeixen beques per ajudar aquells estudiants, o per permetre als estudiants de millor reconeixement acadèmic gaudir d’aquesta pràctica internacional, encara que està fet per englobar qualsevol classe d’alumnes.
Existeixen molts beneficis de cursar aquesta pràctica: descobreixes i aprens un estil de vida diferent del nostre; aprendre una nova llengua; donar-te eines per un futur, saber relacionar-se en situacions desconegudes; a obrir la ment, observar i veure maneres de pensar totalment diferents de les pròpies o a les acostumades a escoltar, entre altres beneficis.
Els intercanvis a l’estranger permeten obtenir noves realitats, noves formes de veure la vida, valorar nous arts i noves perspectives de vida. Conèixer realitats, et permetrà veure bellesa en objectes o paisatges que abans rebutjaves, o valorar disciplines artístiques que la pròpia cultura no et permet veure. Estem parlant d’un argument vital a nivell artístic.

Per tal de concloure, determinarem la relació entre les dues pràctiques, necessàries alhora promoure una bona educació artística per l’alumnat. La relació entre l’entrada a inici de curs, d’un/a nen/a a la teva classe d’origen africà, que no parla l’idioma i, els intercanvis a l’estranger, la resumiríem amb el tractament de les cultures. Amb això, em refereixo que en els dos casos s’aprèn i es coneix una nova cultura, idioma i maneres d’entendre la vida, cap cultura és ideal ni millor que d’altres, totes les cultures ens han de servir per conèixer i veure noves visions. En l’àmbit artístic, podem observar una resolució beneficiosa per els alumnes, ja que tindran un creixement cognitiu ple, i una educació artística envejable, millor que la d’aquells alumnes que únicament saben una llengua, només creuen en una manera de pensar i coneixent únicament una realitat social, cultural i política.
Com hem destacat en el text anterior, a l’escola estem creant identitats culturals per part dels alumnes, que ens permeten entendre les altres cultures i races. Durant molts anys, hem tingut problemes racials i d’identitat en el món contemporani, episodis de racisme, d’exclusió social, etc. Si tothom obté diferents visions de les cultures, augmentarem valors com el respecte, la tolerància i la inclusió social.

BIBLIOGRAFIA
Rifà, M. (2023). Perspectives decolonials i de gènere en educació artística per a l’escola primària. Universitat Oberta de Catalunya. Recuperado de: https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00293114/pdf/PID_00293114.pdf

Hola a tothom.

En aquest registre 3, explorant una vegada més el meu entorn, he arribat a parar al cementiri del meu poble, Riells i Viabrea. Aquí hi ha enterrat el meu aví per part de pare, i sempre l’havia vist com un lloc trist i que evitava anar-hi, però retrobar-m’hi m’ha transmés sensacions que no imaginava.

Quan vam enterrar el meu avi, era un dia fosc, amb molt núvol, el lloc em transmetia tristesa i ràbia, no creia que el meu avi havia d’estar en un lloc així, sinó millor.
L’altre dia, pujant en un matí solejat, no em va transmetre les mateixes sensacions.
No hi havia ningú, s’escoltaven els ocells piular, i vaig observar colors vius, que resaltaven la puresa de la ubicació. Resalten les flors i els arbres verdosos que em transmetien pau.
Al observar-ho més atentament, crec que és un lloc on els morts realment estan descansant i estan en pau, i això vist en un llunyania, et transmet tranquil·litat.

Us deixo les fotografies del cementeri en l’enllaç següent:
https://drive.google.com/drive/u/4/folders/1gC3lMtqkLn8N99hY6YSEfHmA6kkcB5gK

Moltes gràcies per l’atenció.

Hola a tothom!
Deixo el següent enllaç amb les fotografies del registre 2: https://drive.google.com/drive/folders/1npvfagkUouVyaOjqjtkvH9JaMH1eFP8r?usp=sharing

Avui m’he parat a observar la natura, com evoluciona, quines modificacions i com el pas del temps afecta en aquesta.
He fet les dues primeres fotografies, anomenades “1” i “2” amb una separació de 30 segons entre cada fotografia.
Es pot veure l’evolució en els núvols, i en el replà verdós, on observem com el raig de sol que omple de vida el prat, va desapareixent fins a deixar-lo totalment enfosquit, i amb poca vida. Valoro la importància i la bellesa del sol en la seva plenitud, com el raig de sol atorga vida al paisatge. Això molts cops se’ns reflexa a nosaltres com éssers humans, quan ens dóna un petit raig de sol, la nostra bellesa augmenta i depèn en quin context, ens dòna diferents estats d’ànims positius.

A la fotografia “3” i “4”, m’he centrat en analitzar més detalladament aquest prat concret. És més bonic de lluny, quan t’hi apropes, veus forats i caus de color marró, que des d’una perspectiva llunyana no observàvem.
Em fa pensar que tot és molt més estètic amb visió llunyana, com a la vida, les primeres impressions poden arribar a ser espectaculars i captivadores, però quan coneixes la realitat tot canvia.

He estructura la meva vida artística en quatre paraules que considero clau alhora d’interpretar com valoro actualment, en el passat i com vull valorar en un futur l’art. Pocs moments de la vida m’he arribat a plantejar com he viscut l’art i com m’agradaria viure’l a partir d’ara, i penso que aquesta reflexió crítica m’ajudarà a enlluernar la meva visió artística. He analitzat l’art de quatre maneres: quan era petit, en la meva infància (quins contactes artístics he tingut); com a consumidor actualment (que gaudeixo en l’actualitat); com a participant; i, com aquelles arts que realment no m’hi apareix una atracció o una transmissió de sentiments.

• Infància
A partir dels set anys, vaig fer música, a més de fer-la a l’escola, en una acadèmia. Allà feia classes de solfeig, dos cops per setmana i vaig començar a tocar el clarinet. En aquella època, l’edat que tenia em rodejava de poca maduresa i poca valoració dels esforços que els meus pares feien per mi. Ho veia com un càstig. M’agradava anar a tocar el clarinet però odiava anar a classes de solfeig, i això em feia pensar que realment tampoc m’emocionava tocar un instrument. Aquesta etapa va acabar als dotze anys.
També, la lectura es va convertir per mi en un art en aquella etapa. Llegia molts llibres, i en especial “Les aventures de’n Tintín”. M’agradava llegir, i m’endinsava en un món diferent, capficat en la història, emocionat, fins i tot a vegades nerviós per què podia passar en la següent pàgina. Desgraciadament, el mòbil es menja aquesta emoció.

• Consumidor
Actualment, m’agrada molt l’art del cinema, observant la realitat produïda per moviments i sons, amb sequencies d’escenes que m’han semblat extraordinàries per la pulcritud en la qual es creen. A més, seguint amb l’ordre el consum de sons, m’agrada molt el fet d’anar a concerts i com els artistes seguits per tot el món produeixen versions que enganxen a tantes multituds de persones.
A més, m’apassiona visitar museus, sobretot de temàtiques que em semblen interessants. Per exemple, cada cop que he viatjat a altres ciutats o països, m’agrada visitar els estadis i museus dels equips de futbol més rellevants d’aquella ciutat, observar la seva arquitectònica, aquells moments més especials del passat, etc.

• Participant
Al llarg de la meva vida, penso que no he valorat suficient l’experiència de sentir l’art de manera profitosa. Tot i això, soc una persona propera i he tingut familiaritat i apropament amb aquelles arts que alegraven els meus éssers estimats. La meva família ha participat sempre en les rues de carnaval del poble on vivim, a Riells i Viabrea, amb la colla anomenada “Colla Bon Rotllo”. És bastant valorada al nostre poble, ja que tot el poble hi participa per acabar estructurant unes cabalatges explosives a nivell visual, acompanyat de coreografies sentides amb la temàtica escollida. No he sigut gran ballador mai, per tant, sempre havia ajudat a muntar els preparatius de la rua, i acompanyar els participants. Actualment, ja no ho faig però era una obra bonica i que demostrava que l’esforç servia d’alguna cosa quan observaves la coreografia, l’enlluernat, les disfresses, etc.
A més, sempre he participat al “Ball de gitanes” del poble del costat on fem molta vida. Quan era més petit, tocava el clarinet a la festa del poble més coneguda i que mou grans masses. Actualment, segueixo anant-hi però només gaudeixo de l’espectacle des de la grada.

• No atracció
En aquest apartat volia destacar aquelles arts que no m’han cridat mai l’atenció, però que analitzant-les fredament, podria trobar aquella motivació per tal d’observar i sentir sensacions inimaginables.
En concret, la part d’escultura, no he trobat mai aquella motivació en observar una escultura quieta més de tres minuts, tot i què analitzant-ho fredament, depèn quin escultura, em pot transmetre diferents emocions.
L’art de la pintura, mai m’ha agradat per la poca habilitat manual que considero que tinc. L’utilitzo per relaxar-me, en alguns cops, però mai em quedo satisfet amb el meu treball, ja que considero que no és un bon treball.
Per finalitzar, l’art de la poesia, em sembla una art que crec que mai m’acabarà transmetent en comparació amb aquelles persones que els hi emociona aquest art. Entenc la dinàmica i relació, però no he trobat encara la poesia que em transmeti emocions.

Bon dia a tothom.
https://drive.google.com/file/d/15zwI4Z3idcRyys7dK_WTMbxJLzCPL1YP/view?usp=share_link

A continuació us penjo el meu primer registre de la PAC2. En aquest cas, no he sortit de la zona de confort, em situo a 10 minuts caminant de casa, en un tram on normalment passo amb el cotxe, per anar a treballar. Poques vegades hi vaig caminant, però ahir, al sortir a observar un entorn per analitzar, em vaig fixar en aquest pont acompanyat d’un riu sec per on passo cada dia però que no em va cridar mai l’atenció.

Observant i fent un registre crític, anys anteriors, es tractava d’un riu amb aigua, i una gran vegetació i vida al voltant d’aquest, encara que fos de nit, s’hi observava la predominació del color verd amb aigua pura, neta amb vida. Actualment, estem analitzant un espai mort, hi predomina el color marró, així com un espai sec i sense vida.
A nivell sonor, classifiquem els sons com paisatges sonors de la natura, però realment no existeix aquesta natura, s’ha consumit. Hi predomina la meva respiració o els soroll dels cotxes situats llunys de la ubicació actual. No hi ha prova de vida, no s’escolta cap mena de fauna, ni grills, ni petits insectes… la consumació d’un espai natural en estat pur.

Les principals fronteres d’aquest registre audiovisual és la desfeta d’un espai natural, limitats per un creixement demogràfic de la població, i una poca cura d’aquesta natura, com observem amb petits plàstics repartits per l’entorn en forma rebuig.

Aquest vídeo em transmet pena i tristor, no tot els paisatges analitzar han de ser bonics i vius. He aprés a valorar l’importància de cuidar els entorns, per tal de prevaler una imatge nítida i completa.

Bon dia a tothom.
Us deixo el meu vídeo de presentació.
Encantat!