Debat1el Relat sobre la pròpia educació artística

  1. Helena Arnó Otin says:

    Bona tarda Nil,

    M’ha agradat molt com has estructurat el teu relat i com has analitzat la teva trajectòria artística. Demostra que realment has fet un exercici de reflexió i observació crítica. No tothom tenim la predisposició a plantejar-nos com volem viure l’art en un futur i quines són aquelles disciplines cap a les que no sentim cap atracció. Tot i això, de vegades es tendeix a pensar que una persona artística és aquella que té interès o domina desenes i desenes disciplines artístiques, i no té perquè ser així. I tampoc ens hem de forçar que ens agradi tot. Cadascú té els seus gustos i interessos. De fet, m’ha semblat molt interessant que parlessis sobre les rues de Carnaval. Realment les produccions i elaboracions que se’n fan es pot dir que són tot un art!

    D’altra banda, en referència al que comentaves dels teus estudis de música durant la infància m’he sentit bastant identificada. Jo també vaig fer música i vaig haver de “patir” moltes classes de solfeig i harmonia que no m’agradaven gaire. Sé que no som els únics; de fet, la majoria de nens acostumen a avorrir la música per aquestes assignatures. Crec que aquí el repte com a docents està en com impartir unes classes més atractives per ensenyar els conceptes, en ocasions tan complicats i feixucs, que s’ensenyen a les aules de música.

    Ens llegim!

    Helena