Bona tarda a tots i totes!
Per a la realització d’aquest registre número 5, m’he decantat per fotografiar espais curiosos o estèticament bonics per fer-vos descobrir racons de la meva Vall.
Una de les condicions per a la construcció d’edificis o habitatges de la vall és que totes han d’estar fetes de pedra, per seguir un mateix fil estètic i funcional, i crec que és una de les coses que fan tan bonic i especial el poble.
Com a format, he optat per utilitzar fotografies, i posteriorment editar-les. Tenint en compte el que vull expressar, m’ha semblat el format més adient.
He intentat jugar sobretot amb les formes geomètriques i que fan sensació de moviment a les imatges.

La imatge anomenada “finestra rere finestra” és la que em desagrada més en l’àmbit estètic, però m’ha semblat molt interessant la composició. Considero també, que em desagrada pel desgast de les peretes, però després de mirar-me-la i remirar-me-la tantes vegades, crec també que la bellesa també està en això, en el pas del temps i en les parets que tenen història, i ben segur, que aquesta construcció ha viscut i sobreviscut a moltíssims fets. La imatge de les escales m’agrada molt la composició de totes les pedres i els testos envers les escales, i el contrast amb l’altre costat de mur, que no segueix cap línia formal ni cap esquema. I l’última que m’agradaria comentar és la de la filera de testos a la façana d’un edifici. Tenim la idea que per aconseguir una mirada estètica s’ha de seguir uns patrons, però, en canvi, cap de la filera de testos és de la mateixa forma, ni mesura, ni color, i així i tot s’aconsegueix que la imatge tingui un ritme i continuïtat.

Fer aquest exercici, m’ha portat a descobrir racons que mai no havia vist tot i portar tota la meva vida aquí.

Us deixo l’enllaç de la carpeta del drive perquè li pugueu donar un cop d’ull!
Seguim! ?