Publicat per

Registre 5

https://drive.google.com/drive/u/4/folders/1sYj_U3aXUH5IHEujYj49QFvp06z_eg0E

Acabat de ploure. Narrativa visual.
Fa uns dies vaig passar per aquest pont per anar a veure la meva iaia. És un pont on conviu amb el riuarol, que sempre està sec per les escasses plujes. Es tracta d’un camí habitual per mi, no canvia mai, té els mateixos colors, la mateixa vegetació (males herbes), i el petit riuet que acompanya el camí.
Avui, ha plogut després de molt temps, i he pensat en passar per aquell camí que tant normalitzat tenia, i que tant poc havia valorat fins ara.

Només arribar, hi predominava el so de l’aigua caient (tal i com es veu a la fotografia 3), deixant el terra humit i marronós.
No només he fet les fotos, sino que he caminat per la zona. El terra estava relliscós i m’impedia moure’m amb total llibertat.

M’ha aparegut el sentiment de tranquil·litat, es notava que havia sigut una pluja intensa, i que l’entorn es trobava relaxat, que les plantes i els arbres respiraven, es notaven més fluids, i amb una major força.

Es dels dies que més he gaudit de passar per aquest paisatge. Cal valorar l’aigua, i la pluja. Actualment, estem en una época on no està plovent, i segons ens diuen, cada cop tindrem menys pluja, perquè la calor augmenta. A ningú li agrada quan plou, ens quedem a casa, volem fugir de la pluja, quan ha acabat de ploure tampoc ens interessa, i crec que és un error. Amb la pluja, tot es torna més intens i màgic, és la màgia de la naturalesa.

Debat0el Registre 5

Deixa un comentari