PAC 4
Art i diferència: Repensem les pràctiques interculturales en educació artística
Un cop hagi fet aquest llistat les heu de posar en comú al grup i seleccionar 1 experiència o pràctica de cada integrant del grup.
Experiencies:
-Quan un company transsexuals de la teva classe decideix fer un canvi de sexe i vius de aprop el procés
-Entrada a inici de curs, d’un nen a la teva classe d’origen africà, que no parla l’idioma.
-Quan anem al pati, amb nens i nenes més grans, com ens relacionem?
-Quan diuen que pintem el que més ens agrada, però ens apareix la por a la reacció social dels companys/es.
-Sortides amb l’escola a altres llocs dins i fora del país de residència
-Trobades entre diferents escoles del mateix o diferent lloc de residència
-Intercanvis a l’estranger

Les dues pràctiques escollides són:
·Entrada a inici de curs, d’un/a nen/a a la teva classe d’origen africà, que no parla l’idioma.
Per tal de contextualitzar, descriurem la situació concreta que ens trobaríem com a docents. Estem en un supòsit on dirigim una classe de 2n de Primària a una escola d’un poble de Barcelona. Iniciem un nou curs, amb nous alumnes, on segueixen la mateixa classe que tenien a primer de Primària i el primer dia de classe arriba l’Ousmane, un nen d’origen senegalès, que ha arribat a Catalunya fa qüestió d’un més. L’Ousmane no domina el català, però sí que parla i escriu francès, i sap parlar la seva llengua materna del Senegal.
En aquest cas actuaríem sabent que l’escola és espai de convivència, cal anar amb mesura però, com a docents, el nostre objectiu és que l’Ousmane, domini la llengua oral i escrita com més aviat millor. Per això, existeixen factors determinants i rellevants que ajudaran a obtenir l’objectiu, com són: l’utilització de l’aula d’acollida, de centrar-se de forma més individualitzada en millorar la seva educació; també, les activitats de classe quotidianes, com conviure amb els companys/es, fer qualsevol mena de joc d’interacció, anar al pati, conèixer nous companys/es, relacionar-se amb els diferents professors, etc.
El que estem fent en aquest cas, és construir la identitat personal de persones que provenen d’altres països, ja que aquesta identitat com cita Rifà, M. (2023): “creen pertinença i diàspora, són localització, multiplicitat i transformació, així com generen inclusió i exclusió”.

·Intercanvis a l’estranger
Aquesta pràctica pedagògica tracta d’intercanvis entre alumnes amb un conveni entre dues escoles. És validable quan ets menor d’edat i vols marxar sol a cursar un any acadèmic fora, escollint el període de temps que consideres oportú i que ens donarà un nivell mínim reconegut per aprendre una nova cultura, llengua, maneres de fer, etc.
Els intercanvis a l’estranger, es duen a terme, la gran majoria, per agències privades que gestionen cursos acadèmics a l’estranger, però hi ha escoles que tenen un conveni amb escoles d’altres països que permeten aquest intercanvi periòdic anual. Tanmateix, existeixen beques per ajudar aquells estudiants, o per permetre als estudiants de millor reconeixement acadèmic gaudir d’aquesta pràctica internacional, encara que està fet per englobar qualsevol classe d’alumnes.
Existeixen molts beneficis de cursar aquesta pràctica: descobreixes i aprens un estil de vida diferent del nostre; aprendre una nova llengua; donar-te eines per un futur, saber relacionar-se en situacions desconegudes; a obrir la ment, observar i veure maneres de pensar totalment diferents de les pròpies o a les acostumades a escoltar, entre altres beneficis.
Els intercanvis a l’estranger permeten obtenir noves realitats, noves formes de veure la vida, valorar nous arts i noves perspectives de vida. Conèixer realitats, et permetrà veure bellesa en objectes o paisatges que abans rebutjaves, o valorar disciplines artístiques que la pròpia cultura no et permet veure. Estem parlant d’un argument vital a nivell artístic.

Per tal de concloure, determinarem la relació entre les dues pràctiques, necessàries alhora promoure una bona educació artística per l’alumnat. La relació entre l’entrada a inici de curs, d’un/a nen/a a la teva classe d’origen africà, que no parla l’idioma i, els intercanvis a l’estranger, la resumiríem amb el tractament de les cultures. Amb això, em refereixo que en els dos casos s’aprèn i es coneix una nova cultura, idioma i maneres d’entendre la vida, cap cultura és ideal ni millor que d’altres, totes les cultures ens han de servir per conèixer i veure noves visions. En l’àmbit artístic, podem observar una resolució beneficiosa per els alumnes, ja que tindran un creixement cognitiu ple, i una educació artística envejable, millor que la d’aquells alumnes que únicament saben una llengua, només creuen en una manera de pensar i coneixent únicament una realitat social, cultural i política.
Com hem destacat en el text anterior, a l’escola estem creant identitats culturals per part dels alumnes, que ens permeten entendre les altres cultures i races. Durant molts anys, hem tingut problemes racials i d’identitat en el món contemporani, episodis de racisme, d’exclusió social, etc. Si tothom obté diferents visions de les cultures, augmentarem valors com el respecte, la tolerància i la inclusió social.

BIBLIOGRAFIA
Rifà, M. (2023). Perspectives decolonials i de gènere en educació artística per a l’escola primària. Universitat Oberta de Catalunya. Recuperado de: https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00293114/pdf/PID_00293114.pdf