Hola, classe!
En aquest segon registre m’he volgut centrar en un dels meus llocs preferits, que a més té relació directa amb el tema que vaig triar. En aquest cas el registre gira al voltant del popularment anomenat ”MERCADILLO”. Des de petit el mercat ha sigut un dels meus espais preferits, on no fallava cap dissabte al matí, juntament amb el meu pare i la meva padrina anàvem a fer un ”tomet” que era sinònim de comprar una mica de fruita, alguna peça de roba, algun joguet, els típics xurros amb xocolate que ens cruspíem mentre passejàvem, i per últim la visita a la secció d’animals, on encara puc imaginar la cara que em ficava el pare cada cop que li demanava que adoptéssim un gosset (sense èxit).

Doncs bé, aquesta és un costum que he anat continuant fent fins avui dia, on realment no és cada dissabte com quan era petit, però sí que es podria dir que fi de setmana si, cap de setmana no, hi anem a fer un ”tomet” amb la meva xicota.

És un espai que ha sofert molts canvis, tant polítics (ja no hi ha animals a la venda), com culturals, a causa de l’augment de gent nouvinguda de països majoritàriament africans.

Això ha fet que avui dia al mercat hi sentim veus de venedors amb idioma català, castellà i àrab, i els productes: de vestimenta, complements, alimentació, etc. siguin molt més variats, per tal de satisfer les necessitats de tots els compradors que hi assisteixen.

Justificament teòric:

En l’article de Liliana Kremer (et al.) (2018) anomenat: “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81) he pogut extreure una gran quantitat de recursos valids per tal de relacionar i reflexionar-los amb aquest Registre 2, mes en concret, fare aquesta reflexio sobre una cita que m’ha semblat molt acertada per parlar del tema, es la seguent:

”Las identidades se conforman enel marco de las relaciones quese establecen con otros, en espacios y tiempos particulares. Son parte inherente a la interacción social,loque quiere decir que sin identidad simplemente no habría sociedad” (Jenkins, 1996, p. 19).

En relació amb aquesta cita, em centraré en el grup ètnic majoritari pel que fa a venedors que conformen el mercat ambulant, els gitanos. Jo penso que la identitat gitana s’ha conformat al llarg del temps en el marc de les relacions que han establert amb els altres, tant dins com fora de la comunitat. La seva identitat està intrínsecament lligada a la seva interacció social i al seu estil de vida únic, que inclou, com és ben sabut, la venda ambulant com una forma tradicional de subsistència.

Els gitanos han desenvolupat una identitat distintiva a través de la cultura, les tradicions i les formes de vida que s’han transmès de generació en generació. La venda ambulant ha estat una part integral del seu estil de vida, permetent moure’s d’un lloc a l’altre, establir relacions comercials i mantenir la seva autonomia.
Jo visc a un carrer de distància del barri ”La Mariola”, el barri on viuen la majoria de famílies gitanes de Lleida, i puc afirmar que sense aquesta identitat gitana que tant els caracteritza, i que s’ha format a través de la interacció social i l’estil de vida particular, la societat lleidatana no seria completa, ja que tenim clar que la diversitat d’identitats i experiències és el que enriqueix una societat, i els gitanos, amb la seva cultura i la seva forma de vida úniques, han contribuït a la riquesa i la diversitat de les societats en les quals interactuen.

Quan parlem de la raça gitana, parlem d’un grup ètnic amb importants contribucions a la cultura, l’art i la música arreu del món. La cultura gitana es caracteritza pel seu estil de vida nòmada, una llengua distintiva i unes tradicions molt arrelades que passen de pares a fills.

Els gitanos han preservat la seva herència cultural a través de generacions transmetent la seva identitat única. Simes no, no tot són flors i violes, i al llarg de la història sempre han estat enfrontant desafiaments i discriminació. A pesar de tots els pals a les rodes, s’han fet popularment coneguts pel seu art innat, la seva resiliència i les seves grans habilitats comercials.

Bibliografia:

“Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81) Liliana Kremer (et al.) (2018)

A continuació us deixo l’enllaç al meu Drive, on aquesta vegada trobareu un fragment d’àudio d’1 minut del so ambient que vaig enregistrar aquest dissabte al mercat de Torrefarrera (Lleida), us recomano escoltar-lo amb els ulls tancats i imaginant que esteu allí, a mi em transporta a la meva infància. Tambe adjunto algunes fotografies i un vídeo.

https://drive.google.com/drive/folders/1FajsI6i6wpMHmxbWWfyZn0nz7BK6LgzA

Nil Paüls

En aquest segon registre us presento una part de la població del barri de Sant Ildefons. Aquesta part del meu projecte serà dividida en dos: una primera part, la qual presenta una dimensió de la població del barri, composta per persones que actualment es troben a la tercera edat i que van arribar al barri durant els anys 60 i 70 de diferents parts d’Espanya, especialment Andalusia, Extremadura i Castilla-La Mancha. La segona part la podrem veure al tercer registre, i ja us parlaré d’ella.

El vídeo es tracta d’una composició molt descriptiva que contextualitza el barri. En el seu inici trobem un seguit d’imatges que presenten aquesta part de la població de Sant Ildefons. Posteriorment, trobem un episodi molt comú entre el veïnat del barri. Els veïns mantenen una conversació a la terrassa del pis, de balcó a balcó, una situació comuna en aquest tipus de barris. El vídeo mostra l’inici d’una conversació que presenta un dels conflictes més comuns de Sant Ildefons.

“Decidles que el barrio va a peor”. Aquí veiem una frontera. Aquesta frontera és objecte de tensions i conflictes a la població, la qual es troba parcialment dividida. Aquesta frontera, sovint s’utilitza com a eina per a reforçar la identitat nacional o regional, i com a conseqüència per a excloure a aquells que són “diferents”. Per tant, la migració i la mobilitat humana són limitades i controlades, generant una desigualtat i una exclusió social.

El vídeo ha sigut gravat amb una handycam de la dècada del 2010.

Hola a tothom!
Deixo el següent enllaç amb les fotografies del registre 2: https://drive.google.com/drive/folders/1npvfagkUouVyaOjqjtkvH9JaMH1eFP8r?usp=sharing

Avui m’he parat a observar la natura, com evoluciona, quines modificacions i com el pas del temps afecta en aquesta.
He fet les dues primeres fotografies, anomenades “1” i “2” amb una separació de 30 segons entre cada fotografia.
Es pot veure l’evolució en els núvols, i en el replà verdós, on observem com el raig de sol que omple de vida el prat, va desapareixent fins a deixar-lo totalment enfosquit, i amb poca vida. Valoro la importància i la bellesa del sol en la seva plenitud, com el raig de sol atorga vida al paisatge. Això molts cops se’ns reflexa a nosaltres com éssers humans, quan ens dóna un petit raig de sol, la nostra bellesa augmenta i depèn en quin context, ens dòna diferents estats d’ànims positius.

A la fotografia “3” i “4”, m’he centrat en analitzar més detalladament aquest prat concret. És més bonic de lluny, quan t’hi apropes, veus forats i caus de color marró, que des d’una perspectiva llunyana no observàvem.
Em fa pensar que tot és molt més estètic amb visió llunyana, com a la vida, les primeres impressions poden arribar a ser espectaculars i captivadores, però quan coneixes la realitat tot canvia.