Hola, classe!

Per aquest tercer registre m’he decantat per analitzar un ”Exclusive Market” les antípodes del ”Mercadillo” que vaig tractar en el segon registre.

Sincerament, no sabia ni que existia aquest concepte de mercat, mai n’havia sentit a parlar, i és que està molt allunyat dels meus gustos interessos i inquietuds, però divendres vaig assistir a l’aniversari d’un amic meu, on érem unes 40 persones; els amics del poble (nosaltres), els amics de la UNI, els amics del gimnàs, etc. La qüestió és que ens vam relacionar entre tots i vaig conèixer un grapat de gent nova, entre els quals hi havia un noiet més jove que ens va dir que el dissabte anava a fer de DJ a un ”Exclisive Market”.

Aquest concepte em va crear curiositat i vaig començar a interessar-me pel terme i a fer-li preguntes. Ens va dir que era un mercat que es fa en llocs molt exclusius de cada ciutat, a Lleida només es fa un cop a l’any, aquest any es feia en un reconegut complex on se celebren bodes ”de alto standing” (La Finca Prats) i en ell venen modistes molt reconeguts, es venen peces de roba exclusiva molt cares i només s’hi pot accedir amb invitació prèvia. Aquí vaig veure una gran oportunitat per poder veure de prop de que anava tot això, i poder documentar el gran contrast amb el meu estimat ”mercadillo”.

Li vaig dir que m’interessava molt assistir-hi, i vaig preguntar-li si podia fer-me el favor d’aconseguir-me alguna entrada per sota mà. Finalment, l’un demà em va dir que si i va passar-me 4 QR’s (invitacions) per poder-hi accedir, això sí, em va dir que era molt important que anéssim MOLT mudats, ja que aquest mercat tenia ”code dress” i els de seguretat decidien si anaves o no apte per entrar a la finca.
Un cop allí, em vaig trobar a l’entrada amb una mala notícia, queda prohibit fer fotos o vídeos dins del recinte, igualment vaig poder enregistrar un vídeo curtet i una foto on es veu de que anava la cosa.

Sincerament, va ser una experiència enriquidora per veure com es mouen i com funcionen aquests grups socials de tan alt nivell econòmic, però veure-ho des de dins encara em va fer valorar més el grup social al qual pertanyo, la classe mitjana, on crec que s’hi troba l’equilibri perfecte per trobar la felicitat.

Vaig detectar molts punts en contra d’aquell tipus de mercat:

-Fomenta l’exclusivitat i la discriminació: en limitar l’accés als qui no hi són convidats, creen artificialment una barrera que limita la diversitat i en promou l’exclusivitat. A més, aquestes invitacions sovint només les reben persones amb un alt poder adquisitiu, cosa que discrimina els que no tenen mitjans econòmics similars.

-Fomenta el consumisme i la superficialitat: S’enfoquen a vendre productes d’alta gamma i de dissenyador d’alta gamma, cosa que fomenta el consumisme i la superficialitat entre els qui els freqüenten. En lloc d’emfatitzar altres qualitats com la personalitat o el caràcter, l’èmfasi és l’aparença i la imatge que es projecta a través de la roba i els encanta mostrar-se inaccessibles.

-Generen competència tòxica: en alguns casos, l’accés a aquests mercats es converteix en competència entre persones d’alt poder adquisitiu, cosa que genera actituds tòxiques i poc saludables. Et fan sentir la necessitat de comprar productes cars perquè et sentis part d’un grup o creïs una imatge d’estatus, cosa que crea una dinàmica poc saludable i poc autèntica.

Tot seguit plasmo el contrast que he pogut observar entre el ”Mercadillo” de tota la vida amb aquest nou descobriment ”Exclusive Market”:

Veig al ”mercadillo” com un espai on podem descobrir diferents cultures, tradicions i estils de vida on les persones poden interactuar entre elles i compartir els seus costums i valors, ajudant a construir una identitat cultural inclusiva i diversa. I molt important, sense límits ni barreres que impedeixin que persones de diferents cultures interactuïn entre si.

D’altra banda, ”l’Exclusive Market” el veig com un espai totalment tancat, restringit i amb barreres d’entrada. El fet que les persones només puguin ingressar a aquests mercats per invitació o amb un cert nivell financer, ho veig com una forma d’exclusió i una limitació en la construcció d’una identitat multicultural. A més, l’exclusivitat i l’elitisme del mercat de la roba es poden veure com un espai on la diversitat i la diferència no són benvingudes. Per exemple, hi pot haver certs codis de vestimenta o expectatives que excloguin les persones que no compleixin certs estàndards de moda o classe social. Defineix fronteres i limita una identitat cultural inclusiva i diversa.

En conclusió, mentre el ”mercadillo” és un espai obert i divers que promou la interacció entre persones de diferents cultures i valors, l’altre es pot veure com un espai tancat i restringit que està ple de límits i exclusió.

Justificament teòric:

He estat buscant articles que parlin sobre el perquè gran part de la població actual està tan obsessionat amb la roba de marca, només cal donar un cop d’ull al nostre voltant, a l’escola on treballo per exemple, ja podem observar com des de ben petits molts nens ja volen tenir els kets de futbol de marca, i com més grans més s’incrementen aquestes ànsies de tenir tot l’armari de marques que veuen als seus referents d’internet, esportistes o cantants famosos.

És per això que he volgut reflexionar sobre que és realment el que mou a la gent a gastar tants diners amb peces de roba que moltes vegades només es diferencien per un petit logo. L’article del qual he tret les cites és: ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS PERSONAS QUE USAN ROPA DE MARCA, de Dagoberto Páramo Morales i Elías Ramírez Plazas, en ell hi ha infinitat de famoses cites d’autors de diferents èpoques que analitzen el comportament humà envers aquest tema.

La cita de Drawbaugh, 2001,17:

“Las marcas ayudan a la gente a decir al mundo y a sí mismos quién es y a qué clase pertenece porque mucha gente encuentra dificultades a la hora de definirse a sí mismas y, por ello acuden a las marcas con el único fin de contribuir a perfilar su identidad, es decir buscan en las marcas un medio de expresión y esto se debe al declive de las instituciones tradicionales como la iglesia, la familia y la comunidad. El objetivo de realización personal se puede alcanzar por la pertenencia a un club, a una iglesia o un partido político, comprometiéndose con una ideología, un país, un puesto de trabajo, o dedicando más tiempo a la comunidad, al deporte, a una afición o a la familia, pero un número creciente de población, las considera obsoletas porque requieren tiempo, esfuerzo y estabilidad y estas cualidades no abundan”. (Drawbaugh, 2001:17).

Aquesta cita m’ha fet reflexionar força i em fa qüestionar la manera com les marques han aconseguit convertir-se en un mitjà predominant d’expressió i identitat personal en lloc d’altres aspectes que a parer m’ho haurien de ser molt més significatius a la nostra vida.
Ja de primeres, és preocupant que moltes persones trobin dificultats per definir-se a si mateixes i busquin a les marques de roba una manera de perfilar la seva identitat. Dependre en gran manera d’objectes materials per construir una imatge personal diria que és fruit d’una manca d’autoconeixement i de confiança en un mateix. El conjunt de la societat actual ha fomentat una cultura consumista que vincula la vàlua de les persones amb la seva capacitat per posseir productes de marca, cosa que és una tendència preocupant.

A més, l’autor assenyala que aquest fenomen és degut al declivi de les institucions tradicionals com l’església, la família i la comunitat. Tot i que és cert que aquestes institucions han experimentat canvis significatius, és important qüestionar si les marques de roba exclusiva han de ser un reemplaçament adequat per a elles, jo crec clarament que no. Penso que la pertinença a una comunitat, la dedicació a una causa noble o la construcció de relacions familiars sòlides han de brindar un sentit de pertinença i realització personal més profund que simplement identificar-se amb una marca o una manera de vestir determinada.

El text també esmenta que cada vegada més persones no són capaces de dedicar el temps, esforç o estabilitat que requereix la creació d’una identitat pròpia, sense prejudicis externs de marca, tipus de vestimenta, vehicle, telèfon mòbil o gimnàs en el que vas, per tant son qualitats que semblen escassejar a la societat actual. El cultiu de relacions significatives i el compromís amb valors més profunds requereixen temps i esforç, i encara són fonamentals per a un desenvolupament humà saludable en la societat actual.

En conclusió, penso que la societat actual ha tendit a sobrevalorar les marques de roba exclusiva com a mitjà d’expressió i d’identitat, cosa que reflecteix una manca d’autoconeixement i una dependència excessiva d’objectes materials. És important reflexionar sobre la importància d’enfortir les institucions tradicionals i cultivar relacions i compromisos més significatius que transcendeixin el consumisme superficial per tal de construir una societat més equilibrada, centrada en valors i amb un autèntic sentit d’identitat propi.

BIBLIOGRAFIA

ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS
PERSONAS QUE USAN ROPA DE MARCA

Dagoberto Páramo Morales*, Elías Ramírez Plazas (13/01/2011)

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3798834.pdf

A continuació us deixo l’enllaç al meu Drive, on aquesta vegada trobareu una fotografia i un vídeo d’aquesta experiència (estava prohibit l’ús de càmeres, és tot el que vaig poder fer).

https://drive.google.com/drive/folders/1QnTOSjygYkZXPTmZhnME7O8hZY_VoNnA

Nil Paüls

Hola, classe!
En aquest segon registre m’he volgut centrar en un dels meus llocs preferits, que a més té relació directa amb el tema que vaig triar. En aquest cas el registre gira al voltant del popularment anomenat ”MERCADILLO”. Des de petit el mercat ha sigut un dels meus espais preferits, on no fallava cap dissabte al matí, juntament amb el meu pare i la meva padrina anàvem a fer un ”tomet” que era sinònim de comprar una mica de fruita, alguna peça de roba, algun joguet, els típics xurros amb xocolate que ens cruspíem mentre passejàvem, i per últim la visita a la secció d’animals, on encara puc imaginar la cara que em ficava el pare cada cop que li demanava que adoptéssim un gosset (sense èxit).

Doncs bé, aquesta és un costum que he anat continuant fent fins avui dia, on realment no és cada dissabte com quan era petit, però sí que es podria dir que fi de setmana si, cap de setmana no, hi anem a fer un ”tomet” amb la meva xicota.

És un espai que ha sofert molts canvis, tant polítics (ja no hi ha animals a la venda), com culturals, a causa de l’augment de gent nouvinguda de països majoritàriament africans.

Això ha fet que avui dia al mercat hi sentim veus de venedors amb idioma català, castellà i àrab, i els productes: de vestimenta, complements, alimentació, etc. siguin molt més variats, per tal de satisfer les necessitats de tots els compradors que hi assisteixen.

Justificament teòric:

En l’article de Liliana Kremer (et al.) (2018) anomenat: “Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81) he pogut extreure una gran quantitat de recursos valids per tal de relacionar i reflexionar-los amb aquest Registre 2, mes en concret, fare aquesta reflexio sobre una cita que m’ha semblat molt acertada per parlar del tema, es la seguent:

”Las identidades se conforman enel marco de las relaciones quese establecen con otros, en espacios y tiempos particulares. Son parte inherente a la interacción social,loque quiere decir que sin identidad simplemente no habría sociedad” (Jenkins, 1996, p. 19).

En relació amb aquesta cita, em centraré en el grup ètnic majoritari pel que fa a venedors que conformen el mercat ambulant, els gitanos. Jo penso que la identitat gitana s’ha conformat al llarg del temps en el marc de les relacions que han establert amb els altres, tant dins com fora de la comunitat. La seva identitat està intrínsecament lligada a la seva interacció social i al seu estil de vida únic, que inclou, com és ben sabut, la venda ambulant com una forma tradicional de subsistència.

Els gitanos han desenvolupat una identitat distintiva a través de la cultura, les tradicions i les formes de vida que s’han transmès de generació en generació. La venda ambulant ha estat una part integral del seu estil de vida, permetent moure’s d’un lloc a l’altre, establir relacions comercials i mantenir la seva autonomia.
Jo visc a un carrer de distància del barri ”La Mariola”, el barri on viuen la majoria de famílies gitanes de Lleida, i puc afirmar que sense aquesta identitat gitana que tant els caracteritza, i que s’ha format a través de la interacció social i l’estil de vida particular, la societat lleidatana no seria completa, ja que tenim clar que la diversitat d’identitats i experiències és el que enriqueix una societat, i els gitanos, amb la seva cultura i la seva forma de vida úniques, han contribuït a la riquesa i la diversitat de les societats en les quals interactuen.

Quan parlem de la raça gitana, parlem d’un grup ètnic amb importants contribucions a la cultura, l’art i la música arreu del món. La cultura gitana es caracteritza pel seu estil de vida nòmada, una llengua distintiva i unes tradicions molt arrelades que passen de pares a fills.

Els gitanos han preservat la seva herència cultural a través de generacions transmetent la seva identitat única. Simes no, no tot són flors i violes, i al llarg de la història sempre han estat enfrontant desafiaments i discriminació. A pesar de tots els pals a les rodes, s’han fet popularment coneguts pel seu art innat, la seva resiliència i les seves grans habilitats comercials.

Bibliografia:

“Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes”. A Carlos Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas. Editorial Universidad Nacional de Colombia. (pp. 57-81) Liliana Kremer (et al.) (2018)

A continuació us deixo l’enllaç al meu Drive, on aquesta vegada trobareu un fragment d’àudio d’1 minut del so ambient que vaig enregistrar aquest dissabte al mercat de Torrefarrera (Lleida), us recomano escoltar-lo amb els ulls tancats i imaginant que esteu allí, a mi em transporta a la meva infància. Tambe adjunto algunes fotografies i un vídeo.

https://drive.google.com/drive/folders/1FajsI6i6wpMHmxbWWfyZn0nz7BK6LgzA

Nil Paüls

REGISTRE 1:

• La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat.

Bon dia, classe,

Després d’uns dies pensant en un tema prou rellevant, de gran importància en el món actual, que tingui diferents punts de vista i molts matisos per poder explorar i aprofundir els conceptes que ens demana aquesta extensa PAC 2; d’alteritat, diferència, límits i fronteres, m’he decantat per tractar ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”.

Aquest tema em permetrà reflexionar sobre com les diferències culturals i les fronteres geogràfiques estan sent desafiades i redefinides en un món cada cop més interconnectat. M’endinsaré a investigar com les persones i les comunitats estan en constant negociació i construcció de les seves pròpies identitats culturals en aquest context, així com les tensions i els desafiaments que sorgeixen quan s’enfronten a diferències culturals.

Tot seguit relacionaré el tema que he escollit: ”La construcció de la identitat cultural en un món globalitzat”, amb els conceptes que ens demana l’enunciat: Alteritat, diferència, límits i fronteres.

• Alteritat:

En un món globalitzat, la construcció de la identitat cultural és afectada per diversos factors, incloent-hi el fenomen de ”l’alteritat”. En aquest cas, com a alteritat em refereixo a la percepció que tenim de l’altre com a diferent i aliè a un mateix, cosa que pot generar conflictes i tensions en la construcció de la identitat cultural de cada u. Per exemple, en alguns casos, les cultures locals poden sentir-se amenaçades per influències externes i cercar preservar la seva identitat cultural.

Jo, personalment, penso que la interacció amb altres cultures ens ha d’enriquir i diversificar la nostra pròpia identitat cultural, fent-la créixer i, per tant, millorant-la gràcies a noves aportacions i idees. També veig quelcom imprescindible fomentar el diàleg intercultural i respectar les diferències amb la resta de cultures per tal d’assolir una construcció d’identitats culturals la més inclusiva i diversa possible.

• Límits:

En aquest cas, tocant el concepte ”límits”, sembla que els límits, sobretot els geogràfics i culturals que abans definien les identitats locals, s’han dissolt en l’infinit. Penso que la globalització no fa desapareix com a tal les identitats locals, però sí que posa en conflicte la dinàmica de construcció de la identitat cultural.

• Diferència:

El terme “diferència” el relacionaria amb la construcció de la identitat cultural en un món globalitzat en el sentit que la globalització pot posar de manifest les diferències culturals i locals, cosa que s’ha anomenat sempre com a “dinàmica diferencialista”.
Jo soc del parer de pensar que la identitat cultural és un procés obert i transformable, tot i que hi ha sectors de la població que emfatitza la primordialitat originària de les identitats culturals. En qualsevol cas, la globalització té una influència molt important en la construcció de les identitats polítiques i nacionals, així com en els aspectes econòmics, polítics, socials i culturals del conjunt total de la població mundial.

• Fronteres:

En el món, tal com el coneixem avui dia, les fronteres poden tenir una influència rellevant a l’hora de construir una identitat cultural pròpia.

La identitat es construeix al llarg dels anys i es pot veure afectada per factors externs com les fronteres, ja que és un procés històric i dinàmic que està subjecte al canvi i la transformació.Els límits fronterers físics ja siguin a petita escala: de barri, poble o ciutat, com també a més gran escala: comunitat autònoma, país o continent, poden influir de manera molt directa en la construcció de la nostra identitat cultural.

Algunes pràctiques socials i culturals poden ser formes de resistència a la cultura dominant, mentre que d’altres poden ser senzillament formes d’adaptació.
En general, la construcció de la identitat cultural és un procés complex que pot estar influenciat per molts factors, incloent-hi les fronteres geogràfiques.

Nil Paüls Rovira.

Soc dels que pensa que al llarg de la vida, hi ha experiències que en marquen el desenvolupament i la personalitat de cada un de nosaltres. A través d’aquest relat, vull compartir la meva experiència i com aquesta educació artística rebuda sobretot en la meva etapa d’Educació Primària va tenir molt a veure en què pogués gaudir d’una infància i adolescència excepcional. Des dels primers traços fins a les obres més complexes, vaig descobrir la importància de la creativitat, l’expressió personal i la tècnica en l’art, tot això em va ensenyar a valorar la bellesa i complexitat de tot el que ens envolta, fins i tot de les coses que a simple vista semblen més simples.

Des de ben petit, m’encantava dibuixar i crear coses amb les meves mans. Ja fos amb llapis, pinzell, plastilina o qualsevol altre material que pogués trobar, el moment de crear quelcom nou em feia estar feliç i desapareixien els pocs problemes que pogués tenir. De la meva etapa en educació infantil la veritat és que no en tinc gaire record, però el que sí que recordo amb claredat és el moment de començar a cursar l’educació primària, on un dels millors moments de la setmana a l’escola eren les dues hores que teníem l’assignatura anomenada en aquell moment ”Plàstica”.

Com bé he dit, durant la meva educació primària, l’educació artística a la meva escola es limitava a dues hores per setmana a l’aula amb la nostra mestra Roser, una gran persona a la qual també li atorgo gran part de mèrit de què estimes tant aquella assignatura. Recordo que sempre esperava amb ànsies aquells dos dies de la setmana per poder submergir-me a la pintura, el dibuixi les manualitats. La Roser ens ensenyava tècniques bàsiques de dibuix i pintura, cada setmana ens delectava amb una nova manualitat que ens deixava bocabadats i totes les seves classes anaven acompanyades de música de fons. Un dels fets que més em va marcar és que aquesta mestra ens escoltava molt, totes les seves classes i el que fèiem en elles sortia de tots nosaltres, escoltava les nostres inquietuds i les nostres propostes i sempre trobava la manera d’adaptar-les al temari que anava seguint. Una altra de les coses que més m’agradava d’aquella mestra és que no només ens feia de mestra dues hores a la setmana, sinó que a tothom que volgués li donava idees i eines perquè poguéssim fer a casa el cap de setmana, recordo que els meus dissabtes al matí eren una mescla del parit de futbol que tocava cada dissabte al matí, i un cop arribava a casa i fins a l’hora de dinar em ficava amb la meva mare a fer les manualitats que la Roser ens proposava.

Va ser ja una mica més gran, entre 5e i 6e de primària que gràcies a un projecte que vam fer amb la Roser a l’escola, vaig aficionar-me ja amb bastant intensitat al món de la fusta. El seu projecte consistia a crear un tauler d’escacs que havíem de serrar nosaltres mateixos i posteriorment decorar al nostre gust. Em va quedar un tauler molt maco i li vaig agafar gustet al tema de la fusta. Com soc de casa pagès, li vaig dir al meu padrí que m’agafes un grapat de branques dels arbres que anaven esporgant, perquè volia completar l’obra del tauler creant les meves pròpies figuretes, i així va ser, amb l’ajuda del meu padrí vaig poder acabar el joc d’escacs, modelant cada figureta i pintant-les molt detalladament, encara guardo aquell joc com una relíquia que ensenyaré als meus fills amb molta il·lusió. En aquesta època de l’educació primària, ames a més d’aquest projecte dels escacs, recordo haver-n’hi fet un grapat més; com ara una caseta d’ocells també amb fusta que en acabar vaig decorar amb pintures acríliques i retoladors permanents. La Roser va encarar molt aquesta manualitat com una oportunitat per transmetre’ns als infants la importància de tenir cura dels animals i del medi ambient, podríem dir que aquella mestra espremia les dues hores setmanals al màxim, i feia de ”Plàstica” una assignatura transversal.

La veritat és que aquella mestra ha sigut i és un gran referent per mi, guardo un gran record de la tasca que feia com a docent, i ben segur la tindré present quan em toqui a mi exercir com a tal.

Un cop ja vaig entrar a l’educació secundària, l’educació artística es va tornar una mica més seriosa. Ens van ensenyar tècniques més avançades i ens van exigir que desenvolupéssim les nostres idees i conceptes per a les nostres obres d’art. Tot i que gaudia d’aquestes classes, també va començar a sentir que faltava alguna cosa. Em vaig adonar que les meves habilitats artístiques no estaven realment desafiades i que necessitava explorar més enllà del que s’estava ensenyant a l’aula.

Va ser aleshores quan vaig començar a buscar oportunitats fora de l’aula per continuar la meva educació artística. Em vaig inscriure a tallers d’art al meu poble, on una noia molt jove, la Mònica, impartia classes en un petit magatzem que se situava al mig del poble. Allí s’hi creava un ambient similar del qual trobava a les classes de la Roser, on mai faltava la música, la concentració i les rialles. El fet de ser ja una mica més grans, repercutia en què cap dels alumnes que hi assistíem ho fèiem obligats com podia ser el cas en l’escola, per tant, tots els 10 o 12 alumnes que anàvem a les classes de la Mònica ho fèiem perquè ens apassionava i en aquell garatge s’hi creava un clima molt favorable per tal de crear i aprendre al màxim. Aquella experiència va donar-me l’oportunitat de treballar amb altres companys amb altes capacitats en aquest tema i poder aprendre noves tècniques i habilitats que no s’ensenyaven a l’escola convencional.

L’últim any en el qual podia formar part del taller de la Mònica (el taller era per alumnes de 12 a 15 anys) ella em va preguntar si m’interessaria començar l’any vinent, és a dir, en complir jo 16 anys, a ser el seu ajudant i així poder agafar més alumnes al seu taller. Li vaig dir que si ràpidament, era quelcom que em cridava molt l’atenció, podia fer els meus primers euros amb una cosa que hagués fet de manera gratuïta, era una oportunitat que no podia deixar escapar!
Un cop complerts els 16 vaig ser el seu ajudant durant 2 anys, 2 dies per setmana, dues hores cada dia, on dúiem entre la Mònica i jo 20 alumnes. Guardo molt bon record d’aquella època, vaig aprendre molt i vaig acabar de descobrir que m’encantava ensenyar, m’aportava una gran satisfacció la mirada atenta dels alumnes, les seves preguntes, i les seves cares de felicitat un cop els sortien les manualitats tal com desitjaven.

Ara que ja tinc 30 anys, miro enrere i m’adono de com ha estat d’important la meva educació artística a la meva vida. No només m’ha permès expressar-me creativament, sinó que també m’ha ensenyat habilitats molt importants com ara la paciència, la perseverança, l’atenció al detall i la confiança en mi mateix, habilitats que són aplicables a molts altres aspectes de la vida. També vaig aprendre a treballar en equip i col·laborar amb altres estudiants en projectes artístics, i l’art m’ha donat l’oportunitat de connectar-me amb persones de tota mena, amb diferents inquietuds i gustos al meu, de les quals m’he pogut xopar de totes elles per créixer com a artista i com a persona.

Puc concloure amb què la meva educació artística a primària va ser una part força important del meu desenvolupament com a individu, ja que a través de les classes d’art, vaig aprendre a apreciar la bellesa a la creativitat i a expressar els meus pensaments i sentiments de maneres no verbals.

Per acabar m’agradaria posar en manifest la importància de fomentar les arts a l’educació primària i espero que les futures generacions tinguin la mateixa oportunitat que jo vaig tenir d’explorar la seva creativitat i es puguin expressar lliurement a través de l’educació artística al llarg de tota la seva etapa estudiantil.

Hola, bona nit a tots i totes!
Aquí us deixo el meu diagrama de les pràctiques culturals i artístiques en les quals participo en l’actualitat, tant com a practicant actiu o com a públic. En ell podreu veure d’una manera molt resumida i força visual la meva relació amb el món artístic i cultural, espero que us agradi.

Ben prompte deixaré penjat també al meu FOLIO el meu relat sobre l’educació artística (visual i plàstica i musical) que he rebut durant la meva escolaritat, tant dins com fora de l’aula.

Ens veiem, llegim i escoltem per aquí, salut!

Hola a tots i totes!

Soc el Nil Paüls, molts ja em coneixeu de l’any passat i aquest primer semestre, deixo per aquí el meu vídeo de presentació que serà també la nostra presa de contacte amb l’eina Folio, ens anem veient per aquí!