Debat2el Relat sobre l’educació artística

  1. Maria León Germán says:

    Hola Adrià!

    Gràcies per compartit la teva història, realment és ben cert el que dius, si tenim males experiències, aquestes inevitablement se’ns queden en el subconscient i això ens afecta, ens desmotiva o ens fa percebre que no valem per alguna cosa.

    Personalment també he tingut alguna experiència d’aquest estil en altres àmbits i, per això, sempre quan als nens que els faig reforç escolar no els surt alguna cosa els intento motivar, i reflectir que amb esforç tot es pot aconseguir. I en el teu cas, sort que en el futur et vas retrobar amb l’art, vist des d’una altra perspectiva i gaudint-la en diferents àmbits.

    M’ha cridat molt l’atenció els diferents generes de música que escoltes, i això diu molt de tu i la ment oberta que tens per a experimentar, veure i sentir l’art en tota la seva varietat.

    Gràcies.

    Maria León

  2. Marta Asensio Melero says:

    Hola Adrià,

    M’ha agradat molt llegir el teu relat. Crec que mostra la relació entre els ambients als quals tenim accés i els nostres interessos. Queda palés el teu interés en l’activitat física quan el teu entorn era propici. Vas començar a gaudir de la fusteria quan hi vas tenir un accés no restringit i vas començar a interessar-te per àmbits més culturals quan la gent que t’envoltava en gaudia. Al llarg de la meva vida jo també he anat descobrint passions al costat de gent a qui apreciava: el món de l’educació, l’escalada, el violí, Peter Gabriel…

    El teu relat mostra, d’una banda, com n’és d’enriquidor la relació amb els altres i de l’altra, com n’és d’interessant presentar als infants ambients rics i adequats a les seves etapes evolutives tant a l’escola com a casa.

    Gràcies,

    Marta Asensio