Publicat per

Registre 4

Publicat per

Registre 4

Hola a tothom, us penjo el meu registre d’aquesta setmana. Com en tots continuo comentant els límits i les fronteres de les…
Hola a tothom, us penjo el meu registre d’aquesta setmana. Com en tots continuo comentant els límits i les…

Hola a tothom, us penjo el meu registre d’aquesta setmana.

Com en tots continuo comentant els límits i les fronteres de les persones amb diversitat funcional. En aquest vull compartir amb vosaltres tres imatges on es veuen uns elements fonamentals i indispensables per la vida d’uns alumnes del centre educatiu d’on treballo.

Són les cadires de rodes i les cadires adaptades per seure a la taula del menjador. Les cadires de les dues primeres fotos permeten seure a l’alumne amb una postura corporal adequada i que en alguns casos els ajuda a corregir-la. L’altra cadira és utilitzada pel dia a dia per un alumne amb paràlisi cerebral el qual la necessita per qualsevol desplaçament que vulgui fer.

Amb aquestes imatges m’agradaria fer-vos reflexionar sobre dos aspectes. El primer el fet que a vegades no valorem les petites coses com el simple fet de poder seure en una cadira “normal” i que hi ha persones que per aquesta simple acció necessiten adaptacions força complexes com aquestes cadires adaptades, que sovint tenen un cost econòmic força alt.

Aquesta reflexió la voldria relacionar amb el cost que té tot el material que necessiten les persones amb diversitat funcional, sobretot les persones amb afectacions físiques.  Tot i que hi ha algunes subvencions públiques les famílies han de fer front a unes despeses molt elevades per poder oferir una vida digna als seus fills i filles.

Aquests aspectes que he comentat en aquest registre són exemples molt clars de les barreres i els límits que es troben les persones amb diversitat funcional durant tota la seva vida. Les quals penso que s’estan reduint cada vegada més però que encara hi ha molta feina a fer.

Salutacions!


Debat0el Registre 4

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 3

Publicat per

Registre 3

Hola a tothom! Continuant amb la idea delsmeus registres de voler mostrar els límits i barreres que es troben les persones amb…
Hola a tothom! Continuant amb la idea delsmeus registres de voler mostrar els límits i barreres que es troben…

Hola a tothom!

Continuant amb la idea delsmeus registres de voler mostrar els límits i barreres que es troben les persones amb alguna diversitat funcional en el món actual, us voldria compartir unes imatges que estan molt presents en el meu dia a dia com a coordinador d’activitat física per a infants i joves amb diversitat funcional. Són unes imatges que tant jo com els meus alumnes les podem tenir molt normalitzades però que per una persona que no ha tractat mai el món de la diversitat funcional poden semblar estranyes o desconegudes.

Aquestes dues imatges són unshoraris realitzats a partir de pictogrames els quals ajuden als infants i joves amb els que treballo a poder organitzar millor el seu dia o el temps que dura l’activitat. Els permet establir un temps mental per realitzar cada activitat. D’aquesta manera saben què els tocarà fer en cada moment i poder descartar l’activitat que ja han realitzat.

És imprescindible que enviï amb antelació als pares i mares d’aquests joves (majoritàriament amb Trastorn de l’Espectre Autista) aquests horaris i amb aquest format específic. Així els ensenyen als seus fills i filles abans de començar l’activitat.

Amb aquesta reflexió vull transmetre que aquests infants i joves també tenen el dret a realitzar activitat física tot i que moltes vegades tenen moltes més dificultats per trobar alguna organització o institució que els hi faciliti poder-ne practicar. I és que conversant amb pares i mares de fills amb diversitat funcional, en moltes ocasions em comenten que el seu fill té ganes de practicar activitat física o algun esport però no troben el lloc adequat, o fins i tot que han hagut de plegar d’un club per falta de recursos o per discriminacions.

Adjunto les imatges a continuació.

Salutacions!

Debat0el Registre 3

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 1

Publicat per

Registre 1

Hola a tothom, Amb aquestes imatges vull mostrar els límits que poden tenir les persones amb diversitat funcional i les formes que…
Hola a tothom, Amb aquestes imatges vull mostrar els límits que poden tenir les persones amb diversitat funcional i…

Hola a tothom,

Amb aquestes imatges vull mostrar els límits que poden tenir les persones amb diversitat funcional i les formes que tenen de superar-los. Aquestes dues imatges són fetes a la meva feina, a l’Escola Joan XXIII d’Olot. Com ja he comentat treballo en un menjador d’una escola d’educació especial.

A la primera imatge es veuen les tasques que han de fer els alumnes del meu grup a l’hora de menjador. Estan representades amb pictogrames, que son les imatges amb els dibuixos petits. Per exemple es pot observar, treure la gerra, netejar taula, netejar cadires o pujar cadires.

La segona imatge també està formada per pictogrames. En aquest cas s’hi veuen les normes de comportament dins el menjador.

Amb aquestes imatges vull mostrar que potser que aquest alumnat amb diversitat funcional tingui algun problema per comprendre les tasques que se’ls assigna. Amb els pictogrames es poden fer un esquema mental del que han de fer cada setmana i ho entenen molt millor. Per tant, en aquest àmbit hi podem trobar límits o dificultats, però sempre hi ha alguna manera de superar-los.

Gràcies.

Debat0el Registre 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Disciplines Artístiques

Publicat per

Disciplines Artístiques

Hola companys i companyes, aquí us deixo el meu diagrama on us explico breument i de manera molt visual la relació que tinc actualment amb les diferents disciplines artístiques. Actualment no participo de manera activa en cap mena d’art, tot i això, sóc un gran consumidor d’art com a públic. Espero que us agradi. Salutacions!   Qui som i d'on venim?: Reconstruïm les nostres històries de vida en relació amb les arts i l'educació artística …
Hola companys i companyes, aquí us deixo el meu diagrama on us explico breument i de manera molt visual…

Hola companys i companyes, aquí us deixo el meu diagrama on us explico breument i de manera molt visual la relació que tinc actualment amb les diferents disciplines artístiques. Actualment no participo de manera activa en cap mena d’art, tot i això, sóc un gran consumidor d’art com a públic. Espero que us agradi.

Salutacions!

 

Debat0el Disciplines Artístiques

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat sobre l’educació artística

Relat sobre l’educació artística
Publicat per

Relat sobre l’educació artística

Abans de començar a parlar purament del tema que ens incumbeix en aquesta intervenció, m’agradaria explicar una mica el meu context personal.…
Abans de començar a parlar purament del tema que ens incumbeix en aquesta intervenció, m’agradaria explicar una mica el…

Abans de començar a parlar purament del tema que ens incumbeix en aquesta intervenció, m’agradaria explicar una mica el meu context personal. Vaig néixer l’any 1998 a l’Hospital d’Olot (La Garrotxa), però vaig viure la meva infància en un petit poble de poc més de 1000 habitants del costat d’Olot.

Soc el petit de la casa amb un germà 5 anys més gran. Els meus pares sempre han viscut en masies i podríem dir que han tingut una vida de “pagès”. Aquest tipus de vida ha fet que tant el meu pare com la meva mare no hagin tingut un gran contacte amb pràctiques culturals o artístiques al llarg de la seva vida. De la mateixa manera, el meu germà i jo, fora del context escolar, no vam obtenir gaires experiències relacionades amb l’art durant la nostra infància.

Es podria dir que m’he criat fent activitat física. Des de ben petit que voltava tot el dia pels carrers del poble, pel riu, pels camins rurals, etc. A més, els meus pares amb només 5 anys em van apuntar a l’equip de futbol del poble. Aquesta afició per l’activitat física i l’esport s’ha vist reflectida amb els meus estudis, ja que estic graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.

Fora de l’educació formal, el meu primer contacte com a participant actiu en pràctiques culturals va gràcies a una de les meves millors amigues. El fet és que passava moltes hores casa seva i la seva mare era mestra d’educació visual i plàstica. En aquesta casa es respirava art per tot arreu, des de pintures per les parets, dibuixos del seu germà gran, exàmens de l’alumnat, etc. La meva amiga feia una extraescolar de plàstica. Un dia em va plantejar d’anar-hi amb ella. Al començament no em generava especial il·lusió. Tot i això, els ho vaig comentar als meus pares. Així que m’hi van inscriure. No tinc molts records d’aquelles classes i els pocs que tinc no són de realitzar creacions artístiques, sinó de fer trepellades amb un altre company de classe que tampoc tenia especial interès per la classe.

Durant aquesta època de la infància, l’únic record que tinc d’haver tingut alguna participació activa en l’àmbit artístic podria ser les construccions que realitzava a casa d’un amic meu. El cas és que el seu pare era fuster i tenia un petit taller personal dins casa seva. En aquest taller hi havia eines de tot mena (gairebé cap per a nens d’aquella edat), fustes variades i materials molt diversos. El seu pare ens hi deixava anar a jugar. Allà intentàvem construir cotxes en miniatura per després fer carreres amb ells al jardí de casa. Com no teníem ajuda ni supervisió de cap adult i els dos no érem gaire hàbils en la construcció, en sortien vertaders nyaps. Tot i això, nosaltres no desistíem i era un dels entreteniments que ens ho passàvem millor.

Dins de l’educació formal vaig tenir l’educació obligatòria que es requereix. Tot i que aquesta no fos ni ideal ni adequada. L’única bona memòria que tinc tant de l’etapa d’educació primària com de l’educació secundària és d’una obra de teatre que vam realitzar a 4rt de primària. Abans d’entrar en les vacances de Nadal havíem de representar el naixement del nen Jesús. Recordo que em vaig il·lusionar molt perquè em va tocar representar el pare de Jesús, Josep. Encara ara m’agrada mirar les fotografies d’aquell dia per recordar aquell moment.

A part d’aquest, tots els altres moments d’aquestes dues etapes en l’àmbit artístic no em generen especialment bones emocions, sobretot en l’art de la música. I és que com diuen, quan un infant té una molt mala experiència significativa, queda marcat durant molt de temps. En el meu cas va ser durant el curs de 5è de primària a l’assignatura de música. El cas és que, com abans era típic, pel final del curs escolar havíem de fer un musical, una obra de teatre o algun acte per l’estil. Aquell any ens va tocar cantar, aspecte que mai se m’ha donat especialment bé. Doncs bé, el dia de la funció s’anava acostant i com a bons artistes assajàvem cada hora de la classe de música. Recordo que tota la classe ens posàvem drets i ordenats adequadament per recitar les cançons.  Fins que un dia la professora, una senyora gran i tradicional que s’estava a punt de jubilar, va parar la classe i davant de tots els nostres companys i companyes ens va dir a mi i a un amic que no cantaríem el dia de la funció perquè ho fèiem molt malament. No recordo les paraules que va dir exactament, el que si que recordo és que a partir d’aquell dia tant el meu company com jo havíem de mirar com els nostres amics i amigues assagaven pel gran dia.

Tot i que mai havia tingut especialment interès per les arts plàstiques i artístiques, penso que aquesta experiència va ser la gota que va fer vessar el got. El meu interès per aquesta assignatura va arribar al mínim. Aquesta mínima motivació per tot el relacionat amb l’art va durar tota l’etapa de primària, secundària i el batxillerat. A la universitat es va tornar a despertar.

I és que vivint tota la vida en un petit poble amb 17 anys vaig anar a viure a la gran ciutat, a Barcelona. Era la primera vegada fora de casa. Vaig conèixer molta gent nova que em va aportar opinions diferents i punts de vista que no m’havia plantejat mai. Aquesta nova etapa em va permetre començar a gaudir, això sí com a públic, del món de l’art. Primer, vaig començar per assistir a concerts de tota classe, ja fos en sales de jazz en directe, a concerts de gèneres diferents (rock, rap, blues, música electrònica, etc.). Després vaig seguir per aficionar-me al teatre, ja fos obres d’improvisació, a monòlegs, obres de comèdia, etc. En els últims anys m’he interessat per visitar museus, sobretot de pintura. M’he emocionat amb les obres de Dalí i Picasso. Fins i tot he buscat Reviews, vídeos i Podcast que comenten les seves obres. Qui hagués dit que aquell nen desmotivat i enrabiat amb l’art trobés el gust per anar a museus i al teatre.

Com podeu veure durant la meva vida no he tingut gaire bones experiències en l’àmbit artístic i hi he tingut una participació activa molt pobre. No obstant, cada vegada estic agafant més interès i em motiva més tot aquest món. Per això, d’aquesta assignatura espero aprendre més sobre l’art en totes les seves formes per poder fer augmentar més el meu interès per aquest.

Imatges:

Foto de l’obre, “L’home invisible” de la revista TOTENART.

 

Debat2el Relat sobre l’educació artística

  1. Maria León Germán says:

    Hola Adrià!

    Gràcies per compartit la teva història, realment és ben cert el que dius, si tenim males experiències, aquestes inevitablement se’ns queden en el subconscient i això ens afecta, ens desmotiva o ens fa percebre que no valem per alguna cosa.

    Personalment també he tingut alguna experiència d’aquest estil en altres àmbits i, per això, sempre quan als nens que els faig reforç escolar no els surt alguna cosa els intento motivar, i reflectir que amb esforç tot es pot aconseguir. I en el teu cas, sort que en el futur et vas retrobar amb l’art, vist des d’una altra perspectiva i gaudint-la en diferents àmbits.

    M’ha cridat molt l’atenció els diferents generes de música que escoltes, i això diu molt de tu i la ment oberta que tens per a experimentar, veure i sentir l’art en tota la seva varietat.

    Gràcies.

    Maria León

  2. Marta Asensio Melero says:

    Hola Adrià,

    M’ha agradat molt llegir el teu relat. Crec que mostra la relació entre els ambients als quals tenim accés i els nostres interessos. Queda palés el teu interés en l’activitat física quan el teu entorn era propici. Vas començar a gaudir de la fusteria quan hi vas tenir un accés no restringit i vas començar a interessar-te per àmbits més culturals quan la gent que t’envoltava en gaudia. Al llarg de la meva vida jo també he anat descobrint passions al costat de gent a qui apreciava: el món de l’educació, l’escalada, el violí, Peter Gabriel…

    El teu relat mostra, d’una banda, com n’és d’enriquidor la relació amb els altres i de l’altra, com n’és d’interessant presentar als infants ambients rics i adequats a les seves etapes evolutives tant a l’escola com a casa.

    Gràcies,

    Marta Asensio