Debat4el El meu relat sobre l’educació artística rebuda durant l’escolaritat. Nil Paüls Rovira

  1. Laia Baño Omedes says:

    Hola Nil!

    Coincideixo amb la teva afirmació que hi ha experiències que deixen empremta i ens condicionen, algunes de manera positiva i d’altres no tant.

    Em va agradar una frase del neurocientífic David Bueno que deia: de la forma com ensenyem als alumnes dependrà com veurà el món el futur de la humanitat.
     
    En el teu cas, segons el que reflecteixen les teves paraules, vas tenir molta sort amb la mestra Roser. Et va fer desenvolupar la teva part més creativa, et va saber motivar i fer gaudir de l’art. I tot això, et va portar més endavant a explorar nous camins i a adquirir unes habilitats molt importants i necessàries per a la nostra societat com la col·laboració.

    Penses que són suficients 2 h a la setmana d’educació plàstica a primària?

    Actualment continues desenvolupant alguna activitat artística?

    1. Nil Pauls Rovira says:

      Hola, Laia!

      En primer lloc, moltes gràcies per llegir i comentar el meu relat.
      Bé, per una banda, diria que 2 hores a la setmana són un pelet justes per a dedicar a l’educació artística a primària, però, per altra banda, també soc conscient que les hores lectives no són il·limitades, per tant, hem de ser conscients que totes les assignatures són importants i mereixen el seu espai. Una de les solucions que podria equilibrar la balança podria ser implementar un petit racó de temps a cada assignatura convencional on tingui cabuda una part més artística, d’aquesta manera podríem continuar treballant l’assignatura pertinent afegint aquest toc més creatiu que ens aporta l’art.

      També soc de l’opinió que tots els infants són ben diferents, i per tant no tots tenen la mateixa passió o curiositat per l’educació artística, és per això que animaria a les famílies amb infants apassionats per l’art que algunes de les hores d’activitats extraescolars les destinessin en apuntar als seus fills a activitats on treballin aquesta faceta més creativa i artística.

      Pel que fa a la segona pregunta, la resposta és que si, a part de fer mil i una manualitats i bricolatge al taller que tinc muntat al pàrquing de casa, actualment estic en procés de creació d’un pòdcast humorístic amb el nostre poble i els seus habitants com a protagonistes principals, sempre en to d’humor. Juntament amb el meu millor amic hi estem centrant moltes ganes i esforços i pensem que pot tenir molt bona rebuda per part de tot el poble, i si tot va bé, perquè no apuntar fins i tot més alt? ?.

      Nil Paüls

  2. Mariona López Franquet says:

    Hola, Nil!

    En primer lloc, dic que m’ha agradat molt el teu relat sobre la teva educació artística. Em sembla molt interesant i molt encertat parlar de la importància de l’ambient i els/les mentors i mentores que tenim al llarg de la nostra vida. Com esmentes, les teves professores tant de l’educació primària com la del teu poble, segur que van tenir un paper important en la teva dedicació i interés en aquestes activitats.

    M’agradaria saber, si tu haguessis de donar classes de plàstica a les escoles, de quina manera ho enfocaries? Quines coses de la Roser repetiries tu com a mestre? Quines incorporaries que sents que et van mancar?

    Gràcies!

    1. Nil Pauls Rovira says:

      Hola, Mariona!

      En primer lloc, moltes gràcies per llegir i comentar el meu relat.
      Primer et contesto a les preguntes sobre la Roser, i ho tinc molt clar, no canviaria res del que ens va aportar aquella mestra, és el meu referent i penso a més que era una mestra avançada a la seva època, ja que moltes de les coses que se’ns estan ensenyant el dia d’avui en aquest Grau a la UOC, com per exemple el treball per projectes, ja les aplicava aquesta mestra fa 20 anys, i em sembla una cosa digna d’elogiar.

      Contestant a la teva pregunta de com enfocaria les meves classes d’educació artística com a mestre en un futur, crec que és una de les coses més importants és fomentar la creativitat i l’experimentació en els infants, en comptes d’ensenyar-los tècniques i habilitats específiques. És a dir, animar els i les alumnes a explorar i descobrir els seus interessos artístics per aconseguir que gaudeixin d’una educació artística plena i de qualitat.

      De tota manera, soc del parer de pensar que l’educació artística també l’hem d’integrar a l’ensenyament d’altres matèries per ajudar als alumnes a comprendre d’una forma més visual, cridanera i interactiva aquestes altres matèries que els poden resultar a priori més feixugues.

      Nil Paüls

Debat2el Relat sobre l’educació artística

  1. Maria León Germán says:

    Hola Adrià!

    Gràcies per compartit la teva història, realment és ben cert el que dius, si tenim males experiències, aquestes inevitablement se’ns queden en el subconscient i això ens afecta, ens desmotiva o ens fa percebre que no valem per alguna cosa.

    Personalment també he tingut alguna experiència d’aquest estil en altres àmbits i, per això, sempre quan als nens que els faig reforç escolar no els surt alguna cosa els intento motivar, i reflectir que amb esforç tot es pot aconseguir. I en el teu cas, sort que en el futur et vas retrobar amb l’art, vist des d’una altra perspectiva i gaudint-la en diferents àmbits.

    M’ha cridat molt l’atenció els diferents generes de música que escoltes, i això diu molt de tu i la ment oberta que tens per a experimentar, veure i sentir l’art en tota la seva varietat.

    Gràcies.

    Maria León

  2. Marta Asensio Melero says:

    Hola Adrià,

    M’ha agradat molt llegir el teu relat. Crec que mostra la relació entre els ambients als quals tenim accés i els nostres interessos. Queda palés el teu interés en l’activitat física quan el teu entorn era propici. Vas començar a gaudir de la fusteria quan hi vas tenir un accés no restringit i vas començar a interessar-te per àmbits més culturals quan la gent que t’envoltava en gaudia. Al llarg de la meva vida jo també he anat descobrint passions al costat de gent a qui apreciava: el món de l’educació, l’escalada, el violí, Peter Gabriel…

    El teu relat mostra, d’una banda, com n’és d’enriquidor la relació amb els altres i de l’altra, com n’és d’interessant presentar als infants ambients rics i adequats a les seves etapes evolutives tant a l’escola com a casa.

    Gràcies,

    Marta Asensio