https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1Df0wEyeV1yJ-Zs0aEDkNXRpRgm4U7HM7

Avui he decidit observar els quadres que tenim a casa, mai m’havia parat a pensar perquè tenim aquesta decoració o la importància d’aquests quadres.

En la A1, en el menjador de casa, hi tenim “La lectora de Fragonard”, considerada una de les pintures més importants de la colecció de la National Galley of Art de Washington. Ho tenim en un quadre cosit, els meus pares el van comprar en una venta ambulant, que ens transmet la tranquil·litat i l’essència de la lectura, cosa que a casa nostra ens agrada.

En la A2, tenim un altre quadre, obtingut de generació en generació, que està exposat a l’habitació dels meus pares, que transmet la voluntat d’estimar-se i acompanyar-se en el camí de la vida, tot i haver sotracs de colors més foscos, la companyia i el color blanquinós tranmet una fortalesa duradera i infinita.

En la A4 (em saltaré la A3, perquè és la més sentida per mi), hi observem una frase comuna, i que reafirma l’amor per sobre de tot. Està a l’habitació de la meva germana, que ja no viu a casa, però que és sempre present.

En la A5, hi trobem un quadre de les vistes de Malgrat de Mar, és el poble on vivia la meva mare abans de venir a viure on vivim, i és on han viscut els meus avis i tiets per part de mare, on hem viscut la meva infància i la seva pròpia. Recordar els origens i d’on venim ens fa més forts.

En la A6, tenim un quadre exposat a la cuina, és senzill, però no té significat. A casa ens l’inventem, és un quadre que li dòna importància a la fruïta, però també amb un color rellevant i que transmet uns dels plaers del món, el menjar.

Per finalitzar, en la A3, no és tracta de cap quadre, però si vols entrar a casa nostra, has de llegir-ho. Porta exposat fa 10 anys, quan la meva germana i jo erem petits, però és un dels pilars de la nostra familia. Es tracat de consignes familiars, recordar-nos cada dia que ens estimem i que tot i saber-ho, recalcar-ho diàriament, ens ajudarà a crèixer com a persones.

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1p54a3w49yBm5VXb8dg6fB_o1zW-PSLZX

El registre número 9, conté una història de vida quotidiana, li pot passar a qualsevol, però la importància s’obté amb la realitat de vida que estem mostrant o expressant.

El passat dilluns, vaig anar per el matí a Girona, a ple juny, feia molta calor, un sol enlluernat i una sensació de sequedat. El cel parlava dient que estava content, i que tothom podia sortir a gaudir d’aquell meravellós dia.

Al tornar, es va anar enfosquint, tot i què, al sortir de Girona, encara hi havia claredats de sol. En cosa de 10 minuts, a l’altura d’Hostalric, no existien aquelles claredats, i el cel es va convertir en mar de núvols foscos, que volien cridar.

Al observar aquella escena, em vaig voler aturar, i observar-la des del cotxe. Vaig parar el motor, i vaig començar a escoltar la pluja. El so era atronador i dur, semblava que queien pedres pero realment no era així, semblava que Dèu, o la persona que visquès a sobre nostre s’enfades, plorés i expreses sentiments negatius.

En un moment, vaig baixar la finestra. Normalment, quan baixem la finestra i plou, no entra tanta pluja com per mullar-te els pantalons. En aquest cas sí, hi havia un vent fort que emputxava la pluja cap a dins el cotxe.

La veritat es què hi havien molts “inputs”, que t’explicaven i et feien veure diferents realitats.

El barri de Sant Ildefons, un film de Nerea de Molina

He disminuït la qualitat del vídeo per poder penjar-lo. Si vols el vídeo en millor qualitat CLICA AQUÍ.

Espero que us agradi.