Bona tarda a tots i totes!

Aquesta setmana he pogut gaudir d’uns dies de desconnexió que, a la vegada, han dificultat la constància d’aquests registres. Per aquest motiu no he tingut la possibilitat d’enregistrar nous ímputs en la reflexió que vaig desplegant.

En el registre d’avui 23-05-06 us apropo el que veig des de casa en aquest moment.

Per a mi, el valor del registre (tot i el lleuger i constant moviment) resideix en la calma que transmet. Fins i tot des de casa meva, situada a l’ull de l’huracà dels conflictes narrats darrerament, es pot encara apreciar la quietud urbana en un dia festiu. Els patis interiors encara resisteixen l’embat i garanteixen un espai obert que recorda el d’altres temps o altres llocs. El soroll es mínim i no s’intueix activitat.

Després d’uns dies fora de la ciutat, gaudint d’entorns més naturals, sovint és inevitable certa resignació davant el retorn. Segurament al llarg dels meus registres he utilitzat un to sobradament pessimista, però en dies com aquest penso que val la pena, com he fet jo mateix, aturar-se a contemplar aquells escenaris que encara agraden, i agraïr-los.

Gràcies a tothom!