Hola!

En aquesta última entrega he volgut ensenyar-vos el meu últim projecte, la meva primera cançó, escrita, cantada, tocada i produïda pel meu pare i jo.

L’estiu passat vaig poder visitar Costa rica durant cinc setmanes. Costa Rica és coneguda per la seva bellesa natural, les seves platges paradisíaques, les seves exuberants selves i la seva vida silvestre única. És un lloc on la natura i la biodiversitat es despleguen en tota la seva esplendor. Aquí vaig tenir l’oportunitat de connectar amb aquesta bellesa i d’experimentar moments únics que em van tocar de prop i em van fer escriure una cançó.

Escriure una cançó després d’un viatge com aquest va ser una manera de capturar i compartir les meves emocions, impressions i reflexions sobre aquesta experiència. La música té aquest poder d’evocar sensacions i transportar-nos a altres llocs i moments. A través de les lletres, les melodies i l’expressió musical, puc compartir amb altres persones la meva visió i la meva experiència de Costa Rica

Les experiències de viatge solen ser una gran font d’inspiració per a la creació artística i la música pot ser una manera perfecta de capturar i expressar tot allò que has viscut i sentit durant aquella aventura.

El fet de gravar aquesta cançó amb el meu pare a l’estudi li afegeix un toc especial i intensifica la força i la màgia de la música. Quan compartim la nostra passió per l’art amb altres persones, especialment amb els éssers estimats, es crea un lligam únic i sorgeix una connexió profunda. La música té la capacitat de transcendir les paraules i de comunicar emocions que sovint no podem expressar amb el llenguatge verbal. A través dels acords, les melodies i les lletres de la meva cançó, puc transportar a les persones a través dels meravellosos paisatges de Costa Rica que he experimentat.

La música ens connecta amb els altres i ens permet compartir una part intangible del nostre ésser. És una forma de comunicació universal que traspua fronteres i crea un llenguatge comú.

Espero que la gaudiu com nosaltres ho hem fet creant-la.

Maria

https://drive.google.com/drive/folders/1l0namUqC1A-U-ul41eZ1dPz8faqVXfXc

https://drive.google.com/drive/u/3/folders/1l7XtytnldI7B55yT5HwgLRxQnHLSnhkp

En el següent enllaç us presentem el nostre registre 8.
Porto anys passant per aquest pont representat a les imatges, i des de que tinc memòria, existeixen aquestes pintades o “graffitis”, que en algun moment de la vida, una persones o moltes persones hauran volgut plasmar un missatge per les persones que vivim o passem diàriament per allà.

Es tracta d’una etnografia visual, que a diferència de la fotografia documental, són projectes de gran abast i d’any de durada, com aquest cas, que reflexen la realitat d’un pont, pintat, que per diverses raons, mai s’ha canviat ni s’ha pintat per tal de canviar la decoració. Per què? Potser perquè no tenim recursos econòmics, potser perquè hem normalitzat les pintades, potser perquè ens agraden les pintades, o potser perquè l’ajuntament li es indiferent el fet que el pont estigui pintat.

Existeixen diferents fotografies, ja que les tenim organitzades algunes amb una visió més global, i algunes amb una visió més propera per observar els detalls de les pintades.

Mes concretament, si analitzem les pintades, observem que són signes subjectius, opinions relacionades amb política o amb sentiments polítics. Existeixen pintades relacionades amb la independència de Catalunya; altres relacionades amb el medi ambient i la importància de reciclar; també existeix alguna declaració d’amor; intueixo que hi han escrits els noms de bandes juvenils, etc.

Resumint, intueixo i obverso que es un mural on les persones expressen el que senten, té el seu art concret. S’hi pot observar bellesa si realment et centres en els detalls, per tant estaríem davant d’obres d’art urbanes.

Hola,

En aquesta nova entrega m’atreveixo a pujar uns àudios d’algunes improvisacions de cançons que he fet aquests dies amb el meu pare.
Per als que heu llegit les prèvies entregues, jo visc fora d’Espanya i això no sempre es porta bé, evidentment hi ha un límit de fronteres i tenir als teus lluny és difícil, per això cada vegada que vinc, tinc les emocions a flor de pell.

Ara mateix estic de vacances i estic a casa, moment de desconnectar i de gaudir d’una de les coses que més m’agrada fer: Música.

La música és la nostra identitat. La música té el poder d’evocar emocions, connectar a les persones i transmetre missatges culturals i personals.

Penso que la música també pot exercir un paper important en la formació d’identitats individuals. Les persones solen tenir preferències musicals que reflecteixen els seus gustos, personalitat i experiències de vida. Identificar-se amb uns certs artistes, cançons o gèneres pot ajudar-nos a expressar qui som i connectar amb uns altres que comparteixen els nostres gustos i moltes vegades conèixer gustos nous a través de compartir música amb altres persones.

Maria

https://drive.google.com/drive/folders/1xwVnHIU5eQYSaqjwN6Q5HWm7Dfoevgmt