Hola, classe!

Per aquest tercer registre m’he decantat per analitzar un ”Exclusive Market” les antípodes del ”Mercadillo” que vaig tractar en el segon registre.

Sincerament, no sabia ni que existia aquest concepte de mercat, mai n’havia sentit a parlar, i és que està molt allunyat dels meus gustos interessos i inquietuds, però divendres vaig assistir a l’aniversari d’un amic meu, on érem unes 40 persones; els amics del poble (nosaltres), els amics de la UNI, els amics del gimnàs, etc. La qüestió és que ens vam relacionar entre tots i vaig conèixer un grapat de gent nova, entre els quals hi havia un noiet més jove que ens va dir que el dissabte anava a fer de DJ a un ”Exclisive Market”.

Aquest concepte em va crear curiositat i vaig començar a interessar-me pel terme i a fer-li preguntes. Ens va dir que era un mercat que es fa en llocs molt exclusius de cada ciutat, a Lleida només es fa un cop a l’any, aquest any es feia en un reconegut complex on se celebren bodes ”de alto standing” (La Finca Prats) i en ell venen modistes molt reconeguts, es venen peces de roba exclusiva molt cares i només s’hi pot accedir amb invitació prèvia. Aquí vaig veure una gran oportunitat per poder veure de prop de que anava tot això, i poder documentar el gran contrast amb el meu estimat ”mercadillo”.

Li vaig dir que m’interessava molt assistir-hi, i vaig preguntar-li si podia fer-me el favor d’aconseguir-me alguna entrada per sota mà. Finalment, l’un demà em va dir que si i va passar-me 4 QR’s (invitacions) per poder-hi accedir, això sí, em va dir que era molt important que anéssim MOLT mudats, ja que aquest mercat tenia ”code dress” i els de seguretat decidien si anaves o no apte per entrar a la finca.
Un cop allí, em vaig trobar a l’entrada amb una mala notícia, queda prohibit fer fotos o vídeos dins del recinte, igualment vaig poder enregistrar un vídeo curtet i una foto on es veu de que anava la cosa.

Sincerament, va ser una experiència enriquidora per veure com es mouen i com funcionen aquests grups socials de tan alt nivell econòmic, però veure-ho des de dins encara em va fer valorar més el grup social al qual pertanyo, la classe mitjana, on crec que s’hi troba l’equilibri perfecte per trobar la felicitat.

Vaig detectar molts punts en contra d’aquell tipus de mercat:

-Fomenta l’exclusivitat i la discriminació: en limitar l’accés als qui no hi són convidats, creen artificialment una barrera que limita la diversitat i en promou l’exclusivitat. A més, aquestes invitacions sovint només les reben persones amb un alt poder adquisitiu, cosa que discrimina els que no tenen mitjans econòmics similars.

-Fomenta el consumisme i la superficialitat: S’enfoquen a vendre productes d’alta gamma i de dissenyador d’alta gamma, cosa que fomenta el consumisme i la superficialitat entre els qui els freqüenten. En lloc d’emfatitzar altres qualitats com la personalitat o el caràcter, l’èmfasi és l’aparença i la imatge que es projecta a través de la roba i els encanta mostrar-se inaccessibles.

-Generen competència tòxica: en alguns casos, l’accés a aquests mercats es converteix en competència entre persones d’alt poder adquisitiu, cosa que genera actituds tòxiques i poc saludables. Et fan sentir la necessitat de comprar productes cars perquè et sentis part d’un grup o creïs una imatge d’estatus, cosa que crea una dinàmica poc saludable i poc autèntica.

Tot seguit plasmo el contrast que he pogut observar entre el ”Mercadillo” de tota la vida amb aquest nou descobriment ”Exclusive Market”:

Veig al ”mercadillo” com un espai on podem descobrir diferents cultures, tradicions i estils de vida on les persones poden interactuar entre elles i compartir els seus costums i valors, ajudant a construir una identitat cultural inclusiva i diversa. I molt important, sense límits ni barreres que impedeixin que persones de diferents cultures interactuïn entre si.

D’altra banda, ”l’Exclusive Market” el veig com un espai totalment tancat, restringit i amb barreres d’entrada. El fet que les persones només puguin ingressar a aquests mercats per invitació o amb un cert nivell financer, ho veig com una forma d’exclusió i una limitació en la construcció d’una identitat multicultural. A més, l’exclusivitat i l’elitisme del mercat de la roba es poden veure com un espai on la diversitat i la diferència no són benvingudes. Per exemple, hi pot haver certs codis de vestimenta o expectatives que excloguin les persones que no compleixin certs estàndards de moda o classe social. Defineix fronteres i limita una identitat cultural inclusiva i diversa.

En conclusió, mentre el ”mercadillo” és un espai obert i divers que promou la interacció entre persones de diferents cultures i valors, l’altre es pot veure com un espai tancat i restringit que està ple de límits i exclusió.

Justificament teòric:

He estat buscant articles que parlin sobre el perquè gran part de la població actual està tan obsessionat amb la roba de marca, només cal donar un cop d’ull al nostre voltant, a l’escola on treballo per exemple, ja podem observar com des de ben petits molts nens ja volen tenir els kets de futbol de marca, i com més grans més s’incrementen aquestes ànsies de tenir tot l’armari de marques que veuen als seus referents d’internet, esportistes o cantants famosos.

És per això que he volgut reflexionar sobre que és realment el que mou a la gent a gastar tants diners amb peces de roba que moltes vegades només es diferencien per un petit logo. L’article del qual he tret les cites és: ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS PERSONAS QUE USAN ROPA DE MARCA, de Dagoberto Páramo Morales i Elías Ramírez Plazas, en ell hi ha infinitat de famoses cites d’autors de diferents èpoques que analitzen el comportament humà envers aquest tema.

La cita de Drawbaugh, 2001,17:

“Las marcas ayudan a la gente a decir al mundo y a sí mismos quién es y a qué clase pertenece porque mucha gente encuentra dificultades a la hora de definirse a sí mismas y, por ello acuden a las marcas con el único fin de contribuir a perfilar su identidad, es decir buscan en las marcas un medio de expresión y esto se debe al declive de las instituciones tradicionales como la iglesia, la familia y la comunidad. El objetivo de realización personal se puede alcanzar por la pertenencia a un club, a una iglesia o un partido político, comprometiéndose con una ideología, un país, un puesto de trabajo, o dedicando más tiempo a la comunidad, al deporte, a una afición o a la familia, pero un número creciente de población, las considera obsoletas porque requieren tiempo, esfuerzo y estabilidad y estas cualidades no abundan”. (Drawbaugh, 2001:17).

Aquesta cita m’ha fet reflexionar força i em fa qüestionar la manera com les marques han aconseguit convertir-se en un mitjà predominant d’expressió i identitat personal en lloc d’altres aspectes que a parer m’ho haurien de ser molt més significatius a la nostra vida.
Ja de primeres, és preocupant que moltes persones trobin dificultats per definir-se a si mateixes i busquin a les marques de roba una manera de perfilar la seva identitat. Dependre en gran manera d’objectes materials per construir una imatge personal diria que és fruit d’una manca d’autoconeixement i de confiança en un mateix. El conjunt de la societat actual ha fomentat una cultura consumista que vincula la vàlua de les persones amb la seva capacitat per posseir productes de marca, cosa que és una tendència preocupant.

A més, l’autor assenyala que aquest fenomen és degut al declivi de les institucions tradicionals com l’església, la família i la comunitat. Tot i que és cert que aquestes institucions han experimentat canvis significatius, és important qüestionar si les marques de roba exclusiva han de ser un reemplaçament adequat per a elles, jo crec clarament que no. Penso que la pertinença a una comunitat, la dedicació a una causa noble o la construcció de relacions familiars sòlides han de brindar un sentit de pertinença i realització personal més profund que simplement identificar-se amb una marca o una manera de vestir determinada.

El text també esmenta que cada vegada més persones no són capaces de dedicar el temps, esforç o estabilitat que requereix la creació d’una identitat pròpia, sense prejudicis externs de marca, tipus de vestimenta, vehicle, telèfon mòbil o gimnàs en el que vas, per tant son qualitats que semblen escassejar a la societat actual. El cultiu de relacions significatives i el compromís amb valors més profunds requereixen temps i esforç, i encara són fonamentals per a un desenvolupament humà saludable en la societat actual.

En conclusió, penso que la societat actual ha tendit a sobrevalorar les marques de roba exclusiva com a mitjà d’expressió i d’identitat, cosa que reflecteix una manca d’autoconeixement i una dependència excessiva d’objectes materials. És important reflexionar sobre la importància d’enfortir les institucions tradicionals i cultivar relacions i compromisos més significatius que transcendeixin el consumisme superficial per tal de construir una societat més equilibrada, centrada en valors i amb un autèntic sentit d’identitat propi.

BIBLIOGRAFIA

ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS ANÁLISIS REPRESENTACIONAL DE LOS VALORES DE LAS
PERSONAS QUE USAN ROPA DE MARCA

Dagoberto Páramo Morales*, Elías Ramírez Plazas (13/01/2011)

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3798834.pdf

A continuació us deixo l’enllaç al meu Drive, on aquesta vegada trobareu una fotografia i un vídeo d’aquesta experiència (estava prohibit l’ús de càmeres, és tot el que vaig poder fer).

https://drive.google.com/drive/folders/1QnTOSjygYkZXPTmZhnME7O8hZY_VoNnA

Nil Paüls