Bona tarda,

Aqui us enllaço el meu segon registre: 2023-03-24

Aquesta segona setmana he decidit donar continuïtat a l’escenari de la setmana passada: les coses que observo camí a la feina, en un recorregut de no més de 10 minuts pel barri del Clot i Camp de l’Arpa.

Per tal d’aprofundir en les inquietuds d’habitatge i urbanisme que vaig introduïr en la darrera entrada he decidir fer una passa més per parlar de les obres, tant de construcció com de reforma. Altra vegada les fotografies es titulen segons el minut en que he fet l’observació.

La primera fotografia mostra el que durant molts anys ha estat el principal bar de la plaça del barri. Després de un parell d’anys amb tot l’edifici tapiat (tot i la posició privilegiada que té) sembla que hi estan fent reformes.

En la segona fotografia es veu una acumulació de material d’obra a una altra plaça propera. Encara no es pot saber a on es destinarà, però de moment ocupa l’espai públic i inquieta als vianants.

La tercera foto mostra com estan renovant el paviment d’un dels principals eixos del barri, el carrer Rogent. Les anteriors rajoles estaven malmeses i ara s’està renovant el carrer per franjes.

A la quarta fotografia observem un andamiatge en un edifici antic del mateix carrer. Els cartells anuncien senzillament una rehabilitació de la finca.

A l’última imatge podem veure les obres d’un carril bici que s’estrenarà aviat.

He escollit aquestes imatges per què serveixen per acompanyar el relat sobre la meva por als canvis que es produeixen al barri. Òbviament no és tant la por al canvi, si no a les conseqüències que aquestes obres tindran per als veïns. Massa sovint la millora de l’espai públic i els seus habitatges i equipaments es trasllada en un augment del valor de la zona, una pujada de preus i en el degoteig de veïnes que marxen al no poder afrontar-ho.

Actuacions que, a priori, són beneficioses pel barri (com la renovació del paviment, enllumenat, més espais verds i carrils bici), es tradueixen en amenaçes pels residents habituals per culpa del mercat inmobiliari i una administració que no regula aquest biaix i que deixa desprotegits els col·lectius vulnerables. El mateix neguit pot aplicar-se a la rehabilitació i reforma dels edificis d’habitatges, quan una actuació necessària i útil per als residents d’una finca pot desencadenar en una pujada dels lloguers que obligui altre vegada a buscar alternatives d’habitatge.

Així doncs, en aquesta entrada he procurat omplir de contingut i exemples aquest sentiment de desconfiança envers les obres, tant públiques com privades, sota la sospita que els seus objectius no busquen millorar la vida de la gent com jo.

L’audio adjuntat en aquesta entrada és el que s’escoltava al meu menjador durant el matí d’avui mentre esmorzava: les obres dels veïns de baix.

Gràcies per llegir-me!