Educació artística, dues paraules però amb molt de significat per mi.

Primerament, m’agradaria definir educació artística com “mètode d’ensenyament que desenvolupa capacitats, actituds, hàbits i comportaments, potencia habilitats i destreses, i, a més, és un mitjà d’interacció, comunicació i expressió de sentiments i emocions que permet una formació integral per a tots els individus”. (La Educación Artística: Transformar El Presente, Soñar El Futuro, 2020)

Tenint en compte l’esmentat anteriorment, a continuació faré un recorregut per les meves experiències artístiques, demanant-me: què m’ha aportat l’educació artística rebuda al llarg de la meva vida? Podria dir que estic on estic per aquelles experiències?

Un somni frustrat de la meva mare és ser artista plàstica. Des de ben petita li encantava dibuixar i pintar, com diu ella “era el meu moment de desconnexió del món”. Jo matisaria que era el seu moment de “connexió amb el món”, ja que l’ambient, les emocions i ella formaven un tot. Aleshores, gràcies al seu amor per l’art, jo vaig créixer en un ambient on es potenciava la creativitat. Vaig experimentar amb tota mena de material: pintura, fang, arena, aigua… En aquest punt és quan jo em deman, la creativitat és innata o s’adquireix? Partint de la meva experiència diria que és innata, però es pot desenvolupar amb l’experiència, així com es pot oblidar també amb el pas dels anys.

Quan tenia tres anys, la meva mare em va apuntar a classes de ballet sense saber que en canviaria la vida. Vaig practicar ballet durant quinze anys, 5 d’ells de manera professional al Conservatori de Música i Dansa de les Illes Balears. Allò em va fer créixer com a persona i madurar per tres motius: coneixença amb el meu propi cos, aprenentatge d’actituds, i expressió de sentiments i emocions a través de la dansa. Una de les coses que més vaig aprendre és disciplina i perseverança. Si un exercici no et sortia bé, el repeties fins que fos perfecte. Crec que a la meva vida d’avui en dia aquesta actitud de perfeccionisme continua existint, però d’una manera saludable. Em consider una persona perseverant amb els meus objectius i alhora perfeccionista.

Al mateix temps, el meu pare és un amant del Rock and Roll i sempre tendré el record d’acabar 4 hores de conservatori i cantar a ple pulmó al cotxe Thunderstruck, d’ACDC. A més, al conservatori no es feia només ballet, sinó que també teníem classes de música clàssica cada setmana. Vaig aprendre a reconèixer instruments i bandes sonores dels més famosos ballets. També vaig aprendre solfeig i afinació. Així que podria resumir aquells anys amb les següents paraules: disciplina; alliberació de sentiments i emocions amb el ballet; amor pel rock i al mateix temps amor per la música clàssica.

D’altra banda, fent referència a les experiències rebudes a l’escola la veritat és que no tenc molt de bons records. En la meva opinió, l’art no es resumeix en pintar, sinó que va molt més enllà. L’art és una manera d’expressar-se, d’entendre el món i de viure. L’art et convida a fer-te preguntes i a trobar respostes experimentant amb tu mateix i amb el món que ens envolta. Així que consider que a les escoles l’art no s’ensenya o s’ensenyava des d’un punt de vista coherent i ampli, no potencia la creativitat. Tot i que, durant el meu primer grau universitari, educació infantil, vaig tenir una artista com a professora que va marcar un punt d’inflexió amb les meves experiències artístiques. Ella va rompre amb el concepte de l’art esmentat anteriorment i va fer que la meva creativitat es ves potenciada a cada classe. Vaig començar a expressar-me amb l’art i a conèixer-me d’una manera més profunda. Vaig observar del que era capaç i allò em va motivar per estar on estic ara.

Després d’allò vaig manifestar una passió, viatjar o, com dic jo, veure món i veure altres maneres d’expressió i de vida. Avui dia m’encanta anar a museus, concerts i exposicions, m’agrada que em facin pensar i que no em deixin indiferent. Un dels meus referents actuals per excel·lència és Banksy. Per qui no el conegui, Banksy és probablement un dels artistes street art més famosos en l’actualitat amb una obra crítica amb la societat.
A més, fa un any va haver-hi un boom amb les creacions fetes amb fang. Així que vaig descobrir una nova passió, fer creacions amb fang. M’agrada escoltar música i posar-me mans a l’obra. Des del meu punt de vista el fang et fa connectar amb tu mateix, ja que la seva temperatura i textura són diferents de la temperatura i textura del cos. És una manera d’explorar diferents sensacions i emocions.
També m’agrada dibuixar i pintar sobretot amb pintura acrílica. Els dies de pluja, la mar o les muntanyes són una inspiració.

Pel que fa al tema musical, com he comentat anteriorment, vaig desenvolupar el gust per la música Rock and Roll des de ben petita gràcies al meu pare. Als 15, vaig començar a escoltar Artick Monkeys, Lana del Rey, Green Day… que van marcar la tapa adolescent de la meva vida. Amb els anys, he anat desenvolupant el gust pels renous de la naturalesa, on he trobat la meva calma. M’agrada anar a llegir vora la mar o anar a passejar i escoltar com xiuxiueja’n els ocells.

Resumidament, la part artística i musical dels infants no es potencia. Des del meu punt de vista, és una llàstima que l’educació artística quedi a un racó a l’escola. Crec que l’art aporta molts beneficis al desenvolupament com, coneixença del propi cos i de les pròpies emocions; afavoreix la comunicació efectiva; millora la capacitat de concentració; afavoreix la bona autoestima; i redueix l’estrès i l’ansietat. Per això és important la formació del professorat d’una manera global i transversal. No val dir: “jo no soc la professora d’art”. Pens que tots els professionals de l’educació haurien de ser una mica artístics.

BIBLIOGRAFIA:

La Educación Artística: Transformar El Presente, Soñar El Futuro (202) Fundación Aquae. Available at: https://www.fundacionaquae.org/wiki/educacion-artistica/ (Accessed: March 22, 2023).